Anava al John McClane Tribute però...

Buscant per la xarxa socis d’honor per afegir a la galeria del John McClane Tribute he trobat aquest curt , de 6 minuts 48 segons (aviso per si esteu a la feina i heu de fer veure que treballeu). En ell descriu amb molta gracia com algú pot entrar a formar part de l'historia d'un país. En Julio Salinas aquell dia va entrar a formar part de l’elenc de personatges mítics d’Espanya.

Mon pare i jo veiem el partit Espanya vs. Italia del 94 "Los Cuartos de final por fin" deien a la Ser i a la Cope , i a mes un dels pocs partits que hem vist junts, jo amb l’Scuadra azzurra i mon pare amb Espanya.

Minut 25 gol de Dino Baggio

Ja em veus cridant com un boig passadís amunt passadís avall.

Minut 58 gol en pròpia porta d’Antonio Benarrivo.

Mon pare molt mes senyor que jo, va exclamar “Gol, veus David, ja et deia que empatarien”. Llavors va arribar el moment en que Clemente dona pas a Julio Salinas al minut 60 . “Ara ja esteu fotuts, aquest segur que l’enxufa” sentencià mon pare. I vet aqui que un centre llarg va fer cap a peus d’en Salinas i sol davant d‘en Pagliuca va errar estrepitosament mentre mon pare cridava

“Per dalt carallooooooooooot”.

Poc després Roberto Baggio va fer el gol de la victòria per l’Scuadra Azurra i com sempre " pa casa calentitos".

Gracies a deu mon pare encara es viu, sol anava amb Espanya per fer-me la punyeta, amor paternal. En fi...Julio Salinas, el nomber uan.