Serà que t'endevinava
entre aquella multitut,
t'aguantava la mirada,
tu i jo, i la teva joventut.

Ets la meva fada màgica
dónes sentit a ma vida,
que és un pèl tràgica
per tota tu, dolça diva.

Volem donar l’ impuls definitiu al club en el mon internetero. Es per això que obrim un grup al famós feiscbuc. En principi es un grup tancat, nomes " lo muy muy y lo mas mas, lo tope de lo tope muñequitos " poden ser socis. Després si hem d'admetre a un amic d'un soci s’avaluarà la conveniència o no. Es el cas d'un tal Xavier, que com avalador presenta al Txema . I encetem el debat

Socis exclusivament o tot cristo?

Llista d’altes per anar al Spa
Super primer ministre.
Traussi.
El cuerpo.
El cunyat del Paquito.
El President.
Petxo.
Antonio.
Txema.

Els altres si us plau, porfa plis, digueu alguna cosa que es per portar dinerets el dissabte. Us informo que el Pere ese, el Joan, el Cuc i el Paquito ja han dit que no, que no venen. Alguna cosa relacionada amb l’aigua freda i la disminució dels cossos cavernosos en la immersió en el líquid element els hi impedeix l'assitència.

(apretadets, apretadets al bany de vapor)

El Delorean de McFly , el Ford Gran Torino de Starsky, la furgoneta de l'Equipo A (els de la sèrie no, els de la recollida de ferralla selectiva del poble), i ara...l'express del Pedrosilla.

(naninronanironanirooooo)

Poso aquest vídeo de la dona ideal.

Tant de temps lliure dona per molt. Anant buscant uns papers pel traster, vaig trobar-me aquesta joia oculta de l’historia del club. Es tracta d’una col•lecció de retalls del diari Segre on narren les aventures i desventures de la segona edició del campionat de futbol sala per afeccionats. Un cop digitalitzades i tractades, les podeu descarregar en aquesta adreça. La versió escrita queda dipositada en les arques del club . Autentiques joies de la Lluïsa Solé i del J. Martin, fan que passem de fer un futbol avorrit a la vuitena jornada a la lloa que ens fan en la desena, on diuen que superem al Mesgold per 7 a 0 amb un futbol fàcil, ordenat, esportiu i sense complicacions. També destaquem l’única menció a un jugador del nostre equip que ens varen fer en la tretzena jornada. No us diré pas qui es, però quedareu amb un pas de nas al saber-ho. I aprofitant que us baixareu i llegireu tots els articles.

Algú recorda que es lo que va passar a la dotzena jornada?

(Van fer una foto i la van aprofitar akope)

Ja som tres. Tres els quarentons la mar d’atractius, madurs i experimentats. El que s’afegeix a aquest selecte grup, es el que ha passat a l’historia com el dictadorzuelo del Palau. Home nascut en època equivocada, hagués estat un autèntic Leonardo Da Vinci català o un petit Himmler en potencia, va explotar tot el seu geni, imaginació i enginy en ser co-creador de les mes grans fites histórico - cinematografiques del club. Retirat de les grans pantalles després del Vet interposat pel Vaticà que va impedir la reproducció als cinemes del Dia de la Bestia, viu com en Marlon Bandon , a la seva “illa funcionarial” la mar de feliç. Ara, en el dia del seu aniversari, des de presidència el volem felicitar en nom de tot el Club presentant el següent documental:

L'inici de la llegenda

Diet cuc break
Cargado por elmusle

A la tribu l’anomenaven Ernot Suart Trebla es a dir l’home que escurava els ossos de guatlla o de qualsevol animal de dues, tres, quatre o indeterminat numero d'extremitats ja siguin potes, ales o aletes, fins a transformar-los en aparells de cirurgia d’increïble e inusitada precisió.

(on fica l'ull posa la fletxa i lo que no es la fletxa...)

Ja tenim encomanada la sessió d’spa el proper 28 de febrer a partir de les sis de la tarda. La xicoteta de la recepció m’ha insinuat que ens podem quedar fins que tanquin les llums a les nou de la nit. El preu es de 120 € a partir entre els que hi anem.

Material indispensable a portar:
Braga Nàutica i gorret de piscina. Lo demes (barnús, tovallola, xancles) ja ho posen allà.

(llàstima que no es facin banyadors com els d'abans)

En el decurs de la sessió d’spa, el molt honorable Pere D ens dissertarà sobre:

La metàstasis post futurista o la Revolució Francesa: una percepció post racionalista

Després ja veurem si anem a sopar. Es prega millor confirmació al mail del president , al mòbil o al fixe, sinó us esperem directament al Reneix

(Ojo que no som pas colpistes en el club, que no van per aqui els tiros)

Llegeixo esparverat i garratibat un interesantíssim article publicat a la revista PRONTO numero 1.931 amb data del 31 de gener de 2009 sobre l’autèntic pla de xoc que tenen els Ungastarin per combatre la crisi. Tot el pais escanyat i ells, ala, a Suïssa a esquiar, això si, en Low Cost. Llegiu, llegiu i segur que arribeu a la mateixa conclusió que jo.

Quins collons que tenen aquestos de la monarquia

( si cliqueu sortirà en gran per gaudir de la lectura)

Lo intrigant del cas està al final que, us cito textualment: .

......Nada más aterrizar, recuperaron sus pertenencias, la Infanta se puso su bufanda, se subió los tejanos, se abrigó y, de reojo miraba todo lo que se cocía dentro del aparato......

Volia escriure quelcom romàntic
aprofitant que era San Valentí,
però esperaré a fer el càntic,
potser, al vint-i-tres d'Abril.

Serà que el llibre i la rosa
són quelcom més nostrat,
i representen un altra cosa,
aquí es veuria amb el .cat.

El baixon m'abraça
i no hi ha cap motiu,
però es dur estar viu
i és que em ve de raça.

Però és un pou creatiu,
només escriure m'omple
i m'aferro a les cicatrius
dels records aquí al poble.

En cada canvi de lluna
perdo bous i esquelles,
potser l'amor d'alguna
em feu ballar com un titella.

Membres del club:

En referència a la visita al Reneix ens informen que tenen dos dies lliures, el 28 de Febrer i el 7 de març. L’horari de disponibilitat es de 9:00 a 21:00. Us deixo una petita enquesta a omplir per esbrinar quin carai de dia us interessa, o podeu enviar un mail a la direcció de sempre la del President . Gracies a tots per la vostra col•laboració.

(cal clicar en el quadret i ja esta)

Apreciats companys:
Aquest és l'altre blog on publico encara que , de moment, siguin només coses repetides.
És el blog del club social de Tàrrega i és força destacable el sentit àcid de l'humor de l'amic Quim, un gran autor de relats.

L’increïble e intrèpid paradet calent, arriba al pati de l’escola uns quants minuts abans per que les senyoretes arrepleguin la canalla. Després d’uns quants bons dies sense cap mena d’interès arriba al lloc adequat. Dos mamàs xerren animadament de les seves coses.

Mamà 1 Quan et conti el que m’ha passat no t’ho creuràs nena.
Mamà 2 Explica, explica……
(Si, si, explica, explica.Pensa molt fort el paradet calent.)
Mamà 1 Ja saps que volem entrar al col•legi de les Monges oi?
Mamà 2 Si ja m’ho vas dir, però tenen una norma molt rara i estricta, no se que sobre el sexe.....
(Al paradet calent se li posen els pels de l'avantbraç i els que no son els de l'avanbrac,com escarpies. Sexe, ha dit sexe??? on collons esta el Traussi que tot s'ho perd. Que m'ha de fer de testimoni, que després ho publico i no s'ho creu ningú.)
Mamà 1 Ens exigeixen estar sis mesos sense tenir relacions carnals, vaja sense follar. I lo fotut es que els nens son els que ens vigilen. Ho portàvem molt be. Però un dia em vaig agenollar per recollir un iogurt que m’havia caigut de la nevera i allí, el meu home no va poder aguantar mes.Es va tirar sobre meu amb totes les ganes, em va arrancar tota la roba que duia posada amb les dents, em va fer el Perrito, la Carretilla, la Vuelta al Mundo , l’Espiderman…em va possar a sota, a dalt, cridarem, gemegarem, ho varem fer de totes les maneres fins quedar exhausts.... .
Mamà 2. I la nena s’ha xivat a la monja o que? No us deixaran entrar mai de la vida al cole de monges….
Mamà 1 No ens deixaran entrar mai mes al cole de monges ni al ¡¡¡¡Coprabo ¡!!!!!!!!!!!!!.
(La mare que les va parir. I jo aquell dia al Lidl.)

(aixi de nerviosa estava aquell dia)

On es fa ara la primera cervesa vespertina els caps de setmana??? Això li vaig preguntar al Paquito, i ell orfe de paraules, amb un Snif al nas em va dir.

No ho se, Presi, no ho se...

(Look, años ha d'aqui no res)

L’altre dia, durant la festa d’aniversari del Super Primer Ministre, va sortir a la conversa la botiga Boutique Urko, ja desapareguda i regentada per una germana dels Romà, on el Txema va declarar haver comprat uns pantalons. Actualment hi ha una botiga de calcetes i mitjons. Però existeixen botigues al poble que es resisteixen a desaparèixer. Es el cas de Magatzems Domingo. Oberta? Tancada?. El que porti un dels Porrons de l’aparador o un dels rams de flors que hi te exposats , obtindrà un fantasbulos premi presidencial. Això si, volem factura per legitimar l’adquisició.

( sols he entrat per deixar paquets amb Transports Urgell , años ha)

Potser per San Valentí
estiguem junts, amor,
és ma obsessió i ma fi,
al fracàs ja no tinc por.

La teva mirada accelera
les pulsacions del meu cor,
la imagino força sincera
i amb una mica de calor.

Machotes tots sense excepció els components de la "nostra" selecció (la de los ochentas). No la banda d'arroplegadets metrosexuals dels actuals campions d'Europa. Oi Satrustegui?

(i Señor?)

No sé ni com et dius,
però els teus efluvis
es presenten ben ulius,
tant ara com antuvi.

La maduresa m'amarra,
però de la teva tendresa
ve aquest amor de barra;
miradetes amb destresa.

Desitjos de matinada,
i si el DJ va i s'enrotlla,
com si fossim jovenalla,
ens sentirem tota la colla.

Ja no tinc tanta trempera
com quan tenia vint anys,
però sé que tu, camarera,
ets el meu deliri i afany.

Deus pensar que sóc gran
però no estic pas per l'asil,
em va el teu "sex appeal"
sobretot si estàs ballant.

Diràs que soc un bandarra
si dic que ets massa prima,
però per a que guanyis pes
i per tal de seguir la rima,
et convidaré per sempre més
a menjar cigrons amb botifarra.