La castanyada: vam tocar el cel amb les mans
Gran èxit de la primera castanyada organitzada per la nova Junta Directiva del club! Si, d'acord, hi ha algun aspecte que es pot millorar, som els primers en fer autocrítica.
I és que la tarda-nit va començar una mica malament. Dies abans vam demanar al nostre contacte a Cracòvia una polaca de 90-60-90. Problemes de traducció i interferències telefòniques van provocar un petit malentès. En lloc de la polaca de mides espectaculars, se'ns va servir dues polaques de 90 anys i una de 60, horror!
Àvides de frankfurts, les vàrem convidar al Berlín i allí les vam deixar enganyades, doncs els frankfurts dels membres del club corrien un greu perill!
En un clima d'armonia i abans de sopar van començar els jocs de cucanya:
Aquest joc és diu "la caça del conill del bosc", els membres del club (no surten a la foto) estàvem amb l'escopeta de perdigons a punt.
Seguidament vàrem sopar. Sempre n'hi ha dos que han de donar la nota: en Sammy Davis Jr. i en Petxinho. Van haver de demanar un plat exòtic que va tarda més d'una hora a ser servit. En Sammy estava tan tranquil (havia berenat un plat d'espaguettis, un solomillo Wellington i de postre figues amb mel i metó), en canvi, en Petxinho feia dos dies que no menjava res per fer bon paper. La tragèdia es mastegava, la cara de gana espantava. De repent, en Petxinho, va patir una insuficiència de potasi i vam haver d'avisar a urgències.
Moments abans de que la Creu Roja se l'endugués. Apreciem que ha perdut la consciència i els efectes secundaris de la falta de potasi (augment muscular de natges i pits i atrofia de la tercera cama)
Ja amb un membre del club ingressat d'urgències, l'espectacle el va donar el showman culinari Sammy Davis, que va intentar batre el récord mundial que ell posseeix de major número de patates a la boca (526). No va poder, es va quedar en 508 perquè tenia unes llaguetes a la zona pelícano. Feia fredor de veure. Finalment, qui la fa la paga i va acabar com acaba sempre:
El moment és esgarrifós, Sammy Davis no pot controlar-se i arroja damunt l'osito Yogui, que cridava com un posseït: ¡más, más, dame placer semental!
Finalment, ja a les acaballes, l'únic fumador del club, Txemita, que havia aguantat com un valent, no va poder més i es va fumar la cigarreta que portava per l'ocasió:
Podeu apreciar que estava negre de no poder fumar en tot el sopar.
Després cap al Look, on, per variar, no van punxar les mítiques cançons de Barón Rojo i AC/DC i uns quans ens vam perdre en la negror de la nit en direcció cap als nostres domicilis, i d'altres van anar al Martin's confiats encara: la nit els hi podia donar una sorpresa; ai, ai, ingenus!
2 comentarios:
Carta oberta als desertors de la mare de totes les castanyades:
Sí, sí, això va pel rei del requesón, pel cuerpo i pel xinxan
Au, aquí teniu una petita mostra del que vam fer en la vostra absència, però us quedareu amb les ganes de saber altres anècdotes esferïdores, com de quina forma el Traus va escurar els ossets de les guatlles, l'historial mèdic complert de marejos, hipopotasèmies, custipats i grips d'estòmec del petxo, i altres sucoses històries judicials del cuc i la mar que el vostre mal cap us ha fet perdre.
Apa, sustito o muerte!
Vol dir sr. president que varem assistir a la mateixa castanyada???
La seva mala memoria el traeix, i tantes hores escoltant la Akope li han deformat la visio de la realitat. Baixi del burro i pacti sr. president.
Publica un comentari a l'entrada