Gerard Quintana

Ja fa uns quants anys, quan em patejava la comarca amb la fragoneta de transports Urgell, una nena d'uns set anyets, amb tota la seva innocència, o tota la seva mala llet no se sap mai ja que nomes els nens i els borratxos diuen la veritat, em va comentar:

Senyor....., es pastat al Jesulin d'Ubrique.

Lluny d'enfonsar-me, allò em va donar força per continuar i anar variant el meu aspecte camaleònic. Però ahir, després de uns quants anyets, a la botiga Piei Piei Mollerussa una padrina la mar de dicharachera i campechana, em va mirar per sobre de les ulleres i em comenta.:

T'han dit mai que t'assembles molt al noi aquell que surt al Mira quien baila, si aquell que no es parla amb la Belen.....el torero aquell.....això, el Victor Janeiro. 

Totes les padrines que hi havia en aquell moment a la botiga van assentir amb unanimitat, dient-me que igualet igualet .

Ja veieu no em puc despenjar del San Benito. Per remeiar-ho aquets any em deixaré el pel llarg i tenir una retirada al Quintana.

 

(Al Jimmy tambe hi tinc una retirada no?)