Com be sabeu el C.S.I.O.M. en les seves tasques de recuperació de la memòria històrica del club , molt malmesa després d’una nefasta gestió per part de les altes esferes, llegeixis presidència i conselleria d’esports, ha pogut recuperar per tots una de les mes grans obres del setè art. “ El nieto de Fronkanstain “.
Breu historia del succeït:

Després d’uns anys de la separació del grup Els the Daia Buena, Lupas, Serrellet i Catxetes es van retrobar.
Lupas, després d’una temporada a Las Vegas on en una partida de Botifarra va perdre les seves mítiques ulleres d’incrustacions de diamant, perles i lapislàtzuli que li van donar el sobrenom i ara llueix unes tristes lentilles.


Serrellet que en una nit de sexe boig a Calatorao li van dir tres finalistes del concurs Miss Saragossa que el depilarien el cos mai es va pensar que li raparien el seu serrell i ara llueix un pentinat estil Mariconet arregladet.


I en Catxetes que després d’un control antidopatge l’hi van descobrir a la sang una barreja de líquids tal que whisky, vodka, don limpio , Vernel aroma de mar i un líquid blanquinós que tothom va creure semen però que mai es va poder demostrar havia guanyat uns quants quilets tots en la mateixa part.

Després de ficar-se al dia van decidir de fer alguna cosa que els tornes a posar a la cresta de l'onada . Lupas va dir que a Las Vegas en una partida de ping-pong va guanyar-li a un Peruà un guio de cinema que era boníssim, comparable a Ciutada Kane o El Tercer Home. Serrellet i Catxetes no ho van dubtar ni un sol moment i van oferir tots els seus estalvis que juntament amb els de Lupas van servir per comprar tot el necessari per fer la pel•lícula .
Per evitar problemes legals van canviar de nom. Lupas es va rebatejar com Sid Vicious, Serrellet com Orgasmín Fecundo i Catxetes es va donar a conèixer com Emen Difouso.
La pel•lícula que ara us presentem es la “Extended Version” per col•leccionistes. sense editar, amb els efectes mínims de transició i el doblatge original, sense banda sonora. Si te prou èxit presentarem la versió remasteritzada.

Des d'Islàndia ens arriba aquest vídeo on podem veure lo be que s'ho van passar una colla d'amics, uns 20 aproximadament, en el dia de la mona Islandesa. Res de jugar a futbol, o la vuitena edició del campionat de petanca, res de bitlles ni de llargues partides de botifarra. Hem de jugar a fer veure que ens cepillem una cadira. Et veus identificat amb algun dels frikis del vídeo ?

Sempre m'he preguntat com es el moment en que una frase deixa de ser això, una simple frase per convertir-se en una frase cèlebre.

- sol se que no se res
- Luke, jo soc el teu pare
- sabado sabadete camisa nueva y un polvete
- jo mai em faria soci d'un club que m'acceptes com a soci

I moltes mes. Des de el C.S.I.O.M us podem oferir l'exclusiva del moment del naixement d'una de les mes mítiques frases del club.
Aquí teniu un petit preàmbul.
Al cap d'any de 1992 les noies de la colla van decidir de fer el sopar elles. Sopa de galets i llom amb prunes. Una aposta delicada per uns paladars acostumats al les llonganisses i als bols de pa amb melmelada. Tot depenia del que digues l'home amb el paladar mes fi de la comarca i vet aquí el que va succeir

(Si algú sent ferida la seva intimitat que no dubti en deixar un comentari i treure’m el vídeo)

Als finals de la dècada dels vuitanta, Lupas Wilson, Serrellet Mcgonajiu i Catxetes O’hara, cantants d’anomenada per les terres de Lleida, van decidir abandonar la seva carrera en solitari per formar el grup de hard-punk-rock-TomeuPenya-radical basc els The Daia Buena. Després d’una meteòrica carrera al estrellat decideixen d’enregistrar el seu primer i fins ara únic vídeo-clip musical. Amb caire psicodèlic de formes blanques i negres aconsegueixen de passar desapercebuts entre la multitud sent els anomenats Kiss del pla.
La cinta recuperada dels arxius històrics ha estat tractada amb l’ultima tecnologia a l’abast del C.S.I.O.M.. Es la millor qualitat d’imatge que podem oferir. Però l’important no es l’imatge , es la cançó.
Ben aviat també publicarem el making-off del vídeo clip sempre que els components del grup no si oposin es clar.
Si voleu que el grup es reuneixi un altre cop, en plan Eagles o Mecano no dubteu en deixar el vostre comentari.
El seu hit mes important es “Mucho cortar”. Cançó que contava les aventures i desventures que tenia el jovent en aquelles èpoques tant dures on es follava poquíssim o res, segur que res, i teníem que passar les llargues tardes d’estiu fent el ximplet pel carrers. Ela aquí:

Me cortaré las venas
Y sangraré, sangraré
Y seré feliz

Como un río en plena crecida salvaje
Mi sangre roja manara
Y visiones extrañas vienen a contemplar
La muerte de uno mas
De uno mas
De uno mas
De uno mas

Mis gafas oscuras
Me impiden ver
Mi sangre roja
En el nuevo amanecer
Nuevo amanecer

Me cortaré las venas
Otra vez
Y volveré a tener sangre
Y sangraré hasta morir
Hasta morir

Com podeu veure era la època de The cure. Tot era negatiu i fosc.La llegenda diu que Lupas, Sarrellet i Catxetes després d’una orgiàstica nit on es va intentar sacrificar una verge durant el rodatge de la seva pel•lícula “El dia de la Bestia” van decidir de ficar fi a la seva carrera separant-se i desapareixent per sempre.

Any 1980. Tota la jovenalla del Col•legi La Salle anava com boja. Es celebrava el 75 aniversari de l’escola i els Hermanos no paraven de fer actes festius a “troche i moche” . Futbol, bàsquet, petanca, lluita grecoromana. També es va fer un concurs de cançó al teatre amistat on el membre del club Joan de Deu Pedrosa i Herrera va quedar en tercer lloc interpretant la cançó En Aranjuez tu amor. Himnes, sardanes i actes de tota mena van tenir cabuda en tant gloriós any. Però un dels actes va ressaltar mes que cap. Va ser el concurs del Logotip que guarniria tot acte del aniversari i passaria a la posteritat com la medalla del centenari. El concurs el va guanyar el Jove estudiant de tercer d’electrònica industrial Josep Ignasi Teixidor Bonet. Tothom va lloar lo bonic, encertat, clarivident, ben fet i lo be que resumia el que representava La Salle.

La interpretació de la medalla es la següent

el sol, que simbolitza la llum, la font vital de futur; l’espiga es l’educació, que es fruit d’esperança ;el regle significa la preparació tècnica, la F.P., que era el que donava el fet diferencial i la que gaudia d’una consideració a tota la província ;s?hi pot apreciar també la forma de la façana del col•legi en forma convexa;el col•legi havia crescut i s’havia actualitzat, tot això ho expressava una ma, la d’una persona que realitza les seves tasques amb esforç i constància.

Suposem que es així com va definir la seva obra el guanyador. Actualment, sobre les portes del pavelló poliesportiu llueix per la posteritat l’obra.
Però, vet aquí que a un inquiet i curiós alumne de 5e d’E.G.B. el famós dibuix guanyador li sonava d’haver-lo vist, sinó igual molt semblant, en un altre lloc. Desprès de molt buscar, llegir veure fotos el va trobar.
L’any 1978 Norman Frederick Jewison, roda la pel•lícula F.I.S.T. amb Sylvester Stallone de protagonista.
F.I.S.T. es l’acrònim que utilitza la Federation of Inter State Truckers, federació fictícia creada per la pel•lícula i com tota bona organització tenia un logotip. La peli esta basada en la vida de Jimmy Hoffa, fundador del mes gran sindicat de camioners dels Estats Units.
La pel•lícula va passar sense pena ni gloria per les sales de cinema del país i ben aviat va quedar arraconada. Amb l'arribada del vídeo, totes les pel•lícules d'aquest tipus, que en el seu dia no van tenir gaire èxit., van tornar a la llum publica. Pero res. Alguna samarreta al typo i poca cosa mes.












En el següent vídeo on Stallone la presenta el podreu veure.



Feu pausa quan el tingueu ben centrat i penseu . Us recorda a aquest potser?



Be, a aquell xiquet ningú li va fer cas, ni professors ni Hermanos ni amics que el van tractar de boig, i encara el tracten cada cop que treu el tema.
Per eliminar qualsevol dubte de corrupció i "amiguismo" demanem des de el C.S.I.O.M. que es declari nul aquell concurs i que es torni a celebrar. Tan sol així quedarà lliure de tota sospita aquell jurat.

Si si. Que sempre penseu el mateix.

Entre el miler de fotos fetes la nit de cap d'any ha aparegut aquesta. Es busca al/la propietari/a per fer les copies corresponents.

A la galeria d'imatges Only Men (columna de la dreta), podreu trobar més instantànies dels moments més àlgids de la nit.

Cargols a l'estil petxinyo
Com en totes les seves obres, la varietat cromàtica
hi va ser present.

Espontàniament la cúpula dels Only Men i algun membre de l'oposició, al veure unes torxes al jardí, van posar-se al centre de la quadratura que formaven la llum de les flames tot començant a despullar-se. L'objectiu era ser abduits per un ovni que cada primer dia de l'any recull de la terra certs personatges per dur-los al planeta only-women on tot home voldria passar-hi una bona estona. (Informació extreta dels arxius del CSIOM, de refutada credibilitat a nivell mundial)
Aquest any no va ser possible, es provarà en anys successius i ja us explicarem que hi passa en aquest paradís..., si ho aconseguim, és clar.