A la tertúlia post bàsquet de dissabte a l'Entre Pa i Pa, el Petxo ens explicava com es viuen els partits de futbol de la canalla des de la perspectiva de tants i tants pares que pensen que tenen al seu Messi particular dins el camp.

Per a tots ells i pels que teniu nens i nenes

que encara no han triomfat en el món de l'esport,

aquest vídeo de reflexió.

L’altre dia a l’entre pa i pa em queixava amargament de lo avorrits que són els jocs olímpics d’hivern. Si deixem de banda les aubertures de les patinadores de gel la resta es ben tediós. Però vet aquí que ahir per la tarda, mentre covava el constipat vaig ensopegar amb el curling femení, esport adicctiu akope, i de veritat que em va agradar. O potser era l’efecte del paracetamol, el ibuprofeno i el vivapurubs que m’estic prenent pel constipat, que em fa veure coses, com el nen del “sexto sentido”?

  (Xina vs. Suïssa vaig veure)

Aquest melocotonazo que us deixo per acompanyar la foto  sonava als seixanta, Canvieu Tenis per curling i a ballar.

Mecaçun tots els codonys. Ara que m'he aprimat me n'assabento que es poden un fotimer de coses amb la panxa. Si menys no,  per passar ua estoneta divertida al Entre pa i pa. Ho anava a penjar al "Golfes al pla" però que carambas, massa feina.

(palote totaaaaaal)

Potser si que caldria saber fer anar la rentadora. Vaig a probar.  Dema us conto

M'encanta el detall d'agafar-se la punta de la titolina amb la goma del banyador tot just aixecar-se de la cadira per anar a ajudar-la.

Obrim un nou concurs, amb suculent premi de caire pornogràfic. Es ben sencillet. Es tracta d'adivinar qui es la noia que surt a la fotografia.

(Les pistes estan a la vista)

Respostes al mail de sempre.

Passat el mal tràngol, per alguns, dels quaranta ara toca superar amb molta dignitat els 41. El Sisco i jo mateix ho portem divinament. Però l‘homenatjat d‘avui no tant. Influenciat per cançons com ara “ Chus “ , o “35 millones de borregos" i si m’apureu molt per “fa 20 anys que tinc 20 anys, el nostre company Cuc avui arriba als 41. Felicitats home. Far i guia espiritual del club durant molts anys, el tenim capcot ,aclaparat, alacaigut, angoixat, afligit, atribolat, consternat, penedit, deprimit, melancòlic, ,trist, abatut, aclaparat, angoixat, afligit. “L’edat em domina” diu ell amb un filet de veu mentre mastega una patata sabor pernil serrà. Nomes dir-li que es deixi de punyetes i castanyes i a xingar que son dos dies, que aviat se’ns espatllarà la bomba i llavors ja tindrem temps de contar-nos batalletes. Lo dit Felicitats Cuc.

  (cliqueu, cliqueu i veureu millor)

Foto del concert de Tijuana in Blue a Bellpuig. La fletxa marca les lupes del Cuc que duia en aquella época

Deu minutets a l’entre pa i pa donen per molt, sobre tot després d’uns partidets de gallibàsquet , unes cervesetes i unes patatotes untades de sabor pernil serrà, d’aquelles que li agraden al Pkto. Varis son els temes que es varem tractar i que anirem desenvolupant en els següents post.

La primera, es que en Cuc es viu. La crida d’en Musclin va tenir l’efecte desitjat i el seu primogènit el va alliberar d'on el tenia tancat, una petita reproducció a escala 1:50 de la casa dels Teletubis dels quals ara ,es fan incondicional, gairebé un gruppie de la Lala.

La segona, s’ha programat un sopar only men pel proper 13 de març, o sigui que podeu començar a remenar l’agenda i deixar lliure aquesta nit.

La tercera, possible sessió de l’espa reneix tot just abans de sopar.

La quarta , visionar de nou fotos de les despedides, ja que el Petxo te veritables i traumàtiques llacunes que no pot omplir.

El canvi del menú de la Bota de l'avi no ens acaba de convencer, per lo que segurament es buscarà un local alternatiu.

Aquesta foto que us presento me l'ha donat el de les fotos Valls. Es veu que se li va "transpapela" entre tant carrete. En ella es veu a alts càrrec directius, ministre d'esports i ministre d'economia i al senyor que rechupeteige guatlles, tot fent la migdiada a l’habitacio que varen compartir a l’Hostal Alhambra de Madrid . 

 “Amb molt de carinyo pels meus querubins, i laiket us....Nelson." 

 es la dedicatoria que porta "al detras" la foto.

(Premi per qui encerti la relació correcta de personatges)

Ahir les meves obligacions amperils, soc juntament amb el Traussi i la Mónica la comissió de festes de Cole de l’heretera universal, em van dur al carnestoltes de Mollerussa Hard Version, es a dir Rua mes sopar de les 16:30 a les 02:07. Tots de pirates la mar de majos i ferotges. Després de pasejar pel poble amb un fred que pelava  coca amb xocolata , sopar i després ball amb La Chata, una orquestra que l’ajuntament va contractar que si menys no era de la primera època de la postguerra civil. Vaig veure gent que feia temps que no en sabia res. Gent molt desmillorada, vidus ballant a lo loco amb una senyora separada, padrins ¿separats? Ballant amb jovenetes, g.i.l.f.'s ballant molt sensualment la Casita de papel amb els seus homes,  presidents de clubs de futbol arrimant l'api descaradament amb una senyora que era la seva, mamàs que de joves estaven com un canó i ara estan a punt d’explotar i be, la resta de Mollerussa. Però vaig al tema que ens interessa, les m.i.l.f.’s mollerusenques. Poques, espècie en vies d’extinció, contades amb els dits de la ma, tres pirates, una de grease, un parell d’excursionistes, dos que anaven de carrer i aquí ja paro. Ens fem grans socis i patitzants, ens fem grans , o es que les m.i.l.f.’s es van quedar a casa seva a lo que toca,  a la f. de m.i.l.f.???

(les de l'albada al final es van despendolar una miquetona)

Doncs si, la patent mesetaria ja existeix. Exigim el seu equivalent pel Pla.

 

(S.D.P.)

Ja fa uns quants anys, quan em patejava la comarca amb la fragoneta de transports Urgell, una nena d'uns set anyets, amb tota la seva innocència, o tota la seva mala llet no se sap mai ja que nomes els nens i els borratxos diuen la veritat, em va comentar:

Senyor....., es pastat al Jesulin d'Ubrique.

Lluny d'enfonsar-me, allò em va donar força per continuar i anar variant el meu aspecte camaleònic. Però ahir, després de uns quants anyets, a la botiga Piei Piei Mollerussa una padrina la mar de dicharachera i campechana, em va mirar per sobre de les ulleres i em comenta.:

T'han dit mai que t'assembles molt al noi aquell que surt al Mira quien baila, si aquell que no es parla amb la Belen.....el torero aquell.....això, el Victor Janeiro. 

Totes les padrines que hi havia en aquell moment a la botiga van assentir amb unanimitat, dient-me que igualet igualet .

Ja veieu no em puc despenjar del San Benito. Per remeiar-ho aquets any em deixaré el pel llarg i tenir una retirada al Quintana.

 

(Al Jimmy tambe hi tinc una retirada no?)

Ara que ja passem dels 40, diuen que difícilment 

mai més tornarem a marcar les 12.

Com a molt les 9, quarts de 10, essent optimistes.

Mentrestant haurem de mirar com a les noies si

que els hi marquen les 12.

Mireu, mireu...

Tot ben amunt!!!

Cliqueu

L’altre dia tot contertuliejant amb el jefe em va dir:

Escolta.... que et sembla si obrim un altra botiga?

Dit i fet:

Demà dia nou de febrer de dos mil deu  esteu tots convidats a partir de les 20:00 h. a la inauguració de la segona botiga de la cadena de fruiteries PAPA, que ara si, obrirem a Mollerussa al carrer Domènec Cardenal 52, davant per davant del carrer Santa Joaquima de Vedruna, darrera de les monges, (el carrer de l’àrea de Guissona)

No hi falteu.

Estava a la caixa pagant i sento el pi, pi, pi, de seguretat em giro i...

Només dir-vos que d'aquí unes setmanes i en dijous, col.laboraré amb el microespai "El club dels poetes desconeguts" dins el programa els matins de tv3.
Espero que no passi com aquella tarda de diumenge amb el cuco i el Jaume Pou on vaig acabar cridant "...esto es por Nicaragua. Eh! porque es esto mecaguendios", en un programa de Ràdio Ponent on vam trucar.


Que em porti la màgia del moment
quan et tingui, bell monument,
serà poseïr-te aquells instants
i ja no m'importarà el quant,
ni que jo sóc només un de tants.

Dels famosos pits amb nata de l'Epsilon,

ja s'està passant als pits amb pernil i bacon.

El món avança que és un "contento".

Després el colesterol a "tope" tan menjar porc, aiiiii!!!!
però bé val una fartera, oi?

Tots alguna vegada hem volgut ser com ell. Proposo concurs de mesures i enviar al millor candidat del club al Diario a veure si pillem caxo per alguna banda

(dedicamnme al Ponnno)

El divendres 5 de febrer hi ha l’escandalosa i indecent xifra de 100 milions d’euros de pot al euromillones. Us imagineu només per un micró segon que us toques?. No se pas que faríem de 16.638.600.000 millonets de peles. Mare de deu.. Que seria lo primer que faríeu.? No val dir deixar de treballar, ni comprar una casa ni un cotxe ni mariconades per l’estil. Quina seria la bestiesa, que per cara no heu pogut fer mai? Aquesta es la desposta que  olem sentir. Entre totes les despostes sortejarem un fantasbulos CD amb la pel.licula....

Pirates stagnetti's revenge

 

(entretinguda es)

L'he tingut que parar. Avui el jefe els volia ficar a euro trenta quan a Mercabarna els cogombres van a 78 centims d'euro. No se que li ha agafat amb els cogombres caray d'home.

He recuperat aquesta instantània del torneig de futbol sala que varem disputar en el seu dia a Miralcamp. Me l’ha enviat el Willi, aquell porter que teníem que cridava 

Martín, Martiiiiiin a la dreta. 

M’agradaria, ens agradaria saber qui es qui a la foto.

.(pel pel sembla el Traussssssiiii)