Abans de sortir per les Espanyes o enllà ultramar, potser convindria que ens reuníssim tots plegats i decidíssim on caram anem de viatge per celebrar tots junts el quarentenari. Un lloc tranquil, assossegat, amb musiqueta relaxant per tranquil•litzar-nos. No, no parlo del Look que ja esta xapat ni tampoc parlo de fer un sopar, ja que sempre que es fa un sopar s’acaba parlant de la mili, dels anàlisis per saber si tens apendicitis o de les hipopotasemies. I crec tenir la solució ben a la vora de casa. Presidència te el gust de presentar-vos l’excursió “Les Meravelles de l’aigua calenta”. Guaiteu la propaganda de l'spa Reneix:

(no diu res de massissa massatgista lleugereta de roba?)

He sol•licitat informació via e–mail per veure que es lo que entre (massatgista massissa lleugereta de roba, whisky, infusió, tovallola, xancles) i lo que no. En pic ho tingui ho parlem. Penseu-hi mentrestant

Dedicat a les mosses
que sé que no em follaré,
altes, guapes i rosses;
va per elles, no sé perqué.

Elles no són la meva meta,
no aspiro a tant, ja ho veieu,
però si se'ls escapa una teta
allí seré, com qui no s'ho creu.

Intentaré escriure't, maca,
el poema d'un amor impossible;
al Martin's plantat com una estaca,
a darrera hora, ben irreductible.

La teva figura esbelta i sensual,
el cabell curt ben a la moda
m'atreus de baix a dalt.
Allí sempre convido a la colla,
pel plaer de tenirt-te davant
i sentir ta joventut ufanosa.
Tant debó sentissis alguna cosa,
però només sóc un client de tants.

Seria massa demanar una cita,
a més tu de nit sempre treballes.
La meva sort seria infinita
si sopessim damunt unes tovalles,
però em conformaré amb escriure't
i els caps de setmana reveure't.

Sortint l’altre dia de l’ Entre pa i pa, seu central del Club, va passar el cotxe del Pedrosilla fent propaganda, amb el Carlitos dient no se que del Club de futbol Mollerussa. Tots varem començar a taral•lejar la cançoneta nananananara naniro naniro i es aquí on va a començar la polèmica

Quina cançó que fa servir de base en els seus llegendaris espots ?

Julio Iglesias, Nino Bravo, Micky, Sergio Bachelli o potser Basilio ?. Jo, personalment, crec que es Roberto Carlos amb la intro de “Amigo”.

La Seat Trans va passar lentament davant nostre, hipnotitzant-nos amb la seva malèfica melodia , deixant-nos amb un pam de nas. Si us plau, Don Pau, tregui’ns d’aquest dubte ja que vostè, segurament, sap la resposta.

(jo en vull una¡¡¡¡¡¡)

El fred intens d’aquestos dies fa que tothom porti gorros , guants, abrics, calçotets llargs i megabragues, d’aquelles que arriben fins a la cintura, però l’intrèpid paradet calent ha de continuar lluitant contra l’avorriment i tot just a l’entrada del col•legi, esperant que la canalla entri a classe enganxa al vol la següent conversa entre dos mamàs, que de ben segur feia molt temps que no es veien.

Mamà 1: I com va anar la nit de cap d’any?
Mamà 2: Ens ho vam passar la mar de be. Tota la nit xupant i pelant.....(atac de tos)
Paradet Calent (des de lluny, pensant fortament i amb una rebrincada titolera) : Mare de deu senyor a veure si m’atanso una mica......

Mamà 2: ...... ais quin constipat que tinc. Doncs el que et deia.....Gambes i escamarlans. Molt bons crec que de La tòfona.....
La Mamà 2, la de les gambes, treu del seu bolso Gucci d'imitació la càmera digital i de refilo veig la foto. Ella es la que porta botes negres.

(Un altre cas resolt pel Paradet Calent)

Ens fan badar i pensar els publicistes.
Aquí en teniu unes quantes més.

Si la boira ja has escampat
en algún local de moda,
mira d'anar ben acompanyant
i de que no et robin la roba.

Mira la vida des d'un espill
i de no perdre oli com un cetrill.
La vida és un "non stop",
si tens diners i un xic de sort.

Quan a recer de la nit vius
ja res és com et sembla.
Surts, balles i somrius;
la joventut es fa eterna.

Milers i milers de e-mails rebuts a Presidència de onlymenians catalans quarentenaris enfurismats i amb ganes d’abraonar-se sobre meu, ja que consideren que hi ha altres noies de series, molt mes majes, fines i elegants que les que varem publicar en l’anterior llista. No cal anar a les senyores americanes per descobrir exuberants belleses del tot ferotge que, si li xiuxiuegen quelcom a l’orella al Pinotxo de ben segur que de cop, Lo que creix, i no es precisament el nas, li arribaria a Logronyo. Vet aquí la llista Catalana.

5. Laura Conejero com a Susanna a Psico-Express.

4. Mireia Aixalà com a Tilda a Lo Cartanyà.

3. Montse Guallar com a Dolors Alsina a Secrets de Família.

2. Anna Sahun com a Laia Font a Porca Misèria.

1. Gemma Brió com a Anna Aiguadé a Poble nou.

Malauradament les catalanetes, ja des de els principis dels temps, sempre han estat molt recatadetes. O sigui que es inútil ficar l’afegitó de Sexy o Hot en qualsevol buscador de la xarxa per bo que sigui després del nom d’una actriu catalana, ja que com a molt sortirà alguna recepta de cuina d’algun guiri entrevistat dient que “el Paello is muy Hot in Catalinoia”. Però catalanetes ensenyant, haurà de congelar-se el infern com deien els Eagles.
De la misma manera que te digo una cosa te digo otra, si algú troba alguna foto d’aquestes xicotetes lleugera de roba, no dubti ni un sol segon en enviar-la al mail de presidència.

Us en recordeu del mític i famosíssim joc de l’ only men? Va esser el producte estrella d’un Nadal ja llunyà en el temps. Be la finalitat d’aquell joc era, i encara es si el teniu operatiu, pillar catxo fos com fos. Poques partides col•lectives varem fer i altra cosa queda en l’ intimitat de cada llar, que a casa del President s’ha esborrat el numero tres dels daus de tant tirar.
El fet es que aquest senyor del vídeo, sense tants escarafalls i amb el Monopoly , aconsegueix lo que es pretenia amb el joc de l’ Only. O sigui nois que a desempolsar el Joc s’ha dit . O millor encara, fer una reedició especial quarentenari . Ben aviat a la venda.

(Jo, a la segona tirada ja em veig en boles)

Recordo el dies en que ens va donar per jugar al tennis. El ranking O.T.P. (onlymen tennis professional) estava dominat absolutariment per en Cuckerer. Imbatible, insaciable,incansable, groller en les seves celebracions,amant de les germanes Villians (Pakita i Trausita). No el vaig poder guanyar mai. Ara em trobo amb aquest joc, super cuco ell, amb tennistes de la nostra època i m’ha fet gracia. Això si, encara no he guanyat ni un sol partit, sempre a casa a primera ronda, els creuaments en "Tournement" son imprevisibles, i sempre em toca la mes xunga.

(Tanta Sharapova,Kournikova, Safina i Mauresmo. Amb lo majes que eren les tenistes d’abans)

N.S.F.W. Si ets a la feina, treu el so

Primera oferta que arriba al mail de presidència respecte al famosíssim viatge del quarentenari. L’hem desestimat de patac perque no s’ajustava al que havíem demanat, cap de setmana llarg màxim tres dies i que no sigui gaire lluny, ja que no volem perdre un dia anant i un altre tornant. Com idea era força espectacular. Es tracta de Man Country To Scotland (aqui trobareu un link en anglès pels que en sabeu i el vulgueu visitar, el meu anglès tipus apatxe no passa de water bondage o barely legal i poca cosa mes). Excursions temàtiques de l’estil “Whisky i spa intens al Sheraton” , “Aprèn a pujar-te el kilt en dos còmodes lliçons” o “Golf, copes i puros al club” feien el viatge altament atractiu. Llastimosament Escòcia es força lluny.

(grupies ansioses per aconseguir bitllet)

Jo pensava que els únics "intel.ligents" i "cracks" de la gestió empresarial tenien seu a Mollerussa, uns que venen bigues i totxanes, i es veu que no, que Bilbao a Canal Biscaia també n'hi han.

Voltant per aquestos blogs que nostre sinyor a posat a la xarxa i que habitualment visito, o vaig a parar de casualitat, vaig trobar-me amb un que contestava a un Meme que li havien enviat (aqui un i aqui un altre i molts mes si aneu lligant cliks). Es tractava de citar a les protagonistes femenines de series mes de requetetxupete que recordessin. Tots, o gairebé tots, anomenen a les mes majes, fines i elegants de les noietes que apareixen, que no ens enganyem , son les protagonistes de les series d’actualitat. Com a bon quarentenari que soc no els hi faig escarafalls però vull publicar la meva pròpia llista, ja que de fet, a part de documentals a la 2 d'animals sol miro series de riure a la tele.

5- Vanessa Williams ( Març del 63 ) com a Whilhelmina Slater a Ugly Betty.

4- Lisa Edelstein ( Maig del 66 ) com a Lisa Cuddy a House.

3- Patricia Heaton ( Març del 58 ) com a Debra Varone a Everybody Loves Raymond.


2- Julia Louis-Dreyfus ( Gener del 61 ) com a Elaine Marie Benes a Seinfeld.
1- Debra Messing ( Agost del 68 ) com a Grace Adler a Will & Grace.


Ale 224 anyets d'increïble bellesa sense parangó possible

Per fi s’acaben les vacances de Nadal i les criatures tornaran al cole. Des de el 19 de desembre que els nostres estimats professors s’estan tocant la pampa ( el Paquito i el Bono han recorregut del numero 25 al Peraire la distancia equivalent ha anar a Karnak, i el Super ministre se l’hi han esborrat les yemes dels dits de tant teclejar) . Però no els critico no, tot el contrari els hi dic si senyor, ho teniu molt ben muntat i jo, ara que estic a l’atur m’adreço a ells per preguntar-los-hi ...Que els hi puc enviar un currículum per si de cas els hi fes falta un secretari?. Mentrestant engego la conta enrere per deixar dema a les nou al Compeu Faba, tal com diu la meva heretera universal digna successora de son pare en innovació lingüística.

(jo ,de jovenet, volia una melena com la del Joey Tempest)

Si mil anys "fessi"
no veuria jugador,
que defensi els colors
com el Lionel Messi.

S'ha guanyat a l'afició
pilota enganxada a la bota,
i en el canvi de ritme explota;
només "el Pelusa" va ser millor.

La casa de barriguitas: 3 hores 50 minuts (i espera que esta en construcció).
La perruqueria de Nenuco: 30 minuts (en marxa).
Màscares per a festes: la careta del gat 42 minuts (pendent de retallar, pegar, pintar, nomes s’ha donat forma al punyeter gatet).
Kit de neteja: 12 minuts (ràpid i efectiu).
Contes del Llop Pepito: 12 segons i en marxa.
Bicicleta de Betty tota rosa: ara no arriba be als pedals ves per on. Fins a l’estiu al traster.
Pissarra de lletres i números semi-magnètiques: 23 minuts i les primeres paraules escrites.
Dissenya amb Barbie: 0 minuts. La gent no es fixa en el que regalen a la canalla i es per a majors de set anys o sigui que ja m’hi veig dissenyant.
Kit de pintura Professional a l’oleo: ja en parlarem de com ens ho farem per no tacar les parets.

(si també jo pensava que la venien montada)

Com es que no venen els regals ja, a punt de caramelo i així poder els pares fer el carajillet amb tranquil•litat?

Menuda festa d’aubertura de quarentenari. Ja esperem amb delit la propera. Es per això que pengem el calendari festeril per goig i joia dels membres que podran marcar a les seves agendes que aquell dia, ha de ser de calçotets nets i ganes de marxa.

2 de Gener. El Musle
27 de Gener. El Sisco.
23 de Febrer. El Cuc.
21 de Juny. El Domenech Lluquendez.
7 de Juliol. El Txema.
15 de Setembre. El Joan.
30 de Setembre. El Marti.
6 d’Octubre. El Pau.
16 de Desembre. El Paco.
21 de Desembre. El Petxo.

Podreu observar que falten alguns membres. Toni the Sun i en Pere Ese, ja han passat de llarg pels quaranta. El Cuerpo encara no el teníem fitxat al 1996, dada del mític calendari del qual s’han extret les dades. I el Traussi, encara es petit per estar a la llista.

(Ties....., les nostres senyores o sigui que ha comportar-se tocan)

Et semblarà una putada,
tots els sants tenen vuitada
i ara mateix tinc en ment
felicitar-vos, senyor president.

No importa el canvi de dígit
si no la ment i el sentit
que té arribar a mitja vida.
Però fugim de la malenconia:
Per molts anys David!

Ara que en tinc 40 com a bons propòsits de l'any nou i d'aquesta etapa esplendorosa que la natura ens obre als homes,( he llegit que som insaciables al llit, extremadament experts, incansables, sensibles, imaginatius, joganers be una passada) m'hauré de començar a cuidar una mica i deixar sortir a la bestioleta sexual que porto dins.

(busco particular trainer femeni per fer-me sortir)