Dos setmanes, nomes dos setmanes per acabar amb l'asunto de les pomes i les peres.

(Ja no saben com agafar-les...)

En aquest primer capítol de la sèrie “posantes” analitzarem el mes de febrer. Ara que tenim campions  de moto del país, un de capullet i l’altre ben paradet, res millor que fer referència a :

Morton: m’agraden les dones calentes com la meva Harley.

L’autor de la foto, va intentar copsar el sofriment de veure la línea de meta i tenir el contrari a vint-i-tantes micromilesimes. El posante va aconseguir de reflexar en el seu rostre aquest sofriment però l’attrezzo desvirtua totalment l’angoixa del moment. Llàstima de prohibició rostreril.

Ara que tenim més poder adquisitiu intentarem evitar el següent:

Mitjonets:
Evitarem de totes totes portar els tennis ratlla blava i vermella de ca la Brigida.

Posta a punt:
Un vehicle en perfectes condicions dona molta mes presencia. Passarem de la derbi i intentarem enredar al Txema perquè ens deixi la Shadow.

Higiene:
Els pelots punxeguts de l’esquena hauran de desaparèixer.

Publicitat encoberta:
No podem caure en el parany de fer publicitat sense cobrar. Qui vulgui que passi per caixa.

Moda:
Els calçotets, si el model es nega a sortir en pilotes, haurien de ser mes modernets.

 En fi la composició final va ser aqueta:

Intentarem que aquesta vegada tot sigui mes el.legant, fi i exquisit com ara aixó:

El projecte calendari , altrament anomenat pito a la vista, ja es en marxa. Escanejades les fotos de l’any 1996 em resisteixo a publicar-les tal qual, no vull ser objecte de demandes injustificades per part del posante. Però si que les publicaré amb allò dels ulls tapats per evitar la possible identificació del susdit, o amb la cara superposada a algú que s’assembli.

L’estructura del calendari serà semblant a l’antiga, volem conservar l’esperit d’aquell temps, però afegirem mes dades importants, naixements d’hereus, ascensions al poder, hègires importants i mes. Si teniu alguna data que vulgueu aportar, ja les direu.

De moment ja tenim tres models, emperador, conseller d’esports i Traussi, que despres d’unes llarguíssimes negociacions m’ha donat el seu vist-i-plau. Espavileu si voleu sortir. Doneu el si o ja em veig en quatre mesos. 

 (tal que aixi vol sortir el Traussi)

Aquestes són les anomenades faldilles "cinturon".

Bon pont a tots els OM

S'ensumen els canvis
comença el mes de juny,
es buidaran les aules
i també la gran ciutat,
on marxaran urbanites
i vindran els estangers.

Qui sap si jo m'ho miraré,
tot plegat, amb displicència...
però content de veure
l'escot d'alguna fadrina,
massa de tot per a mi.

Mentrestant a sota l'ombra
de la plaça de les escoles,
gaudiré dels poetes reconeguts;
diuen que potser així n'apendré.

Allà pels volts de 1945 Churchil, Stalin i Roosevelt van reunir-se a Malta per arreglar uns problemilles que hi havia al mon. 

El dissabte, un grup d’intrèpids i valents socis del club van sortir de parranda. Eren el guapo, el amnèsic, el pipi estrada, el listo i el follo casi todos los días. Centenars de temes a sobre de la taula que varem  desenvolupar  poc a poc.

1- A l’acabar la campanya de pomes i peres sessió d’spa al reneix per relaxar.

2- Obligar al Pkto a prendre la medicació per la memòria. Estava fatal. Ens volia portar despres de sopar a l’Epsilon, al Tunel i al Panchito. Com a fi de festa portar-nos a l’Andana.

3- Anar d’excursió a la muntanya, concretament a la Pica d’estats que si pujava el Pujol nosaltres també podríem.

4- Amb motiu del 15e aniversari de la publicació del calendari de l’only men fer-ne una reedició remasteritzada. Amb les noves tecnologies, ens podrem allargar l’acumulador. L’altre opció es fer un antes i después de la foto original. Substituint a l'Arano per un desplegable del Traus, motius obvis, i al Pedrin pel Marti, en un altre desplegable per altres motius, tambe obvis.

5- Va quedar clara la diversificació ens els gustos en quant a dones es refereix. Cap de les que li agradaven a l’un eren plat per l’altre. Del 1-90 i 184 quilos d’una, a la primeta amb popetes pressegueres de l’altra.

6- L’únic al que se li van atansar tios i ties per festejar, no direm noms però tos ho endevineu i... A las fotos me remito.

 (la pipitilla en carne viva duia)

 (quines mirades li fotie)

 (tot un senyor, un gentelmen un casanova vamos)

 ( aixo de ser l'amic del guapo esta molt mal pagat)

 (mira mira al pajarito que esta alçant el vol)

En fi, espero ja amb inusitades ganes el proper.

L’altre dia va venir mon pare a dinar. Tot fent sobretaula va comentar una graciosíssima anècdota d’un dia que se li va espatllar el camió i va venir el pare del conseller d’economia amb un machaquilla nou que li duia les eines.Com es home de poques paraules em va ensenyar la foto que els va fer el de la grua.

(no, no es el Topo)

Al loro que ha tingut  el topo mes visites que les calcetes de la Carbonero 

 

Com esta l’asunto del sopar chavales? Aquest cap de setmana us va be? Apa que sortirem i veurem unes quantes pelandrusquilles i desprès a dormir calentets. El lloc ja parlareu dissabte i m’ho dieu que estaré amb les polaquilles triant pomes. Us deixo una foto d’un dels sopar d’empresa que fan els polacs allà a Varsovia, que estic de la Carbonero fins a la punteta del acumulador.

(en Sebastian Sprutzarcickyc es la mar de marxos)

Caiguda i calceta de la Carbonero

Caida i tanga de la Carbonero

Carbonero fell down

Aquesta entrada amb el nom de la Carbonero

ens ha de catapultar les visites, jejeejeje...

Els Only-Men d'arreu hi faran cap tots, 
com les mosques a la merda.

 

 Efecte Carbonero.

Més de 20 visites en un dia!!!

 

estadístiques: 

77,3% de les visites d'ahir

era el 1r cop que entraven al bloc. 

No se quants de mil nou-cents noranta no se quants, dia de l’últim cubata amb el Cuc al Big ben. Però vet aquí, que l’altre dia, el 19 de setembre de 2010, vaig assistir a la inauguració de la nova temporada botibotera del Big. Milers de nens i nenes berrejant com si s’hagués d’acabar el món. Busco una cadireta on beurem la meva Sant Miquel quan de cop em fixo i veig un senyor, parlant pel zapatofono, amb mocador quatre nusos sobre la front mirant beure el seu quart vodka amb llimona mentre intentava descompensar les popetes al Traussi, que també voltava pel local. Si amics, . El Cuc al Big de nou. La màgia va durar poc ja que estava allí com jo, de xofer del seu hereu. Ais en fi, d’aquí 20 anys ens tornarem a trobar a la pista de dalt, ballant el chiringuito o el paquito el xocolatero.

També em va comentar que no li anava be el sopar de l’only el proper 25 per tant el suspenem fins nou avis. Encara que si algú vol, es podria fer un pre-sopar de acomiadament de l’estiu i preparació de la vaga general.

 (les fans del Cuc se li van abraonar sense miraments)

Per tots aquells que teniu internet i no GolTV, ni CanalSatélite, us deixo aquest enllaç on es veuen força bé els partits de les lligues espanola i anglesa sobretot.

http://atdhe.net/

Jo ara estic mirant lo Espanyol, freee!!!


A petició de l'Emperador he afegit aquest enllaç,
Futbol Free,
a la columna lateral,
dins l'apartat d'AMIGUETS.

Així ho tindrem sempre a mà

Amb uns quants dels de la Salle, medalla olímpica fijo, i subcampions del món que contra els negrets dels E.E.U.U. no hi ha res a pelar.

(canviar Antonio per Cuc i Albacete per Palau)

Això que li passa al del vídeo, milers i milers de vegades m’ha passat a mi quan anava amb la fragoneta dels Transports Urgell. Lo que callo perquè soc un “caballero y mi codigo es el honor” que si no de que.

(que be que m´ho passava)

Davant l'allau de sol·licituds de les imatges i detalls de la nostra estada per Austràlia, us faig arribar l'enllaç al bloc on trobareu la bitàcola del viatge.

http:francescimaraaustralia.blogspot.com

Ahir van arribar a Lleida aquesta mena d'esportistes anomenats ciclistes.
Tot rebuscant he trobat unes fotos relacionades amb la vuelta.

Perico for ever!
Jose Maria, the best!!!
i Vicente Belda,està grasset el puta!!!
ara provador de les bicis dels parcs infantils, jajajaja,
li van a mida!!!
llegiu l'entrevista que li fan

Doncs si, amics basquetbolistes del club, ja s’han cepillat als de la Ñba. Es que nomes em faltava d’aguantar que els diguesin Campions del moñ. Com sempre m’agrada acabar aquest tipus de post amb un alegre, feliç, campechano i dicharachero.

anda,  pasa pa casa calentito.

 (de pasta de boniato va quedar l'escariolo)

El proper 12 de setembre, per si no ho recordàveu, el Martí ens fa l’honor d’obrir les instal•lacions de la Borja per fer un dinar de reentre a la nova temporada 2010-2011. Allí decidirem coses, totes elles d’altíssim valor geoestratègic

1. S’ha de pelar l’emperador?
2. Hem de fer una sortida a la muntanya?
3. Hem de fer la ja mítica sortida a Logronyo?
4. Hem de fer un soparet only-men lluny de dones,de  les nostres no de les pelandrusques amb pechoteessss, i criatures?
5. Hem de versionar el pavo real, ja que l'emperador te la melena del Puma? 

Decidiu si veniu ràpidament i feu-me una trucada a mi o al Marti,a ser possible abans de divendres, que em d’encomanar els pollastres a l’ast, i els enciams al Piepiei.

Dediquem el post 1000 a l'emperador i a les seves grenyes més concretament.

Que tothom hi digui la seva per veure quin aspecte és el més adequat per l'home que ens representa.

Estils:
Pipi Estrada, Gerard Quintana, Pepe Navarro, Guti o Camperol Friki

Com ja sabeu, i si no ho sabeu us ho explico ara mateix, tinc la intenció de adoptar el pentinat de Gerard Quintana de cara a la propera temporada,(encara que ma germà ja m’ha dit que de Gerard quintana res de res, que com a molt Camaron de la Isla i el Pkto diu que semblo un serbo- croata despistat). Be això són figues d’un altre paner. El que us vull demanar es que m’ajudeu a resoldre un greu dilema que se’m presenta. Tots els dissabte,s a contracor tot ho he de dir, vaig a jugar a bàsquet a La Salle. L’altre dia el conseller d’esports em va insinuar  que comprés una beta de calça tot emulant Sergio Ramos o qualsevol altre pelut de la lliga, per aguantar la meleneta.Però després del gasto de les obres del pis no tinc ni per pipes. Ja que permis per mangarli unes calces a la dona no en tinc ,només em queda desmuntar un dels meus apreciats calçotets, amics inseparables que m’han fet costat a les dures i a les madures al llarg de la meva vida. Ara us presento els quatre triats a sacrificar. Penseu que tots ells porten mes d’una dècada aguantant lo indecible i es per això que no puc decidir la mort de cap d'ells Si us plau, digueu-me quin desmunto i el proper dissabte tindre beta de calça al cap.

Boxer imperator: Big ben anys noranta, era la moda d’aquell moment, suelto i fresquet.

Slips cachemira: any 87 ma mare m’els va comprar a mercat. Aguanten lo just per trobar-te comodo.

Homer’s Simpson underwear. Anys 2000. Treballant de xofer tantes hores al camió el coto es lo millor que m’anava.

Jim’s Collection: segundo del noventaitres. Epoca mili, Marcadors i apretadets. Los d’artilleria erem així.

Ja sabeu. E-mail ràpidament a presidència, que els tràngols com més aviat millor.

Bàsquet, els dissabtes a ca la salle i futbol... per la tele.

Els dissabtes ja hem començat els entrenaments de bàsquet de la enèsima temporada Only Men.
Aquesta noia potser es voldria apuntar, però sembla que "va a ser que no", doncs no és home, això que la mida si que la fa.

Però avui us volem passar un vídeo on una reportera, ara que estan tan de moda les Carboneros, comet un error propi dels que no han anat massa al futbol: perdre la pilota de vista.

Quina poca cintura, amics. Montar un sopar en divendres!!!! He dubtat entre el "pero esto que es!" i el "cuanto cabrón!".  Si tothom, o gairebe tothom treballa el dissabte. He estat a un pas de declarar il.legal "tamaña barbaridad". Només el fet, de que aixines em quedaré solet com un mussolet amb l'aire condicionadet veient the it crowd, els ha salvat de l'expulsió ipsofactica del club. He dit.

(pobre, ja no se l'ha vist mes)

Bones, tropa

Ahir mentres ens refrescàvem i gaudíem de les vistes excepcionals a les piscines de Mollerussa, vàrem tenir una reunió a tres bandes, l'assessora del Sebas, el Martí i un servidor. L'emperador com sempre i fent poble, estava absent, ves a saber, si a les piscines de Golmés o la nude beach,...
D'aquesta reunió es proposa de fer un soparet (poca feina, demanar unes pizzes al Pizzis i anar a comprar beure i gelat a la tarda i demés) el pròxim divendres nit dia 27 d'agost. Com a preludi dels actes institucionals que s'estan barallant pel setembre i despedida de l'estiu.

Lloc: Casa meva, més concretament al jardí.
Hora: Al voltant de les 21h. (es concretarà més endavant)

S'agrairia confirmació, ja que la meva infraestructura mobiliària permet un cert nombre d'assistents i si som més hauria de demanar alguna taula i cadira més a algun voluntari.

Per cert, perquè ningú tingui sorpresa al venir, el sopar és AMB CANALLA INCLOSA !!!!!!!!

Hora per anar a comprar: DIVENDRES TARDA A LES 18h al PLUS FRESC. Si algú amb l'excusa de que té canalla, hi ha un petit boti-boti fenomenal per tenir-los entretinguts i comprar tranquil.lament.

Sobretot, feu còrrer la veu si us trobeu algú i CONFIRMAR ASSISTÈNCIA.

Ahir, 13:27 hora Zulu tot ficant-li l’agenda al dia al jefe i que ara aprofito i us comento:

1- Em vaig trobar al Marti i m’ha dit si volem fer un dinar a la mansión de veraneo el proper 12 de setembre.

2- El conseller d’esports ja es a casa sa i estalvi,i que no, no ha fet el candelabro. 

3- Lo Traussi es de vacances tot preparant la propera temporada de futbol sala. Si algu necessita quelcom no cal mes que trucar-lo i l'ajudarà.

4- El Cuc encara es viu, me’l vaig trobar al club de tenis amb la família, tot i estar amb el mono de bàsquet.

I tot d’una, en un requiebro d’aquells que feia ell quan encarava al Motxo, que per cert vaig avançar la setmana pasada tornant de Cambrils , em diu dit tot seriot:

Que no es hora de fer un sopar only men?

Apa animeu-se, que lo de la poma i la pera ens te molt tensos al piepiei. A mes, les poloneses que han vingut enguany,de 7 no se salva ni una. Són dos abueles,  una difícil de veure , tres amb el seus homes i una divorciada, que es l’única que amb la que aniria a fer una pepsi-cola. 

Minuts després de veure el nius de termites varem tornar a la platja. La xicoteta dels pantalons negres que, segons el meu expert parer duia culotte , va voler banyar-se amb nosaltres. Potser va ser l’única popa que ha vist en tot el viatge el conseller d’esports?.

(Rebeca es diu, de Glastonbury (Anglaterra))

El guia deia que hi havia un niu de termites per aquí...
Jo encara el busco.
Cliqueu per ampliar i veure'n detalls,
a veure si m'ajudeu!!!

Des de el gabinet de premsa de presidència desmentim rotundament la falta d’esma del president en la introducció del seu cos en aigües per sota de 30 graus. Res mes lluny de la veritat. Ara , tot intuint la  pitopusia, em deu d’haver canviat el termòmetre corporal i puc suportar temperatures d’extrema fredor. Per mostra un boto. En el meu viatge per preguntar-li lo del candelabro al conseller, vaig poder banyar-me a les fresquetes aigues del Pacífic. Mssss delicioussss

 (fresqueta però be.)

En ple hivern australià, el conseller d'esports de l'Only Men ha fet un esforç i s'ha banyat a la platja més famosa de Sidney, BONDI BEACH.Us he de dir que l'aigua estava freda, no crec pas que el Presi hi hagués posat ni la punteta de...però jo en una oportunitat única vaig voler honrar a tots els OM del Pla i cap a dins, només hi havia surferos i algun valent com jo a l'aigua.Ara bé, per l'arena i pel passeig unes tiarres, ufff..., ja us explicaré ja.

Em passa el següent vídeo l’encarregat de personal  de neteja de l’Hotel de Peñíscola on l’home xiclet , ja fa tres anys o mes, que visita durant el seu estiueg. A mi m’estranyava moltíssim, que en un hotel tant petit i de bufet lliure per esmorzar tant justet, no serveixen ni guatlles ni caragols, el tingues en tant alta estima el Traussi. Però visionant el document en format vídeo que ens fan arribar.....vet aquí el meollo de l’asunto. Be al menys torna amb els baixos ben nets i polits.

(una neteja de sable es lo que té,molt de soroll)

Fins ara sempre havia tingut la mala pata d’anar-me a ficar en llocs on nomes havien G.I.L.F.’s vingudes a menys i senyors amb una mes que dubtosa elegància amb la seva braga nàutica. Però aquest cap de setmana , ai aquest cap de setmana xiquets, va ser diferent. Fins a 4 pelandrusques, majes fines i molt elegants van tenir a be d’estar a la vora de la nostra “sombrilla”. Vaig estar tentat de fer un Arena mix, o un Ola ola, o un Callejeros viajeros, però el meu angles es molt deficient, i a banda del black hole, pre teen i whale tail no se gaire mes, i me’n vaig estar. Això si dos afotos els hi vaig fer.

(tot el mati tovallola amunt, tovallola avall)

 (una peliroja i una machucheta  al punt)

Aquestes xicotetes a les platges de Cambrils. La setmana vinent Altafulla.

Abans de començar a clicar com a ximplets sobre el vídeo documenteu-vos una miquetona. Quan parlem del “candelabro” no ens estem referint al Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos braços o més, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles. Ens estem referint concretament a això 

Ara si, esteu preparats per veure el vídeo.

A la meitat del periple per les antípodes, i en concret des de l'aeroport d'Alice Springs, al bell mig del Red Center com diuen per aquí; rebeu una salutació tots plegats.

El país és fantàstic, natura en estat pur. La gent molt correcta i amigable. Tot plegat fa molt bona pinta, però no cal agafar-li massa carinyo que aviat s'acabarà i tornarem a tocar de peus a terra.

Salut als Only Men