Diuen que el que hem vist per la tele ha estat censurat, les fotografies autèntiques són aquestes:





extret de pitodoble

Ja sabeu de sobres que no soc del Barça, que soc més de la casa dels amarrategui pelotazo parriba i ja el davanter s’espavilarà. Jo a la selecció trobo a faltar al Tamudo o al Coro, però son figues d’un altre paner. La resta res millor que aquest dibuixet que ho explica clarament.

Dedicated to J.J. and his small pennis friends

Tota la vida és somni,

i els somnis, somnis són.

Som homes abans que res , i ens hem d’alegrar si un pille catxo si o si.

Be, ara si que si. El acabose. La fi del mon no serà el 2012 tal com predien els maiess segons pels de Tele 5 serà el proper 11 de juliol Però prediccions de les bones la del Joan i el Cuc, que ja ens ho van dir per sant Joan 

Mal que ens pessi...però veig Espanya campiona. 

Que faig, animo a mort a la Roja perquè en teoria juguen un fotimer de catalanets o segueixo amb els meus tretze d’animar al contrari ?. Es que a sobre els hi toca contra Holanda, que foten un plan de paradets que tomben d’esquena. En fi espero consell.

(aquestes dos ja ho celebren)

Com ja sabeu he passat uns diitas als 80. He retrobat velles sensacions, com el recordar, cabussar-me a la meva memòria i trobar coses realment esgarrifoses i inquietants.

No, els nostres primers mites erotics no varen ser Sabrina o Samantha. Varen ser, sigueu sincers, les rosetes del Nins, les nenes, o nens ves a saber, del Parchis, i l’Anna del Enrique i Ana.

Ara lligo caps i entenc perquè mon pare no em deixava comprar el Tp.

(bueno, amb la Samantha i la Sabrina tambe una mica palote, paque enganñarnos)

La mare que els va parir, això no es podrà aguantar de cap de les maneres.

Si amics, com si d'un somni es tractes, he viscut durant 52 dies en els anys 80, sense ordinador, ni vídeo ni deuvede, ni portàtil ni res de res. Com un d'aquells que surten a Callejeros, en una casa pelada de mobles, nomes catres i catres. Això si m'he fet un fart de fer punta al llapis, es lo que te estar avorrit i no perdre hores tontament al ordinador. Ara uns  "diitas" de repasar lo que m'he perdut  per la xarxa i arrancar de nou aquest blog, que sembla el xiringuito dels iaios seguidors de Falete and his followers very dark hole.

(Lays i pepsi mmms megadelicious)

Diuen que les poloneses ja estan a punt d'arribar, l'expectació és màxima.

Unes imatges d'una festa hippie, no estaria pas malament muntar-ne una per la Castanyada, oi?

Veure més fotos de la festa hippie

Por d'estimar-te i no entendre,
d'acollonir-me al teu davant,
de que acompleixi un altre any
i tu tant guapa, jove i tendra.

Por de que jo torni a beure,
no per res, per distreure'm.

Demà a les 20:45, i pel Canal 33, podrem veure la final del campionat francès de rugby, sí, sí, rugby, aquell esport que va practicar el nostre amic Txemita a finals dels anys vuitanta i del que el Petxo guarda aquells records de "sempre que tornava del rugby venia amb les orelles pelades..."

La final la jugaran l'ASM Clermont Ferrand i la USAP de Perpinyà, club de la Catalunya Nord.

Ja sabeu que ara m'ha donat pel rugby i per la USAP, què hi farem!!! D'aquí una temporada ja m'agafarà per una altra cosa. És el que té el fricandó...

Per cert, aquí em teniu amb el trofeu que demà rebrà el guanyador del partit. Espero que algú més de nosaltres vegi el partit i el puguem comentar, que si no me n'hauré d'anar a parlar de petanca al costat del Guiu Clara...

Ha arribat l'albada
i ja som a diumenge,
jo em pregunto ara
com allò que penja,
fa la vida complicada.

El que voldria és afecte
i no només fer un clau,
anar per el camí recte,
tenir parella... i en paus.

Sense comentaris, sobren les paraules.

.: �Magia y striptease juntos?El mejor numero de magia que he visto nunca

Ultim gran concurs de la primavera. Troba el personatge que no va marcar a la seminfinal  Inter-Barça. Entre tots els encertants que enviien la resposta al mail de l'emperador entraran en el sorteig d'un fantasbulos premi. consistent en el joc  Jose Tomas Sprinkle Limit.

(pista: els de la l'esquerra no son)

Per fi, despres de airebe un mes d’aillament virtual ocienc, torno a dictar sense contemplacio el desti del club. La primera una gran noticia per els que tenen fills varons casaders, el Petxinho ja a tingut a la seva desitgada pubilla, la Helena Gou, el dia 28 d’abril amb un pes de 2.300 grams, petitona però guerrilera com els seus pares. Moltes felicitats.

(Flim que va fer l'infermera del part)

 

La segona es que durant un mes mes poques coses publicare. El motiu es ben sencill. Faig obres al meu palauet i he de marxar a viure en un dels xiringuitos del meu jefe, cosa que li agraeixo enormement, però es veu que en el pis on viure no hi ha internet, ni tele, ni telefono, ni sofa….. Delego doncs aixi totes les meves obligacions de publicar al Sisco.

La tercera. Ben aviat acabara la lliga el Torre trilla meca transports argelich nosequemesnose cuantos Golmes “B”. En teoria es l’ultim partit de la carrera esportiva del Traussi i penjara la samarreta for ever and ever yu guan. Tal cosa es mereix un sopar d’homenatge per reviure els grans moments esportius de l’home xicle.

 (ara es dedicarà a sus labores per casa)

Lo del viatge anual de l’only men s’ha de fer o no?

(Voleu dir???)

Apa pues nois. Fins d’aquí un mes.

Que tal si fem una pedaladeta ara que fa bo.

En hi ha que ja donen voltes.

Bon Sant Jordi

No se si estareu donats d’alta al Facebook. Però que faríeu si rebeu la invitació per fer-vos amic d’un paio que te aqueta foto?

Premi per qui m’envií la solució, es a dir qui es el personatge del club only-men que es distingeix feisbuicament amb tant simpàtica instantània . Eips, que ja us he donat una pista.

Aquesta hauríem d’haver fitxat al Papa. Te el nivell c cum laude i carpe diem de Català i sap distingir entre un cogombre i un carabassó, que no es moco de pavo.

Ja s'havien comentat per aquestes contrades onlymenianes, que lo que passa en el vestidor despres d'un partita, queda al vestidor, però....em podeu explicar perque en Piquenbauer persegueix amb tant d'Ahinco al pobret d'en Bojan?

(Aqui si que val la mítica frase de .."Solo soy un niñooooooo")

Tornat ja del meu periple per La grand France, us he de comentar que torno amb un parell d’amics, en Michelin esquerro i en michelint dret. Quin fart de menjar nois. Lluny de pujar El Plateau de Baille, just el dia que volia anar va i es fot a ploure ben cert es que tampoc em vaig endur la bicicleta, vaig anar fent cap a tots els restaurantets i paradetes de la comarca, fuagrás, fromaig, fuet amb ametlles, pa boníssim i milers de mariconadetes varies que van fer del viatge una autentica delícia. He de destacar sense cap mena de dubte la Cassoulet du pays, semblant a l’olla aranesa però sense caldo, MMMMrmmmfs per rechupetegarse els dits set vegades. Altre cosa que us vull dir, 

wahle tails 0, camel toes 0, muffin tops 15, m.i.l.f.’s 2, g.i.l.f.’s 45.789, un dramon.

 ( Vaig menjar-me la meva i la de ma cunyada jur jur jur)

La setmana santa es aquí. Aquest any malauradament no hi seré per la mona, vaig a Rabat les Trois Seigneurs a fer l’indio a la France. La meva idea es un mati pujar el port de Plateau de Baille, res Contador se’l pete en 44:08 i l’Armstrong en 45:30, ja us contaré, potser a la segona corba m’escagarrino i torno cap a casa. Us deixo en aquí l’enllaç d’un padrí pujant-lo. I la foto de la processó dels dolors de enguany, molt comentada a tota la contrada.

Bones vacances.

Atenció a la sorprenent dignitat amb què es recompon, amb el cap més alt que mai, el tipus de la imatge després de foter-se un ostion de considerables dimensions de la més tonta de les maneres. Deu anar canturrejant mentre desapareix de l'escena amb el seu particular i ferm pas, les paraules "no, si jo sempre baixo així ...". Ves m'ha recordat les voltes de campana que vaig fer a la neu.

El acabose es al tombar la cantonada. Avui dissabte 27 de març només dos dels membres del club han fet cap al bàsquet, per lo que han suspès l’encontre. El pobre Petxo ha fet cap a la seva hora i s’ha passat un quart d’hora tirant pedretes fins que, cansat i esgotat ha marxat també. Signes clars de la decadència manifesta d’aquest esport. El Cuc amb lo seu, ha estat el principal artífex d’aquesta hecatombe. Sense ell el nucli dur del bàsquet s'ensorra. Proposo d’enviar al Cuc al Dr. House per veure si l’arreglen d’una vegada.

( Imatges tant simpàtiques del Sisco i del Paco sortint de la dutxa seràn cares de veure un altre cop)

Fa dies que la canto. Al cotxe, a la feina, a la dutxa, al toret descarregant inclús a l'espera de trucades. En fi friso per tenir els cabells llargs i fer-me el pentinat del Edward.

Recordeu l'anecdota de "la jaca" que ve a veure els palots plens de peres i pomes? Els que vareu estar al sopar fijo que si, (una jaca aixi, que et pot deixar esbufegant com una mula als alts del Big Jeans), no s'oblida facilment. Be la pose en qüestió amb els palets es la següent i no exagero. Ara dejame hueco que us espero per repasar pomes i peres.

Be amics, després d’un parell de setmanes aprofitant el gantxo del club only-men per derivar visites al verdurayfruta, tornem a la monotonia de penjar pelandrusques i eixelebrats.

El sopar que vam fer, pels quatre que no vareu vindre va ser força divertit, inclús vam estar a punt de lligar al Road, el ministre d’esports i jo mateix, per una m.i.l.f que ens volia fer ballar ben apropet seu. Un cop va marxar el d’esports i em vaig quedar amb la Família Pkto, la senyora va insistir, però em vaig fer el loco que hi ha molta degenerada suelta, ja us contaré.

La visita al expresident, al borde de la mort pneumònica, va ser curta, emotiva, intensa, vam poder jugar una estoneta amb el taller-rentador-gasolinera guisval que te parat al menjador. Com ha canviat aquella casa.

Ha pasat la fira, que amb la fresqueta que ha fet ha estat de lo mes discreta en cuanto a tangues es refereix , i ara tocarà la mona, que lamentablement aquest any em perdre. 

 (mona, mona de melmelada mmsmmsm)

Senyores i senyors, socis i patitzants,  renaixent cual ave fénix de les seves cendres, torno a estar  Mega Full. Falsa alarma lo de la pneumònia contagiosa cuquense. Es mes, vaig quedar amb la senyora del l'ex-president i ens va convidar a passar a fer una visita i animar-lo en aquests moments tant crítics per ell. Per tant el sopar continua endavant. Tenim taula reservada al Club de Tennis a les 22:00, mig horeta abans els que vulguin per fer una cervesseta de cortesia.

(

(es poden portar presents)

Au va, tanto millon i tanta mandanga, a prendre pel cul. Això i l’eliminació en cuartos al mundial i l’any niquelat

(La escotada de la tercera fila si que s'ho passa pipa jur jur jur)

Nois, estic pocho. Tinc l’esqueleto destemptat. Potser la pneumònia del Cuc es contagiosa??? Recordo haver-li donat un peto a la galta en el dia del nostre rencontre. A falta de 2 dies pel sopar només som 6 personetes. The body ha confirmat la seva assistència. Potser si que convindria aplaçar el sopar fins que tots tinguem l’agenda apunt. He pogut parlar amb el cap dels serveis mèdics del Vilars 69 i m’han dit que ell estava molt animat, que li hagués agradat molt de venir. El Traussi somia amb les guatlles i els cargols i en diverses vegades m’ha demanat de canviar el dia. En Pau ha de remenar l’agenda però pels moviments dels laterals interiors de les butxaques davanteres dels pantalons hagués jurat que volia vindre. Que penseu suspenem o el fem?.

 (El Cuc a la sortida del metge del jutjat)

A l’Entre pa i pa varem decidir d’anar a sopar el 13 de març al club de tenis. De moment som cinc. Prepareu-se que al llarg de la setmana rebreu la meva trucada per confirmar la vostra assistència i així poder afinar la reserva. Apa que la foto del peix del post anterior es de broma. M’han dit que les cambreres seran aquest grupet, donada la nostra categoria i savuar ferg.

I després marxa absoluta i desbocada fins la matinada.

Èxit total en la sortida organitzada per l’emperador al Port del compte. 17 valents expedicionaris en total. A les 9 sortida de cal Traussi, que anava que semblava l’Alberto Tomba rediviu equipat de dalt a baix, s’ha fotut el cabró a 130 i a les 10 i escaig ja hi érem. Hem llogat uns trineus per baixar per una pista dedicada exclusivament a la canalla i apa, aquí han vingut les primeres luxacions i trencaments. Els nens han baixat, acompanyats pels adults, fins aquí cap problema, però un cop que els nens petits, gelats de tanta neu, l’hi ha tocat el torns als autèntics experts. El tito Sebas, gairebé s’esmorra contra la tanca protectora, i jo mateix he fet en dos baixades consecutives dos voltes de campana,que he intentat dissimular dient no, no ha passat res fent fotent-li una mica la culpa a l’estat de la pista , amen de creuar-me al mig de la pista i esquivar als torpedes de xavalins que m’han dit de tot. En fi, esquiar mai ha estat lo meu, i gelat i cap cot he fet cap al bar. Després un dinar, de padre y muy señor mio, i cap a casa. En fi, xurris 0, tangues 0, aubertures 0, m.i.l.f.'s a megafuuuuuuullll.

(amplieu, amplieu...)

S’atansa el dia del gran sopar onlimenia i comencen les primeres baixes. Un dels mes grans, voluminosament parlant, seguidors que tinc, en Traussi m’ha demanat que si podem canviar el dia del sopar. L’hi he dit amb un to Asnarista que no m'he reconegut:

Ni hablar, que per la salut democràtica del club les eleccions estan programades pel 13 i es faran el 13.

Plors, crist, supliques, abraçafarolisme però m’he mantingut ferm. Un altre que potser no podrà moure l’agenda es el nostre ministre d’economia. Massa fer punxa al llapis li treu les hores de son i va un pelet cansat.
Aquest dissabte farem una pre-llista, tant per sopar com per anar a l’espa.

(Penseu on podem anar a sopar. No voldria acabar en aquest restaurant on serveixen Lluç amb botifarra)

Aaaaaaltoooo, atureu totes les màquines. Un dels homes mes influents en l’historia recent de les espanyes. representant del senyorio, el savoire Fair, la casta, la galanteria, el vivelavidaloca, i parlem clarament un follador amb recursos, ja que per físic no es, vindrà a Mollerussa, concretament al Pub Road. Ni mes ni menys que Paquirrin altrament conegut com Kiko Rivera. Ja podem començar a passar que allò estarà ple de xurris i potser alguna ens toca.

Els familiars dels catalans desapareguts a Xile viuen moments desesperants. Eva Herrero busca el seu germà Miguel, a la regió de Bío Bío. En aquesta zona Verònica Llardén (ma cosina) busca Francisco López, Rosa Cárcel i Gemma López, una família catalana que viu a Xile. Després d’explicar els seus casos per la ràdio, la Generalitat s’ha posat en contacte amb elles. El nostre enviat especial, Víctor Vives, els intentarà localitzar.

Verònica Llardén, cosina de la Gemma López, i neboda de Rosa Cárcel i Francisco López, desapareguts a Xile, ha dit també que:

- “El germà de la Gemma hi va parlar dijous passat i eren a la platja, a la zona d’El Pingueral, a la vuitena regió, al Bío Bío”

- “Porten mòbil. Desconnectat. Truquem a la casa de la platja, al mòbil, i no hi ha manera. Tampoc poden contactar amb l’Oficina Nacional d’Emergèncias de Xile”

- “No ens agafa el telèfon ningú. Les comunicacions no funcionen. És impossible contactar amb ningú. Aquesta és l’esperança que tenim: a Xile no funcionen les comunicacions”

- “Només podem deixar dades, no podem fer res més”

- “Tinc la família entre El Pingueral i Concepción, suposem que a la platja”

Font: El Món a RAC1 Trobareu l'audio del que us dic

A la tertúlia post bàsquet de dissabte a l'Entre Pa i Pa, el Petxo ens explicava com es viuen els partits de futbol de la canalla des de la perspectiva de tants i tants pares que pensen que tenen al seu Messi particular dins el camp.

Per a tots ells i pels que teniu nens i nenes

que encara no han triomfat en el món de l'esport,

aquest vídeo de reflexió.

L’altre dia a l’entre pa i pa em queixava amargament de lo avorrits que són els jocs olímpics d’hivern. Si deixem de banda les aubertures de les patinadores de gel la resta es ben tediós. Però vet aquí que ahir per la tarda, mentre covava el constipat vaig ensopegar amb el curling femení, esport adicctiu akope, i de veritat que em va agradar. O potser era l’efecte del paracetamol, el ibuprofeno i el vivapurubs que m’estic prenent pel constipat, que em fa veure coses, com el nen del “sexto sentido”?

  (Xina vs. Suïssa vaig veure)

Aquest melocotonazo que us deixo per acompanyar la foto  sonava als seixanta, Canvieu Tenis per curling i a ballar.

Mecaçun tots els codonys. Ara que m'he aprimat me n'assabento que es poden un fotimer de coses amb la panxa. Si menys no,  per passar ua estoneta divertida al Entre pa i pa. Ho anava a penjar al "Golfes al pla" però que carambas, massa feina.

(palote totaaaaaal)

Potser si que caldria saber fer anar la rentadora. Vaig a probar.  Dema us conto

M'encanta el detall d'agafar-se la punta de la titolina amb la goma del banyador tot just aixecar-se de la cadira per anar a ajudar-la.

Obrim un nou concurs, amb suculent premi de caire pornogràfic. Es ben sencillet. Es tracta d'adivinar qui es la noia que surt a la fotografia.

(Les pistes estan a la vista)

Respostes al mail de sempre.

Passat el mal tràngol, per alguns, dels quaranta ara toca superar amb molta dignitat els 41. El Sisco i jo mateix ho portem divinament. Però l‘homenatjat d‘avui no tant. Influenciat per cançons com ara “ Chus “ , o “35 millones de borregos" i si m’apureu molt per “fa 20 anys que tinc 20 anys, el nostre company Cuc avui arriba als 41. Felicitats home. Far i guia espiritual del club durant molts anys, el tenim capcot ,aclaparat, alacaigut, angoixat, afligit, atribolat, consternat, penedit, deprimit, melancòlic, ,trist, abatut, aclaparat, angoixat, afligit. “L’edat em domina” diu ell amb un filet de veu mentre mastega una patata sabor pernil serrà. Nomes dir-li que es deixi de punyetes i castanyes i a xingar que son dos dies, que aviat se’ns espatllarà la bomba i llavors ja tindrem temps de contar-nos batalletes. Lo dit Felicitats Cuc.

  (cliqueu, cliqueu i veureu millor)

Foto del concert de Tijuana in Blue a Bellpuig. La fletxa marca les lupes del Cuc que duia en aquella época

Deu minutets a l’entre pa i pa donen per molt, sobre tot després d’uns partidets de gallibàsquet , unes cervesetes i unes patatotes untades de sabor pernil serrà, d’aquelles que li agraden al Pkto. Varis son els temes que es varem tractar i que anirem desenvolupant en els següents post.

La primera, es que en Cuc es viu. La crida d’en Musclin va tenir l’efecte desitjat i el seu primogènit el va alliberar d'on el tenia tancat, una petita reproducció a escala 1:50 de la casa dels Teletubis dels quals ara ,es fan incondicional, gairebé un gruppie de la Lala.

La segona, s’ha programat un sopar only men pel proper 13 de març, o sigui que podeu començar a remenar l’agenda i deixar lliure aquesta nit.

La tercera, possible sessió de l’espa reneix tot just abans de sopar.

La quarta , visionar de nou fotos de les despedides, ja que el Petxo te veritables i traumàtiques llacunes que no pot omplir.

El canvi del menú de la Bota de l'avi no ens acaba de convencer, per lo que segurament es buscarà un local alternatiu.

Aquesta foto que us presento me l'ha donat el de les fotos Valls. Es veu que se li va "transpapela" entre tant carrete. En ella es veu a alts càrrec directius, ministre d'esports i ministre d'economia i al senyor que rechupeteige guatlles, tot fent la migdiada a l’habitacio que varen compartir a l’Hostal Alhambra de Madrid . 

 “Amb molt de carinyo pels meus querubins, i laiket us....Nelson." 

 es la dedicatoria que porta "al detras" la foto.

(Premi per qui encerti la relació correcta de personatges)

Ahir les meves obligacions amperils, soc juntament amb el Traussi i la Mónica la comissió de festes de Cole de l’heretera universal, em van dur al carnestoltes de Mollerussa Hard Version, es a dir Rua mes sopar de les 16:30 a les 02:07. Tots de pirates la mar de majos i ferotges. Després de pasejar pel poble amb un fred que pelava  coca amb xocolata , sopar i després ball amb La Chata, una orquestra que l’ajuntament va contractar que si menys no era de la primera època de la postguerra civil. Vaig veure gent que feia temps que no en sabia res. Gent molt desmillorada, vidus ballant a lo loco amb una senyora separada, padrins ¿separats? Ballant amb jovenetes, g.i.l.f.'s ballant molt sensualment la Casita de papel amb els seus homes,  presidents de clubs de futbol arrimant l'api descaradament amb una senyora que era la seva, mamàs que de joves estaven com un canó i ara estan a punt d’explotar i be, la resta de Mollerussa. Però vaig al tema que ens interessa, les m.i.l.f.’s mollerusenques. Poques, espècie en vies d’extinció, contades amb els dits de la ma, tres pirates, una de grease, un parell d’excursionistes, dos que anaven de carrer i aquí ja paro. Ens fem grans socis i patitzants, ens fem grans , o es que les m.i.l.f.’s es van quedar a casa seva a lo que toca,  a la f. de m.i.l.f.???

(les de l'albada al final es van despendolar una miquetona)

Doncs si, la patent mesetaria ja existeix. Exigim el seu equivalent pel Pla.

 

(S.D.P.)