Vacances 2009

Per fi, he tornat. Tot molt bonic per allà al sud. Nerja molt cuqueta ella, Frigiliana molt maca. Granada estupendíssima. Màlaga “mas de lo mismo”. Almuñecar pels iaios de l’imserso i tots els revoltants molt típics fins i elegants ells. La gent simpaticona però poques ganes de treballar, sisisisi i em sap greu dir-ho. Però alla on he anat fins ara de vacances mai, mai de la vida he trobat un bar tancat per descans setmanal, hi ves tu per on per aquestes contrades no hi ha ningú que se’l perdi.
Un parell de desil•lusions. Jo m’esperava per lo menys un parc temàtic tipus port aventura al voltant de Verano Asul però allí no s’hi atansa ni deu a veure el barco del Chanquete,els anglesos feien fotos de la meva heretera universal i jo fent fotos a la Dorada. I l’altra cosa que clama al cel, tota la E.G.B responen a preguntes de Ciències Socials dient que la mes gran obra de la Alhambra de Granada es el patio de los leones, i un dia que hi vaig jo me’l desmantellen, la mare que els va parir sense ni avisar ni res.
Altres dades importantíssimes del viatge.
Tangues: uno o ninguno.
Megabragues: al arribar a dos-cents vint-i-set mil nou vaig parar.
Angleses horterament vestides: A cada cantonada tenia que reinicialitzar el contador del mòbil per owerflow.
Churris dignes de veure a part de la meva santa senyora: dos.
Canals de la tele de l’apartament: Tropecentsmil, tenia un satèl•lit d’aquells que pilles fins i tot segona cadena de Bangla Desh.
Veïnes en boles a mitja nit: cero.
Hores dins la piscina amb l'heretera universal: tendiendo a infinito.
Hores dins el mar amb l'heretera universal: 29 segons aproximadament.
Ara un petit resum fotogràfic amb lo mes destacat.

(el descans del guerrer de mitja tarda, després d'hores de lluita amb l'heretera universal)

(Qui deia que nomes tenia quatre pelots al pit. Passo a presentar-vos a tota la colla: Jacinto, Anselmo, Deodato, Vigilio, Andrés, Superio, Raimundo, Nicolás, José Maria i el petitet li he possat Maxencio)

(la font dels lleons sense els lleons)

(de rexupete)

Tal com sempre faig després de cada viatge, qui vulgui venir a veure la resta del reportatge fotogràfic, esta convidat a casa i tot fent un guisquet el repassarem tranquils.