EL MUNDIAL

En les tasques de recuperació històrica que esta portant a terme el C.S.I.O.M. , ja que el malvat president vol acabar amb tot rastre del que s’ha fet fins ara, s’han trobat les actes del famosíssim mundial de futbol fondarellenc. Des de el C.S.I.O.M. demanem la reactivació de tant prestigiosa lliga mundial i ens deixem de jocs del col•legi del Carme ( et toco, es palo, ai perdona, personal).

UNA MICA D’HISTÒRIA

Tot just acabar l’eurocopa del 88 i embogits per la dosi massiva de futbol que haviem vist per la tele, la junta que governava amb el beneplacit dels membres del club , va decidir per majoria aclaparadora d’aprofitar les tardes dels dissabtes per jugar al futbol. Durant una llarga temporada es va pensar en crear una competició que aglutines a tots els membres i es llavors quan neix el Mundial de futbol Fondarellenc.

El jovent o nou vinguts us preguntareu en que consistia aquesta lliga i com estava organitzada. Vet a aquí el reglament i normes que en aquells moments regien les tardes del dissabte.

Reunits en el Bar Catalunya, seu social del club Only Men, els aquí reunits elaboren i sotasignent el següent document:

Creació d’un mundial de futbol paral•lel al de la F.I.F.A. Amb les següents particularitats que el diferencien i el fan molt mes atractiu pel gran públic :

- Divisió de la lliga en 5 grans grups.
- El campió de cada grup sortirà de eliminatòries a partit únic que jugaran els equips (països) entre ells per sorteig.
- El campió mundial sortirà de la lliga a partit únic que jugaran els 5 campions dels cinc grups establerts per la F.F.O.M ( federació de futbol de l’Only Men).
- Els cinc grups seran:

1. Africa
2. Oceania
3. Amèrica
4. Europa
5. Asia

El mínim de components d’un equip de futbol serà de 2.
El màxim de components d’un equip de futbol serà de 11.
La creació de l’equip vindrà donada per:

- Elecció de dos capitans i aquests triaran als seus jugadors.
- Per colors de la samarreta.
- Per data de naixement.
- Per la segona lletra del segon cognom de la mare.
- Pel motiu que es cregui convenient en aquells moments.

Les dimensions del camp vindran donades per el nombre de jugadors de cada partit.
La durada de cada partit es il•limitada.
El partit acaba quan un dels equips arriba a la xifra de deu gols, o en els seu defecte quan no es vegi la pilota.
No hi ha àrbitre. Les faltes es xiularan si tots arriben a la conclusió que es falta.
Si el porter diu que es alta, serà alta i no es xiularà gol.
Les demes normes es deixen a consideració dels jugadors de cada partit, i poden variar d’un dia a un altre sense cap motiu aparent.

Endavant i que guanyi el millor.

Tardes i tardes de tres a vuit del vespre, a les fosques, intuint la pilota, gelats, esventats molls i cansats però tots jugant. I no se sap del cert, potser perquè hi ha esports tipus basquet que es mes descansat i de seguida es para, ja que cada dos per tres hi ha una personal, o Tennis que tres quarts del mateix, o potser varen ser pressions del president que veia que no podia triomfar de cap manera al mon del futbol, però la inèrcia de la gent, futbolera de tota la vida, va canviar i es va decantar per altres esports, abandonant la gran empresa de proclamar un veritable campió del mon..
Una temporada, es van disputar els cinc grans slams amb victòria contundent, com no, del nostre president, ja sabeu que a Francesc Franco li posaven els peixos a l’Azor? Doncs al club de tennis mes o menys. Totes els hi cantaven dintre i als contraris Out, ves per on.
També va haver una època de ciclisme. Grans pujades mítiques, Pilar d’Almenara o Castelldans, o la clàssica de Rocafort que va acabar en semitragedia, o la llarguisima Vallbona de les monges amb un lamentable espectable donat pel president ,van donar fe de que el ciclisme tampoc era l’esport elegit.
Desprès ja va arribar el basquet. I aquí es on va esdevenir l’autèntic abandó per gran part dels membres del club, que no veien en el basquet l’autèntic esport d’elit que el club necessita , i que siguem francs, nomes es el futbol.
Es per això, que des de el C.S.I.O.M. demanem a les altes instancies de l’actual junta la restauració del Mundial de futbol Fondarellenc.

(la camaderia a la natura contra la fredor del ciment)

RESUM FINS ARA DEL MUNDIAL
Dels cinc grups que es tenien que disputar, es varen arribar a completar dos, el tercer i quart, Europa i America, es varen deixar a la meitat i l’Asiàtic pendent per complert.

Oceania

Va ser el primer grup en entrar en acció. Format per un total de 16 equips, Austràlia sortia com a gran favorit però no va passar dels octaus. La gran final la van disputar Tahita contra Tonga guanyant el primer en un disputadíssim encontre. L’anècdota del partit es que per problemes amb el marcador electrònic no va quedar enregistrat el resultat final. Els components de l’equip de Tahita eren els inigualables Sisco, Paco, Cuc, Pau i Arano, la gacela del Magreb.
















Africa

El continent amb mes participants. Fins a 36 països van prendre part en aquests emocionant grup. Cap equip partia amb l’etiqueta de favorit, els mes agosarats deien que Camerun podria ser el campió, d’altres es van despenjar amb Zimbabwe. Els mes conservadors per Egipte. Després d’un llarg camí i superar 5 fases la gran final del grup Africà la van disputar Namíbia contra Txad i va guanyar Namíbia amb els jugadors David, Txema i Pau per un clar 10 a 6.






Amèrica i Europa

Al considerar l’organització que eren pocs partits es va decidir de compaginar ambdues competicions. La gran sorpresa d’aquella època va ser l’eliminació de la gran favorita al títol, no nomes del grup, sinó del Mundial, la canarinha Brasil. L’equip format per Cuc, Sisco, Martí i Serrano van caure derrotats per un contundent 10 a 3 infringit per la revelació del campionat, La potentíssima República Dominicana.
En La zona Europea fins a les hores no hi ha cap selecció important eliminada sent cert que encara estan per debutar Alemanya e Itàlia grans favorites per guanyar el títol.







Asia

La gran desconeguda. Una munió de països que tard o d’hora entraran al bombo, ja que d’aquesta zona no existeix encara el sorteig de les fases prèvies.

REACTIVACIO

Ara que hem madurat com a jugadors, no som aquelles gallines boges que corretejaven pel camp, podríem tornar a reactivar el mundial.
Nous fitxatges, Angelet Petxinho o Gerard Grifusa, son l’aportació de sàvia nova que necessitava el campionat.
El C.S.I.O.M. queda a disposició de tots vosaltres, ja sigui per incorporar noves cròniques de l’època, fotografies o records que tingueu.
També tinc aquesta fotografia, però no recordo cap partit on juguessin


Visca el club i lloa al seu president.