Després que el president marxes a conseqüència, diu ell, d’un lleuger mal de cap (va prendre dos glopets de vodka amb llimona) es va posar en marxa el dispositiu “L’òliba torna al niu”, operació de seguiment muntada pel C.S.I.O.M., sota el comandament d’un històric aliat del club “El Fulla” (l’autèntic, no l’imitador). Sabedors de la malicia del president que sempre en prepara alguna es va decidir de muntar el seguiment del Cabdill per evitar conseqüències greus pels membres de l’oposició. Aquest es l’informe que va fer arribar el Fulla (l’autèntic, no l’imitador) a les dependencies secretes del C.S.I.O.M.

“ 3:00 a.m. L’objectiu surt del Look. El començo a seguir dissimuladament. Faig la primera foto per confirmar que es el president. M’agrada molt el seu traje on l’haurà comprat ? Preguntar-li després.


3:17 a.m. L’objectiu fa una parada en un portal. Crec que es l’hora de donar-me a conèixer i esbrinar el que pensa fer. Em fico una disfressa perquè no em reconegui i em presento. Perfecte ja es meu, no sospita qui soc i m’obre el seu cor. Diu que esta sol, que el poder crema molt, que es veu com el nou fürher del Pla, que des de el dia que el van cridar per abarrotar l’as d’oros en una jugada de Botifarra va jurar que es vengaría i que ara era el moment A mes, en una revelacio feta per en Carlos Jesus , es veu com portarà al club mes enllà de lo que ha estat mai, però que abans ha d’acabar amb tota l’oposició i avui te un pla malèvol per enfonsar al presumpte líder que li fa la guitza fins ara. Li robarà el diari i publicarà els seus bruts assumptes a internet. Tinc els pels de punta després de l’explicació



4:31 a.m. Després d’un llarg discurs li faig creure que m’ha convençut i em presto a ajudar-lo en el robatori. Li dic que al cotxe tinc mes disfresses i que li puc deixar alguna per que no el reconeguin, es un home molt popular i hauriem de passar desapercebuts. Agafem unes de discretes i anem cap a casa de l’opositor.

(a l'esquerra , el president a a dreta jo, "El fulla")

Li queda que ni pintada. Mmmm que guapo que esta. Estic per trair al C.S.I.O.M i passar a ser un dels seus noiets.


4:48 a.m. Ens esta costant arribar. Tothom ens pare pel carrer, no se perquè. Es un home amb un gran feeling Tots criden i embogeixen Es el problema d’anar amb un home tant conegut.

( Imatge presa en el carrer Florida cantonada avinguda del canal)

5:52 a.m. Arribem a casa de l’opositor. Ara comença lo dur de debò.

5:53 a.m. Truquem. Ens obre l’opositor mig adormit i no ens reconeix. Li diem que som representants de “ABBA el musical “, que l’hem vist ballar i que el volem contractar. S’ho traga i ens fa passar perquè primer li ha de preguntar a la dona si el deixa venir.


5:57 a.m El president entra furtivament al despatx de l’opositor. Busca i rebusca entre milers de vídeos de asiàtiques en boles , d’etapes del Tour i de la Vuelta fins que troba el veritable sant grial de l’operació : El Diari.
Èxit en l’operació “Robo del diario”. Sortim disparats de la casa, mentre veiem com l’opositor es dorm fent les maletes.



6:00 a.m. Ens tornem a canviar de disfressa per evitar que ens reconeguin per si de cas avisa als municipals.. Ens diem adéu. Li deixo la meva targeta per si de cas el nou fürher em necessités.”

(el president i jo mateix un cop canviats de disfressa)

Ha estat un cop molt fort la pèrdua del diari personal. No sabem quin us li donarà el Fürher. L'anterior crònica que conta extreta del diari es certa. El president mai a tingut gracia ballant i per això intenta ridiculitzar als opositors , però tranquils, sabem que estem fent la feina ben feta i ben aviat haurà de claudicar.

(Extracte del diari personal de Pelícano Davis Jr.)

1 de novembre de 2006, 3 AM:

Cansat d'estar-me al Look amb la meva cocacoleta (ja començo a notar els efectes de la sobrealimentació) i d'admirar la meleneta de la hispano-suïssa, decideixo anar cap al Martin's a veure si alegro una mica més la vista. Conscient que sóc l'únic membre actiu de l'oposició intento amotinar-me contra el president dictador, el calvo de Palau.

Arribem al Look, els meus adlàteres i jo. Um...jovenetes, se'ls hi fa la pipitilla aigua i els mugrons a punt per tallar diamants. Veig els charcos per terra. Noto que se'm fica burra. Converso amb una d'aquestes belleses:



Li parlo de musles, barbetes i vídeos de japoneses, ah...i de l'Azkar. Li insinuo d'anar al Coprabo a comprar almejes, je, je...

Vaig a demanar un mirinda de llimó i la perdo de vista.


Aburrit, decideixo exhibir-me al mig de la pista de ball. Per fer-ho més espectacular, em calço els patins que em van regalar per la primera comunió. Noto que causo sensació:






Tothom em mira amb cara d'admiració i la pista de ball me la faig meva. El detall de ficar-me al penis l'anella de la llauna de mirinda ha estat un encert.

Tinc la boca seca i ardors d'estómac. Demano un vichy catalán per reidratar-me la zona pelícano.

Veig al pexinho que a fet un espai d'un km quadrat al seu voltant. Està explicant històries de la mili.

Decideixo ballar amb ell (casualment porta també els patins de velcro que es va comprar al mercat de Mollerussa a la dècada dels 70):





El Petxinho fent honor al seu nom.




Suats com a porcs, busquem amb la mirada admiradores embadalides amb la nostra coreografia. Desgraciadament no queda ningú al Martin's i els cambrers ens miren amb cara de mala llet. Ningú, ah no!, en un racó un membre plantígrad del Club que ha passat gana (doncs només a rossegat ossos com un "San Bernardo") s'està cruspint una hamburguesa:







Noto arcades al veure com en Yogui devora l'hamburguesa. Vaig corrent al lavabo i arrojo una altra vegada.

He de tornar a casa. Són les 6 AM. Demà serà un dia molt dur. Tindré el nas vermell i la barbeta inflamada. Aniré escabellat i no em mouré del sofà. Exerciré de dolent d'Érase una vez el hombre.



Només em queda un rec-rec. Que haurà fet la Junta Directiva? S'han quedat al Look jugant al billar:


O potser, han agafat un taxi:















I han anat a fer paracaidisme:



En fi, ara a esperar el fi d'any...

Hasta mañana, mi querido diario.

Que lluny queden aquells dies en que tot era alegria i xerinola en els sopars del club. Ara ja podem dir amb rotunditat que la segona gran obra de govern de l’actual junta de govern del club amb el president al capdavant ha estat un autèntic fracàs. No content amb vetar als seus propis consellers, que començaven a fer-li ombra i sonaven com a possibles successors, també es va entestar en nomenar persona non-grata a un mite dins el club, el famosíssim Martinazzo, propietari d’una luxosa finca on fins ara l’antiga junta havia celebrat tots els gran actes públics, i no tant públics, amb molt d’èxit i encert., apel•lant a que un cop van tenir mes que mimitos a la dutxa en un post partit contra el bar Nevada, i parapetant-se amb que no volia obrir antigues ferides, no el va convidar .

(el president tot just abans de que li fiquesin algo mes que crema. La maneta es la del Martinazzo)

Un cop sabedor que no vindrien els seus màxims opositors al carrec, que no a la seva gestió, li quedava trobar el lloc on perpetrar lo que el nostre president nomena la mare de totes les Castanyades. Al no tenir local, el president va decidir fer-ho a La Noguesa, un petit restaurant de nova implantació, i com un nou Dinio, va voler treure “tajada” i prèviament subornat ens va fer creure que assistiríem al millor restaurant mai inaugurat a Mollerussa , i que era el lloc ideal per passar una vetllada de por. I aixi va ser, d’autèntica por . La nit va començar tranquila, i amb l’actual política de “pelotazos” a les arques al club ens va presentar el sopar :

Un petit plat d'olives arbequines.
Unes amanides esmirriadotes, amb un tall de pernil, 1 esparreg, 1 tall d'embotit (per cada 4 i a repartir com bons germans)
Un segon a triar . Si estaves al cas i ho demanaves, venia el plat amb guarnició.
Postres,
Vi de la casa , gasosa i aigua.
Cafes.
Ni xupitos ni polles.

( El postre del president abans de ser obert. A la dreta en Sammy degustant un entretenimet culinari)

Cal dir que tot lo estalviat en el sopar va servir per la compra per l’us privat i exclusiu del nostre cabdill de la discografia del grup sud-colombia de tex-jazz “Antolin y su combo” .



Al voltant de les dotze de la nit es va començar a notar el poder dèspota del nostre president. Tres dels opositors varem ser cruelment deixats de banda, les nostres viandes no varen ser servides fins un parell d’hores d’haver demanat, sabedor el president que som tres food-victims (un hipopotasic, un pelicanofobic, i un xarrupaossos) i que si no tenim menjar a la vora ho passem molt malament. Mentrestant, la camarilla versallesca del president, inclòs Pier No Doy Una, reia i feia acopi descaradament d’unes amanides molt mes grans, amb moltes mes olives i pernil, que les de la resta de membres del club. Tot i l’actitud xulesca del president , el sopar va acabar be, amb un petit principi d’acord de no agressió i una vispresidencia per Pier No Doy Una, que d’aquesta manera vetllarà de mes aprop pels interessos de l’oposició.
Tot xino xano varem anar al segon gran temple del club , El Look , crec recordar que algú va dir “ a vere si pillem cacho ”. Evidentment al Look ningú va pillar cacho, a mes, per una cola-cola petitona que et cobrin 3.5 auros i no pillar cacho ens va semblar injust així que es va decidir d’anar al Martins per veure si allí veiem jovenetes amb tanguillles per sobre dels moderns pantalons de cintura baixa.

(camarera del Martins abans de servir la cervessa al Petxinho)

En aquest moment es quan el president, davant les pressions del poble, per saber on eren les poloneses va fugir al•legant un lleuger mal de cap. Ara si, amb l’oposició al capdavant, prenent decisions es on va començar la festa de veritat. Es van proposar canvis de parella, escapades a platjes nudistes, balls semi erotics encapçalats per en Sammy, amenaces de lesbianisme en un dels intercanvis, ball gay d’en Sammy i en Petxinho, arraconaments a la pista, tot tipus d’insinuacions i mirades, borratxeres de grau tres en l’escala de J. Es a dir Bogeria i desenfreno un cop que va marxar el Cabdill d’un regim antic, desfasat i fora dels temps que ens han tocat viure.

(Els opositors i les seves senyores en el final de festa)
(sobre una noia que es va apuntar a ultima hora)
(o era potser " O rei do requeson " amb disfressa?)

La nit va acabar com tenia que acabar. Tothom cap a casa, uns mes calents que els altres però així es la vida.
Del viatge de tornada del president cap a casa poc en sabem. Tan sols aquestes imatges. Serà ell el culpable de les convulsions de la ninoteta Elvis que porta el xofer de l'autocar? dentro video

Gran èxit de la primera castanyada organitzada per la nova Junta Directiva del club! Si, d'acord, hi ha algun aspecte que es pot millorar, som els primers en fer autocrítica.

I és que la tarda-nit va començar una mica malament. Dies abans vam demanar al nostre contacte a Cracòvia una polaca de 90-60-90. Problemes de traducció i interferències telefòniques van provocar un petit malentès. En lloc de la polaca de mides espectaculars, se'ns va servir dues polaques de 90 anys i una de 60, horror!





Àvides de frankfurts, les vàrem convidar al Berlín i allí les vam deixar enganyades, doncs els frankfurts dels membres del club corrien un greu perill!



En un clima d'armonia i abans de sopar van començar els jocs de cucanya:





Aquest joc és diu "la caça del conill del bosc", els membres del club (no surten a la foto) estàvem amb l'escopeta de perdigons a punt.







Seguidament vàrem sopar. Sempre n'hi ha dos que han de donar la nota: en Sammy Davis Jr. i en Petxinho. Van haver de demanar un plat exòtic que va tarda més d'una hora a ser servit. En Sammy estava tan tranquil (havia berenat un plat d'espaguettis, un solomillo Wellington i de postre figues amb mel i metó), en canvi, en Petxinho feia dos dies que no menjava res per fer bon paper. La tragèdia es mastegava, la cara de gana espantava. De repent, en Petxinho, va patir una insuficiència de potasi i vam haver d'avisar a urgències.


Moments abans de que la Creu Roja se l'endugués. Apreciem que ha perdut la consciència i els efectes secundaris de la falta de potasi (augment muscular de natges i pits i atrofia de la tercera cama)







Ja amb un membre del club ingressat d'urgències, l'espectacle el va donar el showman culinari Sammy Davis, que va intentar batre el récord mundial que ell posseeix de major número de patates a la boca (526). No va poder, es va quedar en 508 perquè tenia unes llaguetes a la zona pelícano. Feia fredor de veure. Finalment, qui la fa la paga i va acabar com acaba sempre:



El moment és esgarrifós, Sammy Davis no pot controlar-se i arroja damunt l'osito Yogui, que cridava com un posseït: ¡más, más, dame placer semental!






Finalment, ja a les acaballes, l'únic fumador del club, Txemita, que havia aguantat com un valent, no va poder més i es va fumar la cigarreta que portava per l'ocasió:



Podeu apreciar que estava negre de no poder fumar en tot el sopar.








Després cap al Look, on, per variar, no van punxar les mítiques cançons de Barón Rojo i AC/DC i uns quans ens vam perdre en la negror de la nit en direcció cap als nostres domicilis, i d'altres van anar al Martin's confiats encara: la nit els hi podia donar una sorpresa; ai, ai, ingenus!

Després d'un treball llarg i laboriós d'investigació, la Junta Directiva ha descobert la manipulació de l'enquesta del doble de l'home de les mil cares.

Com pot ser què l'autèntic doble no surti perquè el "vulgo" pugui votar-lo?

Aquí el tenim:

Aquí li està fent "carinyitos" a un altre doble (animal o persona que diria el petxinho), en floquet de neu




Aquí en una marató punk entonant la famosa cançó "hay un grupo en la ciudad que se llama cicatriz" ; al costat (no es veu) li feia coros en Napi.

Animo als membres del club only-men a subsanar aquesta injustícia i votar per Sammy Davis. Si es així prometo penjar una galeria de fotos de l'autèntic doble de l'home de les mil cares.

El nostre president, líder indiscutible, s’està quedant sol. Dos dels seus màxims assessors no vindran a la mare de totes les castanyades. El conseller de cultura es queda a la Seu i el conseller d'exteriors està a Mèxic agafant tots els mals i confraternitzant amb els membres del club d'ultramar. Ara és la nostra opositors!!. Revisant els estatuts del club, segons el article 54, paràgraf 62, epígraf 19, subsecció 41 diu textualment:

"Tot membre que no pugui assistir a la votació d'elecció a president té un temps de 2 mesos per dipositar el seu vot."

Breu i lacònic. les eleccions van ser el 26 de setembre per tant no s'ha tancat el procés de recompte. En aquesta castanyada teòricament vindran dos membres, "Osito Kurnikova" i "Moquets Petxinho", que podran dipositar el seu vot, i confirmar la presidència del dèspota del canyeret o del molt il•lustríssim Pier Nodouyuna 25 inches.
Hem afegit una votació per triar la cara de l'home de les mil cares. El termini és fins a les 23:59 del dia 31 d'octubre de 2006 . Voteu, que entre tots els participants, es farà un sorteig d'una magnifica nit d'acompanyament amb l'home de les mil cares.
També, durant el trasllat de despatx de presidència a oposició, varem descobrir el guió de la segona part del "Dia de la Bestia" que aviat podreu llegir a la plana del c.s.i.o.m.

En aquests temps de pau, concòrdia i felicitat que regna en el club podem tornar a voltar per la xarxa a la recerca de xicotetes ben alleugerades de roba. Que lluny queden aquells temps on anàvem a la llibreria del poble a robar i desprès tornar, amb remordiments de consciència, que a la Salle ens deien que el robar era pecat. Ara vas al cercador que mes t’agradi fiques ties en boles, o tios en boles segons sigui la teva orientació sexual, i apa, milers i milers de uebs i afotos. Hem de ser una mica selectius i crear un ranking de tia o tio macizorro. Això el conseller d’esport segur que podrà ficar una enquesta o un “vota por tu favorito” a la dreta de la pantalla. Jo em començo a decantar per Veronica Zemanova ufrrsrsr. De la mateixa manera que tambe podriem fer un ranking per vere d'una vegada per totes quina es la cara de l'home de les mil cares.

Una plana amb jocs facilons, per passar l'estona a la feina. El segon joc (gear taker) es adictiu.

Després d'unes setmanes de ritme frenètic en aquest dinàmic bloc, arriba el moment de deixar-nos anar i veure algunes imatges sempre agradables a la vista:

- Espectacle de màgia que el José Luís Moreno mai ens va portar a Noche de Fiesta.
- Un bon lote, no com els de Nadal.
- Una bonica sessió fotogràfica, que sempre està bé.
- Un Gran Hermano de debò, i no aquest sucedani que fan per aquí!
- Finalment un parell de videos d'una model de bandera la Giselle Bundchen.

Aquí la tenim, una nova doble de l'home de les mil cares, Gilda Radner, actriu, la recordareu pel seu paper a "la mujer de rojo", com a dona enamorada de Gene Wilder:

La podeu fruir en una de les fotos on surt més atractiva.

La semblança hi és, què n'opineu? s'accepta?

Tard o d'hora havia de passar. Us explico com va anar tot:
El cap de setmana passat vam anar a comprar a Andorra el sucre, la xocolata i les colònies de rigor, i vet aquí que ja de cara a casa, al passar per la Seu vam decidir de parar a fer una volteta, doncs unes pancartes anunciaven La Mostra de Productes Alimentaris Tradicionals de la Seu d'Urgell, " Fet i Pastat a la Seu".
Tot caminant pel carrer dels Canonges mireu a qui ens vam trobar, al ...

rei del requesón, caram, caram..., tard o d'hora l'havíem d'enxampar a la seva salsa i en bona companyia, és clar!

Ara entenem aquestes presses que porta cada any per anar a fira, com si portes un carolet al cul.

Si us hi fixeu sembla que se li ha quedat una mica de ronya del formatge o congre en algun queixal i va furgant amb la llengua.

Ull viu, membres de la Junta Directiva! El malvat Penis No Doy Ni Una ha enviat com a cavall de Troia al seu "secuaz" Teniente Risitas per tal d'espiar a la Junta i fer fracassar la castanyada més apoteòsica de tota la història.

Després de criticar com un Acebito de tres al quart qualsevol iniciativa triomfant d'aquesta Junta, ara ens vol fer creure que ens dóna un vot de confiança! Malvats! el que voleu està clar, segrestar a les poloneses i fer un cop d'estat!

Aquí teniu l'oposició: com que se li acaba el rollo a la Conselleria d'Agricultura, apa!!! a tocar els collons als Only Men...

Com podeu comprovar, la suma és perfecta:

David "VITO" LL. + Pere D = Jordi William Carnes, o no?????

Ara a publicar DVD's. Botifler!!!!!!

El passat dia 12 d’octubre de 2006 mentre el nostre cabdill voltava les espanyes i es codejava a la llotja amb la família reial a la parada militar de l’hispanitat, es va produir el primer contacte seriós per tal donar fi a la guerra civil que esta acabant amb la pau i tranquil•litat que havia regnat durant tants anys al club.Amb dos observadors neutrals de l’alta burgesia de Mollerussa, al voltant de 2 quarts de dos en un conegut restaurant de l’àrea metropolitana de la nostra ciutat i desprès de donar un llarg passeig per tal de despistar als “sabuesos” que havia ficat el president com a vigilants d’un dels membres de l’oposició , es varen trobar màxims representants de les dos parts. La reunió, com no podia ser de cap altra manera, va ser tensa, plena de tires i arronses , de retrets, de “jo he fet això però tu no m’has fet costat” i “te’n recordes de lo be que ens ho varem passar?” , dels pros i contres de les maneres de veure el club.

Desprès de llargues hores de negociacions, es varen llimar moltes diferencies i es van posar les primeres bases per una reunificació social del club.

(imatge ficticia de la signatura de l'acord per tal d'evitar represalies)

La primera i mes important es donar una segona oportunitat al President per fer la Millor castanyada de l’historia. El deixarem treballar i li donarem suport en totes les seves decisions siguin quines siguin.
Llarga vida, de moment, al president.

Companys de la Junta Directiva! no caiguem en la provocació de l'oposició reaccionària. Hem de mantenir la política que hem iniciat que al duo que ja sabem ja els hi arribarà "su San Martín". quan manaven ells el club era un desert orfe d'activitats interessants. Ara l'enveja puta que tot ho destrueix se'ls menja per dins.

La castanyada oficial, tots sabem com acabarà, més o menys així :

Podem observar com les invitades poloneses s'ho han passat d'allò més bé amb els membres oficialistes del club only-men.

Seguidament, anem a veure com acabarà la castanyada alternativa:

Com podeu observar, la castanyada de l'oposició serà molt "guai" i s'ho passaran"super-bé" i tot serà "mega-fort".

Observem una altra imatge de la castanyada oficial:

Podem observar que l'armonia, el bon humor i el "bon appetit" no és perd. És una castanyada estelar.

Però, en canvi, oh, no sé si estem preparats per veure com acabarà la castanyada de l'oposició. Fa cosa de veure:

Ja havia avisat però s'ha de veure per saber on no s'ha d'anar a parar. Com podeu apreciar, les cametes que sobresurten són les d'un destacat membre de l'oposició feixista, que només ve als actes del club only-men a afartar-se com un porc, que sembla que passi gana.

Per fi hem tingut accés al programa d’actes de l’anomenada per la junta la millor castanyada de l’ història, cosa que uns quants fiquem en dubte .
Rodejada del més gran dels misteris , les altes esferes de l’actual junta ens han venut la castanyada d’ enguany com “LA MARE DE TOTES LES CASTANYADES”.

Vet aquí el programa d’actes :

Dimarts 31 d’octubre de 2006
A les 10 del matí a la sala d’actes del jutjat del canyeret,
Jornades històriques : Els durs inicis del club, a càrrec del grup de recerca encapçalat pel conseller de cultura.

A 2/4 d’11 del mati a la Plaça Major,
Concert de cant coral a càrrec del cor de Virginals Veus Blanques, amb el mític punteig de Sultans of swing de Dire Straits i temes de Baron Rojo i Tomeu Penya.

A l’1 del migdia a l’església parroquial,
Ofrena de Flors i Missa en honor del nou president, amb la participació de l’associació folklòrica “Aires de Polònia” de Varsòvia.

A les 2 del migdia,
Dinar de germanor a una coneguda Borja de la ciutat amb l’entrega dels Only Men d’honor (premi de recent creació) a les personalitats de l’any 2005.

A les 7 de la tarda,
Entronització del president a l’ajuntament de la vila amb la presència del Rei de Màlaga, els ex-consellers Grau i Siurana i personalitats de rellevància.

A les 10 del vespre i ja fins que el cos aguanti
Ball i gresca fins a la matinada amb el grup “Els Vailets d’en Jep”.

Com podeu veure La millor Castanyada de l’història.

També volem fer veure als membres del club que el fulletó que se us a deixat a les bústies és en realitat un tríptic, però les S.S. del club recentment creades pel nostre emperadoret, les han boicotejat deixant-les en un sol full. Ben aviat a la plana del C.S.I.O.M. podreu llegir el tríptic al complet sense censures de l’actual junta.

“La verdad esta ahi fuera” com deia en Mulder.

De ben segur que tots en coneixem algun com aquest.

Quina passada...! fins a quin punt hem arribat! Tot semblava que seria una època d'esplendor, el siglo de oro dels Only Men, quan 2 o 3 , o potser són més i encara han de sortir de l'"asmari", ens volen fer veure que anys passats foren millors. Vinga home!!! aneu a tocar els vemols a uns altres, si no vàreu aconseguir el poder ara toca callar i creure.
Ja és prou trist que l'enveja no us permeti gaudir del ventall d'activitats lúdico-eròtiques amb les que ens obsequia el nostre cap.

I per acabar d'adobar-ho, avui obro la bústia i mireu que em trobo... un panfleto del duo sacapuntas que ens vol tirar per terra la castanyada.(cliqueu sobre la imatge per llegir millor el que diuen els esverats)
Esperem el rebuig enèrgic de tots els associats a aquesta actitud i que els hi feu menys cas que "a la veneno en el debate de la nación".

Sé de bones fonts que el President n'està preparant una de bona per la castanyada, no una carrincloneria com aquesta que avui m'he trobat mentre buscava la correspondència.

Visca el President Cuc!
i ... no patiu que els heretges tindran el que es mereixen, i si no temps al temps.

L'oposició reaccionària ja no sap que fer per desprestigiar el treball de l'actual Junta. Crec recordar que la tia més bona que va portar la Junta anterior a la castanyada (capitanejada pels ínclits "Labios Ardientes" i "Teniente Risitas") és la següent:

La imatge és d'abans d'entrar a la festa (i us puc assegurar que despullada no guanyava gaire). Per cert, no se a quin membre del club em recorda...um!

He de donar un missatge de tranquilitat als meus votants. Tot i els intents de boicot la castanyada d'enguany serà la millor de la història del club, i prometo solemnement que no hi haurà cap conferència sobre Egipte (com passava amb la Junta anterior).

Quelcom es mou allà fora, no podem donar més detalls, els enemics (dins del propi club, és trist dir-ho) ens vigilen per fer-nos fracassar. Només puc dir que potser serà una castanyada a la polonesa.

Després del clamorós fracàs de la sortida a Polònia, a la nova junta gestora encapçalada pel nostre reietó de tres al cuarto, te l' oportunitat de combregar de nou amb el poble : La Castanyada.

Tots, o almenys uns quants, recordem la passada castanyada com la millor en la història del club i dubtem molt i molt que l'actual president i la seva banda de "apandadores" pugui organitzar alguna cosa millor. Amb quina nova sortida ens sorpendran aquest cop? Panellets amb formes torbadores? Castanyes peludes? o potser un moniato ben gros?.

Bé, faci el que faci el C.S.I.O.M el tindrà ben vigilat i us anirà informant puntualment aquestes dos setmanes que ens queden de les bogeries del president.

Per qui no recordi el que va passar en l'anterior castanyada, aqui teniu una instantània d'una de les moltes convidades del president actual que varem tenir:



I ara d'una noia convidada per l'anterior junta:



Si si "tan real como la vida misma". La resta de fotos.......aquí. No us perdeu al president amb la mascara de dimoni, és de lo milloret que ha fet en l'últim any