I jo anant perdent el temps amb Vulverde, Ullrech, Pintani, Cantador i els demes de la serpiente multicolor. Giro, Tour i Vuelta mixte ja.

(la del casc vermell es la lider, crec)

Un altre al pot. El nostre benvolgut soci fundador Joan en fa 40. He trobat aquesta cançó del tal Randy Roots, que ja de jove insisties en dir-me tot agafant-me pel coll que era el millor guitarrista del mon. Ara a passar la resta de quarentenari amb joia i xerinola . Com dic sempre a tots els que entreu en aquesta bonica etapa de l’edat masculina, ara us fotreu un fart de fer punxa que farà terror , ja que la maduresa, l’experiència el saber fer i estar es lo que mes agrada a les xicotetes . Felicitats Joan

(vols dir que era tant bo en Randy?)

Kit, el cotxe fantàstic, el Ford Gran Torino amb la ratlleta blanca de l’Starsky, el de Pere Picapedra, el Delorean i per sobre de tots, el talbot 150 color marron cachumbo de la familia, la mar de molon, que traspassà tràgicament una nit tornant de Lleida. He trobat aquesta instantània per els que no el vareu poder veure el dia de l’accident. Pavernos matao , a que si Paco ?.

(Foto cedida per mon Pare. Quin disgust va tenir aquell dia)

I pensar que jo era un fan absolut d’en Bear Grylls. Volia el seu rellotge, la navalla, comprar uns pantalons iguals. Un paio que el tiraven en mig de qualsevol lloc perdut a la quinta forca i ell solet tornava tant ricament a la civilització. Però quin desengany. En aquest vídeo es veu a en Bear ficant-li emoció:

“He de passar aquesta esquerda amb una caiguda de 80.000.000 metres. Cuidao si ho feu”

Acte seguit surt un guiri i veieu com ho fa.

(desde lo de que els reis són els pares que no m'havia desil.lusionat tant)

En resposta a Cicloturisme II, i no vull entrar en una guerra ciclistico-basquetbolista us he de dir que tanta gent, tanta gent a la carretera no m'he trobat. Alguna xurri una mica despistadota no us dire que no, però millor apunteu-vos a fer una etapeta i ho podreu comprovar. Això si millor trobar-se-les d'una en una que de dos en dos, que després passa lo que passa.

(foto feta l'ultim dia per, crec, Noe Viles)

Musle, tu ves voltant sol per les carreteres, que qualsevol dia et passa això!

Voleu dir que triomfarem tant com aquesta noia.

Senyors del basquet dissabtil, a veure quan ens obsequien amb una exhibició com la d'aquestos nanos.

(no em crec ni la meitat però donen el pego oi?)

Cadascú que es miri a l'espill o que demani ajuda a la parella, però tots els OnlyMen hi sortim reflexats.
I qui digui que no que ho demostri.

Jo no he gosat a posar-hi noms !

Menys "mamporrero", (com es en català?) de la Xispa, simpàtic nom de la gossa que vigila el recinte on treballo, ja he fet de tot en el meu nou lloc de treball. Torno a donar les gracies a tots els deus per haver-me aconseguit aquesta feina. No, no es cap critica irònica, no entengueu malament. Comparat amb l’antro politburoritzat on treballa el Body, i jo mateix anteriorment, això es gloria beneïda. No es per això pel que publico. Si lo jefe, cosa gairebé impossible però apel•lant al seu sentiment catalanista tot just un dia després de la diada nacional , ens dona festa, reprendre els entrenaments per afrontar d’una vegada per totes l’ascensió al Tourmalet (maig 2010). Se que estareu al bàsquet, però pels mes intrèpids i agosarats :

The micro volta III editon revised

(obrim mercat al Japó con l'Espanyol)

Ja he acabat els punyeterets llibres del millenium, i tal com diría el Cuc:

no mate moros

Després d’aquest període d’inactivitat i desconnexió, veig que aquí no publica ni Cristo. Be ja en parlarem tot sopant el dia que ens proposi el president en funcions, per elegir democraticament al nou president i explicar el viatge a Madrid, encara que jo veuria amb molt bons ulls el proper 18 de setembre.

( Necessitava desenganxar, ara ja està)

Tot parlant amb l'ex President, recordem el post amb la seva dimissió, i amb els poders que m'atorga ser president en funcions,
jejejeje quin càrrec, no??

Es planteja la possibilitat de fer el soparet que cada any fem a finals d'estiu.
Sembla ser que els primers caps de setmana de setembre podien ser les millors per a comentar com ha anat l'estiu i posar en comú les experiències i fotografies de Madrid i...

celebrar les noves eleccions

a la presidència dels ONLY MEN, òrfana en aquests moments.

Senyores i senyors per primer cop en molts, molts, que dic molt, moltíssims anys estic de Rodriguez. Si, com en Pajares, Esteso, Garisa o Soria, estic a les meves "anches" per casa. Si algú em necessita per qualsevol activitat lúdico-erotico-festivalera-nocturna, que em faci un llamacuelga al mòbil i ja veure el que puc aportar a la situació.

( potser serà d'ells, això de la cobertura)

Tal com diu el nom del nostre club ONLY MEN can do!

Tercer punt del programa muslià. A tots ens agrada l'esport, be menys el basquet. Però el practiquem a rampells, tennis, futbol, ciclisme, escalada, escacs, jetcundo, natació, basquet, jogging, ioga. Es per això que el proper mandat el departament d'esports estarà format per mes d'una persona i, es aquí on ve la novetat:

3- Creació d'una secció especialitzada en esports de risc, water-bondage, trios, milfs, filfs, mmf, ffm, ai likeds i demes, per tal de dur el pavelló onlymeniana mes enllà de lo humanament possible ,intentant de millorar el record de l’Arano.

(Et sobren 3 usain encara. Vist en Flapa)

Sempre us he comentat que just abans de tancar els ullets al sobre a descansar l’esqueleto carrego mentalment un parell de C.D.’s, gairebé sempre de caire eròtic on surten xicotetes de la localitat o no, trios quartetos o quintetos, grans estrelles de Hollywood i de les series americanes o catalanes i situacions mil que tot Home li agradaria viure. Be he trobat probes científiques que a continuació exposo i que donen peu al que serà la segona línea mestra del meu programa:

2 - Recerca constant i ferma de totes les pel•lícules classificades com a “S” de l’època dels 80, quan em (ens) colava-em al cine Urgell a la sala B a tercera fila, i aquell acomodador calb i amb ulleres m’enganxava i em feia sortir, per a la creació de la BDCOM (Base de dades del Club Only Men) .

(real como la vida misma)

Els nostres pares si que tenien revistes com deu mana. A casa meva sol arriba el National geographic i para de contar. Per 40 peles a l'any 77 podies gaudir de la revista EH, que no vaig veure mai a les estanteries de Sarri o del Dalmases. D’aquí he tret el que serà un dels punts principals del meu programa electoral:

1 - Intentar esbrinar on caram distribueixen aquesta pistola i adquirir una per a “use y disfrute” dels membres del club

(no se si va a piles o amb acumuladors)

La paralització de la vida social del club es mes que evident. Amb aquesta calor qualsevol es fot davant de l’ordinador a penjar romanços i historietes de duro. Tot just a un mes de les eleccions a president, encara no hi ha cap presidenciable. Si, se que normalment a última hora surten candidats darrera dels ossos de guatlles que deixa el Traussi, gent que prometent un cubata us entabana de mala manera i aconsegueix el vostre vot. Es per això que com cada any per aquestes dades em presento de nou a President. Ben aviat us donaré la línea mestra del meu programa. I recorda no et deixis enredar i Vota Musle

(aquestos cinc son els que em portaran tot el tema de la campanya)

Encara tinc el peu a la remanguillé. Si nois, després de un mes encara em dura el punyetero esquinç de turmell que em vaig fer jugant al pitjor joc de l’historia, segurament ideat per Belcebú, Leviatán, Belial, Azazel i Satan un dia que s’avorrien. Una setmana de baixa em donava la Dra. Sánchez i fer repòs absolut. La vaig mirar als ulls i li vaig preguntar amb to dolcet... Vostè no coneix en Petxinho oi?. Tot just quan ja tenia en ment la segona edició de la Micro Volta, amb noves etapes, la pre- campanya electoral amb un parell de festes nocturnes per recaptar fons per la meva reelecció després del bluf de la trama Periquito dos, el assalt definitiu a l’opcio trio i mil coses mes. Totes a prendre pel sac per culpa del bàsquet. Be en definitiva.....ens podrà dir el nou flamant president en funcions quan seran les properes eleccions i on? Si us plau pronunciïs en breu, ja que el meu jefe es una mica torra collonets amb això de les festes i potser hauria d’organitzar-me l’agenda per poder assistir.

(s'acabo, no tornaré mai mes)

Se de molt bona tinta, que el Txemita des de que va venir de madrid, es vol canviar la Choped bike per un model molt mes cridaner i alternatiu. En exclusiva la nova futura bici del Txemita.

( Tres plats i no se quants pinyons)

No vull encetar una guerra com la de mitjons amb rombes o sense. Però crec que aquesta visió de la guardiola de la Patricia li dona mil voltes a qualsevol espechugamenta de la Rubio.

( la cua per fer un ingrés substanciós)

Ja no es fan les coses com abans. Hem passat de les hombreres de los ochenta's a aquesta filigrana del Japó. Si la demano per reis me la portaran?

( Si es que es per lo que penso que es, al tanto)

Per aclamació popular, he hagut de fer aquesta entrada.

Això potser li puja la moral al Super Primer Ministre , després del cop psicològic del diumenge i el cop gairebé inhuma d’aguantar al Pere D. i la seva ja mítica pregunta de com ha anat la setmana durant cinc horetes. Se de bona tinta que beu els vents per la Pili Rubio. Apa abans de que l’eliminin del yutube.

(la veritat no se que li veu però bueno, allà ell)

Senyors no va poder ser. No varem poder assistir a la inauguració de l’estadi de Cornellà. Mea culpa. No, no penso en involucrar a un subsecretari que es mengi el marron. Ni desmentiré en cap moment que jo vaig dir diego on volia dir digo, ni trobareu cap taca sospitosa en la meva samarreta d’embotits Gemi. En fi en moments com aquests es quan un Home d’estat ha de saber estar al seu lloc i fer el que ha de fer.

Dimiteixo

En Aquestos moments de tensa espera fins les properes eleccions ,que tindrien que haver estat l'últim cap de setmana d'agost o el primer de setembre, deixo tot en mans del Super Primer Ministre, principal damnificat en la Trama "Periquito dos".

(dejo el cargo lleno de orgullo y satisfación.......)

Doncs si nois, si.
Potser no cal recordar que ahir van inaugurar el Nou Estadi periquito de Cornellà - El Prat i que ho vaig veure per la tele, jo vinga confiar amb el presi i els seus familiars "consíguelotodo" i ja en veieu el resultat. Res de res, amb la il·lusió que em feia!!!

Qui si és efectiu és en Pere D, divendres passat em truca i em diu dilluns a les set et passo a buscar amb el Paco per anar a fer una caminada cap a les muntanyes de Prades, i patam dit i fet.
Avui ales set, puntual com un clau, ja el tenia davant de casa.

Hem fet una caminadeta (plana 25) de gairebé 5 horetes, anada i tornada, des de l'aparcament de Poblet fins al Mirador de Pena i un tram de camí cap a Castellfollit, força xulo tot plegat, ja fa anys ho havíem fet en bici, avui a peu n'hem apreciat molts més els detalls.

CONCLUSIÓ: Què n'aprenguin!!!

Poc a poc anirem publicant algunes imatges de la sortida Only Men per Madrid.
Només en farem un petit tast, doncs en hi ha de "fuertes, fuertes, fuertes"

Tot participant a la sortida tindrà accés a totes les imatges en properes dates, ara estan en procés d'edició

Serà perquè som tots OnlyMen, si convé suposo que es podria fer alguna excepció, oi?

Personalment, jo sempre acabo amb mal de cul,
però veig que en hi ha que acaben
d'una altra manera... mireu, mireu!

Un altra simpàtica instantània del viatge a Madrid, mentre esperem pacientment a la presentació oficial de la resta de fotografies. Crec recordar que mentre visitàvem el Retiro una simpàtica hostessa va convidar-nos molt amablement a pujar a veure els pins que hi ha vora el llac on Paco Martinez Soria va rodar mítiques escenes . Vet aquí l’instantània. D’esquerra a dreta en Txema, Traus, Sisco, la Tilda, Pau, David, Petxo i tancant la comitiva el Paquito. Des d’aquí volem agrair a la Tilde el detall envers al nostre club.

(pescant tonyines estavem......)

Australian Dear visitor:

How is that you have come here? as we have more visits to Australia what of Catalonia? Tell us why and we will comment honorary member of the antipodes. Excuse my clumsy english. Thanks

Resseguint les estadístiques del blog, que us hauríeu de mirar tots, denoto estorat que hi ha mes visitants d’Austràlia que d’aquí al costat. Com es això? No serà per la publicitat que va deixar el Super primer ministre a la Bardemcilla ? I si es així que carambanos va escriure? Us deixo les dels dos últims dies per a que reflexioneu i ho discutim tots plegats.

(26 de juliol de 2009)

(27 de juliol de 2009)

Vaig voltar per la vora una estona però no vaig escoltar en cap moment la musiquilla indi-rock-pop-sideral-hippie-unamicamescapallaquecapaqui que normalment es portava pel Look. Serà qüestió d’entrar i demanar una Sant Miquel

(hi ha fins i tot popeyes)

Si nois, si, sembla que el Presi s'està comportant com a tal i està movent tots els fils per aconseguir les entrades de l'inauguració de l'Estadi Perico de Cornellà.

Una mostra que constata la fe del musle amb el Facebook

Tu si que vales President!!!

Se que fa calor, que tots penseu en les vacances, se que tothom es a la piscina, se que tots espereu frissosos el cap de setmana pel basquet. Però no correu tant. Aquest divendres alla a les deu i algo hi ha una petita xerrada coloqui envers a la possibilitat gairebé inaccessible d'enviar una representació del club only men a la inauguració de l'estadi de Cornella. Després de l'exposició, que de ben segur serà breu i concisa passarem a les cervessetes i guisquets allà al Breiko mateix i mes endavant al llarg de la nit on mes xurris i hagin. No hi falteu.

(Una seguidora del Nakamura amb l'equipació blanc i blava a l'endrada de l'estadi)

No tireu mai res, que tot s'aprofita

deien els padrins que van patir la guerra. Ara l'anxova (F.D.A.) podria passar perfectament com el logo de nike.

(me la pido en blau ceeeeeel)

No se pas el perque però em cau millor l’Armstrong que el Contador. No, no es a nivell de Nadal, Lorenzo, Alonso, Guibernau i tants d’altres. Potser es que l’Armstrong es gairebé un quarenton? Menudos etapons, entre tanta canalla el xaval de tant en tant encara els hi fica per corbata a tots.

(ni cotxe ni castanyes.... a pelo)

El poder del club s’expandeix. Després d’assolir càrrecs de vital importància en justícia, Després d’assolir un càrrec de rellevància en la banca. Després de tenir terratinents sense escrúpols amb termes sencers de pobles. Després d’infiltrar-nos en el mon de la Construcció de les mes grans infraestructures del mon. Després de col•locar un dels nostres en el dur mon de la lluita pel Nobel de literatura apartat poesia. Nomes ens faltava l’educació de les generacions venidores. Amb el proper assalt a presidència de l’A.M.P.A, l’infiltrat en l’escola privada que molt lentament inculca al alumnat el nostre pla, ara per fi tenim accés a l’escola pública, ja que el nostre company i sin embargo amigo Paquito ha aprovat les oposicions.
Si senyors, el conegut com el Pollo pel seus alumnes, amb una ma a cada ou, després de la disbauxa madrilenya, sense haver estudiat gaire, 1 o 2 temes, ja el tenim col•locat al funcionariat estatal. Felicitats Paco.

(falta la d'angles que esta de baixa per crisi d'ansietat)

Com a bon fabricant d'anxoves,
sortiré aquesta nit ben distret
i si n'enganxés una de més jove,
potser acabariem en un polvet.

Perque els flams costen igual
tant si són amb nata com sense,
i em sua la polla si cap al final
ella fos lletja i no s'ho pensa.

Com ja sabeu la propera sortida es a la inauguració de l’estadi de Cornellà. De moment sol hi ha apuntats dos persones que depenen al cent per cent de que L’I.P., contacte barceloní del president, aconsegueixi les entrades. Buscant informació ja m’han dit que esta la cosa mu malita i us transcric el mail que he rebut:

Hola, Sr. President, bona tarda.
Encara no es poden adquirir entrades pel partit. De fet, segons les meves informacions, només es possaran a la venda un número reduït d´entrades, potser unes 3000, i en tindran accés preferent els socis, i si en queda alguna en podran accedir els no socis directament a taquilla, però no crec que n´arribin. És molt complicat, realment, per la forta demanda que n´hi haurà.

Per preparar dita sortida se us convoca el proper divendres 24 de juliol a fer una cervecilla o lo que surja alla als volt de dos quarts i mig d’onze al Breiko. Superprimer ministre alli l'espero.

(els nous vestidors amb Tamudo,Nakamura Coromina i Torrejon)

Se que aquest post em costarà el càrrec. Que el sotrac de vots en les properes eleccions el 30 d’agost serà inevitable i previsible. Que no es tindrà en compte la gestió immaculada del meu mandat. Però que caray tant Cristiano, tant Villa, tant Messi i tanta mandanga. Imposible is nothing........si es al mismo precio es clar.

(majo fi i oriental)

Per Madrid vam riure una bona estona amb l'anècdota del Jack Palance,
crec que aquest noi del vídeo és un ferm aspirant a FDA.

La teva puresa infinita
remou sentiments amagats,
la darrera pàgina escrita
sobre aquest amor obcecat.

Incognoscible ser o no ser
d'una relació embrionària;
a cops em pregunto per qué
el cor pren eixa grandària.

El tresor de la teva mirada
val molts milions i milions,
la veig en cada cantonada
quan tombo pels carrerons.


Eis. En motiu del meu aniversari, us convoco a tots a fer unes canyes i unes tapes al Bar Dorado(donat que per la zona del bascket està tot tancat) demà dissabte a 2/4 de 7. Per suposat podeu portar les dones i els crios. Caray, que només s'en fan 40 una vegada a la vida.
Llarga vida al club only-men!!!.

Encara estic sota shock anafilàctic. Amb prou feines puc endreçar els milers de carpetes, imatges i videos virtuals, que coi de virtuals carnals a full, que tinc per emmagatzemar al meu petit cervellet. Res en pic estigui el Sisco per aquí, s'organitza un sopar amb diapositives estil Cuerpo i els seu viatge a Egipte i nos echamos unas risas. Les meves fotos no són res de l'altre món. Per cert, si ja m'he menjat la porra amb el cafè amb llet, que es lo que tens entre les mans.....xatin?

(estatua humana a la plaza Mayor)

(crec que el Sisco te la de frente, amb els caps de nadó en primer terme)

Comencem a recordar, que als quaranta ja marxa la memòria. Aneu afegint les paraules, frases i altres coses que recordeu.

SDP, ANCHOA, FABRICANT D'ANCHOES, MILF, GILF, FILF, FLIGFSDLT (Paquito dixit),
¿ES EL MISMO PRECIO?, I LIKE IT, FULL, MAN OF PALAU,...

Vinga, aneu apuntant...

Quarentenari o acròstic

(lo de la samarreta blanca es circumstancial. Homenatge total al Txema)

Edat meravellosa els 40 amic Txemilla
Mostrar pots la panxa amb molt d’orgull
Sempre i quan no hagi prop una pubilla
Ufanosament disposada a que la fiquis en remull

Amics a aquestes alçades en tens un rosari
La llista d’ells a la colla així es manifesta
Autèntics seguidors fidels del teu poemari
Pendent sempre estan de la teva ultima conquesta


On acabarà tot aixó amic Pigat?
L’únic que et puc assegurar que vagi be:
La certesa infinita que ens tindràs al teu costat
Ara crida fort amb mi..... als 40 ....esedepe

Cau fermament la pluja
en aquesta nit d'estiu,
només manca un quart
pel fotut canvi de dígit.
Em queden amics encara
i també alguna amiga amb perspectives
de possible roçament, o no...
M'envaeix la quietut,
creixen en mi les ganes de viure.

Sabem que estem desentrenats. Sabem que tenim les mateixes o fins i tot menys probabilitats de que l’Espanyol guanyi la Champions amb gol de Nakamura al minut 93 . Sabem que parlem el castellà amb accent. Sabem que només el Txemita i el Paquito estan al mercat de fitxatges. Sabem que no tenim el permís de les nostres santes i benvolents esposes. Però imaginat que per un moment la Verdu, la Esteban, la Quintana , la Campos, la Otero , la Patiño o fins i tot l’Àfrica Luca de Tena et demanen rotllito i que els hi facis una caidita de Roma. Aquí us deixo curset accelerat per tornar a passar la I.T.T. (inspecció tècnica de titolina)

(Canviar Basauri per Madrid al tanto)

Indagant una miqueta he arribat a la plana del bar on diu el Pau es serveixen les millors canyes de Madrid. Però voleu dir que la gent va per les canyes?

(una creucamp si us plau)

Per fi, he tornat. Tot molt bonic per allà al sud. Nerja molt cuqueta ella, Frigiliana molt maca. Granada estupendíssima. Màlaga “mas de lo mismo”. Almuñecar pels iaios de l’imserso i tots els revoltants molt típics fins i elegants ells. La gent simpaticona però poques ganes de treballar, sisisisi i em sap greu dir-ho. Però alla on he anat fins ara de vacances mai, mai de la vida he trobat un bar tancat per descans setmanal, hi ves tu per on per aquestes contrades no hi ha ningú que se’l perdi.
Un parell de desil•lusions. Jo m’esperava per lo menys un parc temàtic tipus port aventura al voltant de Verano Asul però allí no s’hi atansa ni deu a veure el barco del Chanquete,els anglesos feien fotos de la meva heretera universal i jo fent fotos a la Dorada. I l’altra cosa que clama al cel, tota la E.G.B responen a preguntes de Ciències Socials dient que la mes gran obra de la Alhambra de Granada es el patio de los leones, i un dia que hi vaig jo me’l desmantellen, la mare que els va parir sense ni avisar ni res.
Altres dades importantíssimes del viatge.
Tangues: uno o ninguno.
Megabragues: al arribar a dos-cents vint-i-set mil nou vaig parar.
Angleses horterament vestides: A cada cantonada tenia que reinicialitzar el contador del mòbil per owerflow.
Churris dignes de veure a part de la meva santa senyora: dos.
Canals de la tele de l’apartament: Tropecentsmil, tenia un satèl•lit d’aquells que pilles fins i tot segona cadena de Bangla Desh.
Veïnes en boles a mitja nit: cero.
Hores dins la piscina amb l'heretera universal: tendiendo a infinito.
Hores dins el mar amb l'heretera universal: 29 segons aproximadament.
Ara un petit resum fotogràfic amb lo mes destacat.

(el descans del guerrer de mitja tarda, després d'hores de lluita amb l'heretera universal)

(Qui deia que nomes tenia quatre pelots al pit. Passo a presentar-vos a tota la colla: Jacinto, Anselmo, Deodato, Vigilio, Andrés, Superio, Raimundo, Nicolás, José Maria i el petitet li he possat Maxencio)

(la font dels lleons sense els lleons)

(de rexupete)

Tal com sempre faig després de cada viatge, qui vulgui venir a veure la resta del reportatge fotogràfic, esta convidat a casa i tot fent un guisquet el repassarem tranquils.

Els pecats de joventut
pesen quan el temps passa,
aquell fumador de canuts,
aquell catador de bagasses.

Tot per calmar la inquietut
i l'ànsia, de mala manera.
Ara em sento ben perdut,
cercant un altra quimera.

No sé pas a qui s'assembla, m'ajudeu?

Acabo de sentir la notícia, la rosa de Los Ángeles de Charlie, Farrah Fawcett-Majors, s'ha mort.
Com que era de les guapotes que tots seguíem en plena infància, crec que també té un espai en aquest bloc.

>

Ja queda poc per veure Only Men pels carrers de Madrid,
i que sapigueu els d'aquelles contrades que no caurem pas
a les temptacions de la "capital del Reino".

Vigila el que somies,
podria acomplir-se
i fes bo el que tries
per no arraulir-te.

I si per terres madrilenyes
mullo el xurro com mereixo,
ara que m'he deixat grenyes,
sigui guapa la que aconsegeixo.

No aniré amb les dones que fumen,
ja que no m'agrada fer-ho en colla,
no és pel que es digui, em sua la polla,
preferiré colònies de car farumen.

Seguint els savis consells dels sortidors de Madrid, en Traussi i en Pau, hem trucat a la Bardemcilla i canviem l'hora del sopar al primer rantxo de les 21:30. Això si, hem de desallotjar la taula a les 23:30.

(es veu que sempre hi ha cua en aquest bareto)

Ja tenim solucionat l'asunto del sopar a Madrid el Dissabte 4 de juliol. Seguint les vivíssimes recomanacions del nostre Jaume Pastallé particular , s’ha encomanat taula al restaurant La Bardemcilla. Tenim el segon torn, a les 23:30 h. taula a nom del Txemita, el primer era a les 21:30. Ara sol falta arreglar la resta de la nit.

(barri de chueca a 1.5 km de l'hostal segons la guia campsa)

Recupero aquesta foto feta una calorosa tarda de juliol de fa uns quants anyets i alguns membres del club feien excursions al camp. Estàvem perduts per les muntanyes ben be al mig del parc nacional d’Aigüestortes, gairebé tocant a França diria jo. Quan el Pere D, es dirigeix molt seriosament cap a la resta d'expedició amb aquella pose de Com ha anat la setmana? i ens diu:

“Anem cap allà. La ruta indica una collada evident i allò d’allà ho es.”

( tant alt voltavem que la vegetació era inexistent)

Evidentment collada amunt ens varem perdre. Esperem que els guies de Madrid no fallin com en Pere D.