Fes-te de l'Espanyol

Al arribar avui al pati de l’escola he aviat a l’heretera universal i m’he atansat al corrillo de mamas de costum. Al costat de nosaltres havia un parell de mamas xiuxiuejant. Llavors els meus poders xafarderils s’han posat en alerta màxima i he parat l’orella a veure que es coïa.......

Mama 1-Ahir si que si nena
Mama 2-Que dius ara, disme disme.
Mama 1-Saps que ahir jugava el Barça oi? I que el meu home es molt del Barça?.... Filla no corris que t’obriràs el cap .(canalla corrent amunt i avall)
Mama 2-Deixals estar ja pararan (collejilla a un nen)
Mama 1- Doncs ahir es veu que tenien que guanyar per pebrots. Tot sopant el primer plat , no parava de cridar dient pestes del Guardiola.
Mama 2-Tots els homes son igual ja ho saps...... Pastisset no corris i no peguis als de P3, quin enredo de fill….(nen plorant)

Mama 1-I de cop entre el segon plat i les postres el Barça marca un gol. Mira s’aixeca cridant com un boig, m’agafa per saltar amb ell, i en la efusivitat del moment em va fotre un  morreo  que em va deixar sense respiració, llavors tot excitat es comença a baixar els pantalons i els calçotets, mentre em magreja les popes amb l’altra ma. Després em comença a despullar, em tira sobre la taula tirant tots el plats a terra. m'arranca amb les dents el tanga i em fot un polvo entre crits d’oe oe oe oe oeeeeee i campions, campions i toma toma que el setè títol es el més gros , que encara estic tremolant ara.

Mama 2-Caray quina cara et devia quedar davant aquest arranque guerrero.(cara d'enveja)
Mama 1-La meva cara rai. Lo fotut va ser veure la resta de gent de la Bota de l’avi que també estaven sopant i mirant el partit amb nosaltres. Ais quina vergonyota.

Tímidament vaig recollir veles, els de l'Espanyol tenim aquestos atacs molt mes distants en el temps. Que hi farem.

(la taula que teniem a l'esquerra )