Ja sabeu de la meva dèria per la genealogia. Registrar tot els fets haguts i per haver de la nissaga musliana es la meva missió ara per ara, lo del water bondage, hip bone zones, blind foldeds o el mes agoserat bikini brige que deixaré per l’estiu, poden esperar. Us explico. Tots sabeu de la meva famosa anècdota de l’excursió a sisè d’EGB a Tarragona i la no menys famosa caiguda a la font que hi ha a l’entrada del amfiteatre juntament amb el Lapeña. Doncs be, l’altre dia en una sortideta familiar a Tarragona li anava explicant a l’hereva universal de la nissaga l’aventura. Li vaig explicar com vàrem saltar de l’autocar com bojos per veure qui era el primer en trepitjar el circ romà. Com vam saltar els esglaons de dos en dos. Com en un frec a frec El Lapeña i jo varem veure la font en la distancia i com vam saltar a la font que nosaltres vam creure buida i com ens vam enfonsar fins a les aixelles. Llavors aixeco el dit per assenyalar-li i oh sorpresa l’HAN ELIMINAAAAAAAT. Malditos burocratas del gobierno!!!!! Una part de la meva vida destruïda !!!!. NO me lo podia de creer!!!!! Sort en tinc del blog on el seu dia encara es veie la font. 

No som res. Disfruteu de la vida, que tot, tot i tot passa . Us convido a que quan tingueu una estoneta, enregistreu al bloc tota anècdota que creieu convenient de deixar als nostres hereus… Com si no la meva hereva li explicarà als seus nets les tonteries que feia son pare ?….o com s’assabentarà el rebesnét les martingales del meu estimat i mai prou ben valorat jefe…? o el inèdit cas judicial del violi del Pere D, o els fastuosos banquets a la borja….o el pentahax del conseller d’economia....en fi milers d’històries que si no deixem constància tard o d’hora es perdran.

1982......

.....2016

The windy day when died B.B.King
it was in the middle of  the spring,
the best bluesman I've ever seen.

Lluny queden els dies en que el Pedrin trucava al filiprim i li tocava una moto. O els dies on el conseller d’economia va fer una petita fortuna al programilla de l’Enric Calpena. O els dies on el conseller d’esports gravava una pantomima per enviar als Betes i films. Ara, un cop tots hem madurat, arriba l’hora de la interpretació. No parlo de les interpretacions del pequeño Fronkonstein o els The Daia Buena, parlo d’una petita joia interpretativa de poc metratge, uns breus 60 segons, on tot l’art i la picaresca flueixen fins convergir en mestria. 

Res mes a dir. Gaudiu a partir del minut 44 amb 49 segons pels que vulgueu l’asunto amb una mica d’intro. I pels impacients lo bo comença al 46:25. 

Per evitar possibles sancions laborals el vídeo tot clicant la foto.

“ Quatre anys en edat ens separen d’una de les m.i.l.f. mes desitjades del poble.”

Xiulets, udols , esbroncades , tocades de patilla desafiant a dir que desmenteixi tan gran ofensa que va generar aquesta afirmació meva l’altre dia a la tertúlia cafetera de la Mona. Astorat davant la “pitada” monumental, i lluny de donar el meu braç a tòrcer, a mes de reafirmar-me vaig proclamar:

“ i la propera m.i.l.f. serà una reputada higienista bucal d’una prestigiosisima clínica del poble” 

Allò va ser l’acabose, cadires que volaven, carajillets beguts d’un sol glop, galtes envermellides i acumuladors inflamats…. Les grans patums de la colla s’abraonaven sobre mi, tot dient que n’hi ha milers i milers de dones molt mes eixerides i atractives que les que jo vaig esmentar. Però cap nom me’n van saber dir. Es per això que contro i surto de manilla,  per fer-vos veure el garrafal error que esteu cometent amb aquestes dos perles del poble. Us deixo dos instantànies obtingudes de manera totalment licita de les dos esmentades ,present i futura, milf’s.

 I si teniu valor, i ho dic mirant seriosament a càmera, “desmientamelo”.

(La M.i.l.f. del present alli te pille alli et cabalgue)

(la del futur abans de l'abraonament)

NO ens enganyem: qui pinta o vol pintar alguna cosa a Espanya, mal que em pesi, ha de tenir una foto amb el Petit Nicolàs. Els del club no podem ser menys. Jo el tenia com a Guest star el dia del sopar però el Joan va portar al Cabra i  em vaig voler guardar la sorpresa per l'hora dels cubates. Llavors vareu anar marxant poc a poc i al final, els que remenen les cireres de veritat es van poder fer la instantània amb el Nicolàs a les tantes de la matinada. Amb lo molona que haguès quedat una foto amb tots els socis i aixi poder fardar.

(on carambes tenia les mans el Nico?)

Es possible que años ha el juvenil (suposo) del Mollerussa comptes amb un Madagascareño de titular? o era el suplent? confirmeu-me aquest punt pofaplis!!!

(i el pelirojo es el pelirojo que jo em penso?)

Quina sort els que teniu nens carambas!!! Als festivals de rítmica no he vist mai un de tant esverat. Com a molt en algun partit de veteranos o algun dissabte al palavanestro quan el Cuc is on Fire 

Ni bàsquets, ni bicicletes ni polvillos matiners. Aquest cap de setmana vaig agafar els bàrtulos i cap a la muntanya falta gent. Pajarilios, esquirols, bolets, saltamontes flips i alguna que altra pelandrusquilla vaig veure, però res a destacar.

12 quilometres a vora la Pobla de Cérvoles en una ruta anomenada la Transllena, que us recomano de fer. Us deixo l'enllaç de la ruta tot clicant la foto de la poblacervolenca que em va aturar el GPS al quilòmetre 10 perquè va insistir tant si com no que li fes una foto. Si no el montante de quilometres hagues estat de 12.5 i no de 10 com marca el track i m'hagues portat al punt de sortida, (el caxipirulo verd)

(Magalena, treballa al forn del poble.)

Nova temporada i nou lloc de reunió. Socis, patitzants com ja sabreu la temporada basquebolivola ha començat sense pena ni gloria i amb ella les tertúlies post partit. El Bar Beethoven, lloc fins ara de reunió, ha perdut tot el seu encant des de que també es lloc de reunió d'un parell de padrins i una milf que no foten res mes que cridar sense esma ni coneixement  després d’haver-se timplat mes d’un i mes de dos cubatilles. No se si sabreu que los Hidalgo s’han fet càrrec del restaurant que hi ha davant el institut Terres de Ponent, i amb un alarde d’originalitat li han posat de nom Bar Terres de Ponent. Ample, net, ràpids en el servei, oferta de tapilles, ambient típic de bar, lloc per córrer les hereves universals, pantalles planes de tropecentes polsades tant a la sala de baix com la de dalt, fan d’aquest local el centre ideal per les nostres reunions. Per tan us emplaço la setmana vinent a la inauguració com a seu social del Terres.

(no sé si veurem als cambrers amb aquestes pintes)

Diumenge passat no va poder ser, era el dia del #SiSi, i no vaig sortir a fer la volteta cicloturistica acostumada. Aquest diumenge tambe he estat a punt de suspendre-la per culpa del puto vent però m’he dit 

…”i si apareix algun soci del club esperonat pel meu discurs la nit del sopar i no troba a ningú…?”

He esperat pacientment a dos quarts de deu. Fins i tot, a les 9:29,  m’ha arribat un whatsapp del conseller d’esports, però el tema a tractar res tenia a veure amb les dos rodes. Aixines que un altre cop, sol com un mussol, he agafat els bártulos i m’he encaminat cap al poble de l’amo del restaurant Nandipo. Al final cansat i a tocar de Sant Martí de Maldá he decidit pujar fins Maldá i sanseacabo l'etapa.

(menudo falso llano mecxinsdena)

Avui he tingut una reunió al mes alt nivell amb el conseller d’economia. M’ha dit que esta tot gairebé lligat, que falten quatre flecos per polir , que menos las putillas esta tot encomanat. 

Nomes no li han dit com ens encabirà als 14 de colla que es suposa que ens presentarem al voltant de les 10 el dia abans del 9-N.

(En teoria ens ha de fotre a dalt)

(aqui es on hem de sopar.Afegiu 4 cadires mes i e voila el sopar Only men)

Des de lo de la lesió al menisc, estic valorant molt seriosament entrar a formar part de l'staff tècnic dels Xafatolls. Avui a la nit, i suposo que tots els dimecres, una munió de gent ve a entrenar allà on normalment es posa el círcol, i m'he fixat en l'entrenador de Milfs en la proba de 4*400. 

(Perdoneu...Se que aquest post es digne d'un güatsapeo del Cuerpo)

Socis  el meu menisc..... s'ha trencat ( Llegir amb veueta de Arias Navarro). D’ençà l’any 93 que em feia mal i ha acabat petant. Tants anys forçant la maquina al futbol de Fondarella, fent el gallina sin cabeza al palacanestro de La Salle han tingut conseqüències. El metge em diu que faci natació, però les milfs del carril per molta propaganda que hagi fet el Cuerpo  no em calenten lo suficient per deixar de notar lo fresqueta que esta l’aigua de la piscina.  En fi que finalment he decidit tornar a fer bicicleta. Ja es el tercer cap de setmana que surto a fer una volteta curta, uns 36 km que es poden allargar fins al 40 i pico.  Normalment diumenge a les 9:30 surto sol com un mussol . Si voleu venir a engreixar la serpiente multicolor , la sortida es a Garrigues 14. Avis per a navegants …després de la ruta no hi ha pantagruèlic esmorzar.

Us deixo aqui l'enllaç per si us voleu estidiar la ruta.

(em sembla que la segona per la esquerra viu pel carrer Molí)

Us convoquem, ara si que legalment, al proper sopar que farem el 8-N. S'accepten propostes, però la que de moment destaca es la del conseller d'economia, que ens proposa Can Turu, (agenollat i veuras quin puru), a la plaça Major al local on abans estava la Joieria Bergua.

Seguiu les instruccions que ens donara el conseller d'economia via güatsap. Si mes no confirmeu.

Si el nostre conseller hagues continuat, ara ja estaria a l'alçada del senyor Thlon. Es un altre tresor recuperat del traster, arqueologia trasteril. NO truqueu al telefon que surt una tal Susi que diu que rasure lo que no esta en los escritos.

Sant Joan, nit de ballaruca, patxangues i petards. Enguany, el meu estimat i mai prou ben valorat jefe s'avançat i fa les vacances quan jo les acostumava a fer es a dir a finals de juny.

Dicho lo cual us informo que  el conseller de governació, el triplexxx i jo mateix hem dit de fer la revetlla junts al gran sopar popular que es farà a Mollerussa, evitant aixi embrutar la casa d'algú. 

Ens hem d'apuntar abans del 17, es a dir si veniu heu de trucar al mòbil de l'emperador  o al guasap del club per reservar. Qui no m'avisi no jalarà. També hi ha menú per canalla a 5 €, macarrons i no se que mes. Suposo que les cervecilles i els cubates els podem portar d'amagat estalviant-nos uns durillos que sempre aniran be per fer les vacances a l'agost.

Em va arribar ahir a les mans un estudi sobre quant ha de durar l'acte sexual perfecte. 
http://www.enteratedealgo.es/2014/02/cuanto-debe-durar-un-polvo-para-ser.html

Les dades diuen que es situaria en 5,4 minuts la mitjana d'aquests.

A veure quina és la vostra opinió, d'alguns ja la sabem, crec que amb el decimals en tindrien prou.

cert?

anem bé, doncs!

Giro Itàlia 2014 - Cuerpazo desnudo alentando a los corredores.

Es comença a entendre l'augment d'usuaris de la biblioteca municipal aquest darrers anys.

Alguna rata de biblioteca potser ens en pot fer cinc cèntims del que allí s'hi cou.

Sempre ha estat un bon lloc per "empotramentes", oi?

Un dissabte després de l'esport i entre cerveses va sortir el tema dels sous dels àrbitres.

Vaig contactar amb un ex-alumne, de nom Sinuhé, que xiula a 2a Catalana.

Bé, em comenta sobre salaris el següent: 

• a 1a divisió tenen un sou anual pels drets d'imatge de 90.000€ + 3.200€ per cada partit xiulat (xiulen cada 15 dies). 

Per tant: 3200x18 partits= 57.600

57.600+120.000=180.000€ (aprox)

Total els hi surt el partit a : 180.000/18= 10.000 € 

• A 2a divisió els drets són de 50.000€ on cal afegir-ne 2100€ per partit, xiulant també cada 15 dies. 

Si algú té ganes de guanyar quatre €, ja ho sabeu. Nosaltres potser ja fem tard, però algun dels vostres fills ...?

... o filles.

Però no tot són €uros, també cal entomar altres "coses"...

Gairebé a l’alçada d’una primera maqueta de Tomeu Penya o dels mismisims Kiss us presento aquesta troballa sortida de les profunditats mes ocultes del traster imperial. Es tracta d’un anunci que allà pels noranta va fer el desaparegut Transports Urgell per a veure si picava algun pardillo per portar-li els paquets arreu del mon. Encara no entenc com es que varem tenir que tancar la paradeta.

L'altre dia vaig rebre via güatsap una fantasiosa dissertació envers els emoluments que rebríem en cas que ens volguéssim fer "trencilles" de primera divisió. El total eren de uns deu mil eurillos per barba i partit. Ja vaig fer la meva queixa al conseller d'esports, l'autor de tant esfareidor document, dient-li que ho tenia que haver publicat aquí. Però casurro d'ell diu que no,  que el futur es el güatsap i d'allí no el treus. En fi jo, fidel a les meves tradicions, porto a colacio l'altre cara de la moneda. Els pobres arbitres de segona i tercera, els  que apetxuguen amb partidillos de futbol sala i demes pachangues, que lluny de cobrar milionades nomes els queda la satisfacció de la feina ben feta. Per mostra un botó. Us faig veure que l'arbitre es el que  no porta marraseta,

Soccer per elmusle

Informació basica per dur a terme abans de tot partit de padel. Ahir vam tornar-hi  i per no fer cas a la sinyoreta vam perdre 6-3, 6-3 i 0-6.

Benvolguts socis us proposo fer boicot a tot producte de la marca Naik fins que refacin l'anunci i que surtin almenys dos jugadors de l'Espanyol. He dit

El Bar Catalunya ja fa dies que no és el que era.

Com si fos abans d'ahir, recordo el darrer matí que allí hi vaig passar fent una "barretxa" amb el Conseller d'Economia i el rei del Jetcundo darrera la barra.

Aquesta setmana ha saltat a la premsa local la notícia de que en aquest local hi ha una gran conflictivitat des de ja fa dies.

Jo el més conflictiu que hi recordo és una empotrada al vidre per part d'una noia a un esbelt noi una nit de "juerga loca".

una cosa així però al revés

Tot l'altre que hi ha passat, una basssa d'oli. Des de cau per les escacapades de l'Institut a seu del club d'escacs i seu del club Only Men.

- Llegir la notícia - 

Vaig passar tot el dia neguitós. Recreava tridimensionalment al meu pc volees amb angles inimaginables. Calculava mentalment tots el moviments possibles al llarg i ample de la pista. Sospesava la possibilitat de que vinguessin dos atractives mordiques que volguessin jugar al strip pàdel, que es en realitat el motiu pel qual em vaig apuntar a la nova moda Traussiana.. Però res mes allunyat de les meves cabòries que aquest joc que en comptes de pàdel podríem rebatejar, tal com va dir el conseller d’esports en el seu moment, com el Tennis per a maldestres . Mariconada de joc on val tot el camp, les parets també conten, el servei es en pla Mari Pili, has de vigilar de no fotre barrada, la pilota no bota, no has de tirar ni molt fort ni molt fluix. En fi, que no es per mi. Us deixo el vídeo que vaig enregistrar abans s’esgotés la bateria del mòbil. Son uns quants punts del tercer set, on volíem remuntar.

Aquest dilluns nit s'inicia una nova experiència entre els membres OM.

La majoria som novells en el tema, esperem que no ens passi res estrany ni a la pista, ni als vestidors.

Com ja sabeu el Traussi esta lesionat. No te res a envejar al Valdes o al Jesé i fa molt temps que esta en dique seco. Però entre guatlla i guatlla que es cruspeix,  els metges li han aconsellat que torni a fer una miquetona d’esport. Em va comentar que si ens aniria be anar a fer unes partidetes de pàdel que es lo muy muy i lo mas mas. Res a objectar i conte amb el meu vot i suport . Vaig fer una ullada als horaris del Pàdel Indoor Lleida i els horaris de 7 € als que es referia el traussi al güatsap i fer un torneig  tipus copa del Rei tal com ofereixen esta fora de les meves possibilitats.  Es mes vaig enviar un treballador del pieipiei a protestar però no em va sortir el plan tal com ho havia previst.

(la reaccio de que porta la samarreta taronja es de 10)

Fa cosa d'un anyet vaig comprar un Ipad de segona ma. Vaig buscar per tota la xarxa. Finalment entre els molts anuncis que vaig seleccionar i donada la seva relacio qualitat preu van quedar dos. Un era l'oferta que em va fer el conseller d'esports pel su ipad 1 i que finalment va ser la seleccionada  i l'altre aquest de l'anunci que us deixo a continuació.

Espero i desitjo haver encertat.

Molt sovint penso que els del clubs hem estat uns visionaris, uns adelantats a l'epoca. Veiueu aqui una foto que m'envien uns admiradors de Boone (Iowa) rememoran el mitic llapis de carpinter.

I aquestos en teoria, si es que arribem i si es que arriben i si es que no peta el sistema son els que m'han de sufragar la pensió?

Benvolguts Socis i patitzants
L’estrella de la radio va ser morta pel vídeo i el blogero que porto dins esta a punt de caure pel twitterisme i güatsapisme adictiu dels que soc sufridor.
Però de tant en tant, després del llargs “acudits” del body o les fotos del Manolo me n’adono que el meu retorn al mon del blogger es vital, o potser no però fa com a coseta veure el blog tant abandonat.
Després d’un toc d’atenció del meu mes Fidel conseller on m’animava a publicar qualsevol tonteria, al menys per agafar novament el ritme vaig decidir de publicar aquesta foto que uneix tots els requisits del que ens agrada als del club:

1. 2 pilotes de bàsquet una pel Pkto i l’altra pels altres quatre que juguen a basquet
2. 2 ous ferrats tots dos pel Traussi 
3. 1 ulleres que li donen un toc d’intel•lectual cosa que li agradarà al Txemi 
4. Pel moll de dalt, pista que ens indica que fa natació i jo aniré a natació només per trobar-me-la a les dutxes. 
5. Pelet de baix a l’u retalladet i ben pentinat cosa que al conseller d’economia se del cert que li encanta.
6. La repisa del radiador digna de la borja, i crec que The body d'aqui va treure l'idea

(Ewa Sluskscrarckys es veu que es diu)

En fi donem per bo aquest primer post de la nova era.

Com ja va passar amb l'estrella de la ràdio, ens hem quedat sense entrades al bloc per culpa del Whatsapp?
S'està repetint la història?

Video killed the radio Star

Encara hi ha coses interessants per veure i explicar!

Tal com vaig dir ahir a la nova seu social del club, el bar Bunker al costat del Coprabo perque us situeu, avui la família Imperial ha pujat al cim del Matagalls. Va haver una petita controvèrsia envers als percentatges de pujada. Aquí deixo al Pkto l'esquema que indica l'inici del recorregut i un petit vídeo del que es pot veure un cop estàs a dalt, a mes a mes de hipsters, perroflautes, barcelonins a dojo, padrins sense canalla, pre-padrins amb canalla, paios emulant al Kilian Jornet i alguna que altre milf.

 ( ens donarà el resultats a comentaris o al bar conseller?)

Amics meus tots, socis, patitzants i gent que arribeu a aquesta plana pensant en que es un lupanar de rabos, nabos i demes objectes punzants. No us confongueu. He penjat una foto d’un tio ensenyant la titolina perque he cregut convenient fer-vos veure el paral•lelisme entre el vestidor del Cosmos,  on van coincidir Edson Arantes do Nascimento i Franz Anton Beckenbauer a les dutxes,  i el vestidor del Staples center on habitualment s’ensabonen els consellers del nostre estimat club . Per quan una foto semblant? Aquí lo dejo.

(el Kaiser es el del cul blanquet)

Ma germà, que tambe es com jo i quan se li fica una cosa al cap no se li pot treure ni amb aigua calenta,  es soci fundador d'un elitista club de corredors o el que en l'actualitat  els modernos en diuen runners. Desgraciadament jo, degut a la meva última explosió rotuliana de la qual no estic recuperat, no puc participar. Algú del club vol anar en el meu nom? al tanto que al finalitzar hi haurà aigua del Segre a tutiplen. Ho diu el cartell.

Tota passejant per Barcelona vaig fer cap a la plaça dels campions. Aquesta em va donar per pensar una estona.. Si el menyique el te aixines.....com collons ha de ser l'acumulador?

Com ha canviat tot el tema dels "reixos".

Aquelles nits d'innocència ja han deixat pas a unes nits més atrafegades i mogudes.

Por de que l'esperit nadalenc
sigui quelcom que no entenc.

Por de tornar als inferns
on no importa res extern.

Por d'iniciar alguna relació
que no sigui una transacció.

Por de ser per sempre el pendó
carregat fins dalt d'insatisfacció.

Ahir dia 24, mentre seguia l'actuació dels nens i nenes del cau cantant nadales pels carrers del poble, un molt bon amic, em va passar una gran recepta per substituir el solomillo Wellington que es tradicional a la casa imperial pel dinar de Nadal.

(foto digna d'un guasap del cuerpo)

Amb aquest bonica postaleta nadalenca el meu estimat i mai prou ben valorat cap es la que ha enviat a clients i proveïdors. He esborrat el logotip que sortia a la poma per evitar un allau innecessari de comandes que comportaria una feinada de cal deu.

En fi aprofito l’avinentesa per desitjar-vos unes molt

 bones festes i un molt bon any 2014

(l'ultim com espanyolets)

Ara que ve Nadal,
destapa aquella botella,
tracta als teus com iguals
i somriu d'orella a orella.

Igual et toca la loteria;
canviaràs de cotxe, si cal,
seràs el rei de l'autovia,
setze vàlvules, tracció integral.

Amb la campanya Coca-Cola share ens endinsem a les festes nadalenques.

Al Club Only Mén, sempre a la última, no podia faltar la llauna de cola-loca.

Molta felicitat a tots els membres OM !

Oh! morenassa
de Barcelona,
tens carcassa
de primadonna.

No sé el que vols,
em tens fet pols,
sense tu prendré el vol.

"No hase falta desir nada mas" m'han convençut.

(#sisi #9N2014)

Aquesta pajara va fer la parodia XXX de men in black però no va triunfar ni trincar perque al primer dia va apareixer amb calcetes blanques.

Tot el dia tirat al sofà reposant l’esqueleto i mes  concretament el meu malmès genoll, seguint els consells del meu defenestrat guru esportiu. M’ha donat temps de repassar per activa i per passiva, tumblr, Facebook, twitter, wathsapp, blogger, wordpress, diaris,  on al Segre avui diumenge a la plana 47 surt l’hereva universal, la classificació complerta de la cursa Lleida 5k  on ma germà que ha fet el 316 de 1490  amb uns 22:26, mirant selfpics dels que vam parlar ahir a la tertúlia del Beethoven i la meva dèria, la genealogia, on la meva última recerca ha donat uns resultats sorprenents. També he fet circuits amb diverses distancies al sigpac per poder fer series tal com em va recomanar el meu defenestrat guru esportiu, per augmentar la meva capacitat anaeròbica. He vist un capítol de la que se avecina i la pel•lícula Men in Black I on surt una pajara la mar de maja. Entre mig he fet una becaina de 40 minutets.En fi que nomes m'ha faltat anar a missa i fer els mots encreuats. Ara sopar veure el Barcelona a veure quin una en fa el Pique i a dormir.

(Pique diu que s'ha entrenat força dur per estar a l'alçada)

Curta i poc exitosa. Així podríem definir la meva recent estrenada carrera de runner. La meva ròtula Esquerra, malmesa l’any 1993 a la mili per culpa del Sargento Campos, ha dit prou i ara no puc donar un pas sense sentir una punxadeta al genoll. Al seguro no em donen visita fins al nosequants de desembre i ja se el que em dirà la Virginia Sanches, bajese los pantalones i tosa. Així que antiinflamatoris i repòs.

 (al final potser em visita el dr. Bartolomé)

Després de la dolorosa negativa per part del conseller d’esports i del conseller d’educació per fer-me de llebre en la cursa de lleida5k he decidit de tirar pel dret i fer els entrenaments a la meva bola . Avui diumenge, ni corto ni perezoso, m’he enfundat les meves millors gales, samarreta carabassa juntament amb els pantalons grocs i mitjons negriverds , per sortir a trotar pels carrers de Mollerussa. El meu objectiu, si no el sabeu us el dic, es fer 10 kilòmetres per sota dels cinquanta minuts. Tot xino xano, seguint els consells del Paquito que em va dir que lo important era començar suau i anar pujant, he anat fent via amb l’única idea de saber quin es el meu temps pels 10 kilòmetres. Però ai amics meus tots, Mollerussa es plena de corredors erràtics i et vas trobant gent que expectora sorollosament, que t’avancen a tota castanya, amb milfs amb leggins i tops ajustadets , milf amb leggins ben rebotides que s’ofeguen i demanen morreos indirectes per recuperar la respiració, ciclistes equipats a tope que farien emmudir al mismisimo Purito i padrins passejant als seus gossets. Després de creuar-me amb dos negrets que arreplegaven cargols , a l’alçada del kilòmetre 6, he ensopegat amb un paio que anava un pelet mes lent que jo, o gairebé al meu ritme. Semblava que fèiem la mateixa ruta, direcció la Serra arribar a l’institut , tombar i de nou cap a la gasolinera del institut Terres de Ponent i una llumeta se m’ha encès al cap.... “com actuaré si l’avanço?”. A partir d’aquí he anant fent tops imaginaris del tipus Jose Maria Garcia i Domingo Balmanya. Li anava retallant temps, no a passos agegantats, però la reducció de la distancia era mes que evident. El primer top ha estat de 31 segon. Després 27 segons. Després l’he aguantat a 15 segons uns quants metres . Que s’ha de fer en aquestes circumstàncies? Saludar es una possibilitat, però com que no marxaré immediatament i m’aguantarà un ratet el ritme, quedarà lleig que no ens diguem res, encara que la nostra conversa seria tal que :

“Holagssfss”

“Holagggsssfsbuffs” 

“vas sssssurfss beeeffss?"

“sifffsfsfs”

“Okeirfs camffpionssnnsffr Vaiiffsss tirantffsfsf”

Un altra possibilitat es passar a tota pastilla, aixecant els braços en plan Rocky però això ho trobo lleig i de ben segur que entre corredors aquestes coses no es fan. Llavors m’ha començat a rondar una idea. Imaginat que l’avanço i el paio es pica i comença a accelerar el seu ritme per tornar-me a avançar... Podré suportar la tensió que això comporta? Podré suportar els últims dos kilòmetres amb el tap-tap-tap dels seus passos al clatell? baixant per la carretera de la Serra a trencat a la cruïlla que porta a Fondarella i jo he pogut acabar fins els 10 kilòmetres en plan Alberto Cova. Li he de donar les gracies a aquest corredor anònim que m’ha fet de llebre inesperada.

Us deixo els temps per kilòmetre i el recorregut.

També la foto d’una de les milfs que m’he trobat a l’alçada de la Nufri, que se que nomes penseu amb això des de que ho heu llegit

 

(veient com estira la pantorrila, se m'estira l'acumulador)

Tinc el punter del ratolí, no confondre amb la punta de la titola, sobre el boto d’acceptar en una cursa popular, concretament en aquesta. 

Com he arribat fins aquí, us preguntareu estranyats? Anar fent el xulito amb ma germà, neo corredor sabelotodo, venga a dir-li que estic que me salgo de los registros, anar fardant de extraordinària forma física, que si entreno amb el conseller d'educació dia si dia també fins que al final em va dir que ell per creure-ho necessitava una marca oficial i que com mes aviat millor i la primera cursa que hi ha es aquesta. Ara amics, socis i patitzants ve la meva crida. Necessito un parell de llebres o un parell de gregaris de luxe que em portin en volandas a la meta de Pardinyes i fer una marca que em permeti encarar el dinar de Nadal i de sant esteve amb superioritat en el debat de marques i defensant la Nostra quinta com es mereix. La cursa es el dia 1 de desembre i regalen, regalar no es del tot correcte has de pagar 11 euros d’inscripció, una samarreta tècnica, guants. Caldo Aneto, chupa-chups, que no chuparte el chup i mes coses. Encara estic a temps de simular una lesió la propera setmana al basquet quelcom del tipus explosió de ròtula o un trencament fulgurant dels isquiotibials difícil de detectar en les radiografies. Espero el vostre suport.

 (llebre pels 3 minuts)

Em vaig quedar ben sol,
retiro tot allò dit:
el Barça- Espanyol,
va ser un trunyo de partit.

La familia imperial fa el seu desembarcament en els mitjans informatius. Si nois, se que nomes veieu la Tele tres pel tema del Barça i escolteu el  rac 1 del kameamic Basté i el pelma del Clapes i potser us ho heu perdut , però avui mateix m'han avisat que el meu pare feia de Pichi Alonso per una tele estatal. Ni corto ni perezoso he buscat el video i macasun ronda que majos que quedem els de la familia a la tele. Ara a esperar rebre les  trucades del Sálvame de Luxe.

(em pido compartir camerino amb la Maria Patiño que te un polvet)

Pels que no  em seguiu al feisbuc o tuiter us informo de la meva última venada. L'altre dia va venir a sopar el meu germà que ara ha descobert el fantasbulos mon del correr esventadament per qualsevol lloc , lo que els modernos diuen running, i em va desafiar a correr els 10 kilometres per sota de 50 minuts. Challengue accepted li vaig espetar entre sant miquel i sant miquel. Avui ja he posat fil a l'agulla, i a la espera de la sentencia del conseller d'esports i saber si es bon principi o no, us comento que parteixo de 5,606 kilometres en 30 minuts. Tambe li demanaria que em fes un pla especific d'entrenament. Al tanto que em jugo una samarreta gratis del club atletic d'on es soci el meu germà.

(Al final de l'entreno estava un pelet desorientat)