Després del Look...

(Extracte del diari personal de Pelícano Davis Jr.)

1 de novembre de 2006, 3 AM:

Cansat d'estar-me al Look amb la meva cocacoleta (ja començo a notar els efectes de la sobrealimentació) i d'admirar la meleneta de la hispano-suïssa, decideixo anar cap al Martin's a veure si alegro una mica més la vista. Conscient que sóc l'únic membre actiu de l'oposició intento amotinar-me contra el president dictador, el calvo de Palau.

Arribem al Look, els meus adlàteres i jo. Um...jovenetes, se'ls hi fa la pipitilla aigua i els mugrons a punt per tallar diamants. Veig els charcos per terra. Noto que se'm fica burra. Converso amb una d'aquestes belleses:



Li parlo de musles, barbetes i vídeos de japoneses, ah...i de l'Azkar. Li insinuo d'anar al Coprabo a comprar almejes, je, je...

Vaig a demanar un mirinda de llimó i la perdo de vista.


Aburrit, decideixo exhibir-me al mig de la pista de ball. Per fer-ho més espectacular, em calço els patins que em van regalar per la primera comunió. Noto que causo sensació:






Tothom em mira amb cara d'admiració i la pista de ball me la faig meva. El detall de ficar-me al penis l'anella de la llauna de mirinda ha estat un encert.

Tinc la boca seca i ardors d'estómac. Demano un vichy catalán per reidratar-me la zona pelícano.

Veig al pexinho que a fet un espai d'un km quadrat al seu voltant. Està explicant històries de la mili.

Decideixo ballar amb ell (casualment porta també els patins de velcro que es va comprar al mercat de Mollerussa a la dècada dels 70):





El Petxinho fent honor al seu nom.




Suats com a porcs, busquem amb la mirada admiradores embadalides amb la nostra coreografia. Desgraciadament no queda ningú al Martin's i els cambrers ens miren amb cara de mala llet. Ningú, ah no!, en un racó un membre plantígrad del Club que ha passat gana (doncs només a rossegat ossos com un "San Bernardo") s'està cruspint una hamburguesa:







Noto arcades al veure com en Yogui devora l'hamburguesa. Vaig corrent al lavabo i arrojo una altra vegada.

He de tornar a casa. Són les 6 AM. Demà serà un dia molt dur. Tindré el nas vermell i la barbeta inflamada. Aniré escabellat i no em mouré del sofà. Exerciré de dolent d'Érase una vez el hombre.



Només em queda un rec-rec. Que haurà fet la Junta Directiva? S'han quedat al Look jugant al billar:


O potser, han agafat un taxi:















I han anat a fer paracaidisme:



En fi, ara a esperar el fi d'any...

Hasta mañana, mi querido diario.

La mare de totes les Encerrones

Que lluny queden aquells dies en que tot era alegria i xerinola en els sopars del club. Ara ja podem dir amb rotunditat que la segona gran obra de govern de l’actual junta de govern del club amb el president al capdavant ha estat un autèntic fracàs. No content amb vetar als seus propis consellers, que començaven a fer-li ombra i sonaven com a possibles successors, també es va entestar en nomenar persona non-grata a un mite dins el club, el famosíssim Martinazzo, propietari d’una luxosa finca on fins ara l’antiga junta havia celebrat tots els gran actes públics, i no tant públics, amb molt d’èxit i encert., apel•lant a que un cop van tenir mes que mimitos a la dutxa en un post partit contra el bar Nevada, i parapetant-se amb que no volia obrir antigues ferides, no el va convidar .

(el president tot just abans de que li fiquesin algo mes que crema. La maneta es la del Martinazzo)

Un cop sabedor que no vindrien els seus màxims opositors al carrec, que no a la seva gestió, li quedava trobar el lloc on perpetrar lo que el nostre president nomena la mare de totes les Castanyades. Al no tenir local, el president va decidir fer-ho a La Noguesa, un petit restaurant de nova implantació, i com un nou Dinio, va voler treure “tajada” i prèviament subornat ens va fer creure que assistiríem al millor restaurant mai inaugurat a Mollerussa , i que era el lloc ideal per passar una vetllada de por. I aixi va ser, d’autèntica por . La nit va començar tranquila, i amb l’actual política de “pelotazos” a les arques al club ens va presentar el sopar :

Un petit plat d'olives arbequines.
Unes amanides esmirriadotes, amb un tall de pernil, 1 esparreg, 1 tall d'embotit (per cada 4 i a repartir com bons germans)
Un segon a triar . Si estaves al cas i ho demanaves, venia el plat amb guarnició.
Postres,
Vi de la casa , gasosa i aigua.
Cafes.
Ni xupitos ni polles.














( El postre del president abans de ser obert. A la dreta en Sammy degustant un entretenimet culinari)

Cal dir que tot lo estalviat en el sopar va servir per la compra per l’us privat i exclusiu del nostre cabdill de la discografia del grup sud-colombia de tex-jazz “Antolin y su combo” .



Al voltant de les dotze de la nit es va començar a notar el poder dèspota del nostre president. Tres dels opositors varem ser cruelment deixats de banda, les nostres viandes no varen ser servides fins un parell d’hores d’haver demanat, sabedor el president que som tres food-victims (un hipopotasic, un pelicanofobic, i un xarrupaossos) i que si no tenim menjar a la vora ho passem molt malament. Mentrestant, la camarilla versallesca del president, inclòs Pier No Doy Una, reia i feia acopi descaradament d’unes amanides molt mes grans, amb moltes mes olives i pernil, que les de la resta de membres del club. Tot i l’actitud xulesca del president , el sopar va acabar be, amb un petit principi d’acord de no agressió i una vispresidencia per Pier No Doy Una, que d’aquesta manera vetllarà de mes aprop pels interessos de l’oposició.
Tot xino xano varem anar al segon gran temple del club , El Look , crec recordar que algú va dir “ a vere si pillem cacho ”. Evidentment al Look ningú va pillar cacho, a mes, per una cola-cola petitona que et cobrin 3.5 auros i no pillar cacho ens va semblar injust així que es va decidir d’anar al Martins per veure si allí veiem jovenetes amb tanguillles per sobre dels moderns pantalons de cintura baixa.


(camarera del Martins abans de servir la cervessa al Petxinho)


En aquest moment es quan el president, davant les pressions del poble, per saber on eren les poloneses va fugir al•legant un lleuger mal de cap. Ara si, amb l’oposició al capdavant, prenent decisions es on va començar la festa de veritat. Es van proposar canvis de parella, escapades a platjes nudistes, balls semi erotics encapçalats per en Sammy, amenaces de lesbianisme en un dels intercanvis, ball gay d’en Sammy i en Petxinho, arraconaments a la pista, tot tipus d’insinuacions i mirades, borratxeres de grau tres en l’escala de J. Es a dir Bogeria i desenfreno un cop que va marxar el Cabdill d’un regim antic, desfasat i fora dels temps que ens han tocat viure.


(Els opositors i les seves senyores en el final de festa)
(sobre una noia que es va apuntar a ultima hora)
(o era potser " O rei do requeson " amb disfressa?)

La nit va acabar com tenia que acabar. Tothom cap a casa, uns mes calents que els altres però així es la vida.
Del viatge de tornada del president cap a casa poc en sabem. Tan sols aquestes imatges. Serà ell el culpable de les convulsions de la ninoteta Elvis que porta el xofer de l'autocar? dentro video

La castanyada: vam tocar el cel amb les mans

Gran èxit de la primera castanyada organitzada per la nova Junta Directiva del club! Si, d'acord, hi ha algun aspecte que es pot millorar, som els primers en fer autocrítica.

I és que la tarda-nit va començar una mica malament. Dies abans vam demanar al nostre contacte a Cracòvia una polaca de 90-60-90. Problemes de traducció i interferències telefòniques van provocar un petit malentès. En lloc de la polaca de mides espectaculars, se'ns va servir dues polaques de 90 anys i una de 60, horror!





Àvides de frankfurts, les vàrem convidar al Berlín i allí les vam deixar enganyades, doncs els frankfurts dels membres del club corrien un greu perill!



En un clima d'armonia i abans de sopar van començar els jocs de cucanya:





Aquest joc és diu "la caça del conill del bosc", els membres del club (no surten a la foto) estàvem amb l'escopeta de perdigons a punt.







Seguidament vàrem sopar. Sempre n'hi ha dos que han de donar la nota: en Sammy Davis Jr. i en Petxinho. Van haver de demanar un plat exòtic que va tarda més d'una hora a ser servit. En Sammy estava tan tranquil (havia berenat un plat d'espaguettis, un solomillo Wellington i de postre figues amb mel i metó), en canvi, en Petxinho feia dos dies que no menjava res per fer bon paper. La tragèdia es mastegava, la cara de gana espantava. De repent, en Petxinho, va patir una insuficiència de potasi i vam haver d'avisar a urgències.


Moments abans de que la Creu Roja se l'endugués. Apreciem que ha perdut la consciència i els efectes secundaris de la falta de potasi (augment muscular de natges i pits i atrofia de la tercera cama)







Ja amb un membre del club ingressat d'urgències, l'espectacle el va donar el showman culinari Sammy Davis, que va intentar batre el récord mundial que ell posseeix de major número de patates a la boca (526). No va poder, es va quedar en 508 perquè tenia unes llaguetes a la zona pelícano. Feia fredor de veure. Finalment, qui la fa la paga i va acabar com acaba sempre:



El moment és esgarrifós, Sammy Davis no pot controlar-se i arroja damunt l'osito Yogui, que cridava com un posseït: ¡más, más, dame placer semental!






Finalment, ja a les acaballes, l'únic fumador del club, Txemita, que havia aguantat com un valent, no va poder més i es va fumar la cigarreta que portava per l'ocasió:



Podeu apreciar que estava negre de no poder fumar en tot el sopar.








Després cap al Look, on, per variar, no van punxar les mítiques cançons de Barón Rojo i AC/DC i uns quans ens vam perdre en la negror de la nit en direcció cap als nostres domicilis, i d'altres van anar al Martin's confiats encara: la nit els hi podia donar una sorpresa; ai, ai, ingenus!

El frau de l'enquesta de l'home de les mil cares

Després d'un treball llarg i laboriós d'investigació, la Junta Directiva ha descobert la manipulació de l'enquesta del doble de l'home de les mil cares.

Com pot ser què l'autèntic doble no surti perquè el "vulgo" pugui votar-lo?

Aquí el tenim:

Aquí li està fent "carinyitos" a un altre doble (animal o persona que diria el petxinho), en floquet de neu




Aquí en una marató punk entonant la famosa cançó "hay un grupo en la ciudad que se llama cicatriz" ; al costat (no es veu) li feia coros en Napi.

Animo als membres del club only-men a subsanar aquesta injustícia i votar per Sammy Davis. Si es així prometo penjar una galeria de fotos de l'autèntic doble de l'home de les mil cares.

A dos dies vista, la casa por barrer.

El nostre president, líder indiscutible, s’està quedant sol. Dos dels seus màxims assessors no vindran a la mare de totes les castanyades. El conseller de cultura es queda a la Seu i el conseller d'exteriors està a Mèxic agafant tots els mals i confraternitzant amb els membres del club d'ultramar. Ara és la nostra opositors!!. Revisant els estatuts del club, segons el article 54, paràgraf 62, epígraf 19, subsecció 41 diu textualment:
"Tot membre que no pugui assistir a la votació d'elecció a president té un temps de 2 mesos per dipositar el seu vot."
Breu i lacònic. les eleccions van ser el 26 de setembre per tant no s'ha tancat el procés de recompte. En aquesta castanyada teòricament vindran dos membres, "Osito Kurnikova" i "Moquets Petxinho", que podran dipositar el seu vot, i confirmar la presidència del dèspota del canyeret o del molt il•lustríssim Pier Nodouyuna 25 inches.
Hem afegit una votació per triar la cara de l'home de les mil cares. El termini és fins a les 23:59 del dia 31 d'octubre de 2006 . Voteu, que entre tots els participants, es farà un sorteig d'una magnifica nit d'acompanyament amb l'home de les mil cares.
També, durant el trasllat de despatx de presidència a oposició, varem descobrir el guió de la segona part del "Dia de la Bestia" que aviat podreu llegir a la plana del c.s.i.o.m.

Mare de deu Sinyor!!


En aquests temps de pau, concòrdia i felicitat que regna en el club podem tornar a voltar per la xarxa a la recerca de xicotetes ben alleugerades de roba. Que lluny queden aquells temps on anàvem a la llibreria del poble a robar i desprès tornar, amb remordiments de consciència, que a la Salle ens deien que el robar era pecat. Ara vas al cercador que mes t’agradi fiques ties en boles, o tios en boles segons sigui la teva orientació sexual, i apa, milers i milers de uebs i afotos. Hem de ser una mica selectius i crear un ranking de tia o tio macizorro. Això el conseller d’esport segur que podrà ficar una enquesta o un “vota por tu favorito” a la dreta de la pantalla. Jo em començo a decantar per Veronica Zemanova ufrrsrsr. De la mateixa manera que tambe podriem fer un ranking per vere d'una vegada per totes quina es la cara de l'home de les mil cares.


Jocs Sencills per tots els ordinadors

Una plana amb jocs facilons, per passar l'estona a la feina. El segon joc (gear taker) es adictiu.

Alliberem tensions

Després d'unes setmanes de ritme frenètic en aquest dinàmic bloc, arriba el moment de deixar-nos anar i veure algunes imatges sempre agradables a la vista:

- Espectacle de màgia que el José Luís Moreno mai ens va portar a Noche de Fiesta.
- Un bon lote, no com els de Nadal.
- Una bonica sessió fotogràfica, que sempre està bé.
- Un Gran Hermano de debò, i no aquest sucedani que fan per aquí!
- Finalment un parell de videos d'una model de bandera la Giselle Bundchen.

Un nou doble de l'home de les mil cares


Aquí la tenim, una nova doble de l'home de les mil cares, Gilda Radner, actriu, la recordareu pel seu paper a "la mujer de rojo", com a dona enamorada de Gene Wilder:


La podeu fruir en una de les fotos on surt més atractiva.

La semblança hi és, què n'opineu? s'accepta?

Fira del formatge

Tard o d'hora havia de passar. Us explico com va anar tot:
El cap de setmana passat vam anar a comprar a Andorra el sucre, la xocolata i les colònies de rigor, i vet aquí que ja de cara a casa, al passar per la Seu vam decidir de parar a fer una volteta, doncs unes pancartes anunciaven La Mostra de Productes Alimentaris Tradicionals de la Seu d'Urgell, " Fet i Pastat a la Seu".
Tot caminant pel carrer dels Canonges mireu a qui ens vam trobar, al ...

rei del requesón, caram, caram..., tard o d'hora l'havíem d'enxampar a la seva salsa i en bona companyia, és clar!

Ara entenem aquestes presses que porta cada any per anar a fira, com si portes un carolet al cul.

Si us hi fixeu sembla que se li ha quedat una mica de ronya del formatge o congre en algun queixal i va furgant amb la llengua.

Teniente Risitas: el lametraserillos de Penis No Doy Ni Una


Ull viu, membres de la Junta Directiva! El malvat Penis No Doy Ni Una ha enviat com a cavall de Troia al seu "secuaz" Teniente Risitas per tal d'espiar a la Junta i fer fracassar la castanyada més apoteòsica de tota la història.

Després de criticar com un Acebito de tres al quart qualsevol iniciativa triomfant d'aquesta Junta, ara ens vol fer creure que ens dóna un vot de confiança! Malvats! el que voleu està clar, segrestar a les poloneses i fer un cop d'estat!

L'oposició: la suma perfecta


Aquí teniu l'oposició: com que se li acaba el rollo a la Conselleria d'Agricultura, apa!!! a tocar els collons als Only Men...

Com podeu comprovar, la suma és perfecta:

David "VITO" LL. + Pere D = Jordi William Carnes, o no?????

Ara a publicar DVD's. Botifler!!!!!!

Per fi, una mica de llum al final del tunel

El passat dia 12 d’octubre de 2006 mentre el nostre cabdill voltava les espanyes i es codejava a la llotja amb la família reial a la parada militar de l’hispanitat, es va produir el primer contacte seriós per tal donar fi a la guerra civil que esta acabant amb la pau i tranquil•litat que havia regnat durant tants anys al club.Amb dos observadors neutrals de l’alta burgesia de Mollerussa, al voltant de 2 quarts de dos en un conegut restaurant de l’àrea metropolitana de la nostra ciutat i desprès de donar un llarg passeig per tal de despistar als “sabuesos” que havia ficat el president com a vigilants d’un dels membres de l’oposició , es varen trobar màxims representants de les dos parts. La reunió, com no podia ser de cap altra manera, va ser tensa, plena de tires i arronses , de retrets, de “jo he fet això però tu no m’has fet costat” i “te’n recordes de lo be que ens ho varem passar?” , dels pros i contres de les maneres de veure el club.
Desprès de llargues hores de negociacions, es varen llimar moltes diferencies i es van posar les primeres bases per una reunificació social del club.

(imatge ficticia de la signatura de l'acord per tal d'evitar represalies)

La primera i mes important es donar una segona oportunitat al President per fer la Millor castanyada de l’historia. El deixarem treballar i li donarem suport en totes les seves decisions siguin quines siguin.
Llarga vida, de moment, al president.

L'oposició: un quiero y no puedo

Companys de la Junta Directiva! no caiguem en la provocació de l'oposició reaccionària. Hem de mantenir la política que hem iniciat que al duo que ja sabem ja els hi arribarà "su San Martín". quan manaven ells el club era un desert orfe d'activitats interessants. Ara l'enveja puta que tot ho destrueix se'ls menja per dins.

La castanyada oficial, tots sabem com acabarà, més o menys així :



Podem observar com les invitades poloneses s'ho han passat d'allò més bé amb els membres oficialistes del club only-men.

Seguidament, anem a veure com acabarà la castanyada alternativa:



Com podeu observar, la castanyada de l'oposició serà molt "guai" i s'ho passaran"super-bé" i tot serà "mega-fort".

Observem una altra imatge de la castanyada oficial:

Podem observar que l'armonia, el bon humor i el "bon appetit" no és perd. És una castanyada estelar.

Però, en canvi, oh, no sé si estem preparats per veure com acabarà la castanyada de l'oposició. Fa cosa de veure:

Ja havia avisat però s'ha de veure per saber on no s'ha d'anar a parar. Com podeu apreciar, les cametes que sobresurten són les d'un destacat membre de l'oposició feixista, que només ve als actes del club only-men a afartar-se com un porc, que sembla que passi gana.

La Mare de totes les castanyades???

Per fi hem tingut accés al programa d’actes de l’anomenada per la junta la millor castanyada de l’ història, cosa que uns quants fiquem en dubte .
Rodejada del més gran dels misteris , les altes esferes de l’actual junta ens han venut la castanyada d’ enguany com “LA MARE DE TOTES LES CASTANYADES”.

Vet aquí el programa d’actes :

Dimarts 31 d’octubre de 2006
A les 10 del matí a la sala d’actes del jutjat del canyeret,
Jornades històriques : Els durs inicis del club, a càrrec del grup de recerca encapçalat pel conseller de cultura.

A 2/4 d’11 del mati a la Plaça Major,
Concert de cant coral a càrrec del cor de Virginals Veus Blanques, amb el mític punteig de Sultans of swing de Dire Straits i temes de Baron Rojo i Tomeu Penya.

A l’1 del migdia a l’església parroquial,
Ofrena de Flors i Missa en honor del nou president, amb la participació de l’associació folklòrica “Aires de Polònia” de Varsòvia.

A les 2 del migdia,
Dinar de germanor a una coneguda Borja de la ciutat amb l’entrega dels Only Men d’honor (premi de recent creació) a les personalitats de l’any 2005.

A les 7 de la tarda,
Entronització del president a l’ajuntament de la vila amb la presència del Rei de Màlaga, els ex-consellers Grau i Siurana i personalitats de rellevància.

A les 10 del vespre i ja fins que el cos aguanti
Ball i gresca fins a la matinada amb el grup “Els Vailets d’en Jep”.

Com podeu veure La millor Castanyada de l’història.

També volem fer veure als membres del club que el fulletó que se us a deixat a les bústies és en realitat un tríptic, però les S.S. del club recentment creades pel nostre emperadoret, les han boicotejat deixant-les en un sol full. Ben aviat a la plana del C.S.I.O.M. podreu llegir el tríptic al complet sense censures de l’actual junta.

“La verdad esta ahi fuera” com deia en Mulder.

El tontet de l'oficina.

De ben segur que tots en coneixem algun com aquest.

Com està el pati !

Quina passada...! fins a quin punt hem arribat! Tot semblava que seria una època d'esplendor, el siglo de oro dels Only Men, quan 2 o 3 , o potser són més i encara han de sortir de l'"asmari", ens volen fer veure que anys passats foren millors. Vinga home!!! aneu a tocar els vemols a uns altres, si no vàreu aconseguir el poder ara toca callar i creure.
Ja és prou trist que l'enveja no us permeti gaudir del ventall d'activitats lúdico-eròtiques amb les que ens obsequia el nostre cap.

I per acabar d'adobar-ho, avui obro la bústia i mireu que em trobo... un panfleto del duo sacapuntas que ens vol tirar per terra la castanyada.(cliqueu sobre la imatge per llegir millor el que diuen els esverats)
Esperem el rebuig enèrgic de tots els associats a aquesta actitud i que els hi feu menys cas que "a la veneno en el debate de la nación".

Sé de bones fonts que el President n'està preparant una de bona per la castanyada, no una carrincloneria com aquesta que avui m'he trobat mentre buscava la correspondència.

Visca el President Cuc!
i ... no patiu que els heretges tindran el que es mereixen, i si no temps al temps.

Tota la veritat sobre la castanyada anterior

L'oposició reaccionària ja no sap que fer per desprestigiar el treball de l'actual Junta. Crec recordar que la tia més bona que va portar la Junta anterior a la castanyada (capitanejada pels ínclits "Labios Ardientes" i "Teniente Risitas") és la següent:


La imatge és d'abans d'entrar a la festa (i us puc assegurar que despullada no guanyava gaire). Per cert, no se a quin membre del club em recorda...um!

He de donar un missatge de tranquilitat als meus votants. Tot i els intents de boicot la castanyada d'enguany serà la millor de la història del club, i prometo solemnement que no hi haurà cap conferència sobre Egipte (com passava amb la Junta anterior).

Quelcom es mou allà fora, no podem donar més detalls, els enemics (dins del propi club, és trist dir-ho) ens vigilen per fer-nos fracassar. Només puc dir que potser serà una castanyada a la polonesa.

Proba de foc per la nova junta

Després del clamorós fracàs de la sortida a Polònia, a la nova junta gestora encapçalada pel nostre reietó de tres al cuarto, te l' oportunitat de combregar de nou amb el poble : La Castanyada.

Tots, o almenys uns quants, recordem la passada castanyada com la millor en la història del club i dubtem molt i molt que l'actual president i la seva banda de "apandadores" pugui organitzar alguna cosa millor. Amb quina nova sortida ens sorpendran aquest cop? Panellets amb formes torbadores? Castanyes peludes? o potser un moniato ben gros?.

Bé, faci el que faci el C.S.I.O.M el tindrà ben vigilat i us anirà informant puntualment aquestes dos setmanes que ens queden de les bogeries del president.

Per qui no recordi el que va passar en l'anterior castanyada, aqui teniu una instantània d'una de les moltes convidades del president actual que varem tenir:



I ara d'una noia convidada per l'anterior junta:



Si si "tan real como la vida misma". La resta de fotos.......aquí. No us perdeu al president amb la mascara de dimoni, és de lo milloret que ha fet en l'últim any

Nou enllaç

Ja tenim la plana del C.S.I.O.M. en marxa. Podeu visitar-la clicant en l'enllaç de la dreta.
Si no vols anar a l'enllaç clica aqui cesiom.blogspot.com

Creació del C.S.I.O.M.



Degut a l'allau de crítiques arribades a l'oposició sobre el desgovern que existeix actualment en el club creem en la clandestinitat el C.I.S.O.M. ( CRIME SCENE INVESTIGEISION OF ONLY MEN)
La primera acció serà demostrar el pedazo de fotoshop que es va montar el conseller d'esports per fer sortir amb dos polaques semi despullades el nostre "abraza farolas"de president.
Si aquest es el camí que hem de seguir malament anem.
Després, en les nostres reunions esportives, es conviden a enemics de sempre (Samanta) . On anirem a parar!!!!!!.
Aviat podreu visitar la plana del C.S.I.O.M. No patiu ben aviat serem lliures de veritat.
Mentres podeu passar l'estona amb això un joc entretingut

Hamburguesa i Hot dog?

No havíeu pensat mai en fer ballet?

Sembla que això del ballet no és tant friki com ho pintaven.

La 1a sortida del nou president, tot un èxit.

Tot semblava que no succeiria, però va arribar el dissabte al matí, i tal com havíem quedat la matinada del darrer sopar Only Men l'excursió estava servida.
Ens trobàrem al camp on suposadament hi havia unes collidores impressionants, com que som uns incrèduls ho volíem veure amb els nostres ulls, i... caram, si que hi eren, si.
Ens vam fer una fotografia per immortalitzar aquesta primera sortida del nou president, i compte que li volten pel cap un grapat d'activitats d'allò més atractives.
Llàstima que no hi va haver massa assistència, però veinet les instantànies segur que a la propera hi haurà més membres apunt.

Nova enquesta en funcionament.

Es demana a tothom que expressi la seva opinió mitjançant l'enquesta o també al fòrum, per així saber el parer, encara que res sembla ja poder canviar al nou president fins que acabi el seu mandat, que per cert... quan acabarà?

Ja tenim president.

Passava ja de les 10 de la nit quan ens vàrem entaular a la Borja Martí, un bon sopar va encetar una nit frenètica.
El club ONLY MEN va viure el passat dissabte, una jornada històrica. La gran assistència dels membres pronosticava unes votacions de resultat incert. Després d'una desorientadora primera votació vàren passar a la final dos grans personatges de la societat onlymenera. Finalment i sense que hi manquessin els intents de compra de vots, d'intentar colar paperetes falses, de tractes sota mà fora de la llei, i altres que no vull pas explicar, ... el nou president va ser un fet.
Ja el tenim aquí i ens va prometre un canvi de rumb en una nova etapa que serà per tots recordada com la més lluida.
Des d'aquestes línies demanem la seva presentació al blog i paraules encoratjadores dirigides a tots els components de l'ONLY MEN.

Assemblea i sopar Only Men


Aquest dissabte es durà a terme l'Assemblea Extraordinària Only Men.
Ja fa dies que es comenta pels carrers i places de Mollerussa la falta d'un cap visible i actiu que empenyi aquest grup de frikis del Pla. Doncs sembla que ha arribat el dia i l'hora, el lloc la Borja del Martí.
Serà el proper dissabte, 2 de setembre a les 9,30 en primera convocatòria i a les 10 de la nit en segona convocatòria a la Borja del Martí.
Aquest serà el dia en que es duran a terme els comicis, per poder votar només cal assistir al sopar i dur ganes de gresca. També es donarà a conèixer la nova eina de comunicació entre els membres.
Qui surti escollit serà el nou President Only Men, quedarà pendent aclarir termes com quant dura la presidència, el sou que tindrà, les obligacions, ...

--Esperem la màxima assistència de tots els membres del Club Only Men--

Berenada i... "notición"


Ahir dissabte vam poder endrapar a la borja Martí. Segons els anfitrions la trobada era per fer una aproximació entre les colles de l'Anna i el Martí, però... hi havia "gat encerrat", com diria el musle.
Quan va arribar l'hora de les postres el Martí s'aixeca i ens convida a tots a brindar pels nous pares. Si, si, tal com ho sentiu. L'Anna i el Martí contribueixen a augmentar la població de Mollerussa amb un catalanet o catalaneta, que prou falta fa.
Des d'questa plana es felicita a la parella en nom dels Only Men, i se'ls convida, ara que la maquinària deu estar ben engrassada, a seguir en aquesta lloable tasca.

També tenim lloc per a la premsa rosa.

Com que l'actualitat ens guia, no podem pas passar per alt una notícia que omple hores i hores a la TV. Per aquest motiu penjem aquest video on podràs veure a la nòvia de Pipi, l'ex de la Terelu, en tasques professionals. En aquest altre video veiem a la Lucia amb els seus amics.

Proposem una nova eina. L'ENQUESTA


Tal com podeu veure a la columna de la dreta, hem afegit un enllaç que ens pemet saber les opinions dels visitants a la nostra web sobre temes puntuals. Cal que tots proposem qüestions i les anirem posant per veure si els resultats són els esperats o no.

Berenada a la torre del Martí


Es fa saber a tota la concurrència que el Martí i la seva senyora han proposat de fer una berenada el proper dissabte, 26 d'agost, cap a les 7 de la tarda. Cal fer córrer la notícia i confirmar l'assistència abans de divendres trucant al Martí. El menú serà a base de coca de recapte, ok? vinga a fer gana pel dissabte!!!

EL CANDIDAT DE LES MIL CARES.

Doncs si. Lo de pujar al Tourmalet va de debo. L'excursió s'amplia també a tothom que no vulgui pujar-hi. En aquesta plana de Luz Saint Sauveur ,conegut mes popularment com Luz Ardiden, trobareu el que es pot arribar a fer a part de pujar els grans ports del Tour.


REFUNDACIO DEL CLUB JA!!!!!!!




Tal com diu el soci número 2 al forum, s'haurien de convocar immediatament eleccions a president , ja que l'actual ha caigut en la desidia i ha abandonat als seus membres en aquests moments tant dificils. La primera acció per la refundació es eliminar un dels actes centenaris del club, la sortida a la montanya, que serà substituida per una bonica pedalada ecològica al Tourmalet. NOmes cal triar el costat, vosaltres decidiu.
Els precs i preguntes aixi com l'elecció del president proposo que sigui en el proper sopar que fem i ja posats incito al "populacho" que el fem el proper 2 de setembre. Per votar i poder exercir el dret a paraula no caldra presentar el carnet. Tant sols portar 2 cubatilles a sobre.
Per poder convocar i donar per bones aquestes eleccions hi haura d'haver un minim de tres
persones a les votacions.


Bikinis

originals i fresquets a: debri.ru/c/novaja_kolle...

Volem més dinamisme al club

Mireu aquests quatre ximplets (Ok Go), amb quatre rals i molta imaginació són els reis d'internet, ja van pel 2on video. I els Only Men? ens hem quedat estancats en els videos i calendaris de ja fa 15 anys. Cal tornar a les arrels de la nostra formació.


A aquest si que li ha tocat la rifa.

No observeu als vianants, mireu el cotxe que passa a tot drap per la dreta, ufff...

Video de moments ONLY WOMEN

Ara que no ens veuen, podem riure una estona de les coses que els hi passen, oi?

Segueixo dient que hi ha molta viciosa pel món.

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

Carolina Cerezuela

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

Quant viciós volta pel món !

[ Yonkis.com ]

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

El gran circ del Tour

El gran circo del Tour - 11ª etapa - 14/7/06
Estuvimos presentes en la meta de la 11ª etapa, y no solo vimos el triunfo de Menchov. Compartimos aquí parte de la "cocina" de la ronda.
Y pasó el Tour por España nomás como hacía diez años que no lo hacía, aquel '96 en el que el Tour quiso homenajear a Miguel Induraín y el campeón navarro terminó cediendo más de ocho minutos.Y en este 2006 observamos el triunfo de etapa del último ganador de la Vuelta a España, Denis Menchov (Rabobank) y el cambio de líder de la general ahora en manos de Floyd Landis (Phonak) y también observamos muchas cosas más, como la cara de sufrimiento de los corredores apenas cruzar la línea de meta, no solo los del grupo de cabeza sino aquellos que llegaron con más de 45 minutos con respecto a Menchov. Vimos el enorme trabajo de las más de 300 personas que día a día se encargan de mover la caravana itinerante de la meta del Tour. Toque la ciudad que toque.
Pero también nos quedamos con las ganas de ver un triunfo español, Carlos Sastre (CSC) lo tuvo cerca, pero sí ya sabemos que fallamos en nuestros pronósticos, ya que Juanma Gárate (Quick Step-Innergetic) cedió mucho tiempo, Oscar Pereiro (Caisse D'Epargne-Illes Balears) también llegó muy retrasado e Iban Mayo (Euskaltel-Euskadi) se bajó apenas pasar el Tourmalet, primera dificultad montañosa de las cinco que hubo, y le dijo adiós al Tour por tercer año consecutivo. En cuanto a eso fue una verdadera pena, pero nos quedamos con la sensacional etapa que hizo David de la Fuente (Saunier Duval-Prodir) que se enfundó el maillot a lunares rojos y estuvo más de 150 kilómetros en fuga. En resumen, el Tour nos contagió su magia, esa magia tan mítica y que muchos dicen. Pues claro que tiene magia, y muchas otras cosas detrás, que solo periodistas con años de experiencia en el Tour pueden contar. Por ahora esa magia nos invadió ya que desde las 8 de la mañana del jueves, momento que comenzamos a subir Pla de Beret antes que cerraran las carrerteras a los vehículos, y observar al borde de la carretera la autocaravanas ya preparadas, adornadas y a la espera del paso de los "valientes" fue el comienzo de esa magia. Las camisetas naranjas de los vascos, que invadieron Pla de Beret, o como muchas personas que a partir de las 10 sacaron boletos de primera fila en las vallas de meta, y a fuerza de sillas de camping, nevera portatil, sombrilla y mucha, pero mucha paciencia esperaron que las más de siete horas fueran pasando hasta que los primeros corredores hicieran su aparición. Pero ellos, muy contentos en su primera fila. Todo eso forma parte de esa magia.
Trabajo del duroMenuda faena tienen los más de 200 colaboradores que se encargan de montar y desmontar todo lo que integra una meta en el Tour. Porque el Tour es totalmente demontable, desde el podio, pasando por las cabinas de prensa, hasta la pantalla gigante en la que se puede seguir en vivo toda la etapa. A las 8.30 el trabajo era arduo en Pla de Beret, y cada uno con su función. Estaban los que montaban plataformas, otros que marcaban en la carretera parámetros, otros que pintaban la línea de meta, y todo bajo la atenta mirada de la seguridad del Tour, algo de lo más estricto y cuidado. Ya con la etapa en marcha y cuando los ciclistas habían pasado el Tourmalet y les quedaban más de 150 kilómetros a meta, los sacrificados encargados de levantar la meta, se fueron a comer y a descansar. Algunos tomaban el sol, otros simplemente charlaban o leían el periódico, vaya a seaber de qué día, y otros salían a hacer un poco de fitness, aprovechando el amplio espacio de la pista de esquí. Había que distraerse, ya que luego, y una vez finalizada la etapa, había que desmontarlo absolutamente todo y trasladarlo a la meta de la 12ª etapa en Carcassonne.Indurain y "Perico"Dos de los personajes más importantes de los últimos años del ciclismo español y que sin lugar a dudas son un polo de atracción para todos los españoles que ayer se llegaron al Val d'Aran. El campeón navarro llegó poco después de las 14.30 en un autocar con invitados, pero claro, y como cuando era ciclista, era la cabeza má visible de todos los convidados. Saludó muy amablemente a todo aquel que le dirigiera tan solo una mirada, fotografías con quien sea, y sobre todo una amplia sonrisa. La afición lo agradeció. Pedro Delgado, "Perico" para la mayoría y "Pericoooo!!!" para muchos se llegó a línea de meta para cumplir con su trabajo de comentarista de TVE a las 11.10. A esa hora la carretera se encontraba cerrada para algunos, ya que los autos de la organización y de TV France continuaban pasando, entonces quedó la ascención al Pla de Beret a pie, junto a un productor de la televisión estatal y el relator Carlos de Andrés. Pero "perico" es "perico" y rápidamente consiguió que alguien se ofreciera a llevarlo a la línea de meta. Y así fue que por medio de una bicicleta y acomodado en el sillín mientras el buen samaritano conducía y pedaleaba logró llegar antes que nadie al autocar de TVE. Dos grandes figuras que le pusieron aún más color a esta 11ª etapa.
Regalos y más regalosLa caravana publicitaria del Tour siempre tiene lo suyo y eso a la afición le encanta, porque se vuelven a casa con pegatinas para la nevera, gorros de todos los tamaños y formas por cientos, y todo eso en una etapa. Muchos se tomaban un vaso de chocolate, cedido por una empresa multinacional, al igual que botellines de agua, y todo así, a lo grande, a lo bestia. Y los aficionados realizando cualquier tipo de excentricidades para quedarse con todo lo que les cayera cerca de su mano.
Miss SimpatíaLas azafatas del Tour son de lo más simpáticas y más aún las que conforman la caravana publicitaria. En realidad además de simpáticas son a prueba de balas, y claro tienen una tarea que muchas personas quisieran cumplir pero luego de tres etapas seguidas con frío, calor o lluvia, deja de ser lo que alguién anhelaba ralizar. Sin embargo las sonrisas brotaban a flor de piel. "Quisiera estar en la playa de la Costa Brava", declaró Lydia Pasinetti, parisina de 22 años, y que repartía unos simpáticos gorritos montada en patines. "Estoy muy cansada, y espero que termine pronto la etapa para ir a descansar, pero más allá de esto es muy agradable porque se conoce gente y se va compartiendo muchas cosas a lo largo del Tour", finalizó Lydia con un dejo de diplomacia y que con el correr de los minutos y las horas, la sonrisa dejaba de dibujarse.
Nervios en estado puroDenise Demir, auxiliar técnica del equipo Phonak aguardaba en meta a sus corredores, como tantos otros asistentes de los demás equipos. Cargada con una inmensa bolsa con refrescos, ropa seca y de abrigo, toallas y demás implementos, sufría como pocos el desenlace de la etapa en los televisores de la carpa de prensa. La carpa de prensa se encuentra a unos 50 metros de la línea de sentencia y con los kilómetros finales ya lanzados se torna uno de los lugares más concurridos. Mientras los fotógrafos toman sus posiciones, los de la tele, radios, prensa escrita y los auxiliares de los equipos se acercan para estar al corriente en alguna de las cuatro pantallas dispuestas. Mientras tanto Denise continuaba sufriendo y el que la observaba no podía evitar ponerse un poco nervioso. Cuatro kilómetros a meta, ataque de Denis Menchov y el corredor de Denise, Floyd Landis, sale a su rueda, entonces la auxiliar se tranquiliza. "Bien, bien, así", se le escuchaba por lo bajo. A pocos metros de coronar el Pla de Beret y a tres kilómetros de meta, Landis, Menchov y Leipheimer continuaban en cabeza, mientras Denise no podía estarse quieta, movimientos laterales y muy cortos, un manojo de nervios. "Llévalos tu, Floyd", podía escuchársele, claro porque "Floyd" buscaba enfundarse el amarillo, entonces buscaba sacar la mayor diferencia posible. "Ya están aquí", se le escuchó a Denise y pasó de los nervios a la euforia y luego al trabajo. Ropa seca para Landis, agua para Landis, abrigo para Landis, se le multiplicaban las manos a la asistenta. Mientras Floyd Landis sonreía de felicidad sabedor de ser el nuevo líder, Denise estaba atenta a la llegada de otro corredor del Phonak para realizar la misma tarea y con el mismo esmero.
Y así fue pasando la 11ª etapa del Tour y en el que muchos corredores además de agotados llegaban de muy mal humor, claro venían de pasar cinco puertos de montaña, más de 206 kilómetros y había que dejar rápido la línea de meta, abrigados sin coger frío y al autocar para ir al hotel lo más pronto posible a comer, ducharse y recibir unos merecidos masajes, porque claro el Tour no para hasta Paris, y al otro día tocaba nuevamente faena.
AgradecimientoDesde InfoBiker España no queremos dejar pasar esta oportunidad para agradecer y muy especialmente a la familia Padilla, a Francisco y a David directores del conjunto de carretera amateur Maxxis, que nos permitieron estar presentes en Pla de Beret. Sabemos de todos los esfuerzos que realizan y este fue uno más y encima de los grandes. Por eso nuevamente mil gracias por permitirnos gozar y compartir con nuestros visitantes esta posibilidad de "estar en un Tour".
(image placeholder)
Pla de Beret....allá vamos - 11/7/06
InfoBiker España se va a Pla de Beret a la 11ª etapa del Tour. Buscaremos contar lo que no se ve.
Este jueves 13 de julio InfoBiker España estará presente en la línea de meta de la 11ª etapa del Tour de Francia que concluye en el alto de Pla de Beret en el Val d' Aran catalán. Si bien el reportaje será diferente a lo que tenemos acostumbrados a nuestros visitantes, ya que esta vez no será un informe con fotos en carrera, sino que buscaremos detectar esa magia del Tour de Francia, trataremos de desnudar las relaciones que se cuecen en el paddock, y trataremos de contar las sensaciones que se vivirán en los momentos previos al arribo de los corredores de esta edición de la ronda gala. Sinceramente esperamos el triunfo de algún corredor español, que son los más esperados en cuanto la montaña comienza a aparecer. Un Juanma Garate, un Oscar Pereiro, o un Ibán Mayo por citar a algunas de nuestras esperanzas para quedarse con la gloria de la 11ª etapa. Y claro, sería la guinda del postre para InfoBiker España, ya que con el solo hecho de estar presente en el Tour, nos damos más que satisfechos pero si a eso le agregamos una victoria española seria......, sí, la hostia. Esperaremos, pacientes, para observar el desenlace con los dedos cruzados en la línea del puerto y no de la "Operación Puerto". Por eso queridos visitantes, acompáñenos, creo que la pasaremos bien.
(image placeholder)

Zidane i Materazzi, inspiren a molta gent.

Després de veure el video, i si per cas no l'heu vist aquí el podeu veure,

us remeto uns quant enllaços a jocs i paròdies arrel del cop de cap de zizú.
- Joc de tombar Materazzis
- La cançó de l'estiu
- Un altre joc en flash
- No va ser Zidane, va ser contra un fanal...
- Però que es queixen els italians, si no va ser contra cap d'ells !!!
- Sembla ser que li van treure algun puntet del carnet.
- o què senzillament tenia gana, jejejeje...

Imatges del Montardo'06



De dins a fora.

Com moltes vegades es diu, l'important és el que tenim a dins. En aquesta animació ho podem veure. És un pèl llarg, però val la pena veure la evolució.

Passant de mundial, volem quatre garrotades ben donades !

Els azzurris ja són a la final.

Itàlia, trenca amb els seus esquemes futbolístics de tota la vida i es planta meritòriament a la final de la Copa del Món.

JA HEM TORNAT DEL MONTARDO 2883 M.


AuRGH, mmmpfs, urffss.
Es la banda sonora que esta en el hit dels 40 principals de casa meva, i de pas suposo que a la dels altres components de l'expedicio Montardo 2006. I tot degut a les conegudes i mai benvingudes Agulletes. Sempre fem el mateix, tot l'any tocant l'ouet deret una estona despres l'altre i aixi ananr fent fins que un dia ens dona, perque es la tradicio, d'anar un cap de setmana a la muntanya. Despres de 3 hores en cotxe arribem alla ens fotem a caminar en plan salvatget , menys mal que aquest any ja em vaig buscar algo facilet, 2 hores de pujar i arribem al refugi. Un sopar justet que elimina a un dels expedicionaris, Petxinyo que li agafa el seu famos grip a l'estomac. Al dia seguent 8 hores amunt i avall, amunt i avall. I, uuuurgs benvolgut visitant, avui no puc moure ni tant sols el dit petit, tots els muscles del cos adolorits per culpa de les agulletes. Espero i desitgo que els meus companys estiguin igual o pitjor que jo ja que aixi es pendran en serio lo d'anar l'any que ve a la platja nudista. La de la foto ens la vam trobar en un dels llac, em semble que en el llac de les monges i ens va dir que l'any seguent aniria a sitges. A vere si estem al cas companys. Auuuuu siauuuuuu

 
El Blog ONLY MEN | Designed by Techtrends | © 2007-2008 All rights reserved