Diumenge ja el tenim localitzat, després de donar pistes.
No sé que li passa al cap que fins i tot la super càmera del super 3 no tenia prou definició.

El dissabte el cabró hi va anar sol, 

jejejejeje, que la sap llarga!!!

Cliqueu la foto, cliqueu 

i veureu el "revuelo" que va muntar el Presi!!!

En primer lloc donar les gracies als dos participants del concurs que al menys , així em consta han intentat d’esbrinar on era. Tal com vaig dir en desposta a un comentari anònim, el senyor Pla era la pista definitiva. Si traceu una línea imaginaria entre el vídeo marcador, l’anunci de coca cola i vosaltres , si haguéssiu fet la foto, anireu a petar al mascle més atractiu de tota la festa.

Malauradament ningú ho ha encertat per lo que declaro el premi desert. 

Encara em dura el soch anafilactic del diumenge. Pels que no ho sabeu vaig anar al festassa del Super tres, complint aixi els desitjos de l’hereva universal. Mes soroll que al Brus Spirinstin, deia la meva senyora. Cap milf capitalina en tanga, maldición , pensava jo. Be en fi l’hereva s’ho va passa molt be que era lo que contava.
Si no us ho creieu podeu participar en un nou concurs. Clicant en aquests enllaç (si aqui)anireu a petar a la plana del club Super tres on hi ha una giga foto del diumenge 24. Qui  em trobi , ens trobi, entrarà en el sorteig d’un fantasbulos premi, que serà entregat el dia de la castanyada.

 (el senyor Plà, el puto amo del club super tres)

Eis, penya que fem?
amb canalla o sense
(alguns s'ho pensen),
som el club only-men.

Eclèctics i innovadors,
al blog penjem txones,
potser no les millors,
així matem les estones.

Mes de març, comença la caloreta, les florecilias despunten als Prats i les whale tale emergeixen de les profunditats del armaris substituint als leotards i megabrages. Res millor que tot un atleta en perfectes condicions d’us i disfrute per representar el renéixer a la vida després del fosc hivern en aquest segon capítol de la sèrie Posantes.

Ell es definia en el calendari com

Pier il Bello : les meves corrides son etapes inacabables

La foto, d’un gust exquisit, intenta traslladar-nos a les mítics cims del plaer. Res de fer la goma parriba i pabajo, sinó que un ritme troton i constant pot fer meravelles en les llargues etapes nocturnes o diurnes.
Ara que tenim més poder adquisitiu intentarem evitar el següent:

Panxeta:
No cal amagar la panxa, som com som i estem orgullosos del nostre cos.

Ulleretes:
Les ulleres mínim Rayban, res de mercadillo.

Seguretat e higiene:
Treure el sillín i/o ficar una tovalloleta

Esforç real:
Res de pinyó petit. Plat gran i Sprint accelerat, millor acabar en cinc segons que no en 30.

Intentarem aquest cop,  fer la foto a l'exterior. En Posantes uno es podia perdonar, ja que es tractava dels boxes de Derbi. Però el ciclisme crida, vamos vamos vamos venga venga venga, per les carreteres d'arreu.

Cal estar preparats,
ja sabeu el que diuen:

"más sabe el diablo por viejo que por diablo"

Continua el compte enrere. Una semanilla mes i ja esta. Ja podeu començar a preparar l’agenda que hem de fer un fotimer de coses.

 (ara ja van una mica mes abrigades)

Però abans del vici i les tropeleries, anem per les festes institucionals. Ja fa cinc anys que la castanyada es la meva festa preferida La gent comparteix castanyes i panellets moscatell a dojo, disfresses, fiestukis, altes hores de la matinada, disfresses , Martin´s, festes privés i moltes mes coses.

Hem encomanat taula per 18 persones, canalla i adults, al Restaurant Enigma, o lo que es el mateix els baixos del Big amb el següent menú.

1er plat a escollir entre:

1. Amanida tèbia de formatge de cabra.
2. Amanida de salmó fumat
3. Graellada de verdures
4. Remenat de bolets i gambes

2on plat a escollir entre

1. Torrada muntanya (llonganissa, pebrot, formatge i ceba)
2. Torrada calenta de pernil dolç i formatge
3. Pizza quatre formatges amb Bacon
4. Pizza quatre estacions
5. Focaccia d’escalivada amb formatge de cabra
6. Crostini reina (gambes, ceba i formatge)

3er Postres

1. Panellets, castanyes, moscatell I cafè

Beure

1. Vi negre Brau de Bot (terra alta) o Lambrusco

2. Aigües minerals i gasosa

Preu 20€ per persona, però al tanto singles i couples. Entrada gratis a la Discoteca i teniu en compte que es diumenge i estarà a full de m.i.l.f.’s i g.i.l.f.’s.

(xiquets quinesespatarramentes, experiencia asegurada)

I pels hereus i hereves universals tenim

1er plat

1. Croquetes I patates fregides per primer.

2on plat

1. Pizza de pernil dolç
2. Pizza de Tonyina
3. Llom amb patates
4. Hamburguesa amb patates
5. Biquinis

Gelat de postres i per beure aigua o refresc.

El preu es de 9 € I ells tenen entrada gratis al boti-boti.

 (pels mes petits he dit)

La setmana vinent he de donar la llista definitiva. De moment som:
Musle, Tito Sebas, Joan, Pere Ese que juntament amb els respectius nens i senyores dona 13. Apa espavileu que aquella nit segur, segur, segur que passa alguna de grossa us ho dic de veritat.

Per fi va apareixer el Cabra a la tele. Porta mes meleneta que jo , aixo si, a ell li queda millor que tot s'ha de dir. En fi i en resumides cuentes.

Ni cocio moriles, com diria un vell conegut meu d'Askar, anava jo a viure a Madagascar.

Dos setmanes, nomes dos setmanes per acabar amb l'asunto de les pomes i les peres.

(Ja no saben com agafar-les...)

En aquest primer capítol de la sèrie “posantes” analitzarem el mes de febrer. Ara que tenim campions  de moto del país, un de capullet i l’altre ben paradet, res millor que fer referència a :

Morton: m’agraden les dones calentes com la meva Harley.

L’autor de la foto, va intentar copsar el sofriment de veure la línea de meta i tenir el contrari a vint-i-tantes micromilesimes. El posante va aconseguir de reflexar en el seu rostre aquest sofriment però l’attrezzo desvirtua totalment l’angoixa del moment. Llàstima de prohibició rostreril.

Ara que tenim més poder adquisitiu intentarem evitar el següent:

Mitjonets:
Evitarem de totes totes portar els tennis ratlla blava i vermella de ca la Brigida.

Posta a punt:
Un vehicle en perfectes condicions dona molta mes presencia. Passarem de la derbi i intentarem enredar al Txema perquè ens deixi la Shadow.

Higiene:
Els pelots punxeguts de l’esquena hauran de desaparèixer.

Publicitat encoberta:
No podem caure en el parany de fer publicitat sense cobrar. Qui vulgui que passi per caixa.

Moda:
Els calçotets, si el model es nega a sortir en pilotes, haurien de ser mes modernets.

 En fi la composició final va ser aqueta:

Intentarem que aquesta vegada tot sigui mes el.legant, fi i exquisit com ara aixó:

El projecte calendari , altrament anomenat pito a la vista, ja es en marxa. Escanejades les fotos de l’any 1996 em resisteixo a publicar-les tal qual, no vull ser objecte de demandes injustificades per part del posante. Però si que les publicaré amb allò dels ulls tapats per evitar la possible identificació del susdit, o amb la cara superposada a algú que s’assembli.

L’estructura del calendari serà semblant a l’antiga, volem conservar l’esperit d’aquell temps, però afegirem mes dades importants, naixements d’hereus, ascensions al poder, hègires importants i mes. Si teniu alguna data que vulgueu aportar, ja les direu.

De moment ja tenim tres models, emperador, conseller d’esports i Traussi, que despres d’unes llarguíssimes negociacions m’ha donat el seu vist-i-plau. Espavileu si voleu sortir. Doneu el si o ja em veig en quatre mesos. 

 (tal que aixi vol sortir el Traussi)

Aquestes són les anomenades faldilles "cinturon".

Bon pont a tots els OM

S'ensumen els canvis
comença el mes de juny,
es buidaran les aules
i també la gran ciutat,
on marxaran urbanites
i vindran els estangers.

Qui sap si jo m'ho miraré,
tot plegat, amb displicència...
però content de veure
l'escot d'alguna fadrina,
massa de tot per a mi.

Mentrestant a sota l'ombra
de la plaça de les escoles,
gaudiré dels poetes reconeguts;
diuen que potser així n'apendré.

Allà pels volts de 1945 Churchil, Stalin i Roosevelt van reunir-se a Malta per arreglar uns problemilles que hi havia al mon. 

El dissabte, un grup d’intrèpids i valents socis del club van sortir de parranda. Eren el guapo, el amnèsic, el pipi estrada, el listo i el follo casi todos los días. Centenars de temes a sobre de la taula que varem  desenvolupar  poc a poc.

1- A l’acabar la campanya de pomes i peres sessió d’spa al reneix per relaxar.

2- Obligar al Pkto a prendre la medicació per la memòria. Estava fatal. Ens volia portar despres de sopar a l’Epsilon, al Tunel i al Panchito. Com a fi de festa portar-nos a l’Andana.

3- Anar d’excursió a la muntanya, concretament a la Pica d’estats que si pujava el Pujol nosaltres també podríem.

4- Amb motiu del 15e aniversari de la publicació del calendari de l’only men fer-ne una reedició remasteritzada. Amb les noves tecnologies, ens podrem allargar l’acumulador. L’altre opció es fer un antes i después de la foto original. Substituint a l'Arano per un desplegable del Traus, motius obvis, i al Pedrin pel Marti, en un altre desplegable per altres motius, tambe obvis.

5- Va quedar clara la diversificació ens els gustos en quant a dones es refereix. Cap de les que li agradaven a l’un eren plat per l’altre. Del 1-90 i 184 quilos d’una, a la primeta amb popetes pressegueres de l’altra.

6- L’únic al que se li van atansar tios i ties per festejar, no direm noms però tos ho endevineu i... A las fotos me remito.

 (la pipitilla en carne viva duia)

 (quines mirades li fotie)

 (tot un senyor, un gentelmen un casanova vamos)

 ( aixo de ser l'amic del guapo esta molt mal pagat)

 (mira mira al pajarito que esta alçant el vol)

En fi, espero ja amb inusitades ganes el proper.