Farts de llegendes urbanes el nostre estimat president ha fet el gasto de comprar un Polígraf. Per fi esbrinarem les veritats mes ocultes dels membres del club i sortiran a la llum obscurs secrets que tothom sabia però ningú s'atrevia a dir.

Ara que venen temps de llargues sobretaules qui no troba a faltar aquelles aventures del Petxo al quarter!
M'han fet arribar aquest document que crec que el Petxinyo ens en podrà fer cinc cèntims per cap d'any.

M'han tocat la fibra. S'ha d'anar amb molta cura del que es fa o el que es diu davant de la canalla.
El post serio d'en Sami Davits Jr.

Solomillo Wellington

Ingredientes para 4 personas:
* 1 solomillo de ternera de un Kg. aproximadamente,
* 400 gr. de hojaldre,
* 200 gr. de champiñones,
* 100 ml. de crema de leche,
* 1 huevo,
* 1 cebolla,
* harina,
* mantequilla,
* sal,
* pimienta,
* aceite de oliva.

Método: Poner en una fuente honda el solomillo y cubrirlo con una mezcla de aceite de oliva, jerez, pimienta negra en grano y sal.

Mantenerlo en el frigorífico por espacio de dos horas como mínimo. Pasado este tiempo, dorarlo a fuego fuerte por ambos lados y reservarlo. En el aceite sobrante, sofreír la cebolla bien picadita, luego añadir los champiñones bien limpios y picados.

Cuando este conjunto esté doradito se debe incorporar la crema de leche, dejando cocer unos minutos. salpimentar y reservar. Separar la masa de hojaldre que tendremos a temperatura ambiente. Espolvorear la mesa con harina y con la ayuda de un rodillo extenderla sin perder la forma rectangular.

Poner la pieza en el centro de la masa , poner el fondo que hemos hecho por encima y envolverlo cerrándolo. Luego pintaremos los extremos con huevo batido para que se pegue y los jugos queden condensados. Preparar una bandeja apropiada para horno. Untarla con aceite de oliva y espolvorear a continuación con harina.

Colocar el solomillo con la parte cerrada tocando la bandeja, pintar todo el hojaldre con el huevo batido y meter al horno previamente precalentado a una temperatura de 200º C. durante 30 minutos. Se debe servir acompañado de tomatitos y champiñones a la plancha.

Compte amb el nom del nostre club.

El passat pont de la Constitució tot passejant per Barcelona, a l'entrada d'una tenda veig unes publicacions gratuïtes que ofereixen a molts establiments. GAY Barcelona em va cridar l'atenció, ara mateix no sé pas per què...

Agafo la revista per anar fullejant i quina va ser la meva sorpresa quan arribo a la plana 58, a la secció Ambiente, i al mig d'un seguit de fotografies d'events realitzats durant el mes de novembre a Barcelona apareixen les imatges que em van sobtar d'allò més.

Mireu a les següents fotografies la capçalera que les titula.
Si, si, si... la festa dels Only Men, potser que pensem en canviar el nom del club, o que el registrem com més aviat millor, o que fer una reivindicació pública de que no tenim ploma (si més no, la majoria) o senzillament seguim la corrent i deixem-nos anar i comencem els fregaments i tocaments entre membres per fer honor a les fotografies que es relacionen amb el nostre nom del club.Vosaltres decidireu ! Jo no voldria pas trobar-me al mig de tanta testosterona... o potser si !

En el procés de recuperació de la memòria històrica del club, començada amb el resum del mundial fondarellenc, descobrim ara un del moments mes negres de la nostra curta historia. Recordeu com la malvada bruixa va regalar a la dolça Blancaneus la poma? Si veritat, doncs com si d’una malvada bruixa es tractes va actuar el nostre president, regalant al cap de l’oposició el famosíssim “anillo peneano”.
Utilitzat nomes un cop, ja que despres vaig tenir que estar un mes i mig de baixa d’anar al cachodromo, l’anillo peneano va esdevenir dins el club com un objecte màgic que podia fer i desfer la voluntat de les fèmines. Res mes lluny de la veritat. Al veure-te’l posat prens un caire de pilota de platja, d’aquelles que s’ha d’estirar l’anella per desinflar-la.
Qui vulgui fer-se amb aquest mític objecte que deixi la seva oferta als comentaris i si es bona, es podrà fer la transacció.

EL SEÑOR DE LOS ANILLOS

Tres anillos para los Reyes Elfos bajo el cielo.
Siete para los señores Enanos en casas de piedra.
Nueve para los Hombres Mortales condenados a morir.
Uno para el Señor Oscuro, sobre el trono Oscuro
en la Tierra de Mordor donde se extienden las Sombras.
Un Anillo para gobernarlos a todos.
Un Anillo para encontrarlos.
Un Anillo para atraerlos a todos y atarlos en las tinieblas
en la Tierra de Mordor donde se extienden las Sombras.

Senyor Tolkien ja l'hem trobat. Passi per la seu social del club i si vol se’l podrà endur.

Ja hi som. El nadal com cada any omplirà els nostres cors de joia i xerinola. Ep i sigueu bons que si no els Mags no us portaran res de res.

ELS MEMBRES DEL C.S.I.O.M
US DESITGEM UN BON NADAL

Pels pagesos, pels transportistes, pels banquers, pels professors de gimnàstica, pels administratius, pels funcionaris, pels operaris, pels comercials, pels a.t.s., pels professors de matemàtiques, pels geòlegs.

avui 17 de desembre de 2006 a partir de les 18:30 reunió a cal Petxinho. Discutirem la temàtica de la nit de cap d'any. No hi falteu.

Els homes en principi som molt valents. Però us imagineu que faríeu si esteu tranquil•lament en un jacuzzi hi us entressin tres japoneses, o en cas de faltar japoneses catalanetes, en boles?


1. Perdonin alguna de vostes em pot mirar el musle, es que m'ha vingut una rampa.
2. Perdo però m'he deixat el gas encès.
3. Sabeu l'última del president de l'Only-men?.
4. Com ha anat la setmana senyoretes?.
5. Jejejeje on tinc les tisores de podar.
6. Coffe with milk ladies?
7. Heu escoltat l'últim dis de friundenbius and de fontanals, grup vocal de l'alta normandia?

Si, jo també escolliria aquesta.

Davant l'allau de comentaris rebuts, el c.s.i.o.m. mitjançant el seu màxim representant, o sigui jo, informa que l’elecció de la temàtica per la nit de cap d'any serà:

The Alien party resureccion

Imagineu la casa del Petxinho en una lleu penombra. Cables d'obra, canonades amb fluids no identificats, llargs passadissos a les fosques,tothom darrera tothom intentant esbrinar on s'amaga l'alien. Nomes cal triar a la teniente Ripley que serà.....
- Oh mai gud que es això..
- brusuusua arrggfs
- no no plis hel mi
- roarrrrrr grrrrrr
-Noooooooo0oooo00000

(la nostromo)

Ja arriba cap d'any. Voleu un altre any a ritme de campanades de tele 5 i de Carmen Sevilla? Un altre any amb psicòpata de per mig? reeditar el no menys celebrat karaoke? o el Furor? No us deixeu enredar per la comoditat de que us ho donin tot fet i mastegat tal com proposa l'actual junta.
Des del c.s.i.o.m. proposem una sèrie de visions de la festa de cap d'any que s'allunyen de tot tradicionalisme.

Fi d'any nudista:
Tots en boles, esperant l'entrada d'any sentint com el nostre cos entra en contacte amb el cosmos, o lo que no es el cosmos que ben be podria ser el braç de l'estatua de la lliberat segons qui et toqui al costat.



Festa Ochenta's:
un Revival de l’època en que ens varem conèixer amb els/les nostres respectius/ives parelles. Mecano, Alaska, Los Nikis, Decibelios o Ilegales sonant a tota pastilla pel Loro del mananin.



Festa Tros del Joan:
Tots en bikini com les polaques del tros del Joan. Musica Militar i marxes amenitzant la vetllada que de ben segur se’ns farà curta.



Frat party:
Segur que la majoria dels internautes han vist algun vídeo d'aquestes festes. Alcohol, ballaruga, cervesa que acaba amb desmadre total. El que donaríem per veure al Pere D., un pelet piripi, “encaramant-se” com un llangardaix a una porta de botiga.



Festa de disfresses:
jo hi faré cap de Sammy Davis J.r. i vosaltres? Necessito Dean Martin i Frank Sinatra per guanyar el concurs.



Alien Party:
Foscor i passadissos humits. La casa del petxo es molt gran i podria ser perfectament el Nostromo. Qui anirà de Ripley ?



I així unes quantes mes. Esperem les vostres propostes.

En les tasques de recuperació històrica que esta portant a terme el C.S.I.O.M. , ja que el malvat president vol acabar amb tot rastre del que s’ha fet fins ara, s’han trobat les actes del famosíssim mundial de futbol fondarellenc. Des de el C.S.I.O.M. demanem la reactivació de tant prestigiosa lliga mundial i ens deixem de jocs del col•legi del Carme ( et toco, es palo, ai perdona, personal).

UNA MICA D’HISTÒRIA

Tot just acabar l’eurocopa del 88 i embogits per la dosi massiva de futbol que haviem vist per la tele, la junta que governava amb el beneplacit dels membres del club , va decidir per majoria aclaparadora d’aprofitar les tardes dels dissabtes per jugar al futbol. Durant una llarga temporada es va pensar en crear una competició que aglutines a tots els membres i es llavors quan neix el Mundial de futbol Fondarellenc.

El jovent o nou vinguts us preguntareu en que consistia aquesta lliga i com estava organitzada. Vet a aquí el reglament i normes que en aquells moments regien les tardes del dissabte.

Reunits en el Bar Catalunya, seu social del club Only Men, els aquí reunits elaboren i sotasignent el següent document:

Creació d’un mundial de futbol paral•lel al de la F.I.F.A. Amb les següents particularitats que el diferencien i el fan molt mes atractiu pel gran públic :

- Divisió de la lliga en 5 grans grups.
- El campió de cada grup sortirà de eliminatòries a partit únic que jugaran els equips (països) entre ells per sorteig.
- El campió mundial sortirà de la lliga a partit únic que jugaran els 5 campions dels cinc grups establerts per la F.F.O.M ( federació de futbol de l’Only Men).
- Els cinc grups seran:

1. Africa
2. Oceania
3. Amèrica
4. Europa
5. Asia

El mínim de components d’un equip de futbol serà de 2.
El màxim de components d’un equip de futbol serà de 11.
La creació de l’equip vindrà donada per:

- Elecció de dos capitans i aquests triaran als seus jugadors.
- Per colors de la samarreta.
- Per data de naixement.
- Per la segona lletra del segon cognom de la mare.
- Pel motiu que es cregui convenient en aquells moments.

Les dimensions del camp vindran donades per el nombre de jugadors de cada partit.
La durada de cada partit es il•limitada.
El partit acaba quan un dels equips arriba a la xifra de deu gols, o en els seu defecte quan no es vegi la pilota.
No hi ha àrbitre. Les faltes es xiularan si tots arriben a la conclusió que es falta.
Si el porter diu que es alta, serà alta i no es xiularà gol.
Les demes normes es deixen a consideració dels jugadors de cada partit, i poden variar d’un dia a un altre sense cap motiu aparent.

Endavant i que guanyi el millor.

Tardes i tardes de tres a vuit del vespre, a les fosques, intuint la pilota, gelats, esventats molls i cansats però tots jugant. I no se sap del cert, potser perquè hi ha esports tipus basquet que es mes descansat i de seguida es para, ja que cada dos per tres hi ha una personal, o Tennis que tres quarts del mateix, o potser varen ser pressions del president que veia que no podia triomfar de cap manera al mon del futbol, però la inèrcia de la gent, futbolera de tota la vida, va canviar i es va decantar per altres esports, abandonant la gran empresa de proclamar un veritable campió del mon..
Una temporada, es van disputar els cinc grans slams amb victòria contundent, com no, del nostre president, ja sabeu que a Francesc Franco li posaven els peixos a l’Azor? Doncs al club de tennis mes o menys. Totes els hi cantaven dintre i als contraris Out, ves per on.
També va haver una època de ciclisme. Grans pujades mítiques, Pilar d’Almenara o Castelldans, o la clàssica de Rocafort que va acabar en semitragedia, o la llarguisima Vallbona de les monges amb un lamentable espectable donat pel president ,van donar fe de que el ciclisme tampoc era l’esport elegit.
Desprès ja va arribar el basquet. I aquí es on va esdevenir l’autèntic abandó per gran part dels membres del club, que no veien en el basquet l’autèntic esport d’elit que el club necessita , i que siguem francs, nomes es el futbol.
Es per això, que des de el C.S.I.O.M. demanem a les altes instancies de l’actual junta la restauració del Mundial de futbol Fondarellenc.

(la camaderia a la natura contra la fredor del ciment)

RESUM FINS ARA DEL MUNDIAL
Dels cinc grups que es tenien que disputar, es varen arribar a completar dos, el tercer i quart, Europa i America, es varen deixar a la meitat i l’Asiàtic pendent per complert.

Oceania

Va ser el primer grup en entrar en acció. Format per un total de 16 equips, Austràlia sortia com a gran favorit però no va passar dels octaus. La gran final la van disputar Tahita contra Tonga guanyant el primer en un disputadíssim encontre. L’anècdota del partit es que per problemes amb el marcador electrònic no va quedar enregistrat el resultat final. Els components de l’equip de Tahita eren els inigualables Sisco, Paco, Cuc, Pau i Arano, la gacela del Magreb.
















Africa

El continent amb mes participants. Fins a 36 països van prendre part en aquests emocionant grup. Cap equip partia amb l’etiqueta de favorit, els mes agosarats deien que Camerun podria ser el campió, d’altres es van despenjar amb Zimbabwe. Els mes conservadors per Egipte. Després d’un llarg camí i superar 5 fases la gran final del grup Africà la van disputar Namíbia contra Txad i va guanyar Namíbia amb els jugadors David, Txema i Pau per un clar 10 a 6.






Amèrica i Europa

Al considerar l’organització que eren pocs partits es va decidir de compaginar ambdues competicions. La gran sorpresa d’aquella època va ser l’eliminació de la gran favorita al títol, no nomes del grup, sinó del Mundial, la canarinha Brasil. L’equip format per Cuc, Sisco, Martí i Serrano van caure derrotats per un contundent 10 a 3 infringit per la revelació del campionat, La potentíssima República Dominicana.
En La zona Europea fins a les hores no hi ha cap selecció important eliminada sent cert que encara estan per debutar Alemanya e Itàlia grans favorites per guanyar el títol.







Asia

La gran desconeguda. Una munió de països que tard o d’hora entraran al bombo, ja que d’aquesta zona no existeix encara el sorteig de les fases prèvies.

REACTIVACIO

Ara que hem madurat com a jugadors, no som aquelles gallines boges que corretejaven pel camp, podríem tornar a reactivar el mundial.
Nous fitxatges, Angelet Petxinho o Gerard Grifusa, son l’aportació de sàvia nova que necessitava el campionat.
El C.S.I.O.M. queda a disposició de tots vosaltres, ja sigui per incorporar noves cròniques de l’època, fotografies o records que tingueu.
També tinc aquesta fotografia, però no recordo cap partit on juguessin


Visca el club i lloa al seu president.

L'animador de la festa de fi d'any només pot ser un: Una persona capaç de cridar com un posseït "el psicópataaaaaaa" quan una silueta es retalla en la nit del 31 de desembre i descubrir posteriorment que era el seu respectable senyor pare, una persona que va fer de Caparrós "dicharachero" abans que li agafés el tic, una persona en definitiva que té facultats oratòries i bucals: En Pelicano Davis Jr.

Aquí el veiem, preparant, perfectament uniformat els jocs de fi d'any.






Aquí en una foto retrospectiva d'aquell fi d'any mític en que tots ens vam cagar de por quan va cridar com una histèrica amb un consolador al cul: el psicópataaaaaa!. Tots ens vam donar per morts en una orgia de sang a càrrec del psicòpata. Afortunadament, tot va ser producte de la imaginació malaltissa del nostre benvolgut Pelicano, que tenia els nervis alterats per la barreja de patates xips, pernil dolç, maionesa, suc d'escopinyes i cubates barrejats amb cendra de tabac.

La fotografia recull el moment exacte en que, nerviós, ens va atemorir a tots.

Veieu com lo de les aubertures no sol es cosa meva?

Primeres imatges de l'equip contra el que jugarà el Only-men basquet club. Son de la recollida de trofeus de l'última edició de "basquet per tots" de l'ajuntament d'Osaka. Els hi van donar una alegria al saber que s'enfronatrien al Sami dels Arcs.

Pels musicolegs del club, un entreteniment. Per aquelles hores mortes d'oficina o de tardes post-entrenament de basquet o nits en que fan una seriea la tele que no us agrada, us presentem un joc on haureu d'afinar l'orella molt be.

Aquesta canço em sona
(pulsa aquí o a l'imatge per entrar)

Referent a cap d'any ja han confirmat la seva assistencia el President, el conseller d'esports, el cap de l'oposició i l' amfitrió amb les respectives families i criatures. Esperem que la resta ho faci ben aviat per començar a elaborar el menu (d'adult e infantil) aixi com la logistica de cadires i taules.

Des de la cúpula del club s'estan establint contactes amb l'exterior per poder dur a terme un partit de bàsquet que serviria per donar a conèixer als ONLY MEN i també per relacionar-nos amb la cultura oriental.

De moment tenim el video d'un entrenament del possible rival.
Ah,... per cert, només entraran a la convocatòria els que assíduament participen als entrenaments de dissabte tarda.

Per tant resulta que té més opcions de ser-hi en Sami dels Arcs que el Sammy Davis, vet aquí quines sorpreses que porta la vida, jejejejejeje... Encara que les darreres notícies són que ja no li agraden gaire les japos, ara li fan més tilín els octopus.

Ja fa dies que no sabem res d'un dels components dels Only Men. Es tracta del noi que veieu a la fotografia, el que no porta bigot.
Les últimes notícies el feien cap a Mèxico lindo, però van passant els dies i no dóna cap senyal.
Si algú té referències de "su paradero, se ruega se ponga en contacto con la cúpula de la presidencia Only Men o con caulquier allegado a la misma".
Gràcies per la vostra atenció.

En vista de que arriba el dia de cap d'any i el nostre president no diu ni piu, l'oposició ha començat a fer gestions per trobar local i organitzar una mica l'asunto. Un dels membres mes destacats del c.s.i.o.m. presta gustos casa seva, aixi la gent que te canalla la podra deixar a dormir a una de les nombroses cambres de convidats que te. Fins i tot ha fet extensiva l'invitació als pares, per no destarotar a la canalla, per que també es quedin a dormir . Li hem dit que no, que si no acabaria la nit en orgia i no es plan (o si) , però els petits si que podran dormir mentre els pares fan el ruquet a ritme de Paquito el chocolatero, pasodoble español o mi jaca galopa y corta el viento.

Ens estem referint a Cal Gou al Palau d'Anglesola. Esperem propostes alternatives i si al nostre president li sembla be ho faríem aquí.
La plana oficial del club, ja que la del c.s.i.o.m. no la visita ningú, agraeix el gest desinteressat de la família Petxinyo i pot contar amb tres assistents segurs, la família Musle. Esperem la vostra confirmació o parer al respecte.

farà 17 anys.....

Si algu sent ferida la seva sensibilitat al vere la foto la retirarem inmediatament.

Recordeu els lavabos d'última generació del Big-ben, allí pixant tots en cadena. O eren els del clònics. No ho recordo .Ens fem vells. El cas es que ara la nova moda es aquesta. Us preguntareu on son. Estan implantats al jutjats del Canyeret per petició expressa del nostre president.

Temps era temps, com canvien les coses. Amb això segur que també us heu adonat que han canviat .

Quin us agrada mes?. Si a mi també

Yepa yepa yao, el 15 de desembre es fa el sopar d'empresa. Es a dir després hi haurà marxa fins a la matinada amb les nenes de la feina. Es convoca a tots els membres del c.s.i.o.m., si es que n'hi ha algun a part de jo, a fer una cerveseta o un güisquet al Martin's, alla al tard o millor de matinada. Us esperem.

la plantiila al complet

Jo em pensava que les asiàtiques estaven totes mega buenas de la muerte. Voltant pel Blog rarito et dones conta de que no. Per mostra unes quantes que semblen que estiguin bones, son les de la liguilla de segona no les Av idols.


No, no intenteu clicar a la lletra que no s'obrirà cap galeria.
Ara unes quantes de la regional preferent.

Res. Crec que abandonaré de moment la recerca pel Japó de la xicoteta ideal i exploraré un altre continent a l'espera de que arribi el sopar de cap d'any i puguem tornar a criticar la mala gestió, infraestructura, organització i el típic "Quiero y no puedo" del nostre president, Joan Enric I .
Apa fins aviat. Una afotito d'un parell europees que juguen a l'aigua , en principi sense cap pop a la vista.

La web definitiva per a qui li agradin les coses rares del Japó. Navega i no et perdis detall. Al final desitjaràs viure allí. El nom ja ho diu tot EL BLOG RARITO, i el xaval hi ha dedicat hores i hores. Busca i navega entre milers d'entrades i troba la teva filia que segur que existeix. Fotos amb tots els fetitxes, peus, nas, ulls, vestides al aigua, penjats pel mon disfressats de heroi de manga.

Vaja de tot. Aqui us deixo una de forteta per que em pugueu criticar de valent. Dos xicotetes amb un pop pel mig.

Després que el president marxes a conseqüència, diu ell, d’un lleuger mal de cap (va prendre dos glopets de vodka amb llimona) es va posar en marxa el dispositiu “L’òliba torna al niu”, operació de seguiment muntada pel C.S.I.O.M., sota el comandament d’un històric aliat del club “El Fulla” (l’autèntic, no l’imitador). Sabedors de la malicia del president que sempre en prepara alguna es va decidir de muntar el seguiment del Cabdill per evitar conseqüències greus pels membres de l’oposició. Aquest es l’informe que va fer arribar el Fulla (l’autèntic, no l’imitador) a les dependencies secretes del C.S.I.O.M.

“ 3:00 a.m. L’objectiu surt del Look. El començo a seguir dissimuladament. Faig la primera foto per confirmar que es el president. M’agrada molt el seu traje on l’haurà comprat ? Preguntar-li després.


3:17 a.m. L’objectiu fa una parada en un portal. Crec que es l’hora de donar-me a conèixer i esbrinar el que pensa fer. Em fico una disfressa perquè no em reconegui i em presento. Perfecte ja es meu, no sospita qui soc i m’obre el seu cor. Diu que esta sol, que el poder crema molt, que es veu com el nou fürher del Pla, que des de el dia que el van cridar per abarrotar l’as d’oros en una jugada de Botifarra va jurar que es vengaría i que ara era el moment A mes, en una revelacio feta per en Carlos Jesus , es veu com portarà al club mes enllà de lo que ha estat mai, però que abans ha d’acabar amb tota l’oposició i avui te un pla malèvol per enfonsar al presumpte líder que li fa la guitza fins ara. Li robarà el diari i publicarà els seus bruts assumptes a internet. Tinc els pels de punta després de l’explicació



4:31 a.m. Després d’un llarg discurs li faig creure que m’ha convençut i em presto a ajudar-lo en el robatori. Li dic que al cotxe tinc mes disfresses i que li puc deixar alguna per que no el reconeguin, es un home molt popular i hauriem de passar desapercebuts. Agafem unes de discretes i anem cap a casa de l’opositor.

(a l'esquerra , el president a a dreta jo, "El fulla")

Li queda que ni pintada. Mmmm que guapo que esta. Estic per trair al C.S.I.O.M i passar a ser un dels seus noiets.


4:48 a.m. Ens esta costant arribar. Tothom ens pare pel carrer, no se perquè. Es un home amb un gran feeling Tots criden i embogeixen Es el problema d’anar amb un home tant conegut.

( Imatge presa en el carrer Florida cantonada avinguda del canal)

5:52 a.m. Arribem a casa de l’opositor. Ara comença lo dur de debò.

5:53 a.m. Truquem. Ens obre l’opositor mig adormit i no ens reconeix. Li diem que som representants de “ABBA el musical “, que l’hem vist ballar i que el volem contractar. S’ho traga i ens fa passar perquè primer li ha de preguntar a la dona si el deixa venir.


5:57 a.m El president entra furtivament al despatx de l’opositor. Busca i rebusca entre milers de vídeos de asiàtiques en boles , d’etapes del Tour i de la Vuelta fins que troba el veritable sant grial de l’operació : El Diari.
Èxit en l’operació “Robo del diario”. Sortim disparats de la casa, mentre veiem com l’opositor es dorm fent les maletes.



6:00 a.m. Ens tornem a canviar de disfressa per evitar que ens reconeguin per si de cas avisa als municipals.. Ens diem adéu. Li deixo la meva targeta per si de cas el nou fürher em necessités.”

(el president i jo mateix un cop canviats de disfressa)

Ha estat un cop molt fort la pèrdua del diari personal. No sabem quin us li donarà el Fürher. L'anterior crònica que conta extreta del diari es certa. El president mai a tingut gracia ballant i per això intenta ridiculitzar als opositors , però tranquils, sabem que estem fent la feina ben feta i ben aviat haurà de claudicar.