Por de que l'esperit nadalenc
sigui quelcom que no entenc.

Por de tornar als inferns
on no importa res extern.

Por d'iniciar alguna relació
que no sigui una transacció.

Por de ser per sempre el pendó
carregat fins dalt d'insatisfacció.

Ahir dia 24, mentre seguia l'actuació dels nens i nenes del cau cantant nadales pels carrers del poble, un molt bon amic, em va passar una gran recepta per substituir el solomillo Wellington que es tradicional a la casa imperial pel dinar de Nadal.

(foto digna d'un guasap del cuerpo)

Amb aquest bonica postaleta nadalenca el meu estimat i mai prou ben valorat cap es la que ha enviat a clients i proveïdors. He esborrat el logotip que sortia a la poma per evitar un allau innecessari de comandes que comportaria una feinada de cal deu.

En fi aprofito l’avinentesa per desitjar-vos unes molt

 bones festes i un molt bon any 2014

(l'ultim com espanyolets)

Ara que ve Nadal,
destapa aquella botella,
tracta als teus com iguals
i somriu d'orella a orella.

Igual et toca la loteria;
canviaràs de cotxe, si cal,
seràs el rei de l'autovia,
setze vàlvules, tracció integral.

Amb la campanya Coca-Cola share ens endinsem a les festes nadalenques.

Al Club Only Mén, sempre a la última, no podia faltar la llauna de cola-loca.

Molta felicitat a tots els membres OM !

Oh! morenassa
de Barcelona,
tens carcassa
de primadonna.

No sé el que vols,
em tens fet pols,
sense tu prendré el vol.

"No hase falta desir nada mas" m'han convençut.

(#sisi #9N2014)

Aquesta pajara va fer la parodia XXX de men in black però no va triunfar ni trincar perque al primer dia va apareixer amb calcetes blanques.

Tot el dia tirat al sofà reposant l’esqueleto i mes  concretament el meu malmès genoll, seguint els consells del meu defenestrat guru esportiu. M’ha donat temps de repassar per activa i per passiva, tumblr, Facebook, twitter, wathsapp, blogger, wordpress, diaris,  on al Segre avui diumenge a la plana 47 surt l’hereva universal, la classificació complerta de la cursa Lleida 5k  on ma germà que ha fet el 316 de 1490  amb uns 22:26, mirant selfpics dels que vam parlar ahir a la tertúlia del Beethoven i la meva dèria, la genealogia, on la meva última recerca ha donat uns resultats sorprenents. També he fet circuits amb diverses distancies al sigpac per poder fer series tal com em va recomanar el meu defenestrat guru esportiu, per augmentar la meva capacitat anaeròbica. He vist un capítol de la que se avecina i la pel•lícula Men in Black I on surt una pajara la mar de maja. Entre mig he fet una becaina de 40 minutets.En fi que nomes m'ha faltat anar a missa i fer els mots encreuats. Ara sopar veure el Barcelona a veure quin una en fa el Pique i a dormir.

(Pique diu que s'ha entrenat força dur per estar a l'alçada)

Curta i poc exitosa. Així podríem definir la meva recent estrenada carrera de runner. La meva ròtula Esquerra, malmesa l’any 1993 a la mili per culpa del Sargento Campos, ha dit prou i ara no puc donar un pas sense sentir una punxadeta al genoll. Al seguro no em donen visita fins al nosequants de desembre i ja se el que em dirà la Virginia Sanches, bajese los pantalones i tosa. Així que antiinflamatoris i repòs.

 (al final potser em visita el dr. Bartolomé)

Després de la dolorosa negativa per part del conseller d’esports i del conseller d’educació per fer-me de llebre en la cursa de lleida5k he decidit de tirar pel dret i fer els entrenaments a la meva bola . Avui diumenge, ni corto ni perezoso, m’he enfundat les meves millors gales, samarreta carabassa juntament amb els pantalons grocs i mitjons negriverds , per sortir a trotar pels carrers de Mollerussa. El meu objectiu, si no el sabeu us el dic, es fer 10 kilòmetres per sota dels cinquanta minuts. Tot xino xano, seguint els consells del Paquito que em va dir que lo important era començar suau i anar pujant, he anat fent via amb l’única idea de saber quin es el meu temps pels 10 kilòmetres. Però ai amics meus tots, Mollerussa es plena de corredors erràtics i et vas trobant gent que expectora sorollosament, que t’avancen a tota castanya, amb milfs amb leggins i tops ajustadets , milf amb leggins ben rebotides que s’ofeguen i demanen morreos indirectes per recuperar la respiració, ciclistes equipats a tope que farien emmudir al mismisimo Purito i padrins passejant als seus gossets. Després de creuar-me amb dos negrets que arreplegaven cargols , a l’alçada del kilòmetre 6, he ensopegat amb un paio que anava un pelet mes lent que jo, o gairebé al meu ritme. Semblava que fèiem la mateixa ruta, direcció la Serra arribar a l’institut , tombar i de nou cap a la gasolinera del institut Terres de Ponent i una llumeta se m’ha encès al cap.... “com actuaré si l’avanço?”. A partir d’aquí he anant fent tops imaginaris del tipus Jose Maria Garcia i Domingo Balmanya. Li anava retallant temps, no a passos agegantats, però la reducció de la distancia era mes que evident. El primer top ha estat de 31 segon. Després 27 segons. Després l’he aguantat a 15 segons uns quants metres . Que s’ha de fer en aquestes circumstàncies? Saludar es una possibilitat, però com que no marxaré immediatament i m’aguantarà un ratet el ritme, quedarà lleig que no ens diguem res, encara que la nostra conversa seria tal que :

“Holagssfss”

“Holagggsssfsbuffs” 

“vas sssssurfss beeeffss?"

“sifffsfsfs”

“Okeirfs camffpionssnnsffr Vaiiffsss tirantffsfsf”

Un altra possibilitat es passar a tota pastilla, aixecant els braços en plan Rocky però això ho trobo lleig i de ben segur que entre corredors aquestes coses no es fan. Llavors m’ha començat a rondar una idea. Imaginat que l’avanço i el paio es pica i comença a accelerar el seu ritme per tornar-me a avançar... Podré suportar la tensió que això comporta? Podré suportar els últims dos kilòmetres amb el tap-tap-tap dels seus passos al clatell? baixant per la carretera de la Serra a trencat a la cruïlla que porta a Fondarella i jo he pogut acabar fins els 10 kilòmetres en plan Alberto Cova. Li he de donar les gracies a aquest corredor anònim que m’ha fet de llebre inesperada.

Us deixo els temps per kilòmetre i el recorregut.

També la foto d’una de les milfs que m’he trobat a l’alçada de la Nufri, que se que nomes penseu amb això des de que ho heu llegit

 

(veient com estira la pantorrila, se m'estira l'acumulador)

Tinc el punter del ratolí, no confondre amb la punta de la titola, sobre el boto d’acceptar en una cursa popular, concretament en aquesta. 

Com he arribat fins aquí, us preguntareu estranyats? Anar fent el xulito amb ma germà, neo corredor sabelotodo, venga a dir-li que estic que me salgo de los registros, anar fardant de extraordinària forma física, que si entreno amb el conseller d'educació dia si dia també fins que al final em va dir que ell per creure-ho necessitava una marca oficial i que com mes aviat millor i la primera cursa que hi ha es aquesta. Ara amics, socis i patitzants ve la meva crida. Necessito un parell de llebres o un parell de gregaris de luxe que em portin en volandas a la meta de Pardinyes i fer una marca que em permeti encarar el dinar de Nadal i de sant esteve amb superioritat en el debat de marques i defensant la Nostra quinta com es mereix. La cursa es el dia 1 de desembre i regalen, regalar no es del tot correcte has de pagar 11 euros d’inscripció, una samarreta tècnica, guants. Caldo Aneto, chupa-chups, que no chuparte el chup i mes coses. Encara estic a temps de simular una lesió la propera setmana al basquet quelcom del tipus explosió de ròtula o un trencament fulgurant dels isquiotibials difícil de detectar en les radiografies. Espero el vostre suport.

 (llebre pels 3 minuts)

Em vaig quedar ben sol,
retiro tot allò dit:
el Barça- Espanyol,
va ser un trunyo de partit.

La familia imperial fa el seu desembarcament en els mitjans informatius. Si nois, se que nomes veieu la Tele tres pel tema del Barça i escolteu el  rac 1 del kameamic Basté i el pelma del Clapes i potser us ho heu perdut , però avui mateix m'han avisat que el meu pare feia de Pichi Alonso per una tele estatal. Ni corto ni perezoso he buscat el video i macasun ronda que majos que quedem els de la familia a la tele. Ara a esperar rebre les  trucades del Sálvame de Luxe.

(em pido compartir camerino amb la Maria Patiño que te un polvet)

Pels que no  em seguiu al feisbuc o tuiter us informo de la meva última venada. L'altre dia va venir a sopar el meu germà que ara ha descobert el fantasbulos mon del correr esventadament per qualsevol lloc , lo que els modernos diuen running, i em va desafiar a correr els 10 kilometres per sota de 50 minuts. Challengue accepted li vaig espetar entre sant miquel i sant miquel. Avui ja he posat fil a l'agulla, i a la espera de la sentencia del conseller d'esports i saber si es bon principi o no, us comento que parteixo de 5,606 kilometres en 30 minuts. Tambe li demanaria que em fes un pla especific d'entrenament. Al tanto que em jugo una samarreta gratis del club atletic d'on es soci el meu germà.

(Al final de l'entreno estava un pelet desorientat)

Despres de la meva reaparició en el mon basquetboril de la setmana pasada, on vaig tenir una mes que acceptable actuació a mes de les  poques bronques vaig tenir que sentir pels meus centenars de tiros fallats , he decidit de no tornar  fins que no se m'asseguri que hi ha aigua calenteta.

Probablement vindran aquestes dos en el meu lloc. Una foto extreta del marca us donara una idea de lo be que defensen.

(palooooo cridarien a l'unison)

Ja esta feta la castanyada. Panellets, xupito de moscatell, castanyes i conversa agradable amb els coleguilles del club. Lo mes destacat la cambrera que ens va servir. Van intentar combinar el jalouin amb les castanyes disfressant els cambrers i els hi va sortir força be. Aquesta era la nostra cambrera. 

Primera cosa a l'agenda que tinc que fer ara que s'ha acabat la campanya:

 Anar a la pelu

Porto el cap que semblo el Camaron de la Isla, o com em va dir el Bochaca a FP no portes pels, portes cordes de guitarra. No se si la MOntse, la meva peluquera oficial estara al cas de les ultimrs modes, no de les de baixos com deia el conselles un parell de post mes avall, si no de lo muy muy i mas mas que es porta en l'actualitat, el xampu a l'ou.

Lo bo que te les campanyes es que aprens coses d'altres cultures. Aqui a Catalunya, quan hi ha un ratet que tothom parla i de cop tothom calla es diu que ha passat un àngel, Es veu que a Polonia es diferent i diuen el següent...

Per ordre del meu estimat i mai prou ben valorat jefe es fa saber que ahir dia 28 d'octubre a les 13 hores 36 minuts i 24 segons s'entrava a les instalacions de piei piei l'ultim palot de poma provinent de nombroses terres de les quals es amo i senyor el meu jefe. Ara reparar màquines, donar de baixa a la banda que ens ha acompanyat al llarg de la campanya i vendre el munt de pomes i peres que han entrat.

(nomes acabar ja canviaven l'oli de la maquina 1)

Demà dissabte el derbi,
el Barça guanyi o perdi,
deixarà bon gust de boca,
la confiança és tota.

Cinc cèntims de perruqueria púbica, de la que tantes vegades hem sentit parlar al Presi.

Al no haver bàsquet OM, potser tampoc hi haurà beure post basquet, així que adjunto còpia del menú del Big Ben perquè comencem a dir si us sembla bé, i si confirmem taula i per quants. total queda un cap de setmana pel mig i ja hi som.
Aquest cap de setmana la representació del club estarà immersa amb diverses activitats: Club Super 3, Cosmo Caixa, Fira Formatge, Xafatolls, Mitja marató, Matinal de basquet a Alpicat,....
A disfrutar !!!! 

Per fi la majoria silenciosa surt al carrer. Si a la via catalana hi havia quatre gats......? quants gats creieu que diran que hi ha en aquesta foto?

No ens equivoquéssim pas. Respectant a tothom per les seves idees encara que semblin autentiques bajanades, el dia 12 d’octubre al club no es deuria celebrar el dia de la hispanitat o com a molta altra gent li agrada dir i a la que li agradaria comprar l’adhesiu del anti-Columbus fans, el dia on es celebra el genocidi dels pobres americans.

El dia 12 d’octubre al club es celebra el dia de quan El Musle trobà a la Tere.

Si senyors, avui al voltants de les 20:00 farà 24 anys que el meu estimat i mai prou ben valorat Jefe a la pista gran del Big ben a vora de l’escenari em presentava formalment a la que després seria la vostra emperadriu. No, no faré ni cadena humana, ni manifestació ultra. Nomes donar-vos les gracies per aguantar-nos tants anys. 

Com a espai web plural que és el bloc Only Men us deixem un parell d'imatges representatives del 12 d'octubre.

Que cadascú s'imprimeixi la que vulgui i l'enganxi al capçal del llit o al vidre del cotxe.

De tots és sabut que tenim membres que torcen a esquerra

i algun que altre que carrega cap a la dreta.

 Camacho's fans

anti-Columbus fans

La que ha liat aquesta jamelga avui a la màquina 1 collint les pomes de la Baladruga. Nomes han fet tres palots en set hores.

Rebo centenars de trucades a la feina. Romanesos, gambians, marroquis, keniates, polonesos...crec que ja ho he comentat mes d'un cop. Però l'altre dia vaig rebre aquesta trucada, d'un català. Escolteu-la i ja em direu dissabte al bar. Sino es aquest el que ve, que ja serem una mica mes aprop del final de campanya.

Aquest dissabte el podreu dedicar a la família, a la lectura, al shopping o a rascar-la.
No tenim bàsquet degut a falta d'efectius.

Ens retrobem el dia 5

 Relaxing time

Jo ja estic inscrit. Potser fotre un polvet i tot ves per on aquesta estoneta.

Res a fer. Avui el jefe ens fa currar fins les quinientes de la nit. No puc anar al bàsquet, no puc anar al fi de festa de boti boti del Bigben. on l'hereva universal estarà de festa, no puc anar a comprar la guitarra, tambe per l'hereva. En fi que vivo i respiro pa mi jefe.

Mes segudors segur que hagessin tingut els acedece si en comptes del calvo de la gorra, haguessin tingut a aquesta pájara. Sou capaços de mirar.li el moviment dels dits al llarg de tot el video?

 

I es per això que si per error, o per que el comandament de la tele em queda lluny, o surten cherliders d'nfart veig algun partit de bàsquets nomes veig els ultims 23 segons que normalment son els bons. Lo altre palla.

Nops, vosaltres no esteu contades a la Via Catalana. Segons algunes fonts nomes hi havia quatre gats i vosaltres ja sou cinc.

Despres d'una tertulia la mar d'interesant despres de la via catalana, on s'ha dit des de  declaració unilateral de independencia a vindran els tancs i si no al temps,o el ja amanait nomes eren 400.000 i la Majoria silenciosa . Per gustos els colors, i com diuen Catalunya es plurarl. Arribo a casa i em trobo aquest twit del Jonqueres.

Si el Gov Esp ignora el clam x poder votar, si s'empara en falses limiticacions jurídiques x dilatar-ho, caldrà trobar el nostre propi camí
— Oriol Junqueras (@junqueras) September 14, 2013

Que mes o menys, o aixi ho entenc jo, vol dir Declaració unilateral de independencia i a tomar pel cul. Segur que en trobeu d'un i d'altre costat. Si teniu twitter us recomano @heroisindepes per que vegueu fins ara la de rucades que han arribat a dir gent que viu a Espanya i donen fe de que tot el que diuen es cert, mes que res per que vegeu que el que anomenava als tancs tampoc s'allunyava gaire. Però tranquils que vaig fer la mili a Artilleros, al Raca 51, i si ens han de disparar amb aquells canons.........res de res.

Aquest dissabte sembla que si que arrencarà la nova temporada de bàsquet onlymenià.

A les 4 de la tarda al lloc de sempre els de sempre.

No! elles no vindran, tranquils!

Poc "SMUT" tenim els dissabtes per la tarda!

Bona diada nois.

Parlant de gayumbos, avui no hi ha rora. Avui pelandrusquilla que treballa els abdominals, que a la feina  els argelins, marroquins, polonesos, romanesos, pakistanis, gambians, senegalesos i catalans anem com bojos per treure'ns la panxolineta i no sabem com. Tot sigui per que la polonessa guapa ens digui "Zjem Ci Chocoltae tablet od góry do dołu, a następnie szabli "

Avui un de Jerez de la Frontera, mes cofoi que anava ell  amb laseva marraseta d'Espanya. Ardo en deseos de veure alguns gayumbos amb pollastre inclòs.

Deuen de fer un dos por uno en articles amb la rojigualda. Ahir un de Calatayud que va venir a carregar pressec la duia als mitjons. S'atansa l'11 de setembre i volen demostrar el seu poder? Ja teniu tram a la Via Catalana? vinga que diuen que falta gent.

Ara que aviat reprendrem les tardes de bàsquet us feixo aquest mídeo que m'ha fet pixar de riure.

Hi podríem posar cara i nom a cadascun dels estereotips que s'hi presenten:
- Mr. excuses
- el super uniformat, jajaja
- el futbolero
- el que crida esgarrifosament (the rage monster, jajaja que bo que és, el real encara més bo)
- el jugador-entrenador (no para de manar, jejeje...)
- el que sempre demana falta
- el flipadet
- el llarg (o algun no tan alt) que no para de tirar triples
- ...

en trobeu a faltar algun?

Avui dos de patac la rora i la pelandrusquilla. Busque compare y si encuentra algo mejor...comprelo!!!

Ahir a la feina vaig tenir que donar l'alto als polonesos que viuen al pis de dalt i a un camionero (a  aquest ultim no li vaig dir res no fos cas que m'obris el cap) i si,  ja se que el meu jefe te uns aires d'aquella manera que diries de deretes, pero us ben aseguro que ho fa per portar la contraria i aixi donar mes vidilla a la tertulia del bar. En fi que s'atansa l'11-S i ja comença la 'invasio de la España mes mesetaria. Esmoleu l'eina nois!

(s'han quedat sense adelantos aquest mes)

(el 43 d'España toma ya)

2-Mattioni 3- Raúl Rodríguez 4- Víctor Sánchez 5- Tejera 6- C. Gómez 7- Thievy 8- Stuani 9- S. García 10- Pizzi 11- Capdevila 12- M. Lanzarote 13- Kiko Casilla 14- D. López 15- H. Moreno 16- J. López  17- V. Álvarez 18- Fuentes 19- Coloto 20- Simao  22- Wakaso 23- Abraham 24-Sidney 25- Albín

A veure si sou capaços de ficar cara a aquestos noms, perque des de  luego,  si han de viure de vendre samarretes jo ho tindria dificil per triar.

Si de cas em quedo amb la 24 de la Sidney Rome que al menys esta bona.

Finalment no hem començat a collir la blanquilla. El meu estimat i mai prou ben valorat jefe va decidir en l'ultim moment començar divendres. Aixines que ahir al vespres vaig fer un repas del blog.

 "Massa ties en boles" 

va ser la sentencia de la meva santa. I es veritat, potser hauriem de limitar les popes a dos cops per setmana. La Rora del dijous i potser la güarli dels dilluns?

Suposo que esteu enganxats des de bon matí a la pantalla veient l'espectacle que el complert esport de l'Atlletisme ens brinda cada dia.

Espero que no us en perdeu detall, tal com va fer aquest càmera.

Despres d'un diumenge playero, cansat i adolorit de grimpar per les onades amb la colchoneta, no vaig tenir ganes de res, i lamentablement ahir no va haver pelandrusquilla del matí. Demà dia 13 ja començem a collir la blanquilla i ja no pararem de currar fins a ben entrat  l'octubre. Es a dir que a partir d'ara la seccio la pelandrusquilla del matí passa a anomenar-se la sorpresilla del matí. I com a gran inauguració tres a falta d'una que dissabte diumenge i dilluns no hi va haver. En fico un parell mes per si de cas em despisto algun dia.

Rebeu una cordial salutació tots els membres del club.

Avui he dubtat. NO sabi si publicar pelandrusquilla o no. Tal com esta el pais potser millor fer una secció economica, o politica de caires independentistes o esportiva per a saber que collons i de qui collons esta formada la plantilla de l'Espanyol. Però al final m'he dit que tiran mas dos tetas que dos carretas i continuo amb l'asunto de la pelandrusquilla. Encara que aquesta potser es dona aires de rora, no creieu?

Avui nomes un post. No vull que res s'interposi entre aquesta secció i la nostra neurona. Demà divendres ja en parlarem.

Fa dies que la meva hereva universal va a cursets natació. Amb la monitora ja havia tingut algun que altre rifi rafe per la manera com va. Avui no he pogut mes i m'he tingut que quadrar. Li he dit que fes el favor de possar-se gorret inmediatament o avisaria a l'autoritat competent.

La crisi empeny als pobres currantes de base  a prendre veritables riscos. En certes empreses, de la qual no es pot dir el nom per temor a autentiques represàlies, ens veiem obligats a fer curses il·legals per treure’ns un sobresouet, ara que tan de moda estan, encara que una mica lluny dels de la Cospedal i companyia.

(I despres de fer-li l'interior em van aturar el mossos i em van extendre un "Boletín")

Demá arriben els temporeros. Quines ganes tinc de coneixer-los. A elles, a ells no que fan pinta de ser el tipic miner escapat de Minsk. Pero elles...tant rosetes i amb aquell deje a la parla que semble que t'han de perdonar la vida. Ja us contare. De moment aquesta ens ha dit que per problemes amb la diputació provincial de Krakow per un rebut impagat no pot venir.

Ja tornant de la platja vaig arroplegar-la a l'alçada de La Riba. Em va comentar que era una gran admiradora del nostre blog i que el seu novio es volia fer soci, i que es lo que tenia que fer ell, ella no que ja li vaig dir jo el que tenia que fer ella.

Ahir vaig anar a la platja, NO se si es que vaig sortir d'hora, o es que regalaven alguna cosa en un altre lloc, o inauguraven les terceres rebaixes amb preus d'escandalo a Ca la Brigida. El cert es que a les 11:28 d'un diumenge no hi havia gaire gent a la platja.

I es que altres membres destacats del club m'havien alertat que dissabte no hi cabia nungú. Premi per a qui endivini de qui  es tracta.