EM MORO PELS TEUS OSSOS
Intentaré escriure't, maca,
el poema d'un amor impossible;
al Martin's plantat com una estaca,
a darrera hora, ben irreductible.
La teva figura esbelta i sensual,
el cabell curt ben a la moda
m'atreus de baix a dalt.
Allí sempre convido a la colla,
pel plaer de tenirt-te davant
i sentir ta joventut ufanosa.
Tant debó sentissis alguna cosa,
però només sóc un client de tants.
Seria massa demanar una cita,
a més tu de nit sempre treballes.
La meva sort seria infinita
si sopessim damunt unes tovalles,
però em conformaré amb escriure't
i els caps de setmana reveure't.
|
Etiquetas:
racó poètic
2 comentarios:
Benvolgut Txema:
El no ja el tens, per tant a l'ataque que mas se perdio en Cuba
(si es que es autobiografica la poesia, es clar)
Benvolgut David:
Agraeixo enormement que algú faci comentaris als meus escrits.
D'altra banda ja l'hi havia demanat una cita a la camarera canyó, ella es va mostrar molt agraïda però la va refusar...Però sí, més es va perdre a Cuba.
De totes formes Presi, gràcies per l'interés.
Publica un comentari a l'entrada