La cabina.

L’altre dia parlant amb el vispresident i el conseller d’esports, varem acabar recordant el primer comiat de solter de la colla. No, el del Jaume Pou no, el meu comiat. A part de les típiques i mítiques frases d’aquell dia, com per exemple “estate quieto amigo” o l’enrenou organitzatiu de l’entrevista amb el del pub Moscu, sempre ha quedat una mica amagat l’acte de vandalisme que va haver aquell dia. Parlem de la brutal actuació que un famosíssim advocat del Pla, va tenir amb el mobiliari urbà. Tots recordem com intentant llogar un taxi per tornar cap a Mollerussa, varem buscar una cabina i P.D. pres per la desesperació, (no volia marxar de cap manera de Lleida lluny dels seus amiguets del nitiritambo) , va cridar:

NOoOoooOOOOOOOooOOOO¡¡¡¡¡¡¡¡¡

i amb una força inusitada va començar a donar cops a la cabina de telèfons, fins que esgotat va començar a lliscar pel lateral transparent. Llàstima que en aquella època no existissin els mòbils amb càmera i la que portàvem ves a saber si tenia carret. Ara a Lleida, s’alça el mes grans dels monuments contra les agressions als objectes inanimats que hi ha a Espanya. Gracies P.D.

(Hem sol·licitat que fiquin una placa commemorativa, no se pas si ens faran cas)