UFANOSA

A la Cris

La llunyania, la distància,
els somnis, la recança.
La lluita diària per la vida,
les meves neures fora mida.

Surt el sòl, t'imagino nua,
amb les teves formes generoses
dibuixades en la pell bruna,
i a mi em frenen les rescloses.

Jo que et miro i no t'entenc
perque tu ets la meva mania,
jove i ufanosa, però innocent.