Continuant amb l'asunto de la neteja i reubicació d'objectes han sortit aquestes 4 "marrasetes" que la dona m'obliga a llençar. Veig que em falta la del Gestevet. En fi si algú les vol encara hi es a temps. Les he pogut escaquejar a l'ultim segon en una capsa etiquetada cop "Traps de cuina"

 

 

 

 

 

 

Si no passa res, tipo cosa diluvio universal, hem quedat a les 12:30 a la serra. El Joan als volts de quarts de dos apareixera amb els pollastres. Nomes haurem de montar les taules i esperar tot fent una mica de gana.

Si plou, mal asunto i s'haurà d'improvisar un plan B ja que el Petxo ni el Body venen. 

Avui  fent un "mierdas las justas" , que diu el meu admirat Alfons Arus, es a dir netejar el meu cubicle personal, intranferible e inviolable m'he trobat això.

Que faig? ho tiro o busco algu amb disquetera de 3.5? son 13 anys d'antiguitat i gairebe les teens 2000 que hi ha al disquete eren les que em posaven palote en aquella epoca. Com deurien ser? trianguloequilateres o potser randerajilles? potser mai ho sabre i millor serà deixar-lo darrera del llibre "1001 excursiones con encanto por Castilla-la Mancha"

Finalmnet si que la familia imperial estarà per gaudir de la mona amb vosaltres. Si no plou varem decidir anar a la Serra. Lo fotut ara es quedar per comprar i a mes, no recordo que es el que va sobrar de cap d'any. Cadires tampoc en tenim per a un minim de 14 i un máxim de 21. Ergo, o ebroooo com diu en Jep Cabestany, podem fer dos coses. Que els de Cal Grifu ens organitzint el menu consitente en amanideta i pollastre a l'ast pels adults i  macarrons i pollito rebozao que deia m'ha mare pels nens.

O que cadascu porti una mica de menjar, una truiteta, uns ravioli, un arroz caldoso, unes llenties i alli ja compartirem.

Soc partidari del primer menú, pero hauriem de confirmar amb els de cal grifu a veure si li va be. Ja sabeu o em truqueu a mi si pot ser abans del dissabte per confirmar i endeluego passare nota a Grifu,s.l..

 (les mones d'abans si que eren bones. Aquesta foto es d'una de la torre del Capità)

Ara es tracta d'endevinar qui surt a la foto adjunta. Us donaré tres pistes, "clues" que en diuen a cal Conseller d'Esports:

1- Un és guanyador del Tour de França i l'altre no.
2- El que porta ulleres és el que no ha guanyat el Tour.
3- El que no porta ulleres no ha fet mai un pentajax a l'Autoescuela Unión.

Per fer-ho una mica atractiu, regalarem un llapis de "Queso Gruyere AOC" decorat amb motius vacuns al que encerti els dos personatges.

El ministre Wert va parlar amb el conseller d'esports i  estan a punt de fer una nova llei per garantir la seguretat dels profes de gimnàstica. Esta fins al rabo de que els profes ensenyint "esports" tipus Badminton, voleibol, balonmano, bàsquet, korfball   i aquell esport tant raro de que s'ha de tocar la pilota amb els peus i pasar-la per sobre la xarxa. Vol que es torni a la gimnàstica sueca i a les voltes al canal que es lo es feia tiempos ha. Sobretot despres que un dels profesors del colegio de las teresianes virgenes y martires del imperio tingues un percance.

(tota la setmana amb l'ull a la virulé)

L'altre dia patullejava pel Tumblr i vaig trobar un que lloava al Kobe dient que era immutable i  justificava el seu raonament amb aquest gif.

(es que ni pestanyeja el tio)

Li recomanaria que es pases pel Staples i li fes al Pkto que aquesta especie de coses tambe les fa.

Imatges del nou treball del pájaro que va pintar les ratlles del Staple Center. Aquí si que m’agradaria jugar. Llàstima que ara que estava a punt de tornar a la competició, després d’un sever tractament psicològic per superar la bronca que em van fotre l’últim dia, ara ve el típic paron de la fira. Ara fins el vint-i-pico sense bàsquet. 

(tot l'espai ben aprofitat)

Anem d’aniversari en aniversari. Ahir va ser el del Pere Ese. 45 añazos molt ben portats. Com es tradició va venir a la fonda i ens va pagar unes rondes de cerveses i uns petits sanwius que deia el Nuñes. Des de aquesta plana el felicitem tot reiterant-li la nostra admiració i fent-li entrega d’un vale per anar a recollir el nou xandall del club que el podrà trobar a Ca la Brigida.

 (elegant i discret, ideal per tot portar)

Ui si, albricias y celebraciones. Aquest cap de setmana suposo que tornarà el basquetbol al Staples. No crec que hi vaigi.  Despres del broncon que em van fotre per tirar todo lo tirable i no anar al rebot, estic castigat com lo Ramos i el Casilles. Però al tanto despres tots cap a la Fonda que serà l'aniversari del nostre estimat i mai prou ben valorat ex-president.

 (palooooo, o era palote?)

Es fa saber que aquest dissabte no hi haurà bàsquet.

El pavelló restarà ocupat per altres menesters.

Que corri la veu!

Si algú vol anar a fer un tomb en bici que aprofiti

NO, no vull que compareu aquest post amb lo de les hienes del Madrid. Aquest post es per donar la mes gran de les felicitacions, el treure’m el barret, l’admiració infinita, el mes grans dels aplaudiments, el globus d’or i l’Òscar, gran entre els grans a l’alçada de la Duquessa d’Alba, el saber estar amb dignitat il•limitada, el “ vaya yo caliente riase la gente “. Es mes, com a emperador del club que soc estic per abdicar en aquest home que sense pensar-s’ho dos vegades es va llençar al “ ruedo “ en que es transforma Mollerussa el dia de carnestoltes amb aquesta original disfressa de pallasso psicodèlic, demostrant així el seu caràcter indomable. Els altres pares del club que varen assistir a la rua,  fins a set vaig poder contar si es que al Manolo el considerem ja del club i el Pkto te moltes possibilitats, sis anàvem de ciutadà normal que li fot els quartos el govern,  i el que fa sis anava de príncep encantador .Malauradament a aquest últim  no li vaig poder fer foto.

   (no se a quin circ actua però a 15 euros l'entrada segur)

Ja teniu la disfressa a punt ?

... encara hi sou a temps

no costa gaire quedar bé

Parlant d'hospitals que tant de moda estan al club, aixi em vaig veure instants abans de clucar l'ull el dia de la proba a LLeida.

(La de les calcetes blanques era l'anestesista)

Tràgica tarda la d’avui a l’Staples center. Dos de les ultimes incorporacions han acabat lesionats . Primer el Manolo s’ha deixat mig genoll al ciment, que ràpidament amb una volta d’esparadrap s’ha pogut resoldre tallant el torbellino de sang. L’altre ha estat una topada fortuïta entre els dits petits de Mano de Hierro Pkto i The Body que ha acabat amb aquest últim a urgències de l’Arnau amb el dit petit de la ma Esquerra a la remanguille.

Al voltant de les 22:00 hores m’ha trucat i m’ha dit que esta fora de perill, que nomes se li havia sortit de lloc i que en una setmana com a nou. 

 (les infermeres de l'Arnau acomiadant al Body)

Tard o d'hora tenia que ocórrer. Ja tenim al segon Ramses de la comarca. Primer va ser el taller mecànic del Palau i ara l’autèntic local on crec que hauríem d'anar després del bàsquet, ja que esta a tiro de piedra del Staples. 

(ja us ho deia jo, al costadet de La Salle:  Bar Ramses)

El passat dissabte, en un exercici de memòria i malenconia, ens van començar a brollar cares i noms de coneguts que algun dia han compartit amb nosaltres la pràctica esportiva que els dissabtes tarda desenvolupem des de ja fa un grapat d'anys.

Gràcies a les eines que ens ofereixen les noves tecnologies us proposem que afegiu dins el següent formulari a tots aquells que ens vinguin al cap en aquesta llista,

a veure com de llarga la fem?

Llistat dels inscrits fins al moment:

Sempre que arriba l’aniversari d'algú m'entra la nostàlgia i repasso el que fèiem, el que veiem, el que cantàvem, a que jugàvem quan érem joves i tot just avui em pregunto com es que despres de  35 anys no ens hem adonat ? Estigueu al cas perquè a partir del segon 26 s’escolta clarament

“Mazinger es fuerte y mi rabo es una furia”.

Al principi pensava que era un Fake, però no, he repassat tres o quatre vídeos de la intro del Mazinger i tots diuen Rabo.
 

(Acaben d’arruïnar la meva infància)

Avui es l'aniversari del conseller d'esports.  Des de presidència i en nom de tots el membres del club li desitgem un feliç dia i sobretot i "antetot" que tingui un final feliç ja m'enteneu oi?

Sembla ser que tenim noves generacions a les que els hi agrada el bàsquet.

Mireu aquest tap de bassa, aquest metro i mig com hi va amb 11 anyets!!!

No sé si s'atreviria a venir un dissabte tarda a participar en un dels nostres 3x3.

Per mi que tenen por de xafar-lo

Aixo si que eren loverunners. Vent, aigua, neu i lo que fes falta. Llavors si que esparava amb ganes el moment del partidillo  vestit un hora abans de que em passesin a buscar. Per quan una nova entrega de Futbol al O.M.?

(los ochentas quina gran decada)

Com recorda el Presi, ja són molts anys de suadetes de cap de setmana. (no us perdeu la suada de la gran Gabriela Sabatini)

M'atreviria a dir que vam ser els precursors de fer esport per plaer, sense competició organitzada.
Els anomenats "loverunners" d'avui, tenen el seu origen en les nostres accions de dissabte tarda, mentre la gent feia esport a clubs, nosaltres vam encetar la pràctica entre "amigachos" sense cap més intenció de trobar-nos una estona tot fent esport.
Quan la majoria de colles es trobaven els dissabtes tarda en un bar per fer la botifarra o unes cervesetes, nosaltres quedàvem en un camp de futbol. Tant era, Fondarella o Palau, la qüestió tenir un espai per córrer i dir quatre bajanades.
Ni fred, ni vent, ni boira, ni calor...  res ens ha espantat, cada dissabte puntuals com un clau allí som.

També hem fet algun "pinito" en la competició d'alt nivell, com els tornejos de futbol sala, on per cert algun lluït trofeu ens vam emportar.

Amb l'edat hem anat posant seny i ens hem anat recloent en espais tancats. Potser millor que no ens vegi massa gent.

També el 3r temps ha evolucionat, diferents llocs i baretos han gaudit de la nostra suor impregnada en les seves cadires. Des dels estands de la Fira de Sant Josep a Breiko's, Entrepan's, Bótes de l'Avi i al més actual El Jardí.

Hem practicat diferents esports, com futbol i bàsquet, fins i tot algun dia hoquei.
Hem tastat molts espais com racons de camps de futbol i pistes de bàsquet exteriors de Palau i Mollerussa.
Ha passat molta gent pel nostre costat, alguns intermitents i altres flor d'un dia. Però aquí estem encara uns quants "frikis", si voleu, suant la cansalada cada dissabte (frikis... no com el de la foto,  però ens hi anem atansant).

Tenim anècdotes per fer un altre bloc, des de competicions de caire internacional a les lesions més tontes de la història de l'esport. Segur que els de més memòria de la colla ens en poden recordar unes quantes.

Ja som al 2013 i encara aguantem, i que duri !!!

Llarga vida als OM

Si amics meus tots, menudo cop lo del Armstrong. Dopat hasta les tranques va guanyar els seus set tours. Extrapolem aquesta experiència al nostre univers onlimenia. Sempre he sospitat que el Pkto, el Cuc, el Sisco i el Joan es dopen. No es normal que puguin aguantar de 16 a 18 cada dissabte tarda, amb lo be que s'esta al sobre fent migdiada, dale que te pego cistella amunt cistella avall. , mantenint-se en la cresta de la ola des de que tenim 20 anys. Es per això que els emplaço a fer una entrevista amb Xavier Ricou per que confesin.

 (que epo ni corticoides san miquel i palomites. indetectables)

Patullejant per la xarxa he trobat aquesta imatge que ben be ens retrotrae als temps de les despedides de solter.  Es una imatge extreta gairebe calcada d'una de les nostres, cava, finestres, bar, melenes ampuloses....

Osties quin descans. Algu em pot confirmar aquesta afirmació???  Es que si no ja em veia medicant-me ja que a mi em passa mooooolt sovint.

Des d'aquestes ratlles us animo a tornar a fer la bossa d'esport i començar el 2013 fent esport.

Per cert, com que el presi s'ha fet gran, potser ens pagarà algun piscolabis després del bàsquet. Ahí lo dejo !!

El proper dissabte, 12 de gener, a les 4 de la tarda hi tornem.

 Des del Madison a la "cancha" de bàsquet de ca la salle.

BON ANY a TOTS !!!

Ja em tornat de Sant Grau. Uns mes sencers que altres. La família imperial al completo portem 2 dies a 38 de febre i a sobre tinc unes agulletes del partit de futbol contra els nens que no se les salta un torero. A part d’això i la visita a urgències a dos quarts de conc de la matinada de Solsona la nit de cap d’any, tot va anar com una seda. Vaig fer 357 fotos que no penso penjar, però si que m’agradaria que vaguéssiu les mes destacades.

Niagara falls
A partir d’una edat, la pròstata comença a fallar i has d’anar a orinar sovint. Aquest mozalbete no va poder aguantar No em va deixar fer-li una foto de cara però nomes veient el chorro vaig fer be de quedar-me al darrera.

Moreno Kubala i Cervos
Menudo crac vàrem descobrir el dia del partit contra els nens. Lo menos va fer set gols, regates, xilenes, infranquejable en defensa i letal al atac. Se’l veia a la seva salsa.

Calentets 
Això i les copichueles son els culpables del meu constipat. Claro calentet a dintre sortia a fora al carrer i patamat trancaço cap el pla.

ecce homo
Gairebé se l’emporta cap a casa a aquesta simpàtica guineu. Esta fet tot un Frank de la Jungla lo Petxo.

En fi les altres fotos ja les visionarem tot sopant algun dia. Els de l’excursió ja us les passaré

Avui és l'aniversari del nostre President (ell s'autoanomena Emperador però és igual). No cal que us digui quants en fa, tots ho sabem. Si no l'heu felicitat encara hi sou a temps. Es veu que aquest cap de setmana hi haurà barra lliure del que vulguem.

Aprofito des d'aquí per reclamar que el dia 2 de gener sigui proclamat dia festiu nacional. Total, no fa pont, que sempre cau darrera d'un festiu.

PER MOLTS ANYS !!!!!

Ni fred ni calor. Temperatures estimades per la zona de Solsona. Ja podeu ficar la robeta a la maleta segons la gràfica.

(el calçotets llargs afelpadets entren fijo)

Resulta Que l’altre dia tot feisbuquejant amb el conseller d’esports em va fer saber que el proper dissabte 22 de desembre per no se quin enredo de la Creu Roja de Mollerussa el basquet es suspèn.

- Mal rayo me parta...-  li vaig dir enfurismat. 

- Es l’aniversari del meu idolatrat i mai prou ben valorat jefe, o 2 copets a l’espatlla esquerra amb els dits índex cor i anular de la ma dreta com li diem a la feina, i s’escaquejarà de pagar. 

Així que busquem alguna activitat esportiva alternativa o ens quedarem sense la primera cerveseta del dissabte a la salut del Petxo.

 (la que surt de la tarta esta desolada)

L’altre dia, el dilluns, vaig poder fer la meva 37 ena fantasia eròtica, estar en una habitació amb el ciruelo al aire i quatre dones al meu voltant mirant-me. Llàstima que m’estaven preparant per fer-me lo de la panxolineta. Us he d’informar que vaig superar la prova medica sense cap problema físic ni psicològic.
Jo, com l'Antonio Recio, tinc un sistema de defensa ancestral que em fa tancar l’ojete davant qualsevol atac exterior. Patia pel moment en que la doctora em digues 

ara guapito de cara relajate que te voy a poner mirando a Cuenca.

Però resulta que van anestesiar-me una mica del tot i desprès de sentir dir a la doctora que potser em marejaria i millor provar de dormir vaig quedar-me roque i vaig despertar ja al costat de la meva santa en un quartet amb el ciruelo ja tapadet. Encara espero que em confirmi qui el va tapar ,si  ella o les de la prova. 

 (es van voler una foto de record)

Si no hi ha cap queixa aquest el menú que farem pels quatre dies de cap d'any.  El dia de cap d'any hem encomanat o encomanarem Cabrit al forn amb bolets i patates en una reconeguda casa de catering d'alla Solsona. Tambe l'ultim dia hem possat restos, ja que si algun dia decidim de dinar fora perque fem alguna excursió dinarem lo que aquell dia no ens vam jalar.
Estem oberts a suggeriments dels que no varen estar presents el dia de fer el menú.

L'asunto dels quartos a veure si us quadra:

Per exemple la familia imperial esta composta per dos adults i un nen. Vam decidir que la canalla no conte i per tant el càlcul el farem sobre el numero d'adults. Llavors,  sempre segons els meus calculs,  ens toca pagar per les tres nits 338 €. L'asunto de pagar em va dir la Carme que es la mestressa de la casa , ha de quedar enllestit el primer dia.

Aquest càlcul queda a expenses de la revisió del Pkto que al cap i la fi es el matemàtic del grup o pel conseller d'economia si el Pkto no esta localitzable .

Les excursions en propers post que tot depen del fred que foti per la zona aquells dies. Però les mines de sal de Cardona, la visita a Cardona a nomes 6 km i fer un bon dinar tenen molts punts. Despres lo de passejar per les montanyes sempre dependra com he dit del temps.
Actualitzacio:
si la canalla nomes ocupen una o dues habitacions encara hi haura llits lliures i potser no caldria anar a la Capadocia o Beirut (mensaje para navegantes) que ens farieu molt contents si vinguessiu.

Com be sabreu jo no soc molt de tv3, m’agrada mes el explora , el divinity, el FDF i si molt m’apures les tertúlies del sapastres de 13tv. Però resulta que aquest diumenge si que fan un programa que val la pena…La Marató de tv3 . A mes lluiten contra el càncer, una malaltia que a tots,de mes a lluny o de mes a prop,  ens ha tocat patir-la en familiars i  amics. Doneu una volteta els que estigueu per Mollerussa, molts de la colla estem fora en una excursió amb el Cau, i col•laboreu amb un parell d’eurillos com a mínim. Ja ho diuen a la marató

La mort hauria de ser el final de la vida. El càncer no.

Avui, day of de constitushion, hem anat la família imperial d’excursió a la casa rural on farem cap d’any. En un hora i cinc minuts ens hem plantat allà, i això que els últims 15 quilometres els he fet mes lent del normal per que no sabia on estaven les cruïlles i desviaments . Tot es carretera bona menys els últims 3 quilometres, 2 son per camí asfaltat però estretot i l’últim es camí de terra però que es fa be sense cap problema. Al arribar gats i gossos per un tub.

(Aquest es lo Pinxo. Tambe tenen el Doc i la LLuna)

A l'arribar i aparcar la mestressa amb un crit des de el balco m’ha donat l’alto i al mateix temps el bon dia. Em diu que doni una volteta mentre ella baixa.

 (al costat mateix de la casa Gran per fer la Barbacoa)

(a 10 metres de les cases els nens controlats.L'edifici de l'enredadera es la sala de jocs)

Les cases estan molt ben equipades, cuidades i arregladetes amb detallets i demes perifolios.

 (la sala principal es perfecta per tertuleijar de politica)

Lloc per dormir no hi haurà cap problema,  no ens ha ficat cap però al fet de que els nens dormin tots en la mateixa habitació o que n’ocupin dos, la mestressa ficarà matalassos a terra i que campin com vulguin.

(tots els capçals son porticons  restaurats)

Aquestes son les mes amples i estan a la casa gran. Ara si, si dorm aqui tota la canalla nomes hi haurà una parella d'adults per controlar-los i me pido ultimoooooo. Per tant quedaran 14 places lliures si els nens ocupen dos habitacions dobles.

 Aquesta es la distancia que hi ha amb la tercera casa

Llenya, estris de cuina, joguines, llibres, animalons, camp per córrer, capella, gallines, barbacoa, baldadors, sorral, Cardona a 8 quilometres i Solsona a 6, descomptes en llocs sempre que diguem que anem de part de Santgrau, llocs on encomanar el sopar fi d’any, teles de plasma, foc a terra, banys a totes les habitacions... en fi que crec que ens ho passarem be.

Avui després de gairebé un any d’absència he tornat a veure un partit de la segona divisió de la Telégrafos. Malauradament he arribat a la segona part i en aquells moments l’increïble home xicle estava escalfant banqueta. Crits de “ vamos equipo” per part de l’entrenador golmesià eren l’única consigna del Golmés. Para muestra un botón, una jugada d’estratègia que casi acaba en tangana. Finalment el Golmés s’ha imposat al Menàrguens per un contundent 4 a 1 i ha retallat 3 punts al líder. Vamos equipoooooo 

( un craccatacrac el xavalet)

Gracies a la contundent victoria el nostre company ha pujat de nou en el ranquing MVP al lloc 137 a tant sols 44 llocs del Risto golmesià