Avui es l'aniversari del conseller d'esports.  Des de presidència i en nom de tots el membres del club li desitgem un feliç dia i sobretot i "antetot" que tingui un final feliç ja m'enteneu oi?

Sembla ser que tenim noves generacions a les que els hi agrada el bàsquet.

Mireu aquest tap de bassa, aquest metro i mig com hi va amb 11 anyets!!!

No sé si s'atreviria a venir un dissabte tarda a participar en un dels nostres 3x3.

Per mi que tenen por de xafar-lo

Aixo si que eren loverunners. Vent, aigua, neu i lo que fes falta. Llavors si que esparava amb ganes el moment del partidillo  vestit un hora abans de que em passesin a buscar. Per quan una nova entrega de Futbol al O.M.?

(los ochentas quina gran decada)

Com recorda el Presi, ja són molts anys de suadetes de cap de setmana. (no us perdeu la suada de la gran Gabriela Sabatini)

M'atreviria a dir que vam ser els precursors de fer esport per plaer, sense competició organitzada.
Els anomenats "loverunners" d'avui, tenen el seu origen en les nostres accions de dissabte tarda, mentre la gent feia esport a clubs, nosaltres vam encetar la pràctica entre "amigachos" sense cap més intenció de trobar-nos una estona tot fent esport.
Quan la majoria de colles es trobaven els dissabtes tarda en un bar per fer la botifarra o unes cervesetes, nosaltres quedàvem en un camp de futbol. Tant era, Fondarella o Palau, la qüestió tenir un espai per córrer i dir quatre bajanades.
Ni fred, ni vent, ni boira, ni calor...  res ens ha espantat, cada dissabte puntuals com un clau allí som.

També hem fet algun "pinito" en la competició d'alt nivell, com els tornejos de futbol sala, on per cert algun lluït trofeu ens vam emportar.

Amb l'edat hem anat posant seny i ens hem anat recloent en espais tancats. Potser millor que no ens vegi massa gent.

També el 3r temps ha evolucionat, diferents llocs i baretos han gaudit de la nostra suor impregnada en les seves cadires. Des dels estands de la Fira de Sant Josep a Breiko's, Entrepan's, Bótes de l'Avi i al més actual El Jardí.

Hem practicat diferents esports, com futbol i bàsquet, fins i tot algun dia hoquei.
Hem tastat molts espais com racons de camps de futbol i pistes de bàsquet exteriors de Palau i Mollerussa.
Ha passat molta gent pel nostre costat, alguns intermitents i altres flor d'un dia. Però aquí estem encara uns quants "frikis", si voleu, suant la cansalada cada dissabte (frikis... no com el de la foto,  però ens hi anem atansant).

Tenim anècdotes per fer un altre bloc, des de competicions de caire internacional a les lesions més tontes de la història de l'esport. Segur que els de més memòria de la colla ens en poden recordar unes quantes.

Ja som al 2013 i encara aguantem, i que duri !!!

Llarga vida als OM

Si amics meus tots, menudo cop lo del Armstrong. Dopat hasta les tranques va guanyar els seus set tours. Extrapolem aquesta experiència al nostre univers onlimenia. Sempre he sospitat que el Pkto, el Cuc, el Sisco i el Joan es dopen. No es normal que puguin aguantar de 16 a 18 cada dissabte tarda, amb lo be que s'esta al sobre fent migdiada, dale que te pego cistella amunt cistella avall. , mantenint-se en la cresta de la ola des de que tenim 20 anys. Es per això que els emplaço a fer una entrevista amb Xavier Ricou per que confesin.

 (que epo ni corticoides san miquel i palomites. indetectables)

Patullejant per la xarxa he trobat aquesta imatge que ben be ens retrotrae als temps de les despedides de solter.  Es una imatge extreta gairebe calcada d'una de les nostres, cava, finestres, bar, melenes ampuloses....

Osties quin descans. Algu em pot confirmar aquesta afirmació???  Es que si no ja em veia medicant-me ja que a mi em passa mooooolt sovint.

Des d'aquestes ratlles us animo a tornar a fer la bossa d'esport i començar el 2013 fent esport.

Per cert, com que el presi s'ha fet gran, potser ens pagarà algun piscolabis després del bàsquet. Ahí lo dejo !!

El proper dissabte, 12 de gener, a les 4 de la tarda hi tornem.

 Des del Madison a la "cancha" de bàsquet de ca la salle.

BON ANY a TOTS !!!

Ja em tornat de Sant Grau. Uns mes sencers que altres. La família imperial al completo portem 2 dies a 38 de febre i a sobre tinc unes agulletes del partit de futbol contra els nens que no se les salta un torero. A part d’això i la visita a urgències a dos quarts de conc de la matinada de Solsona la nit de cap d’any, tot va anar com una seda. Vaig fer 357 fotos que no penso penjar, però si que m’agradaria que vaguéssiu les mes destacades.

Niagara falls
A partir d’una edat, la pròstata comença a fallar i has d’anar a orinar sovint. Aquest mozalbete no va poder aguantar No em va deixar fer-li una foto de cara però nomes veient el chorro vaig fer be de quedar-me al darrera.

Moreno Kubala i Cervos
Menudo crac vàrem descobrir el dia del partit contra els nens. Lo menos va fer set gols, regates, xilenes, infranquejable en defensa i letal al atac. Se’l veia a la seva salsa.

Calentets 
Això i les copichueles son els culpables del meu constipat. Claro calentet a dintre sortia a fora al carrer i patamat trancaço cap el pla.

ecce homo
Gairebé se l’emporta cap a casa a aquesta simpàtica guineu. Esta fet tot un Frank de la Jungla lo Petxo.

En fi les altres fotos ja les visionarem tot sopant algun dia. Els de l’excursió ja us les passaré

Avui és l'aniversari del nostre President (ell s'autoanomena Emperador però és igual). No cal que us digui quants en fa, tots ho sabem. Si no l'heu felicitat encara hi sou a temps. Es veu que aquest cap de setmana hi haurà barra lliure del que vulguem.

Aprofito des d'aquí per reclamar que el dia 2 de gener sigui proclamat dia festiu nacional. Total, no fa pont, que sempre cau darrera d'un festiu.

PER MOLTS ANYS !!!!!

Ni fred ni calor. Temperatures estimades per la zona de Solsona. Ja podeu ficar la robeta a la maleta segons la gràfica.

(el calçotets llargs afelpadets entren fijo)

Resulta Que l’altre dia tot feisbuquejant amb el conseller d’esports em va fer saber que el proper dissabte 22 de desembre per no se quin enredo de la Creu Roja de Mollerussa el basquet es suspèn.

- Mal rayo me parta...-  li vaig dir enfurismat. 

- Es l’aniversari del meu idolatrat i mai prou ben valorat jefe, o 2 copets a l’espatlla esquerra amb els dits índex cor i anular de la ma dreta com li diem a la feina, i s’escaquejarà de pagar. 

Així que busquem alguna activitat esportiva alternativa o ens quedarem sense la primera cerveseta del dissabte a la salut del Petxo.

 (la que surt de la tarta esta desolada)

L’altre dia, el dilluns, vaig poder fer la meva 37 ena fantasia eròtica, estar en una habitació amb el ciruelo al aire i quatre dones al meu voltant mirant-me. Llàstima que m’estaven preparant per fer-me lo de la panxolineta. Us he d’informar que vaig superar la prova medica sense cap problema físic ni psicològic.
Jo, com l'Antonio Recio, tinc un sistema de defensa ancestral que em fa tancar l’ojete davant qualsevol atac exterior. Patia pel moment en que la doctora em digues 

ara guapito de cara relajate que te voy a poner mirando a Cuenca.

Però resulta que van anestesiar-me una mica del tot i desprès de sentir dir a la doctora que potser em marejaria i millor provar de dormir vaig quedar-me roque i vaig despertar ja al costat de la meva santa en un quartet amb el ciruelo ja tapadet. Encara espero que em confirmi qui el va tapar ,si  ella o les de la prova. 

 (es van voler una foto de record)

Si no hi ha cap queixa aquest el menú que farem pels quatre dies de cap d'any.  El dia de cap d'any hem encomanat o encomanarem Cabrit al forn amb bolets i patates en una reconeguda casa de catering d'alla Solsona. Tambe l'ultim dia hem possat restos, ja que si algun dia decidim de dinar fora perque fem alguna excursió dinarem lo que aquell dia no ens vam jalar.
Estem oberts a suggeriments dels que no varen estar presents el dia de fer el menú.

L'asunto dels quartos a veure si us quadra:

Per exemple la familia imperial esta composta per dos adults i un nen. Vam decidir que la canalla no conte i per tant el càlcul el farem sobre el numero d'adults. Llavors,  sempre segons els meus calculs,  ens toca pagar per les tres nits 338 €. L'asunto de pagar em va dir la Carme que es la mestressa de la casa , ha de quedar enllestit el primer dia.

Aquest càlcul queda a expenses de la revisió del Pkto que al cap i la fi es el matemàtic del grup o pel conseller d'economia si el Pkto no esta localitzable .

Les excursions en propers post que tot depen del fred que foti per la zona aquells dies. Però les mines de sal de Cardona, la visita a Cardona a nomes 6 km i fer un bon dinar tenen molts punts. Despres lo de passejar per les montanyes sempre dependra com he dit del temps.
Actualitzacio:
si la canalla nomes ocupen una o dues habitacions encara hi haura llits lliures i potser no caldria anar a la Capadocia o Beirut (mensaje para navegantes) que ens farieu molt contents si vinguessiu.

Com be sabreu jo no soc molt de tv3, m’agrada mes el explora , el divinity, el FDF i si molt m’apures les tertúlies del sapastres de 13tv. Però resulta que aquest diumenge si que fan un programa que val la pena…La Marató de tv3 . A mes lluiten contra el càncer, una malaltia que a tots,de mes a lluny o de mes a prop,  ens ha tocat patir-la en familiars i  amics. Doneu una volteta els que estigueu per Mollerussa, molts de la colla estem fora en una excursió amb el Cau, i col•laboreu amb un parell d’eurillos com a mínim. Ja ho diuen a la marató

La mort hauria de ser el final de la vida. El càncer no.

Avui, day of de constitushion, hem anat la família imperial d’excursió a la casa rural on farem cap d’any. En un hora i cinc minuts ens hem plantat allà, i això que els últims 15 quilometres els he fet mes lent del normal per que no sabia on estaven les cruïlles i desviaments . Tot es carretera bona menys els últims 3 quilometres, 2 son per camí asfaltat però estretot i l’últim es camí de terra però que es fa be sense cap problema. Al arribar gats i gossos per un tub.

(Aquest es lo Pinxo. Tambe tenen el Doc i la LLuna)

A l'arribar i aparcar la mestressa amb un crit des de el balco m’ha donat l’alto i al mateix temps el bon dia. Em diu que doni una volteta mentre ella baixa.

 (al costat mateix de la casa Gran per fer la Barbacoa)

(a 10 metres de les cases els nens controlats.L'edifici de l'enredadera es la sala de jocs)

Les cases estan molt ben equipades, cuidades i arregladetes amb detallets i demes perifolios.

 (la sala principal es perfecta per tertuleijar de politica)

Lloc per dormir no hi haurà cap problema,  no ens ha ficat cap però al fet de que els nens dormin tots en la mateixa habitació o que n’ocupin dos, la mestressa ficarà matalassos a terra i que campin com vulguin.

(tots els capçals son porticons  restaurats)

Aquestes son les mes amples i estan a la casa gran. Ara si, si dorm aqui tota la canalla nomes hi haurà una parella d'adults per controlar-los i me pido ultimoooooo. Per tant quedaran 14 places lliures si els nens ocupen dos habitacions dobles.

 Aquesta es la distancia que hi ha amb la tercera casa

Llenya, estris de cuina, joguines, llibres, animalons, camp per córrer, capella, gallines, barbacoa, baldadors, sorral, Cardona a 8 quilometres i Solsona a 6, descomptes en llocs sempre que diguem que anem de part de Santgrau, llocs on encomanar el sopar fi d’any, teles de plasma, foc a terra, banys a totes les habitacions... en fi que crec que ens ho passarem be.

Avui després de gairebé un any d’absència he tornat a veure un partit de la segona divisió de la Telégrafos. Malauradament he arribat a la segona part i en aquells moments l’increïble home xicle estava escalfant banqueta. Crits de “ vamos equipo” per part de l’entrenador golmesià eren l’única consigna del Golmés. Para muestra un botón, una jugada d’estratègia que casi acaba en tangana. Finalment el Golmés s’ha imposat al Menàrguens per un contundent 4 a 1 i ha retallat 3 punts al líder. Vamos equipoooooo 

( un craccatacrac el xavalet)

Gracies a la contundent victoria el nostre company ha pujat de nou en el ranquing MVP al lloc 137 a tant sols 44 llocs del Risto golmesià

Es intolerable el greuge comparatiu al que estic sotmès. De tots es sabut que el meu estil basquetbolista es molt mes proper a la eNbiei que al succedani monjeril que es juga al Staples center. A mes en una ostentació de desvergonyiment absolut i desoint totes les meves reclamacions el conseller d’esports, lluny d’actualitzar l’staples center s’entossudeix en mantenir les línies que ja son dels temps de sor Quisquila i el Dr. James Naismith , assegurant-se així que el seu Last tirito Jordan Style que ja el te mesurat a les distancies del Stapels . Podeu observar en el següent enllaç, (pistes com Deu mana) que totes les pistes de la seva estimada paloaiperdonanoquenomastocatquesiquenoACB tenen la zona quadrada i no l’espècie de trapezoide que va fer pintar en la remodelació i actualització de l'Stapels  . Per tot això, demano, exigeixo , espero  el repintat de la pista o la dimissió ipso fàctica del conseller.

 (Vull aquesta equipació a la veu de ar)

Ja esta estrenat el Staples Center. Amb molt de luxe i ostentació tal com estava previst, els més fidels del bàsquet van assistir a la cerimònia d'apertura. Malauradament per mi, un assumpte inesperat la migdiada revolution, em va impedir d’assistir a la cerimònia . No em van fer cas i no hi ha imatges però es veu que la primera cistella la va fer el conseller d'esports en un d'aquells tiros que es queda amb la ma aixecada emulant en Jordan. Tot molt estètic. Per lo demes mas de lo mismo. El Pkto sagnant per varis llocs a l'hora, jugant amb guants. El Cuc amb los ditets plens de tiretes sinó se li pelen els dits. El Conseller en plan James Harden bola que cojo bola que meto , el Joan fent el seu tiki taka amb un ull a la canasta i l’altre al seu fill que jugava per allà i jo, que voleu que us digui,  un parcial de 42 a 9 amb una trista i llargament perseguida cistella als meus registres. Poc em durarà aquesta etapa basquetbolista, predic

 (Feia temps que no veia al Cuc i al Pkto. Els vaig trobar molt canviats. L'edat suposo)

Gran castanyada la d'ahir, on es van prendre grans decisions. La mes important de totes va ser la decisió d'actualitzar la imatge del club, tant la de la plana web com la d'implantar l'uniforme tipus Hugo Chavez o Fidel Castro en les mes altes esferes del club. D’això se’n va encarregar el meu defenestrat adlàter, ja que després de la seva exclusió del comitè de pares, s'ha posat al capdavant de la gestió de roba i robeta del club. Va decidir unilateralment que el nou uniforme que tots haurem de comprar es la següent camisa que ell lluïa amb molt d'estil, mal que em pesi. 

 (al armario de la erea la venen per 64 ebros)

Tambe es va proposar de fer una carta-protesta a Desigual, creadora de la camisa,  indicant-los que a veure si poden posar els eslogans en català, cosa que tots vam subscriure sense miraments. 

Frases com "Hago lo que me da la gana" o " The weekend despegamos" s'ajusten plenament a la nova  filosofia que volem pel nostre estimat club.