President dixit
Sempre m'he preguntat com es el moment en que una frase deixa de ser això, una simple frase per convertir-se en una frase cèlebre.
- sol se que no se res
- Luke, jo soc el teu pare
- sabado sabadete camisa nueva y un polvete
- jo mai em faria soci d'un club que m'acceptes com a soci
I moltes mes. Des de el C.S.I.O.M us podem oferir l'exclusiva del moment del naixement d'una de les mes mítiques frases del club.
Aquí teniu un petit preàmbul.
Al cap d'any de 1992 les noies de la colla van decidir de fer el sopar elles. Sopa de galets i llom amb prunes. Una aposta delicada per uns paladars acostumats al les llonganisses i als bols de pa amb melmelada. Tot depenia del que digues l'home amb el paladar mes fi de la comarca i vet aquí el que va succeir
Aquí teniu un petit preàmbul.
Al cap d'any de 1992 les noies de la colla van decidir de fer el sopar elles. Sopa de galets i llom amb prunes. Una aposta delicada per uns paladars acostumats al les llonganisses i als bols de pa amb melmelada. Tot depenia del que digues l'home amb el paladar mes fi de la comarca i vet aquí el que va succeir
(Si algú sent ferida la seva intimitat que no dubti en deixar un comentari i treure’m el vídeo)
|
2 comentarios:
En veure les imatges em ve el regust del llom amb prunes. No me'n recordava del tupé rockabilly que gastava. Em sembla que em compraré una pròtesi capilar (si els Daia Buena hem de tornar als escenaris he d'estar una mica presentable).
Un altre moment memorable, quines estones que passàvem aquells dissabtes tarda..., amb un parell de xibecotes i vinga a veure que sortia d'aquelles ments inquietes i libidinoses.
Els caps d'any també tenien més glamour. Reivindiquem una tornada a la disbauxa i al viu la vida.
Publica un comentari a l'entrada