Mollerussa Hard Version

Ahir les meves obligacions amperils, soc juntament amb el Traussi i la Mónica la comissió de festes de Cole de l’heretera universal, em van dur al carnestoltes de Mollerussa Hard Version, es a dir Rua mes sopar de les 16:30 a les 02:07. Tots de pirates la mar de majos i ferotges. Després de pasejar pel poble amb un fred que pelava  coca amb xocolata , sopar i després ball amb La Chata, una orquestra que l’ajuntament va contractar que si menys no era de la primera època de la postguerra civil. Vaig veure gent que feia temps que no en sabia res. Gent molt desmillorada, vidus ballant a lo loco amb una senyora separada, padrins ¿separats? Ballant amb jovenetes, g.i.l.f.'s ballant molt sensualment la Casita de papel amb els seus homes,  presidents de clubs de futbol arrimant l'api descaradament amb una senyora que era la seva, mamàs que de joves estaven com un canó i ara estan a punt d’explotar i be, la resta de Mollerussa. Però vaig al tema que ens interessa, les m.i.l.f.’s mollerusenques. Poques, espècie en vies d’extinció, contades amb els dits de la ma, tres pirates, una de grease, un parell d’excursionistes, dos que anaven de carrer i aquí ja paro. Ens fem grans socis i patitzants, ens fem grans , o es que les m.i.l.f.’s es van quedar a casa seva a lo que toca,  a la f. de m.i.l.f.???

(les de l'albada al final es van despendolar una miquetona)