Després del Look...

(Extracte del diari personal de Pelícano Davis Jr.)

1 de novembre de 2006, 3 AM:

Cansat d'estar-me al Look amb la meva cocacoleta (ja començo a notar els efectes de la sobrealimentació) i d'admirar la meleneta de la hispano-suïssa, decideixo anar cap al Martin's a veure si alegro una mica més la vista. Conscient que sóc l'únic membre actiu de l'oposició intento amotinar-me contra el president dictador, el calvo de Palau.

Arribem al Look, els meus adlàteres i jo. Um...jovenetes, se'ls hi fa la pipitilla aigua i els mugrons a punt per tallar diamants. Veig els charcos per terra. Noto que se'm fica burra. Converso amb una d'aquestes belleses:



Li parlo de musles, barbetes i vídeos de japoneses, ah...i de l'Azkar. Li insinuo d'anar al Coprabo a comprar almejes, je, je...

Vaig a demanar un mirinda de llimó i la perdo de vista.


Aburrit, decideixo exhibir-me al mig de la pista de ball. Per fer-ho més espectacular, em calço els patins que em van regalar per la primera comunió. Noto que causo sensació:






Tothom em mira amb cara d'admiració i la pista de ball me la faig meva. El detall de ficar-me al penis l'anella de la llauna de mirinda ha estat un encert.

Tinc la boca seca i ardors d'estómac. Demano un vichy catalán per reidratar-me la zona pelícano.

Veig al pexinho que a fet un espai d'un km quadrat al seu voltant. Està explicant històries de la mili.

Decideixo ballar amb ell (casualment porta també els patins de velcro que es va comprar al mercat de Mollerussa a la dècada dels 70):





El Petxinho fent honor al seu nom.




Suats com a porcs, busquem amb la mirada admiradores embadalides amb la nostra coreografia. Desgraciadament no queda ningú al Martin's i els cambrers ens miren amb cara de mala llet. Ningú, ah no!, en un racó un membre plantígrad del Club que ha passat gana (doncs només a rossegat ossos com un "San Bernardo") s'està cruspint una hamburguesa:







Noto arcades al veure com en Yogui devora l'hamburguesa. Vaig corrent al lavabo i arrojo una altra vegada.

He de tornar a casa. Són les 6 AM. Demà serà un dia molt dur. Tindré el nas vermell i la barbeta inflamada. Aniré escabellat i no em mouré del sofà. Exerciré de dolent d'Érase una vez el hombre.



Només em queda un rec-rec. Que haurà fet la Junta Directiva? S'han quedat al Look jugant al billar:


O potser, han agafat un taxi:















I han anat a fer paracaidisme:



En fi, ara a esperar el fi d'any...

Hasta mañana, mi querido diario.