Sono finalmente libero

Pensava que en els temps que estem corrent l’esclavitud, l’absolutisme, els drets feudals i soc el teu amo i faig de tu el que vull, s’havien acabat. Però es veu que en l’empresa que he estat treballant fins ara, i no dic el nom per consell del meu advocat, no era així. Fan del treballador el que volen, i pobre de tu que diguis el contrari encara que sigui una bona idea o tinguis raó, que a ells això els dona igual. Doncs res, amb el conte de la crisi, de que han de retallar despeses, de que sobre personal, de que no poden pagar les lletres dels audis, van fer fora ahir a 7 persones mes, entre les quals (i ara començo a donar gracies a nostre senyor d’haver-me tret d’ allí) em trobo.
Si, ara em deixaré la barba pantojil, i fins que trobi feina, o el senyor cap de l’oposició em vulgui contractar, faré de Bardem en Los lunes al Sol.
També m’ofereixo per a fer feines de la llar, senyor de companyia (con o sin derecho a roce opcional) o cangur.

(especialista en lo del roce)