Ni gabinet ni castanyes

En aquests dies de trasbalsos a nivell mundial, vaig intentar reunir al gabinet de crisi, l'anomena't G-4. Tenia unes entrades, de lo mejorcito del pabellon, per veure el partidillo de basquet entre el Lleida i el Gandia. Però, conseller rere conseller, varen anar fallant. El d'interior, tenia que controlar a un petit anarquista pro-Guevara molt contundent en les seves actuacions i estava desbordat. El Conseller d'agricultura, ramaderia i pesca, crec que segons el que vaig entendre per telèfon, s'estava menjant a una nena per sopar. El Conseller d'esports, voltava per Pont de Suert intentant fer-se passar el fred amb una Australiana de molt bon veure. Finalment vaig decidir de trucar al Cap de l'oposició que molt amablement va declinar l'invitació tot esmentant no se que d'un curset de natació sincronitzada de preparació pels propers actes del quarentenari. L'únic, el Primer Ministre, va deixar tota feina per donar-se en cos i anima al servei del Club, es per això que l'ascendeixo a Super Primer Ministre. Per altra banda, poca crisi varem poder arreglar amb aquest mini gabinet. El partit de basquet em va reafirmar en les meves conviccions de que el basquets es un joc per a les nenes del col.legi del Carme. Cada cistella, tocada de culet. Cada temps mort, abraçades i petonets i mes tocada de culets, el xulet del surfista en plan Nadal després de fer una canasta (ni que fos Jordan a l'últim partit de l'ultima final que va disputar). Res, lo millor el numero 8 del Club de basquet Gandia, l'Elvis Evora pivot paquitiniano alla on els hagi.

(ojala tingues aquest gabinet però.....)