No se si estareu donats d’alta al Facebook. Però que faríeu si rebeu la invitació per fer-vos amic d’un paio que te aqueta foto?

Premi per qui m’envií la solució, es a dir qui es el personatge del club only-men que es distingeix feisbuicament amb tant simpàtica instantània . Eips, que ja us he donat una pista.

Aquesta hauríem d’haver fitxat al Papa. Te el nivell c cum laude i carpe diem de Català i sap distingir entre un cogombre i un carabassó, que no es moco de pavo.

Ja s'havien comentat per aquestes contrades onlymenianes, que lo que passa en el vestidor despres d'un partita, queda al vestidor, però....em podeu explicar perque en Piquenbauer persegueix amb tant d'Ahinco al pobret d'en Bojan?

(Aqui si que val la mítica frase de .."Solo soy un niñooooooo")

Tornat ja del meu periple per La grand France, us he de comentar que torno amb un parell d’amics, en Michelin esquerro i en michelint dret. Quin fart de menjar nois. Lluny de pujar El Plateau de Baille, just el dia que volia anar va i es fot a ploure ben cert es que tampoc em vaig endur la bicicleta, vaig anar fent cap a tots els restaurantets i paradetes de la comarca, fuagrás, fromaig, fuet amb ametlles, pa boníssim i milers de mariconadetes varies que van fer del viatge una autentica delícia. He de destacar sense cap mena de dubte la Cassoulet du pays, semblant a l’olla aranesa però sense caldo, MMMMrmmmfs per rechupetegarse els dits set vegades. Altre cosa que us vull dir, 

wahle tails 0, camel toes 0, muffin tops 15, m.i.l.f.’s 2, g.i.l.f.’s 45.789, un dramon.

 ( Vaig menjar-me la meva i la de ma cunyada jur jur jur)

La setmana santa es aquí. Aquest any malauradament no hi seré per la mona, vaig a Rabat les Trois Seigneurs a fer l’indio a la France. La meva idea es un mati pujar el port de Plateau de Baille, res Contador se’l pete en 44:08 i l’Armstrong en 45:30, ja us contaré, potser a la segona corba m’escagarrino i torno cap a casa. Us deixo en aquí l’enllaç d’un padrí pujant-lo. I la foto de la processó dels dolors de enguany, molt comentada a tota la contrada.

Bones vacances.

Atenció a la sorprenent dignitat amb què es recompon, amb el cap més alt que mai, el tipus de la imatge després de foter-se un ostion de considerables dimensions de la més tonta de les maneres. Deu anar canturrejant mentre desapareix de l'escena amb el seu particular i ferm pas, les paraules "no, si jo sempre baixo així ...". Ves m'ha recordat les voltes de campana que vaig fer a la neu.

El acabose es al tombar la cantonada. Avui dissabte 27 de març només dos dels membres del club han fet cap al bàsquet, per lo que han suspès l’encontre. El pobre Petxo ha fet cap a la seva hora i s’ha passat un quart d’hora tirant pedretes fins que, cansat i esgotat ha marxat també. Signes clars de la decadència manifesta d’aquest esport. El Cuc amb lo seu, ha estat el principal artífex d’aquesta hecatombe. Sense ell el nucli dur del bàsquet s'ensorra. Proposo d’enviar al Cuc al Dr. House per veure si l’arreglen d’una vegada.

( Imatges tant simpàtiques del Sisco i del Paco sortint de la dutxa seràn cares de veure un altre cop)

Fa dies que la canto. Al cotxe, a la feina, a la dutxa, al toret descarregant inclús a l'espera de trucades. En fi friso per tenir els cabells llargs i fer-me el pentinat del Edward.

Recordeu l'anecdota de "la jaca" que ve a veure els palots plens de peres i pomes? Els que vareu estar al sopar fijo que si, (una jaca aixi, que et pot deixar esbufegant com una mula als alts del Big Jeans), no s'oblida facilment. Be la pose en qüestió amb els palets es la següent i no exagero. Ara dejame hueco que us espero per repasar pomes i peres.

Be amics, després d’un parell de setmanes aprofitant el gantxo del club only-men per derivar visites al verdurayfruta, tornem a la monotonia de penjar pelandrusques i eixelebrats.

El sopar que vam fer, pels quatre que no vareu vindre va ser força divertit, inclús vam estar a punt de lligar al Road, el ministre d’esports i jo mateix, per una m.i.l.f que ens volia fer ballar ben apropet seu. Un cop va marxar el d’esports i em vaig quedar amb la Família Pkto, la senyora va insistir, però em vaig fer el loco que hi ha molta degenerada suelta, ja us contaré.

La visita al expresident, al borde de la mort pneumònica, va ser curta, emotiva, intensa, vam poder jugar una estoneta amb el taller-rentador-gasolinera guisval que te parat al menjador. Com ha canviat aquella casa.

Ha pasat la fira, que amb la fresqueta que ha fet ha estat de lo mes discreta en cuanto a tangues es refereix , i ara tocarà la mona, que lamentablement aquest any em perdre. 

 (mona, mona de melmelada mmsmmsm)

Senyores i senyors, socis i patitzants,  renaixent cual ave fénix de les seves cendres, torno a estar  Mega Full. Falsa alarma lo de la pneumònia contagiosa cuquense. Es mes, vaig quedar amb la senyora del l'ex-president i ens va convidar a passar a fer una visita i animar-lo en aquests moments tant crítics per ell. Per tant el sopar continua endavant. Tenim taula reservada al Club de Tennis a les 22:00, mig horeta abans els que vulguin per fer una cervesseta de cortesia.

(

(es poden portar presents)

Au va, tanto millon i tanta mandanga, a prendre pel cul. Això i l’eliminació en cuartos al mundial i l’any niquelat

(La escotada de la tercera fila si que s'ho passa pipa jur jur jur)

Nois, estic pocho. Tinc l’esqueleto destemptat. Potser la pneumònia del Cuc es contagiosa??? Recordo haver-li donat un peto a la galta en el dia del nostre rencontre. A falta de 2 dies pel sopar només som 6 personetes. The body ha confirmat la seva assistència. Potser si que convindria aplaçar el sopar fins que tots tinguem l’agenda apunt. He pogut parlar amb el cap dels serveis mèdics del Vilars 69 i m’han dit que ell estava molt animat, que li hagués agradat molt de venir. El Traussi somia amb les guatlles i els cargols i en diverses vegades m’ha demanat de canviar el dia. En Pau ha de remenar l’agenda però pels moviments dels laterals interiors de les butxaques davanteres dels pantalons hagués jurat que volia vindre. Que penseu suspenem o el fem?.

 (El Cuc a la sortida del metge del jutjat)

A l’Entre pa i pa varem decidir d’anar a sopar el 13 de març al club de tenis. De moment som cinc. Prepareu-se que al llarg de la setmana rebreu la meva trucada per confirmar la vostra assistència i així poder afinar la reserva. Apa que la foto del peix del post anterior es de broma. M’han dit que les cambreres seran aquest grupet, donada la nostra categoria i savuar ferg.

I després marxa absoluta i desbocada fins la matinada.

Èxit total en la sortida organitzada per l’emperador al Port del compte. 17 valents expedicionaris en total. A les 9 sortida de cal Traussi, que anava que semblava l’Alberto Tomba rediviu equipat de dalt a baix, s’ha fotut el cabró a 130 i a les 10 i escaig ja hi érem. Hem llogat uns trineus per baixar per una pista dedicada exclusivament a la canalla i apa, aquí han vingut les primeres luxacions i trencaments. Els nens han baixat, acompanyats pels adults, fins aquí cap problema, però un cop que els nens petits, gelats de tanta neu, l’hi ha tocat el torns als autèntics experts. El tito Sebas, gairebé s’esmorra contra la tanca protectora, i jo mateix he fet en dos baixades consecutives dos voltes de campana,que he intentat dissimular dient no, no ha passat res fent fotent-li una mica la culpa a l’estat de la pista , amen de creuar-me al mig de la pista i esquivar als torpedes de xavalins que m’han dit de tot. En fi, esquiar mai ha estat lo meu, i gelat i cap cot he fet cap al bar. Després un dinar, de padre y muy señor mio, i cap a casa. En fi, xurris 0, tangues 0, aubertures 0, m.i.l.f.'s a megafuuuuuuullll.

(amplieu, amplieu...)

S’atansa el dia del gran sopar onlimenia i comencen les primeres baixes. Un dels mes grans, voluminosament parlant, seguidors que tinc, en Traussi m’ha demanat que si podem canviar el dia del sopar. L’hi he dit amb un to Asnarista que no m'he reconegut:

Ni hablar, que per la salut democràtica del club les eleccions estan programades pel 13 i es faran el 13.

Plors, crist, supliques, abraçafarolisme però m’he mantingut ferm. Un altre que potser no podrà moure l’agenda es el nostre ministre d’economia. Massa fer punxa al llapis li treu les hores de son i va un pelet cansat.
Aquest dissabte farem una pre-llista, tant per sopar com per anar a l’espa.

(Penseu on podem anar a sopar. No voldria acabar en aquest restaurant on serveixen Lluç amb botifarra)

Aaaaaaltoooo, atureu totes les màquines. Un dels homes mes influents en l’historia recent de les espanyes. representant del senyorio, el savoire Fair, la casta, la galanteria, el vivelavidaloca, i parlem clarament un follador amb recursos, ja que per físic no es, vindrà a Mollerussa, concretament al Pub Road. Ni mes ni menys que Paquirrin altrament conegut com Kiko Rivera. Ja podem començar a passar que allò estarà ple de xurris i potser alguna ens toca.

Els familiars dels catalans desapareguts a Xile viuen moments desesperants. Eva Herrero busca el seu germà Miguel, a la regió de Bío Bío. En aquesta zona Verònica Llardén (ma cosina) busca Francisco López, Rosa Cárcel i Gemma López, una família catalana que viu a Xile. Després d’explicar els seus casos per la ràdio, la Generalitat s’ha posat en contacte amb elles. El nostre enviat especial, Víctor Vives, els intentarà localitzar.

Verònica Llardén, cosina de la Gemma López, i neboda de Rosa Cárcel i Francisco López, desapareguts a Xile, ha dit també que:

- “El germà de la Gemma hi va parlar dijous passat i eren a la platja, a la zona d’El Pingueral, a la vuitena regió, al Bío Bío”

- “Porten mòbil. Desconnectat. Truquem a la casa de la platja, al mòbil, i no hi ha manera. Tampoc poden contactar amb l’Oficina Nacional d’Emergèncias de Xile”

- “No ens agafa el telèfon ningú. Les comunicacions no funcionen. És impossible contactar amb ningú. Aquesta és l’esperança que tenim: a Xile no funcionen les comunicacions”

- “Només podem deixar dades, no podem fer res més”

- “Tinc la família entre El Pingueral i Concepción, suposem que a la platja”

Font: El Món a RAC1 Trobareu l'audio del que us dic