Trobem a faltar un membre!

Ja fa dies que no sabem res d'un dels components dels Only Men. Es tracta del noi que veieu a la fotografia, el que no porta bigot.
Les últimes notícies el feien cap a Mèxico lindo, però van passant els dies i no dóna cap senyal.
Si algú té referències de "su paradero, se ruega se ponga en contacto con la cúpula de la presidencia Only Men o con caulquier allegado a la misma".
Gràcies per la vostra atenció.

Primeres i potser definitives negociacions

En vista de que arriba el dia de cap d'any i el nostre president no diu ni piu, l'oposició ha començat a fer gestions per trobar local i organitzar una mica l'asunto. Un dels membres mes destacats del c.s.i.o.m. presta gustos casa seva, aixi la gent que te canalla la podra deixar a dormir a una de les nombroses cambres de convidats que te. Fins i tot ha fet extensiva l'invitació als pares, per no destarotar a la canalla, per que també es quedin a dormir . Li hem dit que no, que si no acabaria la nit en orgia i no es plan (o si) , però els petits si que podran dormir mentre els pares fan el ruquet a ritme de Paquito el chocolatero, pasodoble español o mi jaca galopa y corta el viento.
Ens estem referint a Cal Gou al Palau d'Anglesola. Esperem propostes alternatives i si al nostre president li sembla be ho faríem aquí.
La plana oficial del club, ja que la del c.s.i.o.m. no la visita ningú, agraeix el gest desinteressat de la família Petxinyo i pot contar amb tres assistents segurs, la família Musle. Esperem la vostra confirmació o parer al respecte.

farà 17 anys.....


Si algu sent ferida la seva sensibilitat al vere la foto la retirarem inmediatament.

Com canvien els temps

Recordeu els lavabos d'última generació del Big-ben, allí pixant tots en cadena. O eren els del clònics. No ho recordo .Ens fem vells. El cas es que ara la nova moda es aquesta. Us preguntareu on son. Estan implantats al jutjats del Canyeret per petició expressa del nostre president.



Temps era temps, com canvien les coses. Amb això segur que també us heu adonat que han canviat .

Quin us agrada mes?. Si a mi també

El 15 de desembre fiestuki "por todo lo alto"

Yepa yepa yao, el 15 de desembre es fa el sopar d'empresa. Es a dir després hi haurà marxa fins a la matinada amb les nenes de la feina. Es convoca a tots els membres del c.s.i.o.m., si es que n'hi ha algun a part de jo, a fer una cerveseta o un güisquet al Martin's, alla al tard o millor de matinada. Us esperem.


la plantiila al complet

Estafat

Jo em pensava que les asiàtiques estaven totes mega buenas de la muerte. Voltant pel Blog rarito et dones conta de que no. Per mostra unes quantes que semblen que estiguin bones, son les de la liguilla de segona no les Av idols.


No, no intenteu clicar a la lletra que no s'obrirà cap galeria.
Ara unes quantes de la regional preferent.




Res. Crec que abandonaré de moment la recerca pel Japó de la xicoteta ideal i exploraré un altre continent a l'espera de que arribi el sopar de cap d'any i puguem tornar a criticar la mala gestió, infraestructura, organització i el típic "Quiero y no puedo" del nostre president, Joan Enric I .
Apa fins aviat. Una afotito d'un parell europees que juguen a l'aigua , en principi sense cap pop a la vista.





Foteume a caldo si voleu però això es molt bo

La web definitiva per a qui li agradin les coses rares del Japó. Navega i no et perdis detall. Al final desitjaràs viure allí. El nom ja ho diu tot EL BLOG RARITO, i el xaval hi ha dedicat hores i hores. Busca i navega entre milers d'entrades i troba la teva filia que segur que existeix. Fotos amb tots els fetitxes, peus, nas, ulls, vestides al aigua, penjats pel mon disfressats de heroi de manga.
Vaja de tot. Aqui us deixo una de forteta per que em pugueu criticar de valent. Dos xicotetes amb un pop pel mig.


El Robobo del Didiari

Després que el president marxes a conseqüència, diu ell, d’un lleuger mal de cap (va prendre dos glopets de vodka amb llimona) es va posar en marxa el dispositiu “L’òliba torna al niu”, operació de seguiment muntada pel C.S.I.O.M., sota el comandament d’un històric aliat del club “El Fulla” (l’autèntic, no l’imitador). Sabedors de la malicia del president que sempre en prepara alguna es va decidir de muntar el seguiment del Cabdill per evitar conseqüències greus pels membres de l’oposició. Aquest es l’informe que va fer arribar el Fulla (l’autèntic, no l’imitador) a les dependencies secretes del C.S.I.O.M.

3:00 a.m. L’objectiu surt del Look. El començo a seguir dissimuladament. Faig la primera foto per confirmar que es el president. M’agrada molt el seu traje on l’haurà comprat ? Preguntar-li després.


3:17 a.m. L’objectiu fa una parada en un portal. Crec que es l’hora de donar-me a conèixer i esbrinar el que pensa fer. Em fico una disfressa perquè no em reconegui i em presento. Perfecte ja es meu, no sospita qui soc i m’obre el seu cor. Diu que esta sol, que el poder crema molt, que es veu com el nou fürher del Pla, que des de el dia que el van cridar per abarrotar l’as d’oros en una jugada de Botifarra va jurar que es vengaría i que ara era el moment A mes, en una revelacio feta per en Carlos Jesus , es veu com portarà al club mes enllà de lo que ha estat mai, però que abans ha d’acabar amb tota l’oposició i avui te un pla malèvol per enfonsar al presumpte líder que li fa la guitza fins ara. Li robarà el diari i publicarà els seus bruts assumptes a internet. Tinc els pels de punta després de l’explicació



4:31 a.m. Després d’un llarg discurs li faig creure que m’ha convençut i em presto a ajudar-lo en el robatori. Li dic que al cotxe tinc mes disfresses i que li puc deixar alguna per que no el reconeguin, es un home molt popular i hauriem de passar desapercebuts. Agafem unes de discretes i anem cap a casa de l’opositor.














(a l'esquerra , el president a a dreta jo, "El fulla")

Li queda que ni pintada. Mmmm que guapo que esta. Estic per trair al C.S.I.O.M i passar a ser un dels seus noiets.


4:48 a.m. Ens esta costant arribar. Tothom ens pare pel carrer, no se perquè. Es un home amb un gran feeling Tots criden i embogeixen Es el problema d’anar amb un home tant conegut.



( Imatge presa en el carrer Florida cantonada avinguda del canal)

5:52 a.m. Arribem a casa de l’opositor. Ara comença lo dur de debò.

5:53 a.m. Truquem. Ens obre l’opositor mig adormit i no ens reconeix. Li diem que som representants de “ABBA el musical “, que l’hem vist ballar i que el volem contractar. S’ho traga i ens fa passar perquè primer li ha de preguntar a la dona si el deixa venir.


5:57 a.m El president entra furtivament al despatx de l’opositor. Busca i rebusca entre milers de vídeos de asiàtiques en boles , d’etapes del Tour i de la Vuelta fins que troba el veritable sant grial de l’operació : El Diari.
Èxit en l’operació “Robo del diario”. Sortim disparats de la casa, mentre veiem com l’opositor es dorm fent les maletes.



6:00 a.m. Ens tornem a canviar de disfressa per evitar que ens reconeguin per si de cas avisa als municipals.. Ens diem adéu. Li deixo la meva targeta per si de cas el nou fürher em necessités.”

















(el president i jo mateix un cop canviats de disfressa)

Ha estat un cop molt fort la pèrdua del diari personal. No sabem quin us li donarà el Fürher. L'anterior crònica que conta extreta del diari es certa. El president mai a tingut gracia ballant i per això intenta ridiculitzar als opositors , però tranquils, sabem que estem fent la feina ben feta i ben aviat haurà de claudicar.

Després del Look...

(Extracte del diari personal de Pelícano Davis Jr.)

1 de novembre de 2006, 3 AM:

Cansat d'estar-me al Look amb la meva cocacoleta (ja començo a notar els efectes de la sobrealimentació) i d'admirar la meleneta de la hispano-suïssa, decideixo anar cap al Martin's a veure si alegro una mica més la vista. Conscient que sóc l'únic membre actiu de l'oposició intento amotinar-me contra el president dictador, el calvo de Palau.

Arribem al Look, els meus adlàteres i jo. Um...jovenetes, se'ls hi fa la pipitilla aigua i els mugrons a punt per tallar diamants. Veig els charcos per terra. Noto que se'm fica burra. Converso amb una d'aquestes belleses:



Li parlo de musles, barbetes i vídeos de japoneses, ah...i de l'Azkar. Li insinuo d'anar al Coprabo a comprar almejes, je, je...

Vaig a demanar un mirinda de llimó i la perdo de vista.


Aburrit, decideixo exhibir-me al mig de la pista de ball. Per fer-ho més espectacular, em calço els patins que em van regalar per la primera comunió. Noto que causo sensació:






Tothom em mira amb cara d'admiració i la pista de ball me la faig meva. El detall de ficar-me al penis l'anella de la llauna de mirinda ha estat un encert.

Tinc la boca seca i ardors d'estómac. Demano un vichy catalán per reidratar-me la zona pelícano.

Veig al pexinho que a fet un espai d'un km quadrat al seu voltant. Està explicant històries de la mili.

Decideixo ballar amb ell (casualment porta també els patins de velcro que es va comprar al mercat de Mollerussa a la dècada dels 70):





El Petxinho fent honor al seu nom.




Suats com a porcs, busquem amb la mirada admiradores embadalides amb la nostra coreografia. Desgraciadament no queda ningú al Martin's i els cambrers ens miren amb cara de mala llet. Ningú, ah no!, en un racó un membre plantígrad del Club que ha passat gana (doncs només a rossegat ossos com un "San Bernardo") s'està cruspint una hamburguesa:







Noto arcades al veure com en Yogui devora l'hamburguesa. Vaig corrent al lavabo i arrojo una altra vegada.

He de tornar a casa. Són les 6 AM. Demà serà un dia molt dur. Tindré el nas vermell i la barbeta inflamada. Aniré escabellat i no em mouré del sofà. Exerciré de dolent d'Érase una vez el hombre.



Només em queda un rec-rec. Que haurà fet la Junta Directiva? S'han quedat al Look jugant al billar:


O potser, han agafat un taxi:















I han anat a fer paracaidisme:



En fi, ara a esperar el fi d'any...

Hasta mañana, mi querido diario.

La mare de totes les Encerrones

Que lluny queden aquells dies en que tot era alegria i xerinola en els sopars del club. Ara ja podem dir amb rotunditat que la segona gran obra de govern de l’actual junta de govern del club amb el president al capdavant ha estat un autèntic fracàs. No content amb vetar als seus propis consellers, que començaven a fer-li ombra i sonaven com a possibles successors, també es va entestar en nomenar persona non-grata a un mite dins el club, el famosíssim Martinazzo, propietari d’una luxosa finca on fins ara l’antiga junta havia celebrat tots els gran actes públics, i no tant públics, amb molt d’èxit i encert., apel•lant a que un cop van tenir mes que mimitos a la dutxa en un post partit contra el bar Nevada, i parapetant-se amb que no volia obrir antigues ferides, no el va convidar .

(el president tot just abans de que li fiquesin algo mes que crema. La maneta es la del Martinazzo)

Un cop sabedor que no vindrien els seus màxims opositors al carrec, que no a la seva gestió, li quedava trobar el lloc on perpetrar lo que el nostre president nomena la mare de totes les Castanyades. Al no tenir local, el president va decidir fer-ho a La Noguesa, un petit restaurant de nova implantació, i com un nou Dinio, va voler treure “tajada” i prèviament subornat ens va fer creure que assistiríem al millor restaurant mai inaugurat a Mollerussa , i que era el lloc ideal per passar una vetllada de por. I aixi va ser, d’autèntica por . La nit va començar tranquila, i amb l’actual política de “pelotazos” a les arques al club ens va presentar el sopar :

Un petit plat d'olives arbequines.
Unes amanides esmirriadotes, amb un tall de pernil, 1 esparreg, 1 tall d'embotit (per cada 4 i a repartir com bons germans)
Un segon a triar . Si estaves al cas i ho demanaves, venia el plat amb guarnició.
Postres,
Vi de la casa , gasosa i aigua.
Cafes.
Ni xupitos ni polles.














( El postre del president abans de ser obert. A la dreta en Sammy degustant un entretenimet culinari)

Cal dir que tot lo estalviat en el sopar va servir per la compra per l’us privat i exclusiu del nostre cabdill de la discografia del grup sud-colombia de tex-jazz “Antolin y su combo” .



Al voltant de les dotze de la nit es va començar a notar el poder dèspota del nostre president. Tres dels opositors varem ser cruelment deixats de banda, les nostres viandes no varen ser servides fins un parell d’hores d’haver demanat, sabedor el president que som tres food-victims (un hipopotasic, un pelicanofobic, i un xarrupaossos) i que si no tenim menjar a la vora ho passem molt malament. Mentrestant, la camarilla versallesca del president, inclòs Pier No Doy Una, reia i feia acopi descaradament d’unes amanides molt mes grans, amb moltes mes olives i pernil, que les de la resta de membres del club. Tot i l’actitud xulesca del president , el sopar va acabar be, amb un petit principi d’acord de no agressió i una vispresidencia per Pier No Doy Una, que d’aquesta manera vetllarà de mes aprop pels interessos de l’oposició.
Tot xino xano varem anar al segon gran temple del club , El Look , crec recordar que algú va dir “ a vere si pillem cacho ”. Evidentment al Look ningú va pillar cacho, a mes, per una cola-cola petitona que et cobrin 3.5 auros i no pillar cacho ens va semblar injust així que es va decidir d’anar al Martins per veure si allí veiem jovenetes amb tanguillles per sobre dels moderns pantalons de cintura baixa.


(camarera del Martins abans de servir la cervessa al Petxinho)


En aquest moment es quan el president, davant les pressions del poble, per saber on eren les poloneses va fugir al•legant un lleuger mal de cap. Ara si, amb l’oposició al capdavant, prenent decisions es on va començar la festa de veritat. Es van proposar canvis de parella, escapades a platjes nudistes, balls semi erotics encapçalats per en Sammy, amenaces de lesbianisme en un dels intercanvis, ball gay d’en Sammy i en Petxinho, arraconaments a la pista, tot tipus d’insinuacions i mirades, borratxeres de grau tres en l’escala de J. Es a dir Bogeria i desenfreno un cop que va marxar el Cabdill d’un regim antic, desfasat i fora dels temps que ens han tocat viure.


(Els opositors i les seves senyores en el final de festa)
(sobre una noia que es va apuntar a ultima hora)
(o era potser " O rei do requeson " amb disfressa?)

La nit va acabar com tenia que acabar. Tothom cap a casa, uns mes calents que els altres però així es la vida.
Del viatge de tornada del president cap a casa poc en sabem. Tan sols aquestes imatges. Serà ell el culpable de les convulsions de la ninoteta Elvis que porta el xofer de l'autocar? dentro video

La castanyada: vam tocar el cel amb les mans

Gran èxit de la primera castanyada organitzada per la nova Junta Directiva del club! Si, d'acord, hi ha algun aspecte que es pot millorar, som els primers en fer autocrítica.

I és que la tarda-nit va començar una mica malament. Dies abans vam demanar al nostre contacte a Cracòvia una polaca de 90-60-90. Problemes de traducció i interferències telefòniques van provocar un petit malentès. En lloc de la polaca de mides espectaculars, se'ns va servir dues polaques de 90 anys i una de 60, horror!





Àvides de frankfurts, les vàrem convidar al Berlín i allí les vam deixar enganyades, doncs els frankfurts dels membres del club corrien un greu perill!



En un clima d'armonia i abans de sopar van començar els jocs de cucanya:





Aquest joc és diu "la caça del conill del bosc", els membres del club (no surten a la foto) estàvem amb l'escopeta de perdigons a punt.







Seguidament vàrem sopar. Sempre n'hi ha dos que han de donar la nota: en Sammy Davis Jr. i en Petxinho. Van haver de demanar un plat exòtic que va tarda més d'una hora a ser servit. En Sammy estava tan tranquil (havia berenat un plat d'espaguettis, un solomillo Wellington i de postre figues amb mel i metó), en canvi, en Petxinho feia dos dies que no menjava res per fer bon paper. La tragèdia es mastegava, la cara de gana espantava. De repent, en Petxinho, va patir una insuficiència de potasi i vam haver d'avisar a urgències.


Moments abans de que la Creu Roja se l'endugués. Apreciem que ha perdut la consciència i els efectes secundaris de la falta de potasi (augment muscular de natges i pits i atrofia de la tercera cama)







Ja amb un membre del club ingressat d'urgències, l'espectacle el va donar el showman culinari Sammy Davis, que va intentar batre el récord mundial que ell posseeix de major número de patates a la boca (526). No va poder, es va quedar en 508 perquè tenia unes llaguetes a la zona pelícano. Feia fredor de veure. Finalment, qui la fa la paga i va acabar com acaba sempre:



El moment és esgarrifós, Sammy Davis no pot controlar-se i arroja damunt l'osito Yogui, que cridava com un posseït: ¡más, más, dame placer semental!






Finalment, ja a les acaballes, l'únic fumador del club, Txemita, que havia aguantat com un valent, no va poder més i es va fumar la cigarreta que portava per l'ocasió:



Podeu apreciar que estava negre de no poder fumar en tot el sopar.








Després cap al Look, on, per variar, no van punxar les mítiques cançons de Barón Rojo i AC/DC i uns quans ens vam perdre en la negror de la nit en direcció cap als nostres domicilis, i d'altres van anar al Martin's confiats encara: la nit els hi podia donar una sorpresa; ai, ai, ingenus!

 
El Blog ONLY MEN | Designed by Techtrends | © 2007-2008 All rights reserved