El passat dissabte, en un exercici de memòria i malenconia, ens van començar a brollar cares i noms de coneguts que algun dia han compartit amb nosaltres la pràctica esportiva que els dissabtes tarda desenvolupem des de ja fa un grapat d'anys.
Gràcies a les eines que ens ofereixen les noves tecnologies us proposem que afegiu dins el següent formulari a tots aquells que ens vinguin al cap en aquesta llista,
“Mazinger es fuerte y mi rabo es una furia”.Al principi pensava que era un Fake, però no, he repassat tres o quatre vídeos de la intro del Mazinger i tots diuen Rabo.
Avui es l'aniversari del conseller d'esports. Des de presidència i en nom de tots el membres del club li desitgem un feliç dia i sobretot i "antetot" que tingui un final feliç ja m'enteneu oi?
Sembla ser que tenim noves generacions a les que els hi agrada el bàsquet.
Com recorda el Presi, ja són molts anys de suadetes de cap de setmana. (no us perdeu la suada de la gran Gabriela Sabatini)
M'atreviria a dir que vam ser els precursors de fer esport per plaer, sense competició organitzada.
Els anomenats "loverunners" d'avui, tenen el seu origen en les nostres accions de dissabte tarda, mentre la gent feia esport a clubs, nosaltres vam encetar la pràctica entre "amigachos" sense cap més intenció de trobar-nos una estona tot fent esport.
Quan la majoria de colles es trobaven els dissabtes tarda en un bar per fer la botifarra o unes cervesetes, nosaltres quedàvem en un camp de futbol. Tant era, Fondarella o Palau, la qüestió tenir un espai per córrer i dir quatre bajanades.
Ni fred, ni vent, ni boira, ni calor... res ens ha espantat, cada dissabte puntuals com un clau allí som.
També hem fet algun "pinito" en la competició d'alt nivell, com els tornejos de futbol sala, on per cert algun lluït trofeu ens vam emportar.
Amb l'edat hem anat posant seny i ens hem anat recloent en espais tancats. Potser millor que no ens vegi massa gent.
També el 3r temps ha evolucionat, diferents llocs i baretos han gaudit de la nostra suor impregnada en les seves cadires. Des dels estands de la Fira de Sant Josep a Breiko's, Entrepan's, Bótes de l'Avi i al més actual El Jardí.
Hem practicat diferents esports, com futbol i bàsquet, fins i tot algun dia hoquei.
Hem tastat molts espais com racons de camps de futbol i pistes de bàsquet exteriors de Palau i Mollerussa.
Ha passat molta gent pel nostre costat, alguns intermitents i altres flor d'un dia. Però aquí estem encara uns quants "frikis", si voleu, suant la cansalada cada dissabte (frikis... no com el de la foto, però ens hi anem atansant).
Tenim anècdotes per fer un altre bloc, des de competicions de caire internacional a les lesions més tontes de la història de l'esport. Segur que els de més memòria de la colla ens en poden recordar unes quantes.
Ja som al 2013 i encara aguantem, i que duri !!!
Llarga vida als OM
Si amics meus tots, menudo cop lo del Armstrong. Dopat hasta les tranques va guanyar els seus set tours. Extrapolem aquesta experiència al nostre univers onlimenia.
Sempre he sospitat que el Pkto, el Cuc, el Sisco i el Joan es dopen. No es normal que puguin aguantar de 16 a 18 cada dissabte tarda, amb lo be que s'esta al sobre fent migdiada, dale que te pego cistella amunt cistella avall. , mantenint-se en la cresta de la ola des de que tenim 20 anys. Es per això que els emplaço a fer una entrevista amb Xavier Ricou per que confesin.
Patullejant per la xarxa he trobat aquesta imatge que ben be ens retrotrae als temps de les despedides de solter. Es una imatge extreta gairebe calcada d'una de les nostres, cava, finestres, bar, melenes ampuloses....
Osties quin descans. Algu em pot confirmar aquesta afirmació??? Es que si no ja em veia medicant-me ja que a mi em passa mooooolt sovint.
Des d'aquestes ratlles us animo a tornar a fer la bossa d'esport i començar el 2013 fent esport.
Per cert, com que el presi s'ha fet gran, potser ens pagarà algun piscolabis després del bàsquet. Ahí lo dejo !!
Ja em tornat de Sant Grau. Uns mes sencers que altres. La família imperial al completo portem 2 dies a 38 de febre i a sobre tinc unes agulletes del partit de futbol contra els nens que no se les salta un torero.
A part d’això i la visita a urgències a dos quarts de conc de la matinada de Solsona la nit de cap d’any, tot va anar com una seda. Vaig fer 357 fotos que no penso penjar, però si que m’agradaria que vaguéssiu les mes destacades.
Niagara falls
A partir d’una edat, la pròstata comença a fallar i has d’anar a orinar sovint. Aquest mozalbete no va poder aguantar No em va deixar fer-li una foto de cara però nomes veient el chorro vaig fer be de quedar-me al darrera.
Avui és l'aniversari del nostre President (ell s'autoanomena Emperador però és igual). No cal que us digui quants en fa, tots ho sabem. Si no l'heu felicitat encara hi sou a temps. Es veu que aquest cap de setmana hi haurà barra lliure del que vulguem.
Aprofito des d'aquí per reclamar que el dia 2 de gener sigui proclamat dia festiu nacional. Total, no fa pont, que sempre cau darrera d'un festiu.
PER MOLTS ANYS !!!!!
