Espero la resposta del conseller de matematiques per que m'expliqui el truco del almendruco.

Cliqueu en la foto i jugueu una estona.

Senyors, he desestimat definitivament l’oferta del gimnàs, massa gent, massa pelandrusca nocturna avida de carns flonges i madures. Res que he pensat que si el conseller d’esports vulgues obrir les portes del Palacanestro Onlymenia els dimecres a la nit, podríem fer un partidet de bàsquet inter setmanal i així fer un pelet mes d’exercici. Se que faltarà El Paquito però ja li buscarem substitut (difícil) en l’altra twin Tower que potser els dimecres no entrena.

(estem a un pas d'aquest nivell)

Ja ho deien els Vomito

"Un dia mas esperando el final, un dia mas"

(Una derrota mes pels del Torra Trilla. En Trausser creu que encara es possible la salvació,... Angelet.)

Això es lo que em fa falta, Motivació.

Com tots sabeu, ben aviat dos dels nostres insignes membres, han de ser pares. Se’ls hi acabaran les sortides nocturnes erotico-festivaleres fins ben entrat el 2012 i es per això que s’hauria de preparar un sopar Only-men en plan comiat d’independència nocturna. Hem pensat en dos llocs. Muslandia o Putacatxera trieu vosaltres mateixos i decidirem la data.

(Muslandia)

(Putacatxera)

"Les dones m'han fet parar boig i ara,
a sobre, cap em porta tabac al frenopàtic"


La vida a l'hospital psiquiàtric
és com obrir un sobre enigmàtic,
no saps mai si serà un dia horrible
o si tindràs ganes de riure
desde el teu costat del vidre.

I si fa un dia núvol i plujós,
veuràs com els de fora també
pateixen i van amb el cap cot.
Encara que no entenguis perqué.

Després de molt de rumiar m'he decidit : aniré al gimnàs.

Motius:

1- Lo de la panxa ja gairebé esta descontrolat, quasi al punt dos (no veure-te-la al duxar-te).

2- No funcionar lo de córrer per les nits (fa un fred que pela).

Carta oberta a la presidència.

Benvolgut president:

En aquests dies que vivim de desordre i desídia en la societat, tot bon club que vulgui donar una mica de seny hauria de tenir, un escut, una senyera, un himne i fins i tot un uniforme. Deixo per vostè la part mes tècnica de l’assumpte, (senyera, escut, himne) però des de el John McClane Tribute volem que faci de la roba que surt en el següent vídeo el nostre uniforme institucional, ves a saber si ens passa el mateix.

Mil gracies per la seva atenció, tingui segur que em te als seus peus per el que vostè vulgui manar.

(N.S.F.W.)

Estem de pega. Ja teníem les entrades de franc en el nostre poder i ens fan saber fonts ben informades que el concert de dissabte ha estat suspès , ja que el mariconet del cantant dels Homes Gi esta a l'hospital amb pneumònia. Be que es millori que ja prepararem altres activitats ludico-erotico-festivaleres ben aviat.

El Trausser , a part de ser un Padrazo, tots els caps de setmana va a jugar a futbol sala, a defensar els colors del TORRA TRILLA TRANSPORTS ARGELICH GOLMES ''A'' ( jopelines amb el nom). Els seus companys d’equip li diuen el Maldini Targarí, ja que tots son joveneeeeeeets i ell, com no, es un pare per la jovenalla que l’envolta. L’altre dia em va ensenyar on es pot trobar la clasificació i resultats de la seva lliga i xaval, millor que vinguis a jugar a basquet que juntament amb l’altra Twin Tower almenys guanyaràs algun partidet. De totes maneres, sàpigues que, des de les mes altes instancies fins a l’últim votant i simpatitzant del club, estem amb tu i nomes cal que ens ho diguis per venir a animar o fins i tot a reforçar l’equip.

(matematicament ,diu ell, encara es poden salvar)

L’altre dia a l’entre pa i pa després del bàsquet va esclatar la polèmica. Ningú sap amb certesa qui es el Petxinho en la foto que va publicar el molt honorable President del club only-men la setmana pasada . Van començar a circular les apostes fins i tot. Si us plau senyor president :.....Qui es el Petxinho?? Ja veiem al Mestre, al Txema, al Zanahorio, al Cuc però el poble vol saber la veritat….es potser aquell que sembla una nena amb la meleneta i jersei de color blanc amb una rebequeta per no agafar un grip a l'estomac?

(i el Pou que hi es tambe?)

M'ha arribat aquest avís, i crec que és important que tots n'esteu assabentats.
El repeteixo literalment i en castellà, per no perdre'n detall i que tots plegats en tinguem cura.

"ASUNTO: Aviso de una estafa

Estimados amigos:

Les comunico de una estafa. Hay que tener cuidado en los parkings del IKEA sino fíjense lo que me pasó el otro día en Madrid.

Así funciona el timo: dos chicas bastante guapas de entre 20 y 24 años se acercan al coche mientras estás colocando en el maletero tus compras del centro comercial. Entonces empiezan a limpiarte el parabrisas con esponjas haciendo salir disimuladamente un poco de pechuga de sus camisas bastante apretaditas.

Cuando al final al darles las gracias les intentas dar una propina ellas renuncian y piden en cambio un pasaje hasta el otro Ikea de la otra punta de la ciudad. Si aceptas al final suben y se sientan en los asientos posteriores. Mientras conduces empiezan entre ellas a hacer juegos eróticos.

Cuando llegas al parking, una de ellas te lleva al asiento posterior y te hace una felación brutal, mientras la otra sin darte cuenta te roba la cartera.

Con este ingenioso sistema me han robado la cartera el martes, el miércoles, también dos veces el jueves… otra vez el sábado… y probablemente también mañana por la tarde……"

Després que ningú digui que no ho sabia!!!

La meva senyora esposa i jo sempre hem tingut gustos musicals diferents. A mi m’agradaven elsTijuana in Blue , a ella Sting. Jo contraatacava amb Kortatu i ella ficava John Lee Hooker a tota pastilla. Si jo li ficava Cicatriz, ella em sortia amb el Bruce Springsteen. Ara dona la casualitat que te entrades pel concert que farà el Boss el pròxim mes de juliol al Camp Nou i m’ha dit que jo també puc triar un concert per anar. Jopelines, cap dels grans grups de rock, punk radical, melòdics o salseros que m’agraden, actua actualment o sigui que triar per triar aniré a veure els Hombres G a Alcarràs el dia 18. Algú s’apunta ? . Entrada anticipada 15 auros i a guixeta 20 tota una ganga.

( uiiiiiiiis quins super nervis.....................)

Fa ja quatre anys que vaig rebre aquest mail. Llavors em vaig dir: la gent exagera nomes per fer riure. Ara, amb el jutge suprem que es el temps que dona i treu raons, puc donar fer que el que llegireu seguidament es 100 per 100 cert. Sobretot dedicat als futurs pares, ànims Campeones.

La preparació per a ser pares és molt mes que llegir uns quants llibres i decorar l'habitació del nen. He aquí 12 senzilles proves per a futurs pares per a ajudar-los a preparar-se per a l'experiència real de ser pare o mare.

1.- Per a la dona: Per a preparar-te per a la maternitat, lligat un sac de cigrons al budell i posa't una bata damunt. Deixa'l allí durant 9 mesos. Desprès de 9 mesos, obre el sac i treu el 1O% dels cigrons.

2.- Per a l'home: Per a preparar-te per a la paternitat, baixa a la farmàcia del teu barri, buida el contingut de la teva cartera en el taulell i digues-li al farmacèutic que se serveixi ell mateix. Després ves al supermercat i domiciliala teva nòmina directament a la seva oficina central. Vés-ten a casa. Agafa el diari. Llegeix-lo per ultima vegada.

3.- Abans de llançar-te a tenir fills, busca una parella que ja els té i critica'ls als per les seves mètodes d'imposar disciplina, la seva falta de paciència, els seus pèssims nivells de tolerància, i per haver permès que els seus fills es portin com salvatges. Proposa maneres de millorar el comportament dels seus fills a l'hora de ficar-se al llit, demanar pipi o menjar. Aprofita, serà la ultima vegada que tindràs totes les respostes.

4.- Per a fer-te una idea de com seran les nits, agafa un sac humit d'entre 4 i 6 quilos, camina el teu salo per a dalt i per a baix amb el sac en braços, sense asseure't des de les 5 de la tarda fins a les 10 de la nit. A les 10 solta el sac humit, posa el despertador per a mitjanit i ves a dormir. Lleva't a les 12 i dóna mes voltes pel salo, amb el sac humit fins a la una. Posa el despertador per a les 3. Com no podràs dormir-te, lleva't a les 2 i preparat una copa. Ves a dormir a les 2:45. Llevat quan sona el despertador a les 3. Canta nanas en la foscor fins a les 4 i posa el despertador per a les 5. Lleva't. Fes l'esmorzar. Segueix aquesta rutina durant 5 anys. Posa sempre bona cara.

5.- Pots aguantar els nens a casa? Per a esbrinar-lo, unta crema de cacau en el sofà i melmelada en les cortines. Amaga un tros de peix arrebossat darrera de l'equip de musica i deixa’l allí durant tot l'estiu. Fica els dits en els tests i després arrossega'ls per les parets mes netes. Dibuixa damunt de les taques amb tapissos de color. Que tal queda?

6.- Vestir a un nen petit no és tan fàcil com sembla: Primer, compra un polp i una bossa amb uns quants foradets, intenta col·locar el polp dintre de la borsa de manera que no surti cap dels tentacles pels forats de la xarxa. Temps permès per a la prova... tot el matí.

7.- Agafa una caixa per a ous (buida). Utilitzant unes tisores i un poc de pintura, converteix ela en un cocodril. Ara agafa un tetrabrik, una pilota de ping-pong i un paquet de Xoco-Crispis buit i construeix una replica exacta de la Torre Eiffel. Enhorabona?, has aprovat les proves per a ser membre de les associació de pares de la guarderia.

8.- Oblidat de l'esportiu i comprat una ranchera. I no la deixis en el garatge tota neta i brillant. Els cotxes familiars no són així. Compra un gelat de xocolata i fica'l a la guantera. Deixa-la allí. Agafa una moneda de cinc duros i fica-la en el casset. Agafa un paquet de grandària familiar de galetes de xocolata. Aixafa-les contra els seients del darrere. Esgarrapa ambdós costats del vehicle amb una clau. Ara ho tens. Perfecte? .

9.- Preparat per a sortir, espera en la porta del bany durant mitja hora. Surt per la porta del carrer. Torna a entrar. Torna a sortir. Torna a entrar. Torna a sortir. Baixa pel camí de la teva casa fins al carrer. Puja el mateix camí. Baixa pel camí altra vegada. Camina pel carrer molt a poc a poc durant 5 minuts. Parat a inspeccionar amb detall cada cigarreta apagada, xiclet llençat, kleenex usat o insecte mort que trobis en la vorera. Torna cap a enrere. Xiscla fins que els veïns treguin el cap per mirar-te. Dóna't per vençut i torna a casa. Ara estàs més o menys preparat per a dur un nen petit de passeig.

10.- Repeteix sempre tot el que dius almenys cinc vegades.

11.- Ves al supermercat. Duu amb tu lo més semblant a un nen de menys de quatre anys que puguis trobar (una cabra adulta és ideal). Si penses tenir mes d'un nen, emportat dues cabres. Fes la compra per a una setmana sense perdre de vista les cabres. Paga tot el que les cabres hagin menjat o destrossat. Repeteixo diverses vegades; mentre no puguis realitzar-lo amb facilitat ni somiïs amb tenir fills.

12.- Buida un meló. Fes un petit forat en un costat. Penja del sostre i balanceja’l d'un costat a un altre. Ara agafa un bol de papilla. Intenta ficar cullerades de papilla dintre del meló fingint que ets un avio. Segueix intenta-ho fins a acabar la meitat de la papilla, aboca l'altra meitat sobre la teva falda assegurant que caigui molta sobre el sòl. Ara estàs preparat per a donar per a menjar a un nen de 12 mesos.

12+1.- Aprèn tots els noms dels Power Rangers, dels personatges de les pelicules de Disney, Barri Sesam i les Tortugues Ninja. Quan et sorprenguis cantant cançons de Blanca Neus en el treball... per fi estaràs preparat per a ser pare.

(ooooohhh que monos son els nens petiiiittts)

El nostre company i soci fundador Petxo s’està fent una piscina a imatge i semblança de la del Hotel de Tenerife del que te tants bons records. Jo crec que allí farem grans Mones, nits de Sant Joan i tard o d'hora alguna orgia a l’estil universitat americana, tothom en boles i demes. Però.... la segona versió que podem fer es la de la foto, que coneixent al Petxo te moltes possibilitats de fer-se realitat.

(la cadena de musica es la del Mananin?)

Què cadascú en tregui una història, de com s'ha arribat a aquesta situació.

Altres imatges si més no curioses aquí.

Pare nostre
doneu-nos el cel,
tant i com em costa
ser un bon fidel.

Com podeu veure he escanejat a lo bèstia i m'ha sortit també la foto de 5é de bàsica. Jo sóc el que hi ha just darrera de la que ha estat(fins ara) la dòna de la meva vida i a la seva vora, l'eixalabrat del Mestre. Ell va ser el meu veí i millor amic de la infància, ben abans de que es transformés en un onanista compulsiu.
El Petxo a sota la senyoreta Montserrat i el Cuco al costat d'aquell noi tant alt.

VA DE CHEPEROS

Salutacions amb la mirada

seguint els mateixos passos

cap al fitxer, allà a la cantonada.

Pensaments dits en veu alta

i sempre les mateixes queixes,

repetir-les no fa cap falta.

La jornada avança gens fugaç

tots amb un ull a la feina

i l'altre en el capatàs.

Per fi sona la sirena.

(4-5-99)

Buscant per la xarxa socis d’honor per afegir a la galeria del John McClane Tribute he trobat aquest curt , de 6 minuts 48 segons (aviso per si esteu a la feina i heu de fer veure que treballeu). En ell descriu amb molta gracia com algú pot entrar a formar part de l'historia d'un país. En Julio Salinas aquell dia va entrar a formar part de l’elenc de personatges mítics d’Espanya.

Mon pare i jo veiem el partit Espanya vs. Italia del 94 "Los Cuartos de final por fin" deien a la Ser i a la Cope , i a mes un dels pocs partits que hem vist junts, jo amb l’Scuadra azzurra i mon pare amb Espanya.

Minut 25 gol de Dino Baggio

Ja em veus cridant com un boig passadís amunt passadís avall.

Minut 58 gol en pròpia porta d’Antonio Benarrivo.

Mon pare molt mes senyor que jo, va exclamar “Gol, veus David, ja et deia que empatarien”. Llavors va arribar el moment en que Clemente dona pas a Julio Salinas al minut 60 . “Ara ja esteu fotuts, aquest segur que l’enxufa” sentencià mon pare. I vet aqui que un centre llarg va fer cap a peus d’en Salinas i sol davant d‘en Pagliuca va errar estrepitosament mentre mon pare cridava

“Per dalt carallooooooooooot”.

Poc després Roberto Baggio va fer el gol de la victòria per l’Scuadra Azurra i com sempre " pa casa calentitos".

Gracies a deu mon pare encara es viu, sol anava amb Espanya per fer-me la punyeta, amor paternal. En fi...Julio Salinas, el nomber uan.

Guaiteu que ufanoses i del tot exhuberants, són estes formoses popes oferides amb amabilitat.

Als tres minuts d'arribar a casa i obrir els tres metres cúbics de regals que li han portat els mags d'orient a la nena de Can Musle ja semblava el camarot dels germans Marx. A la foto teniu una mostra insignificat de com tenim la resta de la casa. Paciència.

(mmmm espaguetis de plastilina que bons.....)

Arribat en aquest punt
quan dobli l'edat... difunt.

Si continuo anant de festa
hauré de portar sonotone,
sentat davant la finestra
guaitaré cuixes de les dones.

Si mai heu vist pelis porno
fent migdiada amb la dona,
serà que als dos us va el morbo
i sabeu com matar l'estona.

Però comenceu a entendre
que un fill del negre "batanga",
podria ser el vostre gendre
i potser se l'hi veuria el tanga.

Quina forma més poc original de començar amb la meva aportació al blog, però clar, alguna vegada ha de ser la primera i alguna cosa he d'aportar.

Pels qui no ho haguessiu pogut comprovar ahir, hi ha algú que a part de publicar coses i més coses al blog també fa de pare i porta la nena a veure els reis....

Cada any, des de que en tinc 6 i ja anava darrere de les Sonies de Mollerussa, demanava als reis mags de l'Orient un regal que encara a dia d'avui no han tingut pebrots de dur-me. Parlo de les ulleres de raigs x. A veure si de cara a l'any vinent cauen.

.

Gràcies al nostre estimat cinèfil Samy Davits, he pogut reviure el fet de passar exactament sobre les petjades de Harrison Ford a Indiana Jones i l'última croada.

Veieu-ne el resultat


Es tracta de l'escglèsia de San Bernaba sita al Dorsuduro venecià.

Si us heu portat be, els que aneu al bàsquet Lasaliano els dissabtes per la tarda, podreu demanar als reis d'orient aquest magnífic i pràctic taulell de bàsquet que es pot instal·lar en qualsevol raconet perdut que tingueu a la vostra llar. Per 189,95 $ o per 128,749 € o pels que varem conviure amb la peseta, 21.422 pesetilias de no res , la tindreu. Cliqueu en l'imatge per anar a la botiga virtual.

(per fi entrenarem cada dia....)

Ja ens han vist mes de mil frikis d'arreu del mon. La nostra versió del " Jeux sans Frontieres " es un pelotazo a la xarxa amb 1.144 visites. I això que no varem penjar el desenllaç final.

( el to canela del Pere es lo que mes atrau.....)

De cara a aquest any de joia i xerinola de camí als quaranta, volem fer front comú amb la presidència en tots els seus projectes i donem per finalitzada la nostra etapa a l’oposició, dissolent la facció flamingo i presentant ben aviat el nostre programa electoral de cara als propers comicis presidencials des d’una plataforma de recent creació, el John McClane Tribute (only men per excel.lència).

(supercontenta amb el canvi esta la Jenny Frost)

Si senyor, avui faig 39 anyets. Comença per mi el veritable compte enrera d'una de les edats mítiques en la vida de l'Home . Vaig passar els primers deu anys desconcertat, els següents deu acomplexat, amb eufòria pels vint, amb senyoriu els trenta i ara em toca la maduresa, cosa que diuen, molt difícil d'assimilar. Be, ja us contaré.

( ai ai ai )

Els de Cal Petxo ens van donar una lliçó magistral de com actuen, guarneixen, cuinen, animen i atenen uns autèntics amfitrions. Llàstima que en les votacions a President, el Petxinho no acaba de quallar entre els electors, sinó....... altre gall li cantaria.La taula, amb una presentació fina i elegant amb la vaixella ribetejada d’or, estava deliciosament decorada amb un centre d’espelmes. De primer varem tastar una suau i boníssima crema de marisc del fons de la mar mediterrània que va donar pas a una festa de gustos i sabors espectaculars amb els segons plats, ternasco al forn i galtes de porc. Personalment mai havia tastat les galtes de porc però, xiquets, estaven senzillament impresionants . Després postres, cafè, orujo d’una companya gallega del Cuc, cava licors vídeos antics, partideta de Party & co. I per acabar l’actuació del mentalista Petxinousky que no va encertar cap. No hi ha gravacions ja que els membres de seguretat de la casa ens varen demanar els telèfons i les càmeres per esborrar-ho tot. En definitiva un 10

(que lluny queda la vaixella de plàstic....)