The Vickie Mendoza diagonal
(on tenim a les nostres senyores?)
Si us afarteu de torrons,
neules i polvorons.
Vigileu la panxolina,
guardeu bé la línia.
Molts estem canosos,
però seguim delirosos
per les carns toves
de les dones joves.
Serà el canvi de dígit
obsessió portada al límit,
ecuador que crida i canta
que ve la crisi dels quaranta.
Si es dóna la ocasió
i demà mireu TV3,
féu una aportació
a la XVIIª marató;
trobareu molts perqués,
ja que les malalties mentals
afecten a molts per igual.
Piscina coberta de Mollerussa, l’intrèpid i inesgotable paradet calent acompanya a la seva heretera universal a curset de natació. Un cop canviada, pujo a les grades a observar com xapoteja per l'aigua. La calor que arriba a fer dins del recinte fa que vagi amb màniga curta, jo i unes quantes mamas. Una, despistada del grup segurament, s’asseu a la meva voreta, i amb una caiguda d'ulls em diu:
Conversa entre dos mamas mentre esperen que la senyoreta arribi per entrar als nens a classe. Es cert que vaig arribar a mitja conversa, ja que feia companyia al Traussi.
-Doncs mira Mare 1, a mi m’agrada que sigui ben llarga i rodoneta, que la pugui agafar be amb una ma, i que al ficar-me-la a la boca noti que encara esta calenteta.
-Uis Mare 2, no totes son iguals, però allà on t’he dit acostumen a posar-te-la mes grossa.
-Molt be Mare 1 ja encomanaré a partir d’ara les baguetines a Cal patet.
-Si, Mare 2, son mes cruixents.
-Adeu Mare 1.
-Adeu Mare 2.
Déu nostre senyor,
guardeu-me dels amors
de seixanta euros.
Són motiu de perdició,
per favor, allunyeu-los.
Et dónen una satisfacció
amb poca indumentària.
Tot és una ficció
del tot momentània.
Ja arriba Nadal i amb ell alguns dies de farteres i perquè no? de provar coses noves.
Aquí us en deixo unes d'originals, ara que ja estem cansats de 69s, helicòpteros, 44 ...
Ja em direu com us han sortit!
Ja fa dies, i anys que algú del club comprava un diari d'absurditats, però encara avui no sé si eren reals o no.
Voltant per aquest món d'internet m'he trobat amb aquesta notícia, que em recorda a aquells anys de la nostra joventut.
PER A ELL:
• Partit de bàsquet uan to uan 6.87 €/hora.
• Feines de la llar bàsiques ( rentar plats, omplir rentaplats, treure escombraries, endreçar revistes i dvd’s del menjador) 5.26 €/hora. Preu especial setmana sencera de 4.52 €/hora.
• Feines de la llar E.D. extreme difficulty (posar rentadora, planxar camises i/o vestits, passar motxo en profunditat ) 15.26 €/hora. Preu especial setmana sencera de 14.52 €/hora.
• Visionar i comentar partit de futbol, sèrie de Tv, programa del cor i/o programes de caire divulgatiu 5.73 €/hora de dia i 8.63 €/hora de nit.
• Lliure disposició 32.56 €/hora.
• Substitucions en actes sexuals a convenir.
PER A ELLES :
• Anar de botigues (Zara, Oysho, Pull & Bear, intimissimi, Ca la Brigida i/o roba en general) 11.23 €/hora. Suplement de 1.23 €/hora si s’ha de dir t’està tot estupend. Plus de perillositat no inclòs si es diu la veritat de 31.25 €/hora
• Conversa sobre gent coneguda criticant i/o admirant segons conveniència de 25.36 €/hora.
• Conversa profunda de temes varis escoltant atentament sense pestanyejar 61.21 €/hora.
• Caidita de Roma 5.86 €/minut. Demes actes de caire sexual a convenir.
• Passeig mirant aparadors 9.32 €/hora.
• Lliure disposició 26.39 €/hora.
Es imprescindible per accedir als serveis , complimentar el següent document.
Ara que malauradament ens despedim del pub de referència onlymenià m'ha semblat una bona idea recordar aquets versos escrits a principis del mileni. Jo no sé valtros, però trobaré a faltar la primera copa, el billar, la música i com no, el tracte personalitzat del Rafel i la Magalí.
Allà tots ens coneixeiem i la vida nocturna de Mollerussa ja mai més serà el mateix, per molts Pubs irlandesos que s'obrin.
Potser els Rolling Stones
seguiran sonant amb fermesa,
o com acompanyament de fons
per poder gaudir d'una cervesa.
O potser els AC/DC tant contundents
faran retronar fort els murs,
i reviurem els millors moments
de rock&roll en estat pur.
Potser els mítics U2
símbols d'una generació,
amb els seus ritmes innovadors
i la seva màgia en el so.
Molt em temo, i es que sóc poruc,
que d'aquí que passin vint anys
continuarem voltant pel LOOK
i no estarem rodejats d'estranys.
Superats tots els problemes fisics i psiquics, el lider del Mus Postal posa en marxa...
La joventut s'esvaeix
entre els dits de la melangia,
el meu abdomen creix
però m'agrada la poesia.
Potser ja a ningú interessa
el que pensa un malalt mental,
però, parlant amb franquesa,
a mi m'és del tot igual.
Trobo a faltar la paternitat
per viure-la dia a dia,
però potser fora insensat
i un mal exemple seria.
(especialista en lo del roce)
( no s’assembla a ningú, no?)
Ei gent, no sé ben bé on "posar" àixò, bé, només dir-vos que com ja sabeu estem a la recta final del que és la història del Pub Look. Vosaltres heu estat durant molt de temps alguns dels protagonistes d'aquesta, gràcies per haver confiat en nosaltres, no només amb el Rafel pare si no també havent continuat visitant-nos amb el meu germà i jo. Ja us passaré un cartell via e-mail per si us animeu a venir aquest mes de desembre, l'últim, farem cada divendres i dissabtes concerts de música look, of course. Avui, per exemple, el Rafel fa el que serà el seu últim bolo al Look, amb Jack Reymond. Després del Barça, això sí:)Un plaer haver-vos conegut i haver restat fidels a la "nostra casa".Magalí
(I pensar que a la mateixa hora fa vint anys m'estava fotent un bocata de calamars al diamar)
Propostes varies ja estudiades i desestimades.
Llogar una casa rural completa (massa pasta i massa fred).
Partits de basquet a La Salle (la canalla, al menys la meva, s'avorreix).
Boti Boti (tot pare de Mollerussa que no volti es allà).
(premi per qui envvi el nom dels 7 princeps)
Canto a la veterania,
canto al Josep Maria
perque estic apenat
de que visqués en l'anonimat.
Sintonitzaves amb el poble,
erets carter dels d'abans
sempre amb l'esperit ben noble,
jo et llegia quan era infant.
Canto i em poso de peu,
canto a una ment inquieta,
canto al record d'un poeta
en Josep M Domenjó i Mateu.
Per la castanyada el varem tenir entre nosaltres al Gary, si si el The Christians. Una mica mes fondon pero ens va deleitar amb les seves balades i moviments sexys al Martin's
Fent costat a les paraules de l'excel·lent article amb el que ens ha obsequiat Asurbanipal, crec que hem de cuidar i fer costat als qui ens expliquen les veritats.
El juez Del Olmo a instàncies de la Kurnikova del Pla ha iniciat una investigació sumarial per a imputar a tots els membres d'una suposada xarxa d' “Injuriadores y Emisores de Palabras Groseras, Zafias y Vulgares contra la Corona”.
Sembla ser que entre ells hi ha Peñafiel, Pilar Urbano y alguns membres de l'OnlyMen.
Ahir a la nit va quedar desenmascarada la ideologia tipus Ku-Klux-Klan el nostre benvolgut os Yogui. Com que no vull faltar a la veritat ni en una coma, consulto, amb els meus ulls cansats, el meu cuadern de bitàcora, on tinc totes les anotacions dels fets, gravíssims, d'aquesta matinada.
Navegavem per les aigües tranquiles del pub LOOK, xerrant com fan les persones civilitzades, honrats pares i mares de família. Vam sortir a parlar de les declaracions de la reina, quan, en Yogui, enfurismat i fora de si (com quan va atacar al pobre caçador), va manifestar el següent, obro cometes:
"No se pueden sacar 300 páginas de una conversación de 5 horas"
"Si quieren vivir juntos (los homosexuales) que vivan, pero en el campo de concentración, y que no le llamen matrimonio"
"El creacionismo debe enseñarse en el Pompeu. Y me cago en Darwin"
D'una manera sosegada i afable, vam intentar fer-lo entrar en raó, perquè el veiem fora de sí, amb els ulls injectats en sang (fruit probablement de l'ingesta de quantitats industrials de panellets amb cirereta) i molt agressiu. Però no hi va haver manera, va continuar dient bajanades de l'estil, obro cometes novament:
"Más que partidario de Obama, me siento muy satisfecho por la posibilidad de que un negro pueda llegar a ser presidente de la plantación de algodón"
"Violencia doméstica...ha ocurrido siempre, lo que ahora se sabe. Y es que el lugar de la mujer es la cocina, fregando y preparando caracoles a la llauna o a la gormanta para el marido que llega de trabajar"
Varem veure que no hi havia res a fer. Segurament portava una intoxicació greu dels panellets esmentats (vaig comptar que se n'havia menjat dues dotzenes: no sabem si va ser culpa de la massa o de la cirereta). I molt hàbilment li vam donar la raó, unes palmadetes a l'esquena i aquí es va acabar la història, que podia haver desembocat en una tragèdia si algú hagués gossat contestar-lo.
I fins aquí els fets d'aquesta matinada, que amb fidelitat notarial faig arribar a tots els membres del club, sobretot els que no hi eren presents.
La Tràfic, tota una institució entre les bandes de versions de l’Estat Espanyol per la seva qualitat i professionalitat, compleix aquest 2006 20 anys d’existència. Van ser dels primers en omplir el buit que existia de grups moderns i en aconseguir atreure el públic jove als envelats i fer-los ballar i cantar a viva veu, versionant amb encert els ritmes més suggerents i ballables –swing, regaee, pop, pop-rock, soul, ska- i els grans èxits de grups com Rolling Stones, The Beatles, Bruce Springsteen; Blues Brothers, Ramones entre molts altres…. Aquest 2005 van quedar finalistes dels premis arc en modalitat millor conjunt de ball.
Aquest any només potser
guanyarem la Copa d'Europa,
perque fins i tot els Estopa
tendeixen a ser culers.
I si no la guanyem,
ja sabem el que patirem.
Acomiadarem amb carinyo
el noctàmbul del Ronaldinho.
Us ho diu un soci del Lleida
i simpatitzant blaugrana.
Als dos els queda molta feina,
i és el resultat qui mana.
(Octubre 2007)
Malament va la mes gran festa post castanyada. Tres mails rebuts.
El Presi se'n va anar de celebració, però els currantes del "pelotón" aquí ens vam quedar fent ruta.
El Gerolstrauser i el Cofarris, amb un gregari de luxe, van surcar els camins del Pla fins arribar a la població de Sant Martí, a la comarca de l'Urgell.
Una paradeta per fer una mossegada, un traguet d'aigua i a pedalar s'ha dit.
Podeu observar al video com les gotes anaven caient quan sortíem de Vilanova de Bellpuig per dirigirn-nos cap als nostres orígens.
Vam acabar ben molls, però satisfets de la feina feta.
La classificació? no hi vam ni pensar a fer-ne, ens ho vam passar tan bé que no hi havia aquella competitivitat que sempre ens vol infundir el Presi, va ser tot bon "rollo" i alegria.
Per tal d’evitar la mes que evident massificació que hi hauria si deixéssim l’entrada lliure a la desbotona'm party a qualsevol element que vulgues vindre, Presidència a optat per emetre unes entrades VIP.’s, nominals i súper exclusives. Aquestes entrades nominals es podran obtenir si sabeu accedir a la següent plana web i seguir les instruccions que en ella rebreu. Us esperem a la Desbotona’m Party. Pista : de dalt cap avall i de dreta a esquerra
(va que es força facilet)
Sento parlar de l'Urgell
i dels seus paratges bells,
de la quietut de Vallbona
monestir per a la dona.
Pels carrers de Tàrrega sento
mil històries i espectacles,
que per fira represento
veure en shorts i xancles.
M'endinso en el museu
dels joguets de Verdú,
cosa que no té preu
si duus un infant en tu.
I tant que podrem passar un cap de setmana sense la figura del muselin,
- què no vindrà al bàsquet?
cap problema, dissabte jugarem igualment, ves a saber si encara millor, sense sentir aquelles esbufegades i aquells cops de panxa.
- Que diumenge no hi serà, cap problema !!
- hora de la sortida en bici, diumenge, 12 oct. a les 9 del matí. Una miqueta més tard, ara que podem triar.
- lloc: davant la caserna dels Mossos de Mollerussa.
- recorregut: Mollerussa, Belianes, Sant Martí de Maldà i tornada per Vilanova de Bellpuig.
Aviat farà divuit anys
que porto dol del pare
i ara em ve l'afany,
de dir-ho i sincerar-me.
Tenia transtorn bipolar,
igual que jo avui en dia;
s'em nuega la gola al parlar
d'aquesta cruel malaltia.
Jo vaig créixer feliç
però alhora amb mancances,
perque el veia sovint trist
i ple de pors i enyorances.
Dec tenir a hores d'ara
el cor delicat i en desús.
El primer amor recordo, encara,
però el veig llunyà i conclús.
La lluna em servirà en safata
d'altres possibles coneixences,
potser alguna serà del tot grata
i compartirem pertenences.
La joventut és un tresor diví,
malaltia que el temps cura.
Que us he de contar des d'aquí?
Compromisos ineludibles, tant publicitaris com de protocol, porten a la direcció de la Micro Volta a avançar l'hora de sortida a les vuit del matí. L'etapa es prou llarga i nosaltres prou lents com per fer-la en tres hores o mes. Per tant us esperem a les vuit del mati davant el col·legi Compeu Faba, antic Pompeu Fabra, rebatejat amb aquesta nomenclatura per la filla del President, (els plats s'assemblen a les olles oi?).