La proba del tres

El dia que el jefe va decidir obrir la botiga Fruites piei piei, em va dir, Fica un anuncia al Segre per demanar una churri com a dependenta. Jo tot decidit ho vaig fer. Varem rebre centenars de trucades, milers de mails, trilions de entrevistes, fins trobar a la que ens varem quedar. Recordo especialment la d’uns germans, que explicaven amb molt d’orgull que provenien d’una llarga nissaga de pagesos, que només amb un cop d’ull sabien amb certesa si la pera era d’Alpicat o de La granadella, si el pebrot verd per la seva forma del rabillo era Italià o de casa, si el kiwi era francès o de Nova Zelanda només tocant els pelets. També ens van voler demostrar com sabien si el meló era bo o dolent amb una tècnica que havien desenvolupat al llarg dels anys. Després de veure la tècnica els hi varem haver de dir que no, que les padrines del poble, s’abraonarien a la botiga i tampoc era plan. Us deixo una instantània de la proba en si.

(crec que lo dels copets es molt més higienic)