Por de que l'esperit nadalenc
sigui quelcom que no entenc.

Por de tornar als inferns
on no importa res extern.

Por d'iniciar alguna relació
que no sigui una transacció.

Por de ser per sempre el pendó
carregat fins dalt d'insatisfacció.

Ahir dia 24, mentre seguia l'actuació dels nens i nenes del cau cantant nadales pels carrers del poble, un molt bon amic, em va passar una gran recepta per substituir el solomillo Wellington que es tradicional a la casa imperial pel dinar de Nadal.

(foto digna d'un guasap del cuerpo)

Amb aquest bonica postaleta nadalenca el meu estimat i mai prou ben valorat cap es la que ha enviat a clients i proveïdors. He esborrat el logotip que sortia a la poma per evitar un allau innecessari de comandes que comportaria una feinada de cal deu.

En fi aprofito l’avinentesa per desitjar-vos unes molt

 bones festes i un molt bon any 2014

(l'ultim com espanyolets)

Ara que ve Nadal,
destapa aquella botella,
tracta als teus com iguals
i somriu d'orella a orella.

Igual et toca la loteria;
canviaràs de cotxe, si cal,
seràs el rei de l'autovia,
setze vàlvules, tracció integral.

Amb la campanya Coca-Cola share ens endinsem a les festes nadalenques.

Al Club Only Mén, sempre a la última, no podia faltar la llauna de cola-loca.

Molta felicitat a tots els membres OM !

Oh! morenassa
de Barcelona,
tens carcassa
de primadonna.

No sé el que vols,
em tens fet pols,
sense tu prendré el vol.

"No hase falta desir nada mas" m'han convençut.

(#sisi #9N2014)

Aquesta pajara va fer la parodia XXX de men in black però no va triunfar ni trincar perque al primer dia va apareixer amb calcetes blanques.

Tot el dia tirat al sofà reposant l’esqueleto i mes  concretament el meu malmès genoll, seguint els consells del meu defenestrat guru esportiu. M’ha donat temps de repassar per activa i per passiva, tumblr, Facebook, twitter, wathsapp, blogger, wordpress, diaris,  on al Segre avui diumenge a la plana 47 surt l’hereva universal, la classificació complerta de la cursa Lleida 5k  on ma germà que ha fet el 316 de 1490  amb uns 22:26, mirant selfpics dels que vam parlar ahir a la tertúlia del Beethoven i la meva dèria, la genealogia, on la meva última recerca ha donat uns resultats sorprenents. També he fet circuits amb diverses distancies al sigpac per poder fer series tal com em va recomanar el meu defenestrat guru esportiu, per augmentar la meva capacitat anaeròbica. He vist un capítol de la que se avecina i la pel•lícula Men in Black I on surt una pajara la mar de maja. Entre mig he fet una becaina de 40 minutets.En fi que nomes m'ha faltat anar a missa i fer els mots encreuats. Ara sopar veure el Barcelona a veure quin una en fa el Pique i a dormir.

(Pique diu que s'ha entrenat força dur per estar a l'alçada)

Curta i poc exitosa. Així podríem definir la meva recent estrenada carrera de runner. La meva ròtula Esquerra, malmesa l’any 1993 a la mili per culpa del Sargento Campos, ha dit prou i ara no puc donar un pas sense sentir una punxadeta al genoll. Al seguro no em donen visita fins al nosequants de desembre i ja se el que em dirà la Virginia Sanches, bajese los pantalones i tosa. Així que antiinflamatoris i repòs.

 (al final potser em visita el dr. Bartolomé)

Després de la dolorosa negativa per part del conseller d’esports i del conseller d’educació per fer-me de llebre en la cursa de lleida5k he decidit de tirar pel dret i fer els entrenaments a la meva bola . Avui diumenge, ni corto ni perezoso, m’he enfundat les meves millors gales, samarreta carabassa juntament amb els pantalons grocs i mitjons negriverds , per sortir a trotar pels carrers de Mollerussa. El meu objectiu, si no el sabeu us el dic, es fer 10 kilòmetres per sota dels cinquanta minuts. Tot xino xano, seguint els consells del Paquito que em va dir que lo important era començar suau i anar pujant, he anat fent via amb l’única idea de saber quin es el meu temps pels 10 kilòmetres. Però ai amics meus tots, Mollerussa es plena de corredors erràtics i et vas trobant gent que expectora sorollosament, que t’avancen a tota castanya, amb milfs amb leggins i tops ajustadets , milf amb leggins ben rebotides que s’ofeguen i demanen morreos indirectes per recuperar la respiració, ciclistes equipats a tope que farien emmudir al mismisimo Purito i padrins passejant als seus gossets. Després de creuar-me amb dos negrets que arreplegaven cargols , a l’alçada del kilòmetre 6, he ensopegat amb un paio que anava un pelet mes lent que jo, o gairebé al meu ritme. Semblava que fèiem la mateixa ruta, direcció la Serra arribar a l’institut , tombar i de nou cap a la gasolinera del institut Terres de Ponent i una llumeta se m’ha encès al cap.... “com actuaré si l’avanço?”. A partir d’aquí he anant fent tops imaginaris del tipus Jose Maria Garcia i Domingo Balmanya. Li anava retallant temps, no a passos agegantats, però la reducció de la distancia era mes que evident. El primer top ha estat de 31 segon. Després 27 segons. Després l’he aguantat a 15 segons uns quants metres . Que s’ha de fer en aquestes circumstàncies? Saludar es una possibilitat, però com que no marxaré immediatament i m’aguantarà un ratet el ritme, quedarà lleig que no ens diguem res, encara que la nostra conversa seria tal que :

“Holagssfss”

“Holagggsssfsbuffs” 

“vas sssssurfss beeeffss?"

“sifffsfsfs”

“Okeirfs camffpionssnnsffr Vaiiffsss tirantffsfsf”

Un altra possibilitat es passar a tota pastilla, aixecant els braços en plan Rocky però això ho trobo lleig i de ben segur que entre corredors aquestes coses no es fan. Llavors m’ha començat a rondar una idea. Imaginat que l’avanço i el paio es pica i comença a accelerar el seu ritme per tornar-me a avançar... Podré suportar la tensió que això comporta? Podré suportar els últims dos kilòmetres amb el tap-tap-tap dels seus passos al clatell? baixant per la carretera de la Serra a trencat a la cruïlla que porta a Fondarella i jo he pogut acabar fins els 10 kilòmetres en plan Alberto Cova. Li he de donar les gracies a aquest corredor anònim que m’ha fet de llebre inesperada.

Us deixo els temps per kilòmetre i el recorregut.

També la foto d’una de les milfs que m’he trobat a l’alçada de la Nufri, que se que nomes penseu amb això des de que ho heu llegit

 

(veient com estira la pantorrila, se m'estira l'acumulador)

Tinc el punter del ratolí, no confondre amb la punta de la titola, sobre el boto d’acceptar en una cursa popular, concretament en aquesta. 

Com he arribat fins aquí, us preguntareu estranyats? Anar fent el xulito amb ma germà, neo corredor sabelotodo, venga a dir-li que estic que me salgo de los registros, anar fardant de extraordinària forma física, que si entreno amb el conseller d'educació dia si dia també fins que al final em va dir que ell per creure-ho necessitava una marca oficial i que com mes aviat millor i la primera cursa que hi ha es aquesta. Ara amics, socis i patitzants ve la meva crida. Necessito un parell de llebres o un parell de gregaris de luxe que em portin en volandas a la meta de Pardinyes i fer una marca que em permeti encarar el dinar de Nadal i de sant esteve amb superioritat en el debat de marques i defensant la Nostra quinta com es mereix. La cursa es el dia 1 de desembre i regalen, regalar no es del tot correcte has de pagar 11 euros d’inscripció, una samarreta tècnica, guants. Caldo Aneto, chupa-chups, que no chuparte el chup i mes coses. Encara estic a temps de simular una lesió la propera setmana al basquet quelcom del tipus explosió de ròtula o un trencament fulgurant dels isquiotibials difícil de detectar en les radiografies. Espero el vostre suport.

 (llebre pels 3 minuts)

Em vaig quedar ben sol,
retiro tot allò dit:
el Barça- Espanyol,
va ser un trunyo de partit.

La familia imperial fa el seu desembarcament en els mitjans informatius. Si nois, se que nomes veieu la Tele tres pel tema del Barça i escolteu el  rac 1 del kameamic Basté i el pelma del Clapes i potser us ho heu perdut , però avui mateix m'han avisat que el meu pare feia de Pichi Alonso per una tele estatal. Ni corto ni perezoso he buscat el video i macasun ronda que majos que quedem els de la familia a la tele. Ara a esperar rebre les  trucades del Sálvame de Luxe.

(em pido compartir camerino amb la Maria Patiño que te un polvet)

Pels que no  em seguiu al feisbuc o tuiter us informo de la meva última venada. L'altre dia va venir a sopar el meu germà que ara ha descobert el fantasbulos mon del correr esventadament per qualsevol lloc , lo que els modernos diuen running, i em va desafiar a correr els 10 kilometres per sota de 50 minuts. Challengue accepted li vaig espetar entre sant miquel i sant miquel. Avui ja he posat fil a l'agulla, i a la espera de la sentencia del conseller d'esports i saber si es bon principi o no, us comento que parteixo de 5,606 kilometres en 30 minuts. Tambe li demanaria que em fes un pla especific d'entrenament. Al tanto que em jugo una samarreta gratis del club atletic d'on es soci el meu germà.

(Al final de l'entreno estava un pelet desorientat)

Despres de la meva reaparició en el mon basquetboril de la setmana pasada, on vaig tenir una mes que acceptable actuació a mes de les  poques bronques vaig tenir que sentir pels meus centenars de tiros fallats , he decidit de no tornar  fins que no se m'asseguri que hi ha aigua calenteta.

Probablement vindran aquestes dos en el meu lloc. Una foto extreta del marca us donara una idea de lo be que defensen.

(palooooo cridarien a l'unison)

Ja esta feta la castanyada. Panellets, xupito de moscatell, castanyes i conversa agradable amb els coleguilles del club. Lo mes destacat la cambrera que ens va servir. Van intentar combinar el jalouin amb les castanyes disfressant els cambrers i els hi va sortir força be. Aquesta era la nostra cambrera. 

Primera cosa a l'agenda que tinc que fer ara que s'ha acabat la campanya:

 Anar a la pelu

Porto el cap que semblo el Camaron de la Isla, o com em va dir el Bochaca a FP no portes pels, portes cordes de guitarra. No se si la MOntse, la meva peluquera oficial estara al cas de les ultimrs modes, no de les de baixos com deia el conselles un parell de post mes avall, si no de lo muy muy i mas mas que es porta en l'actualitat, el xampu a l'ou.

Lo bo que te les campanyes es que aprens coses d'altres cultures. Aqui a Catalunya, quan hi ha un ratet que tothom parla i de cop tothom calla es diu que ha passat un àngel, Es veu que a Polonia es diferent i diuen el següent...

Per ordre del meu estimat i mai prou ben valorat jefe es fa saber que ahir dia 28 d'octubre a les 13 hores 36 minuts i 24 segons s'entrava a les instalacions de piei piei l'ultim palot de poma provinent de nombroses terres de les quals es amo i senyor el meu jefe. Ara reparar màquines, donar de baixa a la banda que ens ha acompanyat al llarg de la campanya i vendre el munt de pomes i peres que han entrat.

(nomes acabar ja canviaven l'oli de la maquina 1)