Gerard Quintana

Ja fa uns quants anys, quan em patejava la comarca amb la fragoneta de transports Urgell, una nena d'uns set anyets, amb tota la seva innocència, o tota la seva mala llet no se sap mai ja que nomes els nens i els borratxos diuen la veritat, em va comentar:
Senyor....., es pastat al Jesulin d'Ubrique.
Lluny d'enfonsar-me, allò em va donar força per continuar i anar variant el meu aspecte camaleònic. Però ahir, després de uns quants anyets, a la botiga Piei Piei Mollerussa una padrina la mar de dicharachera i campechana, em va mirar per sobre de les ulleres i em comenta.:

T'han dit mai que t'assembles molt al noi aquell que surt al Mira quien baila, si aquell que no es parla amb la Belen.....el torero aquell.....això, el Victor Janeiro. 

Totes les padrines que hi havia en aquell moment a la botiga van assentir amb unanimitat, dient-me que igualet igualet .
Ja veieu no em puc despenjar del San Benito. Per remeiar-ho aquets any em deixaré el pel llarg i tenir una retirada al Quintana.

 
(Al Jimmy tambe hi tinc una retirada no?)

Marquen les 12.

Ara que ja passem dels 40, diuen que difícilment 
mai més tornarem a marcar les 12.
Com a molt les 9, quarts de 10, essent optimistes.

Mentrestant haurem de mirar com a les noies si
que els hi marquen les 12.

L'imperi PAPA

L’altre dia tot contertuliejant amb el jefe em va dir:

Escolta.... que et sembla si obrim un altra botiga?

Dit i fet:
Demà dia nou de febrer de dos mil deu  esteu tots convidats a partir de les 20:00 h. a la inauguració de la segona botiga de la cadena de fruiteries PAPA, que ara si, obrirem a Mollerussa al carrer Domènec Cardenal 52, davant per davant del carrer Santa Joaquima de Vedruna, darrera de les monges, (el carrer de l’àrea de Guissona)

No hi falteu.

Si, si... al Coprabo m'hi vaig trobar.

Estava a la caixa pagant i sento el pi, pi, pi, de seguretat em giro i...




LA MÀGIA DEL MOMENT

Només dir-vos que d'aquí unes setmanes i en dijous, col.laboraré amb el microespai "El club dels poetes desconeguts" dins el programa els matins de tv3.
Espero que no passi com aquella tarda de diumenge amb el cuco i el Jaume Pou on vaig acabar cridant "...esto es por Nicaragua. Eh! porque es esto mecaguendios", en un programa de Ràdio Ponent on vam trucar.


Que em porti la màgia del moment
quan et tingui, bell monument,
serà poseïr-te aquells instants
i ja no m'importarà el quant,
ni que jo sóc només un de tants.

Evolucionant

Dels famosos pits amb nata de l'Epsilon,

ja s'està passant als pits amb pernil i bacon.

El món avança que és un "contento".

Després el colesterol a "tope" tan menjar porc, aiiiii!!!!
però bé val una fartera, oi?

Largo y ancho

Tots alguna vegada hem volgut ser com ell. Proposo concurs de mesures i enviar al millor candidat del club al Diario a veure si pillem caxo per alguna banda

(dedicamnme al Ponnno)

100.000.000 de leuros

El divendres 5 de febrer hi ha l’escandalosa i indecent xifra de 100 milions d’euros de pot al euromillones. Us imagineu només per un micró segon que us toques?. No se pas que faríem de 16.638.600.000 millonets de peles. Mare de deu.. Que seria lo primer que faríeu.? No val dir deixar de treballar, ni comprar una casa ni un cotxe ni mariconades per l’estil. Quina seria la bestiesa, que per cara no heu pogut fer mai? Aquesta es la desposta que  olem sentir. Entre totes les despostes sortejarem un fantasbulos CD amb la pel.licula....
 
(entretinguda es)

Piei piei

L'he tingut que parar. Avui el jefe els volia ficar a euro trenta quan a Mercabarna els cogombres van a 78 centims d'euro. No se que li ha agafat amb els cogombres caray d'home.


Martin Palermo

He recuperat aquesta instantània del torneig de futbol sala que varem disputar en el seu dia a Miralcamp. Me l’ha enviat el Willi, aquell porter que teníem que cridava 
Martín, Martiiiiiin a la dreta. 
M’agradaria, ens agradaria saber qui es qui a la foto.

.(pel pel sembla el Traussssssiiii)

Un dia més.

Se que no contestaràs al telèfon.
Se que no contestaràs al mòbil.
Se que no respondràs al mail.
Se que no apareixeràs pel facebook.
Se que ignores el Twitter.
Se que no m’obriràs la porta.
Se que dissabte no et veure.
Però se que vindràs aquí o sigui que….



(felicitats Sisco, tot un machote de 41)

FESTA INFANTIL !!!!!!


Convocatòria per a celebrar l'aniversari de les nenes i nen que fan anys aquest gener.


Dia: Dissabte, 30 de gener

Hora: A partir de les 17:30h aprox.

Lloc: Ca l'Ariadna


Seria interessant que es confirmés assistència per tal de calcular millor el que farà falta. (Els petits són previsibles però clar també seria bo saber els adults.


Si no em fallen els càlculs, el 9 va ser l'hereva de l'emperador, el 13 l'Ester, el 18 l'Ot i el 22 l'Ariadna.

Salut a tots i ens veiem aviat!!!!!!

La proba del tres

El dia que el jefe va decidir obrir la botiga Fruites piei piei, em va dir, Fica un anuncia al Segre per demanar una churri com a dependenta. Jo tot decidit ho vaig fer. Varem rebre centenars de trucades, milers de mails, trilions de entrevistes, fins trobar a la que ens varem quedar. Recordo especialment la d’uns germans, que explicaven amb molt d’orgull que provenien d’una llarga nissaga de pagesos, que només amb un cop d’ull sabien amb certesa si la pera era d’Alpicat o de La granadella, si el pebrot verd per la seva forma del rabillo era Italià o de casa, si el kiwi era francès o de Nova Zelanda només tocant els pelets. També ens van voler demostrar com sabien si el meló era bo o dolent amb una tècnica que havien desenvolupat al llarg dels anys. Després de veure la tècnica els hi varem haver de dir que no, que les padrines del poble, s’abraonarien a la botiga i tampoc era plan. Us deixo una instantània de la proba en si.


(crec que lo dels copets es molt més higienic)

Crisi, guat crisi

Benvolguts membres, s’atansen setmanes de poca activitat al blog. El proper dia 30 de gener hi ha jornada de portes obertes al cole de l’heretera universal, es a dir ni bàsquet ni bici ni polles amb mandanga. La propera preparació de la carrossa de carnestoltes del cole, es a dir ni bàsquet ni bici ni polles amb petitòria. I ja la següent el carnestoltes pròpiament dit. Per cert anem de pirates. Algú te una disfressa de pirata per deixar-me???. O robeta pirata. M’anirien be aquell botins extremats marrons de xarol del Petxo, la camisa florida del Txema, el mocador ciclista del cap que duia el Pi dei, i alguna cosa mes. De veritat us ho dic, que una disfressà val 30 ebros, i ja sabeu que hi ha crisi. Aquesta invitació de préstec es fa extensiva a qualsevol visitant de la web.


(mes o menys aixi)

Ara que a mi em molaria anar de Sandokan, el Tigre de Malasia


L'he trobat molt ocurrent.

 
Sempre cal anar protegit, és la manera de lligar "fijo".

Dame Hueco

Ja han passat mes de tres mesos des de que vaig assolir el poder absolut. La situació social ha esdevingut tranqui-la i ja puc començar a fer les reunions prèvies amb els diferents sectors socials del club per establir un “mapa de ruta” de cara a unes properes eleccions. Tota aquesta parafernalia per dir-vos que el dissabte la dona “me da hueco” i puc sortir de marxuqui. On anar ? Com  us podeu assabentar del lloc de la reunió ? Com que al bàsquet de dissabte ve força gent ja decidiré si xino, o bota o kebbab .La resta de socis, molt més estàtics tipus P. ese, Body, Antonio, Pi dei i demes truqueu dissabte a les set i us informarem. Home, si he d’anar sol mal asunto o sigui que animos, que parlarem de la propera sortida d’estiu.



( sobretot nets i pulits)

Diaris a dos ebros

Aquest vídeo m’ha dut a temps passats, bloquejats per la memòria. Recordo jo una boda d’un altíssim càrrec del club, on el meu “partenaire” era i es un conegut llibreter de la població. Encara em pugen els colors de les arramblades que em va fotre, res a comparar amb el ball elegant, casi de minuet d’aquestos dos pajaros.



(lo be que ens ho varem passar)

Rugbi a Perpinyà

Fascinat, m’he quedat fascinat. Després de la dissertació ahir sobre  rugbi vaig dedicar una estoneta a aquest meravellós esport. El nostre orador d’ahir parlava d’autèntiques moles humanes, el seu coll eren les dos columnes monolitiques de cuixa nivell Traussi feu-se una idea. Descrivia les melés com el xoc entre dos trens de mercaderies , anomenava als 'scrum-half' al 'Inside center' o al ‘Full back' com si hagués compartit vestuari amb ells. Desprès de visionar el vídeo que vaig trobar per informa’m del tema, a mi també m’ha entrat el gusanillo del rugbi així que guarda’m lloc i entrada pel proper partit que vull estar en la melé.



(no veig al samoano enlloc)

Els dissabtes tarda, donen per molt!!!

Els dissabtes tarda basquetbolístics
són la fi de la repressió laboral,
són la vàlvula d'escapament,
són... per des-ofegar-se.





Englis Estrit Beisik

Avui a l’Entre pa i pa m’he adonat que em miraven amb estranyesa quan els deia Threesome FFM o Camel Toe. Avui aprendrem angles del bo, Angles de carrer, serem molt clars, directes i sense embuts i per descomptat acompanyarem el que diem amb fotos suficientment explicites i eloqüents. No, no farem només porno, tants sols unes paraules clau que podreu fer servir tranquil•lament a la feina, al banc, a classe, al tros o amb els vostres companys i companyes.

WHALE TAIL: "Cua de Balena", Quan una xicota, o xicot que això a un xofer de l’askar li he vist, s’ajup per replegar alguna cosa de terra i porta tanga, la tirilla del tanga que sobresurt per sobre dels pantalons s’anomena cua de balena, ja que si us fixeu be es la forma que adopta dita peça de roba.




CAMEL TOE: "Peülla de camell", res a dir, el Francesc ho va deixar ben claret a l’anterior post. També s’anomena "Pantalons per sordmuts" (perquè es poden llegir els llavis)



BUTTOCK CLEAVAGE: "Escot de natges” ,es el mateix que el whale tail però no es veu el tanga, sol el cul, o sigui la guardiola de tota la vida


 
BELLY SHIRT: "Camiseta de panxa", la que deixa tota la ronyonada i el melic i els ossets dels malucs a l’aire. Ja es vell això la de la dereta era la massissa que es volia cepillar en Zack a la serie "Salvados por la campana"



MUFFIN TOP: "Vora de magdalena", es un belly shirt quan lo que ensenyes son xulles i mitxelíns sense cap mena de control .


 
GOING  COMANDO: "Anar de comando" es sortir de marxa sense roba interior. Així si arriba el moment del aquí te pillo aquí te mato guanyes un parell de segons corresponents al baixat de calçotets i t’evites explicar perquè t’agrada tant la roba interior estil Homer Simpson




LOWER BACK TATTOO: "tatuatge a la part baixa de l’esquena ", també conegut com "tramp stamp" (trampa del segell), "California licence plate" (matricula californiana) o "slag tag" (etiqueta de la guineu). Es el típic tatuatge al final de l’esquena, molt de moda actualment i lluny d’aquells amors de mare d’abans.



Podeu llegir  el post original de  Disintiendolomucho  en castellà, que es el fenomeno que ha tingut la paciència de reunir aquest petit diccionari.

Va de camel toe

Aquesta entrada va dedicada a l'emperador i les seves fílies.

 
Cliqueu i en veureu un grapat
de camel toe o
peülla de camell, pels més normatius.

...ES ROMA?

Quan passin aquets freds
vindrà una nova estació;
la dels esperits inquiets
i jo que mai he causat sensació
ni per dins ni per fora,
seguiré buscant l'afecte
inclòs davall de l'estora.
Fliparé amb la música en directe,
aniré a dormir amb l'aurora
penjat del paper i la ploma
i tant debó sigui el Barça encara
a temps de repetir el de Roma,
no tindria preu,la 4ª al Bernabeu.

Fes-te de l'Espanyol

Al arribar avui al pati de l’escola he aviat a l’heretera universal i m’he atansat al corrillo de mamas de costum. Al costat de nosaltres havia un parell de mamas xiuxiuejant. Llavors els meus poders xafarderils s’han posat en alerta màxima i he parat l’orella a veure que es coïa.......

Mama 1-Ahir si que si nena
Mama 2-Que dius ara, disme disme.
Mama 1-Saps que ahir jugava el Barça oi? I que el meu home es molt del Barça?.... Filla no corris que t’obriràs el cap .(canalla corrent amunt i avall)
Mama 2-Deixals estar ja pararan (collejilla a un nen)
Mama 1- Doncs ahir es veu que tenien que guanyar per pebrots. Tot sopant el primer plat , no parava de cridar dient pestes del Guardiola.
Mama 2-Tots els homes son igual ja ho saps...... Pastisset no corris i no peguis als de P3, quin enredo de fill….(nen plorant)
Mama 1-I de cop entre el segon plat i les postres el Barça marca un gol. Mira s’aixeca cridant com un boig, m’agafa per saltar amb ell, i en la efusivitat del moment em va fotre un  morreo  que em va deixar sense respiració, llavors tot excitat es comença a baixar els pantalons i els calçotets, mentre em magreja les popes amb l’altra ma. Després em comença a despullar, em tira sobre la taula tirant tots el plats a terra. m'arranca amb les dents el tanga i em fot un polvo entre crits d’oe oe oe oe oeeeeee i campions, campions i toma toma que el setè títol es el més gros , que encara estic tremolant ara.
Mama 2-Caray quina cara et devia quedar davant aquest arranque guerrero.(cara d'enveja)
Mama 1-La meva cara rai. Lo fotut va ser veure la resta de gent de la Bota de l’avi que també estaven sopant i mirant el partit amb nosaltres. Ais quina vergonyota.

Tímidament vaig recollir veles, els de l'Espanyol tenim aquestos atacs molt mes distants en el temps. Que hi farem.


(la taula que teniem a l'esquerra )

Quien la sigue la consigue

El jurat atorgarà un segon premi en l’asunto de les tres diferencies, al nostre company Pau. Sabem amb tota certesa que va intentar enviar la resposta, li va dedicar hores, però com al paio que no va enviar els vaixells a lluitar contra els elements, tot li va sortir malament. Per ell una copia amb les cinc pel•lícules de la meva col•lecció particular.



(per mi la bona es la de Seinfeld)

Les pel•lícules existeixen de veritat. Potser us pensàveu que me les inventava?. En properes reunions a l'entre pa i pa farem un petit Cine fòrum amb debat i tertúlia posterior sobre els continguts, tant de formes com d'idees de les esmentades pel•lícules.

Tranquilitzant

Solucions als passatemps d’ahir. Si senyors, això es com els diaris. Lluny han quedat els dies on donava 1 mes de temps per a rebre respostes. En els nous temps que corren la gent vol les coses per ahir, així que vet aquí les solucions:

Foto 1
  1. El de la foto superior, te el seu centre de gravetat inserit en el cau d’un talp mentre que la de sota reposa gràcilment a la neu.
  2. El de la foto superior, te els pels repartits per tot el cos, especialment al mig del cos per la part de darrera, mentre que la de sota els te tots al cap.
  3. El de la foto superior, te una rialla a la boca, ja que el talp li fa pessigolles, i la de sota esta seria perquè ningú no els hi fa.

Foto 2:

  1. El de la foto de l’esquerra, te el genoll doblegat a causa del sobrepès que li suposa la panxa, mentre que la de la dreta no te problemes rotulians.
  2. El de la foto de l’esquerra, la bandera de França no esta penjada del pal mentre que a la de la dreta si que ho esta.
  3. El de la foto de l’esquerra saluda molt atentament a la esparverada i escandalitzada veïna mentre que la de l’esquerra es molt mes eixuta en aquest aspecte.
Nomes un concursant que, encara que no haigi encertat les diferencies, s’ha atansat prou com per ser mereixedor del premi. La seva resposta en aquest enllaç.

(no, aquest no es. El guanyador es.... com sempre els nostre aminc Francesc)

Nervis a flor de pell

Us presentem tot seguit el primer gran concurs de la temporada:

Endevina les diferencies. 
Us deixem dos simpàtiques instantànies i heu d’encertar les vuit diferencies que existeixen entre elles. Per no fer-ho tant difícil i que la gent s’animi nomes dient tres diferencies per foto entrarà en el sorteig d’una recopilació de pel•lícules la mar d’interessants que tot seguit detallo
  1. Seinfeld a XXX parody
  2. Girls over 40
  3. The new devil in Miss Jones
  4. Not Married whit children XXX
  5. Not the Bradys XXX
Ara doncs les fotos:
Foto 1


Foto 2


Les respostes on sempre ElMusle@gmail.com

Any nou, culets vells!

Encetem el 2010 plens de gresca i xerinol·la.

Una bona nevada i un sol espatarrant ens anima de cara al que queda de 2010.

Comencem valents enguany, amb una bi-culada, sembla que anem forts aquest any!!!


A veure si s'anima la colla que està la cosa muuuu parada!!!

El Llop


(Dema, com si fos el Torro el Lobo, torna el Bàsquet al pavelló)

Convocatòria Extraordinaria

No se on redimoni em vaig donar d’alta que últimament, al correu electrònic que faig anar per rebre publicitat i demes mandangues, nomes faig que rebre correus de gent que es diuen de forma ,si menys no, curiosa. Vegeu l’últim llistat abans d’eliminar-los.



(segur que era algo de feina, quan em van fotre fora del Puto Pujol)


Per mi que el publicista es el que li posava els noms als ciclistes del Cycling Manager 4, el famosíssim creador de Jan Ullrech i Alejandro Vulverde. El meu favorit,  i al que he estat apunt de contestar es el tal Noe Sigala  , a veure que m’oferia. I el Pacomio Corniell que busca Manager regional?  Vull treballar en la seva empresa ja.

Tot un senyor

Ja han arribat els Reis a casa, i es nota que ja soc un senyor fet i dret. Com que aquest any m’he portat regulin regulan els Reis han tingut a be de portar-me una colònia Floïd Blue. Però res mes lluny de entristir-me, es la colònia que faig anar des de 1987, res de Farenjeits, Diesels, Dolches gavanes, Hugos Boses o Jen Pols Goltiers. Aquestes són colònies que si te les fiques es veu que xingues un munt i .......
Ya no esta l'horno pa tantos bollos
que deia un xofer de l’Askar.


(canvia la Guines per la Floïd Blue i en marxa)

La cabalgata

Tanta gent per rebre als reis mags no es normal. Jo no recordo que a la nostra infantessa hi anés tantíssima gent. A sobre la gent ma-te, com la Esteban per sa filla, per un puto caramel. Si senyors, les tres carrosses reials anaven protegides per esquadrons de gent que si t’atansaves una mica eren capaços de donar-te un cop de colze en plan pakito marcant al Vilanova quant van 19 a 19. En fi, al final hem pogut donar la ma als tres Reis Mags  ,tant al arribar com al marxar, amb un bon sarpat de caramels i amb l’heretera universal la mar de contenta.


(els patges del Rei ros anaven la mar de majos)

Nova peixateria

Tots sabreu que al viatge a Madrid es va encunyar la ja mítica frase o expressió F.D.A. (Fabricant d’anxoves). Per si no ho sabeu el Jack Palance del Pujol deia que quan feia un polvet amb la dona els llençols se li ficaven per la raja del cul i allí deixava una Anxova (feu-vos una imatge mental de la situació,ja que per Internet ha estat impossible aconseguir-la). Be, voltant per aquestes webs que hi ha per arreu, he trobat una nova accepció d’anxova que tot seguit presento.




(Si, es com la filera de formigues però un pel més atapeït).

Ja ho veieu, la moda avança que es un contento, i la llengua catalana també.

Me lo pido

Amb el show de la festa d’inauguració que varem muntar les noies i jo de “Golfes al Pla” em quedar al tintero la llista de propòsits de l’any que tot just comencem. A part dels típics i topics de fer anar molt mes l’acumulador de baix, pujar al Tourmalet i tenir uns abdominals tipus Leonides aquest any tinc uns quants mes, que tot seguit us detallo.
1 Donar-me d’alta a l’espa reneix. Per cada 21 sessions gaudeixes d’una rave a la sauna finesa de darrera apta sols per socis v.i.p




2 Tornar a fer una sortida a la muntanya amb els companys



3 Apuntar-me al gimnàs , el del coprabo, per lo dels abdominals.




4 repetir viatge amb el nucleo dur de l'only



Podria ficar-ne molts més, però el post s'allargaria massa.

Fortiuan

Passat el trauma, que no es tant dels 40, ara em toquen els 41. Si senyors, avui dia 2 de gener de 2.010 a les 06:35 els he fet. De moment no he vist indicis de festa sorpresa, ni de regals estupends, ni de trios sexuals, ni res de res. Això si estic, estem tots, estupendos de la muerte. Per celebrar aquesta nova etapa de joia i xerinola, de maduresa i saviesa, de saber fer i estar, de compartir coneixements amb les noves generacions, he creat una nova plana web, Golfes al Pla, on farem un viatge virtual, com si fóssim Jose Antonio Labordeta, pels carrers del Pla coneixent a les seves gents i els seus costums. Res millor que compartir el que ja sabem amb els mes joves.


(Em cantareu el felis felis en tu dia via telefon???)

Top Five III

Ja hi som al 2010, hem acabat l’any del quarentenari amb més èxit que fracàs, estem vius i amb el pirindolo traient fum de tant de fer-lo anar. Es hora de números i estadístiques, de premis als millors i pitjors posts que any rere any adjudico. D’entrada ha estat un any fluixot, hem passat dels 305  de l’any 2008 als 229 del quarentenari, cosa del tot lògica per l’enrenou d’organitzacions de viatges festes i posts especials que s’han fet. Sense mes dilacions "el tope de lo tope lo muy muy y lo mas mas" s dels post del blog Only-men.

Premi al post d’home més mediàtic del club per:
El beckenbauer onlymenia. Portada de revistes, codiciat maduret  i gentelmen al camp. Tremola Piquenbauer

Premi al post a la millor actriu secundaria per:
Els aisidisi. Premi de consolació per Nou teorema

Premi al millor disseny gràfic:
Pasarela Hostal Alhambra. Majo fino i el.legant tot gràcies al Versache onlimenia

Premi a post als millors efectes especials:
El sirenito i el narcotraficant mexicà. Gracies a Deu tot va sortir be a la gravació.

Premi al post amb la millor banda sonora
Veterano, veterano. Un artistàs al completo. Toque tots els pals.

Premi a la millor interpretació masculina
El sorteig. A l'lalçada de Sazatornil  o Pacino, mal m'està dir-ho.

Premi al millor post de l’any per
23-f-1969. Megaproducció holivudiense. Música, drama, sexe, acció. Ho tet tot.

Fins aqui la meva llista. Queden fora per molts pocs vots, poesies del Txema, la llista de les actrius catalanes mes mones, els back to the future, l'Oda al Txema, i molts més.


(aquesta es l'ajudanta de direcció del Millor post de l'any)

Imaginari popular

Donaria tots sis títols sense dubtar, si hipotèticament els hagués guanyat l'Espanyol, per una foto sense pixelar de l'Escupi.



(me la pido per reiiiiiisssss)

Desbandada final

Si amics, aquest any no celebrarem l’entrada de any tots junts com havíem fet fins ara. Lluny queda aquell 1991 als baixos de Ca la Rosita l’andorrana, el 1992 als alts de Can PiDei, els posteriors a Ca les esgolfes del Marti i
últimament a Cal Petxo. Poc a poc la gent ha fet via pel seu conte, cosa del tot acceptable i gens recriminable. Uns ho faran a casa per cosa de que la canalla es petita, altres cap a Dubai, altres al xino de l’avda. la Pau, els altres amb la familia i d’altres que ves a saber on pararan perquè van amb la colla d’ella. Ves que hi farem.Tant sols dir-vos que si no ens veiem, la família de l'Emperador us desitja un Feliç any nou.


(uissss, tourmalet d'entrada)

It's rainning women

Ja estaria bé que enlloc de flocs de neu, al bloc only-men, ploguessin xiques com aquestes.


Que els treguin ja

Qui ha sigut es cabronàs que ha fotut els putos copos de neu que cauen tota l'estona?



(aquest, ha estat aquest? Vols dir reina?)

La fi de l'imperi

Igualet, igualet que l'imperi onlymenia.


(jur jur jur)

Bon Nadal

Bon Nadal chavales

pels "amants" del futbol

Alguns diuen del bàsquet que és un esport de nenetes, i del futbol que me'n dieu?

Wronh Hole, que no black hole

Aqui tenim la nova adquisició en la discografia del nostre benvolgut Cuc




(la mateixa cara de sorpresa que el Paquito ahir)

Dedicated to



Els sis títols del Barça

  1. Copa
  2. Champions League
  3. LLiga
  4. Supercopa de Espanya
  5. Supercopa de Europa
  6. Mundial de Clubs

 Ara es retiraran i vindran a jugar al Tora trilla meca system no se que transports argelich "A", que es l'únic títols que els hi falta.

Greu

El Paquito abans de la festa crec que va lesionar al Vilanova. Vet aqui el Lance del joc



(No te mesura ni control)

Diari intelestelar

Passada la voràgine creada per Fruiteria P.A.P.A. ( o pieipiei ), una petita posta a punt del Pkto VII, (nova tarja gràfica), compres nadalenques, reunions d'a.m.p.a i demes castanyes, torno al blog. Pobret meu desemparat i sol. Espero amb vehemència continguda les Fotos de la final de Roma, la foto del nu artístic al balco de l'hostal Alhambra ( si et plau sobre tot que no se’m vegi la cara), la poesia amb esperit nadalenc del Txema, la llista de resultats del T.T.M.S.T.A "A" (o quelcom semblant), les votacions a president del club, lloc que de moment ocupo interinament anomenant-me Emperador vitalici, Res que ens em deixat anar amb el cuento de l'edat. Ahir festa sorpresa d'aniversari al Paquito, crec que no sabia ben ve que hi feia tanta gent cridanli coses i sobretot involucrat enmig d'una discussió d’independència si o independència no. Ara ja sols queda cap d'any. A veure com ho arreglem.


(bona cara no va fer, no)

CANVIS

Si...continua havent-hi ambient a la capital del Pla d'Urgell. Però ja no és el que era i convindria que algú l'hi ho expliqués a l'Espartac Peran i a la resta de l'equip de "Divendres".


Qui m'ho havia de dir fa vint anys
com ha canviat aquesta contrada,
l'autovia, els polígons i l'estany,
n'hi ha per contar-ho a la mainada.

Mollerussa era líder en la nit,
atreia a milers de persones,
potser pensar-hi no té sentit
perque també èrem més joves.

Floristeria Prats

Mira que vaig repartir paquets, i mira que vaig firmar tropecents mil albarans  i no vaig coincidir mai amb aquesta senyoreta.


(com a molt aquella de Golmes de la Floristeria Prats)

Pentacampeona

Ahir, escolant el sorteig del mundial per la radio, vaig veure que no han apres res de la copa confederación els de les Espanyes. I ja van parlar d’una hipotética final amb Brasil. Ala ara vas i lo cascas. Jo com sempre voto per Italia.



(menuda delantera la italiana)

Tres, dos un...Enlairament.


Esta a punt de tancar-se el termini d’inscripció a l’Spa. Antoni, Marti, Pere Ese , Txemita , etc etc au va maxotes que se que llegiu cada dia el blog apunteu-vos que estarà ple de xurris olioses.




(l'aigua es mes clara, aquesta es pre-cloro)

Ambaixador amb solera

Tots sabeu de la Trama Periquito dos, el terbol asumpte pel qual vaig dimitir al no aconseguir entrades per la inauguració de l’estadi de l’espanyol. El meu contacte en l’operació era un cosí meu, un crack de les públic releisions. El vaig relegar a l’últim lloc en el meu testament per lo malament que em va fer quedar. Però l’altre dia, xafardejant pel feisbuc, que es lo que es fa habitualment al feisbuc, em trobo aquesta foto que el fa pujar automàticament al 7è lloc en la línea successòria del meu imperi i l’autonomeno ambaixador a les Barcelones. I es que segur que es capaç de fotre el braguetaço mes gran de l’historia del nostre club. A veure si em treu de pobre.


(si es que a sobre ens asemblem un munt carambas)

 
El Blog ONLY MEN | Designed by Techtrends | © 2007-2008 All rights reserved