" La prohibición de los toros es una venganza por el éxito de la Selección Española."
   Jaime Mayor Oreja (fuente)

Llegiu l'article sencer, que em fa molta mandra traduïr. Adéu a los toros y olé

 

I want to believe, resava l’eslògan de X-files. Amb les declaracions d’aquest senyor a la tele podem deduir ràpidament una cosa :
Mes d’un de la colla ha tingut una experiència de contacte amb esser vinguts d’arreu de la galàxia.

(Parla el president de l'Associació de Abduïts de Compostel AAC, en declaracions a Correo TV)

Com ja sabeu tenim al conseller d’esports de periple per les antípodes amb la Seva Santa, i s'ha anat sense deixar-nos la clau del pavelló. Varem preguntar-li al hermano si ell ens la deixava. La única condició que posava era poder dutxar-se amb el Pkto i el Txemita ensabonar-los les possibles rozadures que li haguessin produït les ulleres d’esport. Escandalitzats i enrojolats però, ens varem tenir que negar. Orfes d’oci dissabter us presento una sèrie d’alternatives:

Primer de tot hauries de comprovar que el banyador no t'ha quedat petit. Tot seguit dirigir-te a casa del veí mes proper que disposi de piscina e insistir en entrar tot esgrimint una relació mes enllà de les pessigolles amb la senyora del susdit veí. Un cop comencin a barallar-se, podreu gaudir amb tranquil•litat de la piscina.

 (A cal petxo, amb algunes collidores)

Ficat un hàbit benedictí, qualsevol que trobis en el teu fons d’armari. Dirigeix-te a Cal Cuc. Un cop t’obri la porta pregunta-li en llatí, si et pot donar raó del perque  el marduix al segle XIII era considerada una herba estimulant sexual d’allò mes addictiva. Mentre ell s’esplaia, ves a la nevera i gaudeix dels vodkes amb cerveses que ell negue tenir  té al tercer compartiment superior.

 (si no trobeu l'hàbit sempre hi ha alternatives)

Pren un pot de gomina, i reparteixla uniforme i abundanment fins aconseguir el pentinat de armando de castro o Texas terry segons el teu volum capilar. Posat en contacte via telefon amb Pere ese i comentali que vols escoltar tots els temes, en versio hebrea, d’en Toni lommy. Mentre ell es situa i t’els indexa per grau de sonoritat, baixa al jardi i gaudeix de la seva piscina comunitaria.

 (exit a tope a Txikitistan)

Teniu algun bon pla per dissabte? Truca o envia mail a presidència

No m’ho podia creure. Només tres fotos com a reportatge d’un etapon del Tour? On a l’Andy li va saltar la cadeneta? Immediatament vaig posar als homes del dissolt C.S.I.O.M per esbrinar la veritat. La sorpresa va ser majúscula al trobar una sèrie de fotografies que de tant fortes no podem mostrar. Una se’n salve, la que us mostrem tot seguit, que de ben segur va ser el motiu de l’ensurt de l’Andy, el Pkto i el conseller d’economia en boles guanyen molt. La resta quedaran en la foscor com la ja mítica monstre del Llac Ness d’en Pi Dei.

 (el vamos vamos venga venga se sentien des de l'hotel de concentració)

Aquest és tot el reportatge fotogràfic del nostre pas pel Tour d'enguany.

Què més voleu?

Aquestos dos si que viuen be, deixat estar. En Ruta com la serie de camions es diu el seu blog

Any rere any, us faig un petit resum de les meves fantasbuloses vacances, res a comparar amb les que s’ha muntat el cabronas del conseller d’esports. Aquest any, fart de veure padrines amb banyador, M.I.L.F.'S vingudes a menys i algun que altre whale tail que es veuen per les platges, vam decidir amb la meva senyora d’anar al nord, a una cuca caseta rural de Cantabria, concretament a La Casa de Las Chimeneas en Tudes. A mes ens recordarem tota la vida. Sabeu allò de que tothom recorda on era on quan va morir la Lady Di, o quan van caure les torres bessones. Doncs haure de dir… la final del mundial , la vaig veure a Tudes, envoltat de càntabres esparverats amb la roja, amb mes rojigualdas que el dia de la meva jura de Bandera i amb tres holandesos, que els pobrets no van poder dir res. Imbuit del fervor patriotic vaig cridar com boig amb el gol d’Iniesta, com el dia de la jura de bandera el.....

pim pam toma lacasitos, viva espanya i viva el rei. 

En fi, la resta ja us podeu imaginar, tot molt bonic, fresqueta, macizorres 0, el menjar no mate moros i l’any que ve a Paris a veure princesetes que es lo que vol l’hereva universal. Ais quines ganes tinc de pillar els viatges Imserso i anar a Benidorm a pillar catxo.

 (dissabte al marxar encara cridaven, pesadilla de tios uis)

No hi ha com ficar el nom d'una pelandrusca, o un parell, per a que el nombre de visites marqui quarts de dotze. El dilluns 70, toma del frasco Carrasco. Sense ficar el morreo de l'Iker i la Carbonero ni el nu integral del Pulpo Paul.

(Hi ha un de Hoolulu, quina ilu...)

La mare que els va parir. Diem pel Pla que els madrilenyos son espanyolistes, pero flipa en colorines com van de forts els cantabros. Us deixo la portada del diari Alerta, en la seva edicio del 12 de juliol,  que si mes no morcillona dels nervis te la deixa. Envoltat, estic envoltat.

(ole ole renace el imperiooooooo!!!!!!!!)

Diuen que l'interessant de l'Holanda- Espanya d'avui no és pas el futbol,
sinó qui està més bona
la novia de Casillas,
Sara Carbonero,
o la de Wesley Sneijder,
la Yolanthe Cabau van Kasbergen.

Endavant amb les vostres apostes.

Si esteu vaguerosos aquestes setmanes us aconsello la plana YOUKIOSKE, on podem llegir els diaris i revistes complerts en versió PDF, en trobem de nacionals i d'internacionals.
Hi ha publicacions de molts àmbits: esports, tecnologia, còmic...
La premsa nacional de cop al matí no hi és, però van apareixent durant el dia tots els diaris complerts.


Ahhh, també hi ha la versió de "coses per a grans"


Bona lectura!!!

L’autèntic pop Paul no es el d’Alemanya, el de vuit potes. Aquest es una trista, barata i burda copia del genuí i tradicional Pop Pau, el del Pla, el de les tres potes. Vegeu l’instantània dos segons abans de predir el nou campió del món.

Diuen que el que hem vist per la tele ha estat censurat, les fotografies autèntiques són aquestes:





extret de pitodoble

Ja sabeu de sobres que no soc del Barça, que soc més de la casa dels amarrategui pelotazo parriba i ja el davanter s’espavilarà. Jo a la selecció trobo a faltar al Tamudo o al Coro, però son figues d’un altre paner. La resta res millor que aquest dibuixet que ho explica clarament.

Dedicated to J.J. and his small pennis friends

Tota la vida és somni,

i els somnis, somnis són.

Som homes abans que res , i ens hem d’alegrar si un pille catxo si o si.

Be, ara si que si. El acabose. La fi del mon no serà el 2012 tal com predien els maiess segons pels de Tele 5 serà el proper 11 de juliol Però prediccions de les bones la del Joan i el Cuc, que ja ens ho van dir per sant Joan 

Mal que ens pessi...però veig Espanya campiona. 

Que faig, animo a mort a la Roja perquè en teoria juguen un fotimer de catalanets o segueixo amb els meus tretze d’animar al contrari ?. Es que a sobre els hi toca contra Holanda, que foten un plan de paradets que tomben d’esquena. En fi espero consell.

(aquestes dos ja ho celebren)

Com ja sabeu he passat uns diitas als 80. He retrobat velles sensacions, com el recordar, cabussar-me a la meva memòria i trobar coses realment esgarrifoses i inquietants.

No, els nostres primers mites erotics no varen ser Sabrina o Samantha. Varen ser, sigueu sincers, les rosetes del Nins, les nenes, o nens ves a saber, del Parchis, i l’Anna del Enrique i Ana.

Ara lligo caps i entenc perquè mon pare no em deixava comprar el Tp.

(bueno, amb la Samantha i la Sabrina tambe una mica palote, paque enganñarnos)

La mare que els va parir, això no es podrà aguantar de cap de les maneres.

Si amics, com si d'un somni es tractes, he viscut durant 52 dies en els anys 80, sense ordinador, ni vídeo ni deuvede, ni portàtil ni res de res. Com un d'aquells que surten a Callejeros, en una casa pelada de mobles, nomes catres i catres. Això si m'he fet un fart de fer punta al llapis, es lo que te estar avorrit i no perdre hores tontament al ordinador. Ara uns  "diitas" de repasar lo que m'he perdut  per la xarxa i arrancar de nou aquest blog, que sembla el xiringuito dels iaios seguidors de Falete and his followers very dark hole.

(Lays i pepsi mmms megadelicious)

Diuen que les poloneses ja estan a punt d'arribar, l'expectació és màxima.

Unes imatges d'una festa hippie, no estaria pas malament muntar-ne una per la Castanyada, oi?

Veure més fotos de la festa hippie

Por d'estimar-te i no entendre,
d'acollonir-me al teu davant,
de que acompleixi un altre any
i tu tant guapa, jove i tendra.

Por de que jo torni a beure,
no per res, per distreure'm.

Demà a les 20:45, i pel Canal 33, podrem veure la final del campionat francès de rugby, sí, sí, rugby, aquell esport que va practicar el nostre amic Txemita a finals dels anys vuitanta i del que el Petxo guarda aquells records de "sempre que tornava del rugby venia amb les orelles pelades..."

La final la jugaran l'ASM Clermont Ferrand i la USAP de Perpinyà, club de la Catalunya Nord.

Ja sabeu que ara m'ha donat pel rugby i per la USAP, què hi farem!!! D'aquí una temporada ja m'agafarà per una altra cosa. És el que té el fricandó...

Per cert, aquí em teniu amb el trofeu que demà rebrà el guanyador del partit. Espero que algú més de nosaltres vegi el partit i el puguem comentar, que si no me n'hauré d'anar a parlar de petanca al costat del Guiu Clara...

Ha arribat l'albada
i ja som a diumenge,
jo em pregunto ara
com allò que penja,
fa la vida complicada.

El que voldria és afecte
i no només fer un clau,
anar per el camí recte,
tenir parella... i en paus.

Sense comentaris, sobren les paraules.

.: �Magia y striptease juntos?El mejor numero de magia que he visto nunca

Ultim gran concurs de la primavera. Troba el personatge que no va marcar a la seminfinal  Inter-Barça. Entre tots els encertants que enviien la resposta al mail de l'emperador entraran en el sorteig d'un fantasbulos premi. consistent en el joc  Jose Tomas Sprinkle Limit.

(pista: els de la l'esquerra no son)

Per fi, despres de airebe un mes d’aillament virtual ocienc, torno a dictar sense contemplacio el desti del club. La primera una gran noticia per els que tenen fills varons casaders, el Petxinho ja a tingut a la seva desitgada pubilla, la Helena Gou, el dia 28 d’abril amb un pes de 2.300 grams, petitona però guerrilera com els seus pares. Moltes felicitats.

(Flim que va fer l'infermera del part)

 

La segona es que durant un mes mes poques coses publicare. El motiu es ben sencill. Faig obres al meu palauet i he de marxar a viure en un dels xiringuitos del meu jefe, cosa que li agraeixo enormement, però es veu que en el pis on viure no hi ha internet, ni tele, ni telefono, ni sofa….. Delego doncs aixi totes les meves obligacions de publicar al Sisco.

La tercera. Ben aviat acabara la lliga el Torre trilla meca transports argelich nosequemesnose cuantos Golmes “B”. En teoria es l’ultim partit de la carrera esportiva del Traussi i penjara la samarreta for ever and ever yu guan. Tal cosa es mereix un sopar d’homenatge per reviure els grans moments esportius de l’home xicle.

 (ara es dedicarà a sus labores per casa)

Lo del viatge anual de l’only men s’ha de fer o no?

(Voleu dir???)

Apa pues nois. Fins d’aquí un mes.

Que tal si fem una pedaladeta ara que fa bo.

En hi ha que ja donen voltes.

Bon Sant Jordi

No se si estareu donats d’alta al Facebook. Però que faríeu si rebeu la invitació per fer-vos amic d’un paio que te aqueta foto?

Premi per qui m’envií la solució, es a dir qui es el personatge del club only-men que es distingeix feisbuicament amb tant simpàtica instantània . Eips, que ja us he donat una pista.

Aquesta hauríem d’haver fitxat al Papa. Te el nivell c cum laude i carpe diem de Català i sap distingir entre un cogombre i un carabassó, que no es moco de pavo.

Ja s'havien comentat per aquestes contrades onlymenianes, que lo que passa en el vestidor despres d'un partita, queda al vestidor, però....em podeu explicar perque en Piquenbauer persegueix amb tant d'Ahinco al pobret d'en Bojan?

(Aqui si que val la mítica frase de .."Solo soy un niñooooooo")

Tornat ja del meu periple per La grand France, us he de comentar que torno amb un parell d’amics, en Michelin esquerro i en michelint dret. Quin fart de menjar nois. Lluny de pujar El Plateau de Baille, just el dia que volia anar va i es fot a ploure ben cert es que tampoc em vaig endur la bicicleta, vaig anar fent cap a tots els restaurantets i paradetes de la comarca, fuagrás, fromaig, fuet amb ametlles, pa boníssim i milers de mariconadetes varies que van fer del viatge una autentica delícia. He de destacar sense cap mena de dubte la Cassoulet du pays, semblant a l’olla aranesa però sense caldo, MMMMrmmmfs per rechupetegarse els dits set vegades. Altre cosa que us vull dir, 

wahle tails 0, camel toes 0, muffin tops 15, m.i.l.f.’s 2, g.i.l.f.’s 45.789, un dramon.

 ( Vaig menjar-me la meva i la de ma cunyada jur jur jur)

La setmana santa es aquí. Aquest any malauradament no hi seré per la mona, vaig a Rabat les Trois Seigneurs a fer l’indio a la France. La meva idea es un mati pujar el port de Plateau de Baille, res Contador se’l pete en 44:08 i l’Armstrong en 45:30, ja us contaré, potser a la segona corba m’escagarrino i torno cap a casa. Us deixo en aquí l’enllaç d’un padrí pujant-lo. I la foto de la processó dels dolors de enguany, molt comentada a tota la contrada.

Bones vacances.