Per fi

Passada la dedicació exclusiva a l’ampa del Pompeu, hi havia assemblea general, torno als meus queaceres habituals d’emperador. Ahir dia de la castanyada, res de trios, ni bailes ni popes ni res de res, tota la canalla esverada amunt i avall,  va haver un conato d’organitzar unes eleccions en un proper sopar, però al final per falta d’entesa el Txema va proclamar amb veu solemne :

“si vol ser emperador deixeu-lo estar, que ho fa prou be” (mes o menys)

(res mes lluny de la realitat...)