Por de que l'esperit nadalenc
sigui quelcom que no entenc.
Por de tornar als inferns
on no importa res extern.
Por d'iniciar alguna relació
que no sigui una transacció.
Por de ser per sempre el pendó
carregat fins dalt d'insatisfacció.
Ahir dia 24, mentre seguia l'actuació dels nens i nenes del cau cantant nadales pels carrers del poble, un molt bon amic, em va passar una gran recepta per substituir el solomillo Wellington que es tradicional a la casa imperial pel dinar de Nadal.
Amb aquest bonica postaleta nadalenca el meu estimat i mai prou ben valorat cap es la que ha enviat a clients i proveïdors. He esborrat el logotip que sortia a la poma per evitar un allau innecessari de comandes que comportaria una feinada de cal deu.
Ara que ve Nadal,
destapa aquella botella,
tracta als teus com iguals
i somriu d'orella a orella.
Igual et toca la loteria;
canviaràs de cotxe, si cal,
seràs el rei de l'autovia,
setze vàlvules, tracció integral.
Amb la campanya Coca-Cola share ens endinsem a les festes nadalenques.
Al Club Only Mén, sempre a la última, no podia faltar la llauna de cola-loca.
Oh! morenassa
de Barcelona,
tens carcassa
de primadonna.
No sé el que vols,
em tens fet pols,
sense tu prendré el vol.
Aquesta pajara va fer la parodia XXX de men in black però no va triunfar ni trincar perque al primer dia va apareixer amb calcetes blanques.
