Corredor del Mediterraneo

Després de la dolorosa negativa per part del conseller d’esports i del conseller d’educació per fer-me de llebre en la cursa de lleida5k he decidit de tirar pel dret i fer els entrenaments a la meva bola . Avui diumenge, ni corto ni perezoso, m’he enfundat les meves millors gales, samarreta carabassa juntament amb els pantalons grocs i mitjons negriverds , per sortir a trotar pels carrers de Mollerussa. El meu objectiu, si no el sabeu us el dic, es fer 10 kilòmetres per sota dels cinquanta minuts. Tot xino xano, seguint els consells del Paquito que em va dir que lo important era començar suau i anar pujant, he anat fent via amb l’única idea de saber quin es el meu temps pels 10 kilòmetres. Però ai amics meus tots, Mollerussa es plena de corredors erràtics i et vas trobant gent que expectora sorollosament, que t’avancen a tota castanya, amb milfs amb leggins i tops ajustadets , milf amb leggins ben rebotides que s’ofeguen i demanen morreos indirectes per recuperar la respiració, ciclistes equipats a tope que farien emmudir al mismisimo Purito i padrins passejant als seus gossets. Després de creuar-me amb dos negrets que arreplegaven cargols , a l’alçada del kilòmetre 6, he ensopegat amb un paio que anava un pelet mes lent que jo, o gairebé al meu ritme. Semblava que fèiem la mateixa ruta, direcció la Serra arribar a l’institut , tombar i de nou cap a la gasolinera del institut Terres de Ponent i una llumeta se m’ha encès al cap.... “com actuaré si l’avanço?”. A partir d’aquí he anant fent tops imaginaris del tipus Jose Maria Garcia i Domingo Balmanya. Li anava retallant temps, no a passos agegantats, però la reducció de la distancia era mes que evident. El primer top ha estat de 31 segon. Després 27 segons. Després l’he aguantat a 15 segons uns quants metres . Que s’ha de fer en aquestes circumstàncies? Saludar es una possibilitat, però com que no marxaré immediatament i m’aguantarà un ratet el ritme, quedarà lleig que no ens diguem res, encara que la nostra conversa seria tal que :

“Holagssfss”

“Holagggsssfsbuffs” 

“vas sssssurfss beeeffss?"

“sifffsfsfs”

“Okeirfs camffpionssnnsffr Vaiiffsss tirantffsfsf”

Un altra possibilitat es passar a tota pastilla, aixecant els braços en plan Rocky però això ho trobo lleig i de ben segur que entre corredors aquestes coses no es fan. Llavors m’ha començat a rondar una idea. Imaginat que l’avanço i el paio es pica i comença a accelerar el seu ritme per tornar-me a avançar... Podré suportar la tensió que això comporta? Podré suportar els últims dos kilòmetres amb el tap-tap-tap dels seus passos al clatell? baixant per la carretera de la Serra a trencat a la cruïlla que porta a Fondarella i jo he pogut acabar fins els 10 kilòmetres en plan Alberto Cova. Li he de donar les gracies a aquest corredor anònim que m’ha fet de llebre inesperada.

Us deixo els temps per kilòmetre i el recorregut.

També la foto d’una de les milfs que m’he trobat a l’alçada de la Nufri, que se que nomes penseu amb això des de que ho heu llegit

 

(veient com estira la pantorrila, se m'estira l'acumulador)