Donaria tots sis títols sense dubtar, si hipotèticament els hagués guanyat l'Espanyol, per una foto sense pixelar de l'Escupi.

(me la pido per reiiiiiisssss)

Si amics, aquest any no celebrarem l’entrada de any tots junts com havíem fet fins ara. Lluny queda aquell 1991 als baixos de Ca la Rosita l’andorrana, el 1992 als alts de Can PiDei, els posteriors a Ca les esgolfes del Marti i

últimament a Cal Petxo. Poc a poc la gent ha fet via pel seu conte, cosa del tot acceptable i gens recriminable. Uns ho faran a casa per cosa de que la canalla es petita, altres cap a Dubai, altres al xino de l’avda. la Pau, els altres amb la familia i d’altres que ves a saber on pararan perquè van amb la colla d’ella. Ves que hi farem.Tant sols dir-vos que si no ens veiem, la família de l'Emperador us desitja un Feliç any nou.

(uissss, tourmalet d'entrada)

Ja estaria bé que enlloc de flocs de neu, al bloc only-men, ploguessin xiques com aquestes.

Qui ha sigut es cabronàs que ha fotut els putos copos de neu que cauen tota l'estona?

(aquest, ha estat aquest? Vols dir reina?)

Igualet, igualet que l'imperi onlymenia.

(jur jur jur)

Bon Nadal chavales

Alguns diuen del bàsquet que és un esport de nenetes, i del futbol que me'n dieu?

Aqui tenim la nova adquisició en la discografia del nostre benvolgut Cuc

(la mateixa cara de sorpresa que el Paquito ahir)

Els sis títols del Barça

1. Copa
2. Champions League
   
3. LLiga
4. Supercopa de Espanya
5. Supercopa de Europa
6. Mundial de Clubs

 Ara es retiraran i vindran a jugar al Tora trilla meca system no se que transports argelich "A", que es l'únic títols que els hi falta.

El Paquito abans de la festa crec que va lesionar al Vilanova. Vet aqui el Lance del joc

(No te mesura ni control)

Passada la voràgine creada per Fruiteria P.A.P.A. ( o pieipiei ), una petita posta a punt del Pkto VII, (nova tarja gràfica), compres nadalenques, reunions d'a.m.p.a i demes castanyes, torno al blog. Pobret meu desemparat i sol. Espero amb vehemència continguda les Fotos de la final de Roma, la foto del nu artístic al balco de l'hostal Alhambra ( si et plau sobre tot que no se’m vegi la cara), la poesia amb esperit nadalenc del Txema, la llista de resultats del T.T.M.S.T.A "A" (o quelcom semblant), les votacions a president del club, lloc que de moment ocupo interinament anomenant-me Emperador vitalici, Res que ens em deixat anar amb el cuento de l'edat. Ahir festa sorpresa d'aniversari al Paquito, crec que no sabia ben ve que hi feia tanta gent cridanli coses i sobretot involucrat enmig d'una discussió d’independència si o independència no. Ara ja sols queda cap d'any. A veure com ho arreglem.

(bona cara no va fer, no)

Si...continua havent-hi ambient a la capital del Pla d'Urgell. Però ja no és el que era i convindria que algú l'hi ho expliqués a l'Espartac Peran i a la resta de l'equip de "Divendres".


Qui m'ho havia de dir fa vint anys
com ha canviat aquesta contrada,
l'autovia, els polígons i l'estany,
n'hi ha per contar-ho a la mainada.

Mollerussa era líder en la nit,
atreia a milers de persones,
potser pensar-hi no té sentit
perque també èrem més joves.

Mira que vaig repartir paquets, i mira que vaig firmar tropecents mil albarans  i no vaig coincidir mai amb aquesta senyoreta.

(com a molt aquella de Golmes de la Floristeria Prats)

Ahir, escolant el sorteig del mundial per la radio, vaig veure que no han apres res de la copa confederación els de les Espanyes. I ja van parlar d’una hipotética final amb Brasil. Ala ara vas i lo cascas. Jo com sempre voto per Italia.

(menuda delantera la italiana)

Esta a punt de tancar-se el termini d’inscripció a l’Spa. Antoni, Marti, Pere Ese , Txemita , etc etc au va maxotes que se que llegiu cada dia el blog apunteu-vos que estarà ple de xurris olioses.

(l'aigua es mes clara, aquesta es pre-cloro)

Tots sabeu de la Trama Periquito dos, el terbol asumpte pel qual vaig dimitir al no aconseguir entrades per la inauguració de l’estadi de l’espanyol. El meu contacte en l’operació era un cosí meu, un crack de les públic releisions. El vaig relegar a l’últim lloc en el meu testament per lo malament que em va fer quedar. Però l’altre dia, xafardejant pel feisbuc, que es lo que es fa habitualment al feisbuc, em trobo aquesta foto que el fa pujar automàticament al 7è lloc en la línea successòria del meu imperi i l’autonomeno ambaixador a les Barcelones. I es que segur que es capaç de fotre el braguetaço mes gran de l’historia del nostre club. A veure si em treu de pobre.

(si es que a sobre ens asemblem un munt carambas)

Amb la Heretera universal col•locada divendres i dissabte a Menàrguens vaig gaudir d’un cap de setmana de lujo.Divendres sopar d’ampa fins a les cinc de la matinada, despertar-me a les 12:30 tocar-me’ls tranquil•lament al sofà fins les tres, migdiadeta fins les cinc  i tot seguit vaig poder gaudir de lo que es passejar per Lleida de compres nadalenques amb tranquil•litat sense que sembles que estigues marcant al Paquito al bàsquet. Això si, la gent es passa la crisi pel forro ja que al menys tropecentes mil persones varen pensar igual que jo. Tot, tot i tot ple de gent fins las tranques. De Roba a joguines, de chuminades a joieries. Per dir una fins a la Casa Barrio, barreteria per excel•lència a Lleida hi havia gent, ja que vaig coincidir amb un padrí que es volia comprar un barret gris marengo, 36 auros, mentre que el nostre caga tió, el que tenim a casa li comprava un buff i uns guants de la Hello Kitty a la Julita. Lo mes bo te tot unes popes que jo i mig Natura va veure quan una pobre mama s’estava emprovant un jersei i el seu retonyo de patac li va obrir el provador. Veig que l’iniciativa de l’spa ha tingut molt poca acollida i potser s’ha de suspendre , tres i a sobre en Traussi te partit a les sis a Cervera i clar, es imprescindible la seva alineació per tal de guanyar el partit. Ho sigui que ja ens veurem per vacances. Si feu bàsquet i no esteu de pont aviseu-me majetes.

(A Casa Nature donaven pica pica)

No sereu capaços de deixar-me sol amb el Traussi a l'Spa?

(venga al menys 3 o 4 mes sino mal asunto)

A veure Chavales, com ho tindríeu per anar al Spa el 5 de desembre per encarar relaxat les festes nadalenques? Si no som colla val 20 ebros per sessió. Ala majetes penseu-hi i ja em direu el que.

(Menudos masajes entre el Body i uns senyor que es va colar)

Si teniu una estona, vint i tants minutets, no us perdeu aquest capitol de How I meet your mother. En Barney Stinson ens presenta el seu Llibre de jugades. Qui fos solter i a Nova York, ja que a qui a la primera de canvi ens fotrien un cop als ouets,  per posar-les a la practica.

(es el puto amo)
(No cal que aneu a la finestra que se us obrirà, torneu a la del only)

Ole, ole Francesc ja era hora de que algú s'animes a penjar alguna popeta, tant basquet i tanta bici. Tornem a les arrels bàsiques del club. Pit i cuixa.

(em recorda a Albert puja cap a dalt que hem de veure una peli per a grans)

Jugant amb el Gestevet, alguna emoció vam tenir als vestidors, però cap com aquesta.

Potser en algun torneig de veteranos...

No perdem l'esperança!!!

El dissabte vaig anar al bàsquet, ves quin remei , i tal com va dir el meu jefe:

Som segon plat

I que molt be li va rectificar el nostre Jordan particular dient-li que:

el tercer si contem la migdiada.

En resumen corrent de costat a costat sense esma, he millorat ja que no vaig fer moltes personals, palo que diuen ells i vaig aguantar com un machote tots els partits que em van fer jugar. Lo millor, la cervesseta del final al entre pa i pa. Això si, la setmana que ve bici.

(El Joan i el Sisco en un lance del joc)

Aquestos dies he rebut milers de e-mails, cartes, esemeeses trucades i coloms missatgers amb la mateixa pregunta:

 Senyor Emperador li faria res explicar-me el seu entrenament per reduir amb tanta rapidesa els mitxelíns acumulats?

 Aquí el teniu. No ho feu sense la supervisió d’una adult/a, si es nu/a millor que millor.

(xiqui bum xiqui bum, al final esbufega com una mula)

Tot preparant el entrenament de cara a la segona edició de la micro Volta i al posterior atac al Tourmalet, consulto la predicció del temps que farà el dissabte, dia que amb l'únic gregari de luxe que havia aconseguit, "Columnas" Trausser teníem que fer Belianes-Espluga-Omells-Belianes, amb l'esperança de que no foti el puto vent que fa aquestos dies (que em te amargat ja que no se per quins setze ous em produeix migranya) llegeixo esparverat:

Vent:
al llarg del dia el vent girarà de components nord i oest fluix a component oest entre moderat i fort, amb cops molt forts a Ponent, la meitat sud i cotes elevades; tot i això, a partir de migdia quedarà fluix i de direcció variable a l'extrem nord-est.

O sigui que res de res a casa tancat jugant al Who's naked? o potser m'arribo al bàsquet a veure que regalen allí que te tant d’èxit.

(estic pensant en fer una edició onlymeniana de cara al Nadal)

Jo mateix no hagués pogut fer una millor selecció. Però trobo a faltar els típics i mai ben valorats Caps de Nadó.

 (mmmm i laiket els volcans)

La nit de castanyada l'Emperador ens va deixar caure els seus reptes per l'any vinent.
Jo puc facilitar-li la consecució d'un d'ells, el de la xineta , noooo, ho sento.

Aquí li deixo l'entrenament que tan bon resultat va donar a Satan i Pere D.
Ara cal que hi posi de la seva part.
Entr. Mitja Marató

Passada la dedicació exclusiva a l’ampa del Pompeu, hi havia assemblea general, torno als meus queaceres habituals d’emperador. Ahir dia de la castanyada, res de trios, ni bailes ni popes ni res de res, tota la canalla esverada amunt i avall,  va haver un conato d’organitzar unes eleccions en un proper sopar, però al final per falta d’entesa el Txema va proclamar amb veu solemne :

“si vol ser emperador deixeu-lo estar, que ho fa prou be” (mes o menys)

(res mes lluny de la realitat...)

Avui he fet el recorregut amb Bici de l’etapa que em volia vendre el Traus per la setmana vinent, Belianes fins el Omells de na Gaia i tornar. Quan anava tot xino xano, casi ja arribant al Omells em trobo un desvio a la dreta que posava l’Espluga Calba amb aquest senyal.

(de veritat que es un nou, no l'he trucat)

No m'he pogut resistir i després d'arribar als Omells i començar la tornada m'he dit de perdidos pal rio. Osti xiquet, baixar-la a estat xaxi piruli però després pujar ha estat complicat. Ais i vosaltres al bàsquets, ja sabeu que necessito un gregario de lujo, que la dona es preocupa molt si vaig sol, va porfaplis que algu s'apunti.

Avui he vist com creixen
els/les menuts/des de la colla,
desitjos de paternitat neixen
en mi; se m'en deu anar l'olla.

Hem cantat "La Castanyera"
i el "Feliz, feliz en tu dia"
per la dona que espera,
cap allà a la primavera,
una nena amb alegria.

Divendres vam compartir unes horetes amb "lo cabra", tot un pou d'anècdotes i un noi que recorda als amics encara.
Quan va marxar, doncs no pot parar quiet mai massa estona, ens va deixar engrescats en una tertúlia al mític Pub Literary, tots vam dir la nostra sobre el que hi ha més enllà del Pla d'Urgell i del que enriqueix conèixer noves cultures.
El bagatge del Josep Ma., ara a Madagascar, és impressionant i quan t'explica quatre detalls del que ha viscut et fa obrir els ulls i reflexionar sobre on som i què fem.

Val la pena treure el cap per la finestra i fer un cop d'ull a banda i banda, no?

Pels que no teniu facebook us deixo unes imatges del Josep Ma.

Vells amics ben retrobats
en la passada nit serena,
hem parlat tot d'un plegat
de coses que valen la pena.

Estic planejant de fer una sortida en bicicleta, el proper set de novembre, per aquestes terres que veieu en el dibuix, Rocallaura. La meva senyora esposa no em deixa anar sol, o sigui que necessito imperiosament un gregari de luxe que tiri per mi a la pujada. Si cliqueu aqui anireu a la plana on descriu tota la ruta. Si porteu a la dona i/o criatures poden anar davant  visitant Monblanquet o el Santuari del Tallat , però he de veure si es pot arribar en cotxe o a peu, i acabaríem dinant al restaurant del Poble. Vinga ánimos valientes..

(Vulverde busca Ulrech per pujada. Interessats al mail de sempre)

Teorema de Tulipes Blaves :

Tota dona que porti calcetes color carn exercirà una atracció inversament proporcional a la desitjada en la inversió d'elements subjacents d'augment de grandaria.

Vet aquí el teorema que va pronunciar el nostre expert en economia en el sopar del divendres. Li aporto l’excepció que confirma la regla. Esperant un proper corol•lari quedo a l’espera de les seves bones noves.

(ara em direu que no us heu possat una miqueta palote?)

Res com predicar amb l’exemple. El meu ministre d’esports, el molt honorable Pkto II ha participat aquest matí a la mitja marató. Tothom anava de 21 botons, que si samarreteta de tirants super guanchi, que se pantalonets obertots per que transpiri la cuca amb tranquil.litat, que si mitjonets medilast agarratodolosmusculos, que si bambes ultralleugeres, ulleretes de disseny i mocadorets pirates. Ell fent cas omis a tota moda anava amb el xandall oficial del club onlymen, degudament retallat, i amb el parche sota cintura per tapar una boïga, amb les bambes del bàsquet i amb els mitjons corresponents de coto a mitja espinilla fent una marca excel.lent de 1 hora 32 minuts. A veure si la resta ens animem i l’any que ve ho fem tots en pelotón, per celebrar els 41.

 ( esta com un toro el xaval)

A veure si algun dia fem
un altre sopar only-men,
rememorant els temps
de quan èrem jovent.

Si, potser soc jo sol però tant Maradona, tant drama i tanta castanya. Volem un mundial amb San Marino, Ciudad del Vaticano, Tuvalu, Nauru i Mónaco que ells si que s'ho mereixen.

Avui, una de les moltes súpliques que rebo diàriament m’ha tocat la fibra. Un membre del club desesperat invocava al meu bon cor per que tingues en consideració el canviar la data del sopar only-men, passar-lo del dissabte 17 al divendres 16. El pla es el mateix. Kebbab house, cervecilla al Martin’s, un bon recalenton a càrrec de les jovenetes de la comarca, si es que n’hi han i aviadet a dormir. Per tant concedeixo la suplica i es proclama el dia oficial pel visionat d'afotos i historietes de Madrid el proper 16 d'octubre. Queixes, precs i preguntes al mail. Sinó el 16 a les 22:00 al kebbab.

(m'han comentat que hi ha alguna foto de dos rombos)

La castanyada s'atansa i no hi ha cap proposta en ferm, així que comentant-ho amb algun membre del club, es podria organitzar una festa alternativa oberta a tots els públics i totes les edats, cada cop som més (hi ha més menuts), i últimament, cada sopar falta algú pel tema dels cangurs o altres menesters, us llanço la següent alternativa:

- LLOC: Pizzeria BIG BEN (alias Boti Boti per la canalla)

- Proposta: SOPAR A LA CARTA (en principi no faran menú de grups, millor per als petits, així amb una hamburguesa/bikini/... passen, i els no tan petits el que vingui en gust i ganes).

- Activitat després del sopar: Sessió boti boti per la canalla i xerrameca o sopar tranquils els pares.

I després del sopar i sobretaula, qui vulgui pot continuar la festa o canviar de local......

SERIA BO APUNTAR-SE AMB ANTEL.LACIÓ !!!!!!!!!!!

ÚLTIM DIA PER CONFIRMAR ASSISTÈNCIA: 18 OCTUBRE MIGDIA.

Així per la tarda en la sessió setmanal de beure/futbol/boti boti ens apuntem i reservem, penseu que és dissabte la castanyada, i que els dissabtes normalment, ja hi ha molta gent i costa reservar.

Dies de festa i xerinola a Cal Musle. El dia 11, com tots deveu o deuríeu saber, va ser el meu aniversari de noces, 11 anys que la meva santa esposa te la bondat d’aguantar-me, i avui dia 12 d’octubre, al voltant de quarts de nou de la nit, però de l’any 1989 el Petxo va tenir la brillant idea, (no, no porta to irònic aquesta afirmació) de presentar-me-la al Big ben. 20 anys senyors. Per celebrar-ho em fet una sortideta de tres dies aquí mateix, a Sant Llorenç de Morunys, que amb la crisi esta tot molt malament. La meva heretera universal a gaudit de valent grimpant pel camins de muntanya, agafant pals, buscant bolets, fent forats a terra, tirant pedres, escalant, veient papallones i peixets, a mes de fer el seu primer 1500 (tossal de la creu del Codó). Es a dir, que ben aviat, organitzaré una sortida en tota regla a un refugi de muntanya apte per tots el públics.

(que fonitoooooooo)

Nit de tardor, torna l'ambient,
no he fet tard, tingueu-ho present,
a casa m'avorria com una medussa,
he fet de palauanglesolí per Mollerussa.

Després del Look encara hi ha vida,
al Lasser sempre hi ha algú o altre
disposat a compartir alguna birra,
mentre el rock contundent no falta.

Us presento el nou consell de ministres. D'esquerra a dreta, sanitat, esports, relacions exteriors i economia. Per a que mes gent.

(cuidao, que des de la tornada de Madrid m'he aprimat una miquetona)

Una angustiada esposa d’un membre de la delegació onlymeniana de Pernambuco em fa arribar aquesta foto amb el següent e-mail:

Pregunta :

Benvolgut Emperador, ja no se que fer per a que el meu Home romangui a casa els dissabtes tarda després del telenotícies migdia. Ell insisteix que va a jugar a bàsquet amb els amics per desfogar la tensió acumulada a la feina. El dilluns passat va deixar-se el mòbil a casa i vaig accedir a les seves fotos. Li adjunto la mes suau. Creu vostè que he de preocupar-me?

Resposta:

Xiqueta, el bàsquet es lo que te molt, molt contacte. Aqui al Pla ja estan un pas per endavant i es fan dos petons i palmadetes al culet, després de cada “palo” en comptes del conegudíssim “eis perdo”.

(eis, palo. Si palo, palo de veritat)

No us enredessin pas!!!

6 d’octubre, data a marcar amb fosforito al calendari. Avui es l’aniversari del soci fundador Pau. L’home del català perfecte, te el nivell doubel Zi, de futbolista de portada a ciclista penedit , l’home que amb una cullereta de plàstic pot estar hores i hores, o amb un comandament de tele es capaç de veure i explicar-te tota la programació de la T.D.T. Així podríem estar fins cansar-nos. He buscat un bon regal per ell. Res material, he decidit tirar per la vena sentimental i de ben segur que li agradarà. Amic Pau, gaudeix els 40 que, com els hi dic a tots els del club que hi arriben , a partir d’ara et faràs un fart de fer punxa que tindràs que anar al Sarri a comprar una remesa de 37 puntax i maquinetes.

(era Raphael o Camilo)

Resum esportiu de la setmana. Afueraparte del bàsquet de la Salle, del ciclisme del Musle, hi ha un altre membre que practica el futbito, altrament anomenat futbol sala. L’any passat es feien anomenar els Torra Trilla Transports Argelich Golmes “A”, ja de per si difícil de recordar, aquest any ho han complicat una miquetona mes i s’han venut la franquícia i ara responen al nom de Meca Torra Trilla Triba Argelich Golmés “A”, cagate lorito. Aquest cap de setmana han començat be, s’ha suspès el partit. Tots els dilluns tindrem un petit resum esportiu, conjuntament amb els Veterans de Miralcamp, un cop confirmem que el Pau milita encara a les seves files.

( de mascota al M.T.T.T.A.G."a" tenen una guatlla expres desig del capo canonieri Traussi)

Ja fa dies que The body em comenta que si volem fer una dinar a la seva torre, (diuen que J.R. Tolkien es va inspirar en ella per fer el segon volum del Senyor dels Anells, les dos Torres). Ahir, tot fent el meu entrenament pel retorn al mon del cicloturisme vaig passar per allà i "cual fue mi sorpresa" al veure una munió de cotxes davant la porta. Tenia muntada una super mega festa hiper guay amb algú, pels crits i gemecs, vaig deduir que era la colla d’amigues de la seva senyora. Es per això que :

Body si llegeixes això posa la data que vols que vinguem, ja que la casa es teva.

(Que no sigui el cap de setmana del pont del Pilar que la gent es fora)

La insidia, la deixadesa, el poc fer i el deixar estar. El club es mort o gairebé mort. Després d’uns intents per celebrar el sopar i compartir amb la resta de socis les aventures i desventures de la marxa triomfal del nostre club vers terres espanyoles, després de comprovar que ni nostre Senyor publica res des de la depressió traumàtica de la Trama Periquito dos que va comportar la dimissió del millor president que el club havia tingut fins llavors, després de veure que la castanyada va pel mateix pas, després de veure que el nostre president en funcions no convoca a les urnes intentant perpetuar la seva influencia en l’anima del club, induint a la gent a jugar a basquet en comptes del ciclisme. Es per això que ens aquest mateix moment , dono un cop d’estat i m’autoproclamo Emperador del club. Fora mandangues i castanyes constitucionalistes.

Les primeres mesures d’urgència:

• Primera: organitzar ipsofacticament un sopar Onlymenia per les fotos de Madrid el proper 17 d’octubre al kebab, que ens sortirà baratet. A mes els que treballem al camp ens hi podrem afegir sense problemes, ja que la campanya de la fruita es dona per finalitzada, al menys al petit feu de Cal Petxo.

• Segona: Canvi de l’himne social del club. De Magnum P.I. a Musculman, molt mes d’acord en els temps que ens trobem, ja que he trencat amb la Paulina.

• Tercera: reprendre la Micro Volta, diumenges matí, ara que estic en forma, podré guanyar-la per enèsima vegada.
• Quarta: l'aniversari d’octubre s’ha de notar que es un pes pesat en el club. Necessitaré col•laboració pels vídeos Homenatges.
• Cinquena: la castanyada, que collons de hallowen, algú vindrà?

Nomes acceptaré critiques via on-line res de telefonillos ni sms, qui em vulgui fotre fora del càrrec d’Emperador vitalici , ja sap Post ,mail o comentari. He dit.

(em tire una mica de la sisa però....)

Estaria bé fer-l'hi un petó
a la gran Scarlett Johanson,
segur que seria una sensació
indescriptible i molt fashion.

La noia té uns llavis molsuts
que suggereixen lascivia,
i uns ulls que fins i tot clucs
fan pensar que me la tiraria.

Però ella és guapa i jove
i viu als USA amb tios catxes,
i un servidor panxut, si la trobés,
dubto molt del meu nivell d'anglès.

Any 1988, època esplendorosa del Punk Radical basc, al menys quan jo el vaig descobrir. Gracies al Latre i al Napi, vaig poder fer-me amb una petita però variada discografía. Des de els Tijuana & Blue, Cicatriz, Vómito o Zer-bizio, passant pels Kortatu, la Polla o Korroskada. Llavors sempre arribava el intel•lectualet musical de la colla, alies El Cuc i em deia amb el to del Rick dels Joves :

“ No has vist l’últim dels M.C.D. al Discoplay?”.

La mare que el va parir, ell gaudia de les novetats, comprava centenars de L.p.’s i samarretes amb les que lligava a trotxe i motxe. I es que a mi, el discoplay la revisteta de les cintes de cassete i L.P. no m’arribava o me l’afanava el veí. Ara, Discoplay, (clica, clica) ha digitalitzat tot el seu catàleg de llibrets, o sigui que ja puc igualar la discoteca del Cuc i lligar tant o mes que ell. Iupi.

( quants records, revisa la secció de calendaris. Samantha Fox, Sabrina, Danuta.....)

Etapon curtet el que he fet avui. Sortint de Mollerussa, he passat per la primera meta volant, La de la borja Cal Martí en direcció Miralcamp intentant de trobar la Font del tord, i tot seguit anar a petar a la plantació de cèl•lules solars del Romà i la planta de tractament de purins, allí hi ha una bona pujada, almenys del 39 %. Aquest camí va a parar a Puiggròs, esta ben asfaltadet, fins a la meitat, i es fa molt tranquil•lament. Després d’un parell de quilometres llaneando, arribem a les portes de Puiggròs, alto de primera categoria fins dalt de tot a les esoles, per continuar baixant a 53 per hora per l’altre costat de poble i tot travessant la carretera de Borges, agafar el camí que va a Torregrossa, també asfaltat i sense transit de cap mena. Un cop allà agafar el camí de terra que travessa la serra fins anar a petar a la pista de l’aeròdrom de Mollerussa. Total 28 kilòmetres de bonica etapa en una horeta i escaig. Això si, sol com un mussol.

(que bonic es el ciclisme xavals)

I jo anant perdent el temps amb Vulverde, Ullrech, Pintani, Cantador i els demes de la serpiente multicolor. Giro, Tour i Vuelta mixte ja.

(la del casc vermell es la lider, crec)

Un altre al pot. El nostre benvolgut soci fundador Joan en fa 40. He trobat aquesta cançó del tal Randy Roots, que ja de jove insisties en dir-me tot agafant-me pel coll que era el millor guitarrista del mon. Ara a passar la resta de quarentenari amb joia i xerinola . Com dic sempre a tots els que entreu en aquesta bonica etapa de l’edat masculina, ara us fotreu un fart de fer punxa que farà terror , ja que la maduresa, l’experiència el saber fer i estar es lo que mes agrada a les xicotetes . Felicitats Joan

(vols dir que era tant bo en Randy?)

Kit, el cotxe fantàstic, el Ford Gran Torino amb la ratlleta blanca de l’Starsky, el de Pere Picapedra, el Delorean i per sobre de tots, el talbot 150 color marron cachumbo de la familia, la mar de molon, que traspassà tràgicament una nit tornant de Lleida. He trobat aquesta instantània per els que no el vareu poder veure el dia de l’accident. Pavernos matao , a que si Paco ?.

(Foto cedida per mon Pare. Quin disgust va tenir aquell dia)

I pensar que jo era un fan absolut d’en Bear Grylls. Volia el seu rellotge, la navalla, comprar uns pantalons iguals. Un paio que el tiraven en mig de qualsevol lloc perdut a la quinta forca i ell solet tornava tant ricament a la civilització. Però quin desengany. En aquest vídeo es veu a en Bear ficant-li emoció:

“He de passar aquesta esquerda amb una caiguda de 80.000.000 metres. Cuidao si ho feu”

Acte seguit surt un guiri i veieu com ho fa.

(desde lo de que els reis són els pares que no m'havia desil.lusionat tant)

En resposta a Cicloturisme II, i no vull entrar en una guerra ciclistico-basquetbolista us he de dir que tanta gent, tanta gent a la carretera no m'he trobat. Alguna xurri una mica despistadota no us dire que no, però millor apunteu-vos a fer una etapeta i ho podreu comprovar. Això si millor trobar-se-les d'una en una que de dos en dos, que després passa lo que passa.

(foto feta l'ultim dia per, crec, Noe Viles)

Musle, tu ves voltant sol per les carreteres, que qualsevol dia et passa això!

Voleu dir que triomfarem tant com aquesta noia.

Senyors del basquet dissabtil, a veure quan ens obsequien amb una exhibició com la d'aquestos nanos.

(no em crec ni la meitat però donen el pego oi?)

Cadascú que es miri a l'espill o que demani ajuda a la parella, però tots els OnlyMen hi sortim reflexats.
I qui digui que no que ho demostri.

Jo no he gosat a posar-hi noms !

Menys "mamporrero", (com es en català?) de la Xispa, simpàtic nom de la gossa que vigila el recinte on treballo, ja he fet de tot en el meu nou lloc de treball. Torno a donar les gracies a tots els deus per haver-me aconseguit aquesta feina. No, no es cap critica irònica, no entengueu malament. Comparat amb l’antro politburoritzat on treballa el Body, i jo mateix anteriorment, això es gloria beneïda. No es per això pel que publico. Si lo jefe, cosa gairebé impossible però apel•lant al seu sentiment catalanista tot just un dia després de la diada nacional , ens dona festa, reprendre els entrenaments per afrontar d’una vegada per totes l’ascensió al Tourmalet (maig 2010). Se que estareu al bàsquet, però pels mes intrèpids i agosarats :

The micro volta III editon revised

(obrim mercat al Japó con l'Espanyol)

Ja he acabat els punyeterets llibres del millenium, i tal com diría el Cuc:

no mate moros

Després d’aquest període d’inactivitat i desconnexió, veig que aquí no publica ni Cristo. Be ja en parlarem tot sopant el dia que ens proposi el president en funcions, per elegir democraticament al nou president i explicar el viatge a Madrid, encara que jo veuria amb molt bons ulls el proper 18 de setembre.

( Necessitava desenganxar, ara ja està)

Tot parlant amb l'ex President, recordem el post amb la seva dimissió, i amb els poders que m'atorga ser president en funcions,
jejejeje quin càrrec, no??

Es planteja la possibilitat de fer el soparet que cada any fem a finals d'estiu.
Sembla ser que els primers caps de setmana de setembre podien ser les millors per a comentar com ha anat l'estiu i posar en comú les experiències i fotografies de Madrid i...

celebrar les noves eleccions

a la presidència dels ONLY MEN, òrfana en aquests moments.

Senyores i senyors per primer cop en molts, molts, que dic molt, moltíssims anys estic de Rodriguez. Si, com en Pajares, Esteso, Garisa o Soria, estic a les meves "anches" per casa. Si algú em necessita per qualsevol activitat lúdico-erotico-festivalera-nocturna, que em faci un llamacuelga al mòbil i ja veure el que puc aportar a la situació.

( potser serà d'ells, això de la cobertura)

Tal com diu el nom del nostre club ONLY MEN can do!

Tercer punt del programa muslià. A tots ens agrada l'esport, be menys el basquet. Però el practiquem a rampells, tennis, futbol, ciclisme, escalada, escacs, jetcundo, natació, basquet, jogging, ioga. Es per això que el proper mandat el departament d'esports estarà format per mes d'una persona i, es aquí on ve la novetat:

3- Creació d'una secció especialitzada en esports de risc, water-bondage, trios, milfs, filfs, mmf, ffm, ai likeds i demes, per tal de dur el pavelló onlymeniana mes enllà de lo humanament possible ,intentant de millorar el record de l’Arano.

(Et sobren 3 usain encara. Vist en Flapa)

Sempre us he comentat que just abans de tancar els ullets al sobre a descansar l’esqueleto carrego mentalment un parell de C.D.’s, gairebé sempre de caire eròtic on surten xicotetes de la localitat o no, trios quartetos o quintetos, grans estrelles de Hollywood i de les series americanes o catalanes i situacions mil que tot Home li agradaria viure. Be he trobat probes científiques que a continuació exposo i que donen peu al que serà la segona línea mestra del meu programa:

2 - Recerca constant i ferma de totes les pel•lícules classificades com a “S” de l’època dels 80, quan em (ens) colava-em al cine Urgell a la sala B a tercera fila, i aquell acomodador calb i amb ulleres m’enganxava i em feia sortir, per a la creació de la BDCOM (Base de dades del Club Only Men) .

(real como la vida misma)

Els nostres pares si que tenien revistes com deu mana. A casa meva sol arriba el National geographic i para de contar. Per 40 peles a l'any 77 podies gaudir de la revista EH, que no vaig veure mai a les estanteries de Sarri o del Dalmases. D’aquí he tret el que serà un dels punts principals del meu programa electoral:

1 - Intentar esbrinar on caram distribueixen aquesta pistola i adquirir una per a “use y disfrute” dels membres del club

(no se si va a piles o amb acumuladors)