Ja tenim llitet on reposar l’esqueleto a Madrid. L’hostal Alhambra te a be d’allotjar-nos el tres i quatre de juliol en tres habitacions triples per la bonica i mòdica quantitat de 405 euros mes el 7 % d’iva donant un total segons la meva casio HL-820 ER de 433.35 euros.

Resumint, i esperant que el Paquito doni el vist i plau a tant complicades operacions aritmètiques, tenim per un costat els 118 euros del bitllet de l’A.V.E. , s’ha pujat 15 euros ja que el tren de primera hora era ple i hem tingut que anar al següent, i per un altra banda els 433.35 que dividit entre 9 dona un montante de 48.15 euros per lo que el viatge a Madrid, polvets a part surt per 166.15 per persona . Apa aneu trencant la guardiola que tot això s’ha de pagar en breu.

(abuelooooo que anem en treeeeeeen)

Deixeu-se estar de cromos vells i doneu una volteta per l'esport del futur, la L.F.L. Busca el teu equip, i fes-te'n soci ipsofacticament. Jo ja soc fan incondicional de la Rebecca Reyes dels Tampa Breeze. O potser millor, patentem la versió masculina, però en comptes de Futbol america fem la lliga de basquet dissabtil en roba inetrior, mes coneguda com la LBDRI. Pelotàs i exitàs garantit.

(eo eo eo esto es un chorreo.......)

No se pas on anirem a parar. Després del meu últim concert, Hombres G in laif al gurugú, on el ràtio tangueril era del 87 % em passat sin comerlo ni beberlo al 0.023 % del concert dels Barón Rojo, cosa que ens va desanimar sobremanera als onlymenians assistents.

Lo millor, l’actuació del pelut dels Barón Rojo. Moviments típics del mon heavy com el ventilador amb la ma de la pua, o el moviment de cap amb la melena al vent, o el paset a la dreta paset a l'esquerra van fer les delícies d'un públic veterà, d’aquí lo del ràtio del 0.023 %.

Llàstima que quan van tocar la de les campanes estava jo al Road on, escolteu be, donaven cubates a 1 euro.

(la locura del càmeramen......)

Recordeu els àlbums de cromos...? si, si, aquells que sortien amb els Paninis.
Doncs sempre hi ha algun il·luminat que els ha fet tots i com no! els ha penjat a la xarxa.
Ara els podeu descarregar, hi ha tots els àlbums dels mundials des d'Argentina 74 al d'Alemanya 2006.
Us deixo l'enllaç per accedir-hi.

Malgrat ser un republicà convençut,
me n'alegro d'haver guanyat la copa.
Ja en van 25 a favor d'aquest club,
tant debó siguem els millors d'Europa.

Aixo ens passa per anar badant. L'ave de les set del matí ja esta akope. Es a dir, s'han d'afegir uns quants euros als 103 que varem soltar.

L'hostal de moment encara tenen disponibilitat. En pic em possi en contacte amb l'home xiclet llogarem habitacions de moment per a nou, el Cuc (diu que esta baix de moral) i en Pi Dei (tiran mas dos tetas que dos carretas) son baixa d'ultima hora. En propers post podreu assistir al sorteig de les habitacions.

Amb un pelet de retràs, m'entero avui, però des de presidència i en nom de tots els membres del club, volem felicitar molt efusivament, al nostre company Txema, que en el 12 è concurs de cartes i poemes d'amor i desamor va obtenir l'accèssit a la millor poesia d'amor del Pla d'Urgell, amb l'obra Sex appeal. Felicitats de nou Txema.

(diuen que quien la sigue la consigue....)

(i nosaltres fent basquet....desgraciadets que som)

Senyors socis.

Penseu que el dissabte s'ha de portar els dinerets per pagar l'a.v.e. Pels que no varen assistir a la reunió el preu de sortir a les set del matí de divendres i tornar diumenge a quarts de sis es de 103 euros.

(me pido ventanilla al costat de la tiena buenaaaaaa...)

Divendres, després de la reunió de l’ampa del Pompeu, on el club te infiltrats dos membres, xerinola fins ben entrada la matinada. Algú s’apunta?. No garantim l’hora de finalització de la festa, però un parell de whiskys cauen si o si.

(Les millors gales per l'ocasió)

Dos a sis al Real Madrid,
de gols n'hi ha hagut un tip.

El gran central Piqué
ha marcat el darrer.

Per cada gol del rival,després,
ha anat el Barça i n'ha fet tres.

Casillas, el porter de l'altre bàndol,
ha evitat un marcador d'escàndol.

I ara la culerada es perfila,
justa guanyadora de la lliga.

M'han passat avui aquest powerpoint i al moment he recordat aquell acudit tan bo, tan bo... que el Petxo va explicar per la mona.

A veure què us sembla.

Peticion De Mano

View more presentations from efit.

Menudo carreronet el de l'Hostal Alhambra (c/ Espoz y Mina, 6). Tinc unes ganes boiges per anar a la botiga del davant, a veure que caram son los Despojos....busca, busca. I a la nit segur que esta ple de xurris que pa que

Mostra un mapa més gran
(cartellest blau, senyera europea, no se no se)

Alto tothom. Ja podeu començar a ubicar les criatures els que en tingueu. L’excel•lentissim ajuntament de Mollerussa diu que portarà a la festa major del poble als mega mítics Barón Rojo. Al principi he dubtat, pensant-me que passaria com als Boni em o al Vilatx Pipol, que no en quedaria cap dels autèntics, però a la plana oficial del grup surt que si, que son els de la "nostra època". Magnífic acte pel quarentenari.

(n'hi ha un que sembla el cuc amb melena oi?)

Senyors socis, quedeu convocats a la reunió que farem el proper 2 de maig a la seu social del club, el bar Entre pa i pa, a les 18:00 en primera convocatòria i a les 18:30 en segona convocatòria.

Ordre del dia:

• Compra dels bitllets de l’A.v.e. Per tant tothom ha de portar ben clar quan vol marxar, si mati o tarda del 3 de juliol.
• Decidir el lloc on dormir.

Els no assistents o els que no deleguin la seva decisió a un altre soci no seran comptats en el viatge. Després no ploreu per fer la compra pel vostre compte.

(reclamacions a vestíbul tres)

El mail per delegar el vot: Elmusle@gmail.com indicant hora de sortida , lloc i nom del soci amb dni ben claret, no volem falsificacions.

En aquestes edats en les que estem, on l'hora sovint marcada són dos quarts de sis i trenta segons, no esta de mes una mica d'entrenament, ja que tindre’ls tancats a casa tot el dia es d’allò mes engorros que altre cosa. Cliqueu, espereu que carregui i endavant les “hatxes”.

(NSFW , hi ha musiqueta)

Avui sortint de la feina i anant cap a casa a la cruïlla del Carrer Domènech Cardenal i Santa Joaquina de vedruna m'he quedat glaçat. allí, a la paret al costat de la botigueta del moros on sempre enganxen cartells, anuncien a bombo y platillo que ve la Sophie Evans al punt X. Senyors, ja tardem a muntar un autocar a tan magne esdeveniment. Llàstima que no he vist els horaris ni els dies però....crec que es per Sant Jordi. Inscripcions i si algú te mes informació que les envií ipsofacticament al mail de presidència.

(atentos als dos del "detras" de la Evans que no es perden detall)

Potser quan sigui massa tard,
hauré acumulat unes vivències
i recordaré les experiències.
Van 40 vivint sota l'esguard
d'un Déu que, en cas d'existir,
suma molt més que no resta
i m'ha donat forces per resistir,
encara que lluny de la palestra.

Escrivint per les meves amistats,
però també publicant a l'Avenç,
i és aquesta modesta paritat
la que em fa feliç i em convenç.

Per saber a on proposo i així informar-vos de com és el lloc, on està i quan pot sortir la broma us adjunto una mica d'informació de l'Hostal i Aparthotel Alhambra de Madrid. Així com també un extraxte dels horaris i tarifes dels AVEs. Veureu que els que tenen preus a la dreta, són els econòmics comprant-los per web i amb antel.lació.

Anada:

Tornada:
Per cert, l'opció de Logroño, no la descartaria si interessés a la majoria, ja que també ofereix vàries possibilitats, cata, bodegues, gastronomia, activitats esportives, rutes a peu, poblets, i també pot sortir econòmic, així com el transport hauríem d'agafar cotxe propi, i és un gasto menys, així com tampoc queda gaire lluny.

Aquí queda la meva opinió.

Madrit, 4 de juliol a les tantes de la matinada. Un membre de l’expedició onlymeniana a la capital del regne dels espanyolets, es perd i fa cap a un bar. Potser en Pkto que s'ha dormit de peu , o el Joan en el seu estat 3.2 de l'escala indexal, o potser el President que ha traduït malament una adreça del castellà al muslià, o el Cuc que lliurement a buscat una petita discogràfica on van ser editats els primers singles d'en McNamara, o el Petxo que ven cebes al top manta als de la capital, o el Traussi que després de no trobar lloc on al menú hi ha caragols a la llauna amb raspallets per les ungles ? Tant es, però si em passa a mi no em vingeu a buscar.

(morena, morena, rarara)

Prop de Le Bourg-d'Oisans

(Aqui tambe hi podriem anar)

Equilaters, isosceles, aguts, octogonals, trapeçoidals, de tota mena. Al principi no li trobava el que a aquesta plana web. Però un cop descobert el truco del almendruco no pots parar de buscar a veure si en trobes alguna de coneguda. Potser podríem fer quelcom semblant amb els membres del club per donar una mica de presencia a tot plegat.

(falta la de vestits però ja la farem)

Sento caure la pluja d'Abril
i deu ser ella la que emana,
aquesta imposició febril
d'escriure sobre tu, Anna.

La lluna plena t'emmiralla,
reflexa de pas la teva rialla.

M'imagino mil situacions,
però les que valen la pena
serien sentir els teus petons;
sense ells és una condemna.

La veritat per endevant. M'estimo mes anar a Madrit a veure si veig de refilon a la Bermudez, a la Esteban i si m'apures fins i tot a l'Alicia Senovilla, que fer un tomb cultural per Memmingen i rodalies.

(que no s'enfadi cap memmenginia, però...es que la Bermudez es la Bermudez)

Pensaràs que sóc tossut
i que ho dec ser de mena,
l'únic regal que se m'acut
és aquest modest poema.

Ja que xategem a diari,
pel teu proper aniversari
amplii el meu poemari,
no gens menys estrafolari.

Es que una piscineta dona molt de joc. Des d'una Jeux sans frontiers new edition a una remasterització digital doble sound surround del Boys Boys Boys.

(qui farà de Sabrina si el Traussi no hi es? misteri.)

O potser podriem fer abans de començar a menjar, o millor encara un cop fets els carajillets, un Mira quien baila only men edition, substituint al ja devaluat per si Open de petanca.

Després d'unes llargues negociacions, que riu-te’n tu de les del contracte del Motxo pel Bus Bar, hem aconseguit que el Petxo ens deixi casa seva per fer la Mona. Això si, ha insistit molt en tres punts:

1. Vigilem amb les criatures que tot el jardí esta patas arriba.
2. Al finalitzar la jornada moneril tot ha de quedar mes net que una patena.
3. Els banys a la piscina estan prohibits, nomes permesos si es fan en monokini per elles i braga nàutica o calçotets per ells, mai a l'inreves i en cap cas en boles, donada l’assistència de menors al acte.

(a bailarrrrrrrrrrr........)

Lo de la mona ja es aquí i lo més calent es a l’aigüera, que fem????? potser megaorgia martiniana....o pool party petxonera....o shower basquet pabilion....o Wild unknow campestre . Puc confirmar que la primera opció està descartada, aquest any The Body ens fa el salt hi ho fa amb la colla de la dona. Així que ja em direu.

(xulo seria, però penseu que hi haurà canalla........)

No se pas si ho veureu, però jo estic enganxat a un programa que fan a la Cuatro que es diu "El último superviviente". Va d'un sinyor, marine angles ell molt majo, fi i elegant, que de patac el deixen caure d'un helicòpter en els llocs del planeta mes aïllats, inhòspits i malparits. I ell, amb una navalla de la mili i una cantimplora es capaç de tornar a la civilització en un plis plas. De ben segur que darrere seu va un equip tècnic que riu-te’n tu de la serpiente multicolor del Tour, però jo ja m'hi veig i si mes no m'ho vull creure. Això si, ja m'agradaria veure’l sobreviure en un dels barris de calistrillos i maleantes dels que surten a Callejeros.

(de tot, fa amb la navalla tu....)

Primer seriós reves. Avui, dissabte 4 d'abril disposat a fer unes canastilles tipus Lebron James va i m'assabento que el Super Primer Ministre està de gira per Itàlia en afers extraclubmenians i no hi haurà Basquetbol. Toma castanya. I a sobre, dema que volia fer un prologo de la Micro volta resulta que farà fred. Paulina i jo estem condemnats a entendre’ns.

(ai per la mona que fotra rasca....)

Després d’una llarga setmana fent de manobre del que m’ha posat el parquet, i una petita actualització hardweriana del Pkto IV, ara ja Pkto V, torno amb ànsies de publicar. Fart de veure l’ultima entrada de la Carretera Nacional, no per això dolenta, vull compartir amb tots vosaltres la baixada moral que m’ha suposat una critica ferotge de la meva heretera universal quan, en un moment que anava sense samarreta escombra amunt escombra avall tros de parquet per qui tros de parquet per lla, va i em deixa anar amb tota la seva santa innocència.

Pare, que estàs esperant un bebè?????

Vaig mirar-la, vaig mirar a la Paulina i senyors això s’està sortint de mare. Es per això que engego per enèsima vegada l’operació Kilitos fuera consistent en basquet a full els dissabtes, cervezillas out i Micro volta re-edition.

(la culpa es del paro no penseu res mes)

Intentaré escriure
lo millor que jo sé,
vull estimar, viure
sense massa perques.

Enamorar-me d'una mirada,
sentir el canvi d'estació
en cada simple cantonada,
amb les pujades de to
que sé que això comporta;
reneix la natura morta,
s'atura l'animadversió
a la vida en general,
com anar amb llums de posició,
en plena matinada de foscor
per la carretera nacional.

Impressionant el document en format vídeo que ens arriba de la jornada a l’spa. Hans, ex concursant de jeux sans frontieres, i un senyor amb tota la pinta de narcotraficant mexicà, ensenyant catxo sense cap mena de pudor per les calentetes aigües del Reneix. En la propera intentarem enredar a la noia de recepció i enregistrar un remake de "Ninette i un senyor de Murcia"

(majos, fins i sobretot elegants)

Atents al esgarip del principi del film , un eeeeehheehhhhhhh esfareïdor de l'Antonio, i el crit d'angoixa subjacent del protagonista, marginat per una agra societat que dona cloenda a la pel.lícula, un aeeeerssss dramàtic.

Després d’una llarga setmana d’ Ampa pompeuera , reunions amunt, compres avall disseny a la dreta i composicions a la esquerra, donem per finalitzada la jornada de portes aubertes i puc tornar als meus quehaceres habituals del club. Informar-vos que lentament el club only men s’està apoderant de l’A.M.P.A , ja que un dels membres mes voluminosos del club també s’hi ha apuntat.
Lo primer, molt malament, ningú ha publicat res, i els nostres lectors australians, nord americans, indis i escandinaus estan indignats per aquesta falta d’actualització.
Segon que tal us semblaria anar aquí? Mentre fotem uns quants tirets les nostres santes, poden passejar i la canalla córrer com eixelebrats.
Tercer quedarà algú per la comarca per Sant Josep per poder organitzar un soparet? com ja sabeu segur que estarà top akope i haurà bufetades per encomanar una taula al Kebap

(molt malament nens....)

Brau, aguerrit, lluitador no dona pilota per perduda. La gran estrella mediàtica del club ara per ara, portada de diaris i entrevistes a Ana Rosa en breu. Volem una samarreta seva autografiada per subhastar-la al e-bay i amb els dinerets fer un sopar i una sessió d’espa que es lo que mes mola actualment. La samarreta en questió, es aquesta que duia contra los Mangra de Lleida. Quins aspavientos xiquets, falta fijo.

(dèiem del T.T.T.A.G.A. però anda que aquests........)

Espero i desitjo que sigui una nova versió hip-hop dance trance mix àcid House de la cançó del Roberto Carlos la titulada nanironaniro naniro naniro naniro naniro.

(un pas mes enllà de la express)

Serà que les noies aquelles
són pels bohemis com jo,
per tant si paro a Fonolleres
busco sexe i no pas amor.

Però hi ha la Marina
que ja te una certa edat,
jo l'hi dic que és divina,
perque et deixa extassiat.

M'explico onlymenians:
No incito a anar de putes,
però jo sóc un de tants
que no hi és pas immune.

Encara estovat de les tres hores d’aigua calenteta del passat dissabte a l’spa Reneix us informo que es va tenir en consideració el tornar bimensualment. Es per això que encetem novament la roda per al Second trip to the spa. Per abaratir encara mes el preu, varem ser vuit i ens va sortir a 15 auros per cap, s’obra la inscripció a les components del club only woman, que moltes es van quedar amb ganes d'assistir-hi, i si no son de l’only woman i son garses no aforades seran benvingudes fins a fer el “cupo” de dotze.

(la resta de fotos, les interesants, en el proper sopar)

La matinada lenta avança,
assentat davant la pantalla
i sento com certa recança
dels pecats de ma jovenalla.

El final del primer amor
en aquella estació de bus,
vaig actuar segons el cor,
ara em veig com un carnús.

Ara començo a entendre perquè us agraden tant els aisidisi. Atenció als dos Splash espectaculars. Sensibles i escandalitzables absteniu-vos de donar-li al play, que es veuen dos micro popetes.

(no la vaig veure mai pel look a aquesta pajara)

Em desprècies i m'ignores
però m'atraus més i més,
em tractes com una estora
i em pregunto el perqué.

Serà que saps que ets bella,
però la guapesa és efímera.
Prepotència entre cella i cella,
però bé, no ets la primera.

Potser et trobi fora de la barra,
potser pels carrers de la ciutat,
veuràs que quan no sóc de farra
també puc ser molt enrotllat.

Serà que t'endevinava
entre aquella multitut,
t'aguantava la mirada,
tu i jo, i la teva joventut.

Ets la meva fada màgica
dónes sentit a ma vida,
que és un pèl tràgica
per tota tu, dolça diva.

Volem donar l’ impuls definitiu al club en el mon internetero. Es per això que obrim un grup al famós feiscbuc. En principi es un grup tancat, nomes " lo muy muy y lo mas mas, lo tope de lo tope muñequitos " poden ser socis. Després si hem d'admetre a un amic d'un soci s’avaluarà la conveniència o no. Es el cas d'un tal Xavier, que com avalador presenta al Txema . I encetem el debat

Socis exclusivament o tot cristo?

Llista d’altes per anar al Spa
Super primer ministre.
Traussi.
El cuerpo.
El cunyat del Paquito.
El President.
Petxo.
Antonio.
Txema.

Els altres si us plau, porfa plis, digueu alguna cosa que es per portar dinerets el dissabte. Us informo que el Pere ese, el Joan, el Cuc i el Paquito ja han dit que no, que no venen. Alguna cosa relacionada amb l’aigua freda i la disminució dels cossos cavernosos en la immersió en el líquid element els hi impedeix l'assitència.

(apretadets, apretadets al bany de vapor)

El Delorean de McFly , el Ford Gran Torino de Starsky, la furgoneta de l'Equipo A (els de la sèrie no, els de la recollida de ferralla selectiva del poble), i ara...l'express del Pedrosilla.

(naninronanironanirooooo)

Poso aquest vídeo de la dona ideal.

Tant de temps lliure dona per molt. Anant buscant uns papers pel traster, vaig trobar-me aquesta joia oculta de l’historia del club. Es tracta d’una col•lecció de retalls del diari Segre on narren les aventures i desventures de la segona edició del campionat de futbol sala per afeccionats. Un cop digitalitzades i tractades, les podeu descarregar en aquesta adreça. La versió escrita queda dipositada en les arques del club . Autentiques joies de la Lluïsa Solé i del J. Martin, fan que passem de fer un futbol avorrit a la vuitena jornada a la lloa que ens fan en la desena, on diuen que superem al Mesgold per 7 a 0 amb un futbol fàcil, ordenat, esportiu i sense complicacions. També destaquem l’única menció a un jugador del nostre equip que ens varen fer en la tretzena jornada. No us diré pas qui es, però quedareu amb un pas de nas al saber-ho. I aprofitant que us baixareu i llegireu tots els articles.

Algú recorda que es lo que va passar a la dotzena jornada?

(Van fer una foto i la van aprofitar akope)

Ja som tres. Tres els quarentons la mar d’atractius, madurs i experimentats. El que s’afegeix a aquest selecte grup, es el que ha passat a l’historia com el dictadorzuelo del Palau. Home nascut en època equivocada, hagués estat un autèntic Leonardo Da Vinci català o un petit Himmler en potencia, va explotar tot el seu geni, imaginació i enginy en ser co-creador de les mes grans fites histórico - cinematografiques del club. Retirat de les grans pantalles després del Vet interposat pel Vaticà que va impedir la reproducció als cinemes del Dia de la Bestia, viu com en Marlon Bandon , a la seva “illa funcionarial” la mar de feliç. Ara, en el dia del seu aniversari, des de presidència el volem felicitar en nom de tot el Club presentant el següent documental:

L'inici de la llegenda

Diet cuc break
Cargado por elmusle

A la tribu l’anomenaven Ernot Suart Trebla es a dir l’home que escurava els ossos de guatlla o de qualsevol animal de dues, tres, quatre o indeterminat numero d'extremitats ja siguin potes, ales o aletes, fins a transformar-los en aparells de cirurgia d’increïble e inusitada precisió.

(on fica l'ull posa la fletxa i lo que no es la fletxa...)

Ja tenim encomanada la sessió d’spa el proper 28 de febrer a partir de les sis de la tarda. La xicoteta de la recepció m’ha insinuat que ens podem quedar fins que tanquin les llums a les nou de la nit. El preu es de 120 € a partir entre els que hi anem.

Material indispensable a portar:
Braga Nàutica i gorret de piscina. Lo demes (barnús, tovallola, xancles) ja ho posen allà.

(llàstima que no es facin banyadors com els d'abans)

En el decurs de la sessió d’spa, el molt honorable Pere D ens dissertarà sobre:

La metàstasis post futurista o la Revolució Francesa: una percepció post racionalista

Després ja veurem si anem a sopar. Es prega millor confirmació al mail del president , al mòbil o al fixe, sinó us esperem directament al Reneix

(Ojo que no som pas colpistes en el club, que no van per aqui els tiros)

Llegeixo esparverat i garratibat un interesantíssim article publicat a la revista PRONTO numero 1.931 amb data del 31 de gener de 2009 sobre l’autèntic pla de xoc que tenen els Ungastarin per combatre la crisi. Tot el pais escanyat i ells, ala, a Suïssa a esquiar, això si, en Low Cost. Llegiu, llegiu i segur que arribeu a la mateixa conclusió que jo.

Quins collons que tenen aquestos de la monarquia

( si cliqueu sortirà en gran per gaudir de la lectura)

Lo intrigant del cas està al final que, us cito textualment: .

......Nada más aterrizar, recuperaron sus pertenencias, la Infanta se puso su bufanda, se subió los tejanos, se abrigó y, de reojo miraba todo lo que se cocía dentro del aparato......

Volia escriure quelcom romàntic
aprofitant que era San Valentí,
però esperaré a fer el càntic,
potser, al vint-i-tres d'Abril.

Serà que el llibre i la rosa
són quelcom més nostrat,
i representen un altra cosa,
aquí es veuria amb el .cat.

El baixon m'abraça
i no hi ha cap motiu,
però es dur estar viu
i és que em ve de raça.

Però és un pou creatiu,
només escriure m'omple
i m'aferro a les cicatrius
dels records aquí al poble.

En cada canvi de lluna
perdo bous i esquelles,
potser l'amor d'alguna
em feu ballar com un titella.

Membres del club:

En referència a la visita al Reneix ens informen que tenen dos dies lliures, el 28 de Febrer i el 7 de març. L’horari de disponibilitat es de 9:00 a 21:00. Us deixo una petita enquesta a omplir per esbrinar quin carai de dia us interessa, o podeu enviar un mail a la direcció de sempre la del President . Gracies a tots per la vostra col•laboració.

(cal clicar en el quadret i ja esta)

Apreciats companys:
Aquest és l'altre blog on publico encara que , de moment, siguin només coses repetides.
És el blog del club social de Tàrrega i és força destacable el sentit àcid de l'humor de l'amic Quim, un gran autor de relats.

L’increïble e intrèpid paradet calent, arriba al pati de l’escola uns quants minuts abans per que les senyoretes arrepleguin la canalla. Després d’uns quants bons dies sense cap mena d’interès arriba al lloc adequat. Dos mamàs xerren animadament de les seves coses.

Mamà 1 Quan et conti el que m’ha passat no t’ho creuràs nena.
Mamà 2 Explica, explica……
(Si, si, explica, explica.Pensa molt fort el paradet calent.)
Mamà 1 Ja saps que volem entrar al col•legi de les Monges oi?
Mamà 2 Si ja m’ho vas dir, però tenen una norma molt rara i estricta, no se que sobre el sexe.....
(Al paradet calent se li posen els pels de l'avantbraç i els que no son els de l'avanbrac,com escarpies. Sexe, ha dit sexe??? on collons esta el Traussi que tot s'ho perd. Que m'ha de fer de testimoni, que després ho publico i no s'ho creu ningú.)
Mamà 1 Ens exigeixen estar sis mesos sense tenir relacions carnals, vaja sense follar. I lo fotut es que els nens son els que ens vigilen. Ho portàvem molt be. Però un dia em vaig agenollar per recollir un iogurt que m’havia caigut de la nevera i allí, el meu home no va poder aguantar mes.Es va tirar sobre meu amb totes les ganes, em va arrancar tota la roba que duia posada amb les dents, em va fer el Perrito, la Carretilla, la Vuelta al Mundo , l’Espiderman…em va possar a sota, a dalt, cridarem, gemegarem, ho varem fer de totes les maneres fins quedar exhausts.... .
Mamà 2. I la nena s’ha xivat a la monja o que? No us deixaran entrar mai de la vida al cole de monges….
Mamà 1 No ens deixaran entrar mai mes al cole de monges ni al ¡¡¡¡Coprabo ¡!!!!!!!!!!!!!.
(La mare que les va parir. I jo aquell dia al Lidl.)

(aixi de nerviosa estava aquell dia)

On es fa ara la primera cervesa vespertina els caps de setmana??? Això li vaig preguntar al Paquito, i ell orfe de paraules, amb un Snif al nas em va dir.

No ho se, Presi, no ho se...

(Look, años ha d'aqui no res)

L’altre dia, durant la festa d’aniversari del Super Primer Ministre, va sortir a la conversa la botiga Boutique Urko, ja desapareguda i regentada per una germana dels Romà, on el Txema va declarar haver comprat uns pantalons. Actualment hi ha una botiga de calcetes i mitjons. Però existeixen botigues al poble que es resisteixen a desaparèixer. Es el cas de Magatzems Domingo. Oberta? Tancada?. El que porti un dels Porrons de l’aparador o un dels rams de flors que hi te exposats , obtindrà un fantasbulos premi presidencial. Això si, volem factura per legitimar l’adquisició.

( sols he entrat per deixar paquets amb Transports Urgell , años ha)

Potser per San Valentí
estiguem junts, amor,
és ma obsessió i ma fi,
al fracàs ja no tinc por.

La teva mirada accelera
les pulsacions del meu cor,
la imagino força sincera
i amb una mica de calor.

Machotes tots sense excepció els components de la "nostra" selecció (la de los ochentas). No la banda d'arroplegadets metrosexuals dels actuals campions d'Europa. Oi Satrustegui?

(i Señor?)

No sé ni com et dius,
però els teus efluvis
es presenten ben ulius,
tant ara com antuvi.

La maduresa m'amarra,
però de la teva tendresa
ve aquest amor de barra;
miradetes amb destresa.

Desitjos de matinada,
i si el DJ va i s'enrotlla,
com si fossim jovenalla,
ens sentirem tota la colla.

Ja no tinc tanta trempera
com quan tenia vint anys,
però sé que tu, camarera,
ets el meu deliri i afany.

Deus pensar que sóc gran
però no estic pas per l'asil,
em va el teu "sex appeal"
sobretot si estàs ballant.

Diràs que soc un bandarra
si dic que ets massa prima,
però per a que guanyis pes
i per tal de seguir la rima,
et convidaré per sempre més
a menjar cigrons amb botifarra.

Hem anat a berenar
tots a l'Entre pa i pa.
Coca-cola i cervesa
i tota la infantesa.

Ens hem retrobat,
quasi tots plegats,
i potser ben aviat
serem tots al spa.

No se quin dels dos em cau mes malament. He vist una estoneta del partit, comentaris d’altura del Lamas, i "desde luego", el Verdasco no es queda curt en gestets i mariconadetes varies. No recordo que el Lendl, l’Edberg o el Wilander fessin tants escarafalls de cara a la galeria al fer un punt. Es per tot això que entra de ple en el Top Faif dels mes Fastigosets (Fernando, Sete, Rafa i Sergio).

(el Club Only men no es fa responsable de les afirmacions i declaracions dels seus col.laboradors)

Segons el Cuc, el seu nen li dona 300 mil voltes al Charles aquest.

(falta lo de la piloteta amunt i avall....)

Ens passem mitja vida
ocultant els sentiments,
en terra reconquerida
als enemics amatents.

Passions antagòniques
que reneixen de cendres,
rialles histriòniques
les nits de divendres.

Petons d'adolescent,
la primavera apunta
de manera imminent
i amb l'hivern s'ajunta.

En les ultimes setmanes, tots els esforços diplomàtics i tots els recursos financers de Presidència han estat destinats per aconseguir l’entrevista que tot seguit us presentem. Curta, breu, incisiva i sobretot de reconeixement a una carrera de quaranta anys plena d’èxits, plaers , disbauxa, companyonia, descoberta, plors, triomfs, fracassos, alegria però sobretot amistat .

Entrevista
Cargado por elmusle

Benvingut als quaranta, ja veuràs quins farts de carregar l’acumulador de baix que et faràs a partir d’ara, i quedaràs parat de lo be que ho faràs, no en balde ets un quarenton experimentat.

Apa ànims xavalote que com dèiem a la mili.... Ja ets messies, que no te queden mesos que nomes......

(Group save the quarentons of the village)

Com a l'antiga "usanza", només canviant el Diamar per l'Entre Pa i Pa.

Primer gran concurs del quarentenari, un de facilot, per que us animeu a participar. Us presentem en la següent imatge el calendari que varen fer en la seva època els comerços de Mollerussa, (no se si sota la marca de Mollerussa Comercial). Es concretament de l’any 1990, encara que estigui una mica esquinçat es d’aquell any, i en teoria estan els comerços que en aquells temps formaven l'entrellat comercial del poble. El temps, “ese juez supremo que quita y da razones”, no ha passat i molts d’aquells negocis ja no hi son.

La pregunta que heu de contestar es la següent:

Quins son els negocis que malauradament o sortosament ja no hi son en l’actualitat?

(en teoria, clicant a la foto la veureu mooooolt gran)

El premi: si sol concursa, com sempre, el Super Primer Ministre llavors ja parlaré directament amb ell. Si n’hi ha mes d’un de concursant llavors publicarem en que consisteix el fantasbulós premi. Ale i no olviden supervitaminarsei supermineralizarse per resoldre tant dificultós enigma.

Una petita ajuda. En la foto de sota en teniu un que ara gaudeix de la vida de veritat.

(ais i lo be que ens ho passàvem)

No volia emprar la paraula crisi
però al carrer tothom la diu,
sembla com una mena de desfici,
fins i tot el més prudent ho viu.

Aquell amic que s'en va a l'atur
i busca feina de cualsevol cosa,
busca al diari però res no troba,
no perd l'esperança però no s'en surt.

Com reactivarem l'economia
si no es donen crèdits al consum,
el final del tunel potser veuria
però a hores d'ara me l'imagino lluny.

Ja tenim resposta de Reneix. Tal com sospitava, no hi ha cap massatgista lleugeret/a de roba. Ara nomes cal fixar una data i ja ho tenim lligat. Jo proposo el 31 de gener. Primer relax a l'spa i després sopar only men (un sopar al mes l'hauriem de fer) per comentar com li van aquests durs primers dies de madurs atractius quarentons al President i també al Super Primer Ministre, que recordeu es el proper en caure.

(mmmm alguna cosa per picar....)

Abans de sortir per les Espanyes o enllà ultramar, potser convindria que ens reuníssim tots plegats i decidíssim on caram anem de viatge per celebrar tots junts el quarentenari. Un lloc tranquil, assossegat, amb musiqueta relaxant per tranquil•litzar-nos. No, no parlo del Look que ja esta xapat ni tampoc parlo de fer un sopar, ja que sempre que es fa un sopar s’acaba parlant de la mili, dels anàlisis per saber si tens apendicitis o de les hipopotasemies. I crec tenir la solució ben a la vora de casa. Presidència te el gust de presentar-vos l’excursió “Les Meravelles de l’aigua calenta”. Guaiteu la propaganda de l'spa Reneix:

(no diu res de massissa massatgista lleugereta de roba?)

He sol•licitat informació via e–mail per veure que es lo que entre (massatgista massissa lleugereta de roba, whisky, infusió, tovallola, xancles) i lo que no. En pic ho tingui ho parlem. Penseu-hi mentrestant

Dedicat a les mosses
que sé que no em follaré,
altes, guapes i rosses;
va per elles, no sé perqué.

Elles no són la meva meta,
no aspiro a tant, ja ho veieu,
però si se'ls escapa una teta
allí seré, com qui no s'ho creu.

Intentaré escriure't, maca,
el poema d'un amor impossible;
al Martin's plantat com una estaca,
a darrera hora, ben irreductible.

La teva figura esbelta i sensual,
el cabell curt ben a la moda
m'atreus de baix a dalt.
Allí sempre convido a la colla,
pel plaer de tenirt-te davant
i sentir ta joventut ufanosa.
Tant debó sentissis alguna cosa,
però només sóc un client de tants.

Seria massa demanar una cita,
a més tu de nit sempre treballes.
La meva sort seria infinita
si sopessim damunt unes tovalles,
però em conformaré amb escriure't
i els caps de setmana reveure't.

Sortint l’altre dia de l’ Entre pa i pa, seu central del Club, va passar el cotxe del Pedrosilla fent propaganda, amb el Carlitos dient no se que del Club de futbol Mollerussa. Tots varem començar a taral•lejar la cançoneta nananananara naniro naniro i es aquí on va a començar la polèmica

Quina cançó que fa servir de base en els seus llegendaris espots ?

Julio Iglesias, Nino Bravo, Micky, Sergio Bachelli o potser Basilio ?. Jo, personalment, crec que es Roberto Carlos amb la intro de “Amigo”.

La Seat Trans va passar lentament davant nostre, hipnotitzant-nos amb la seva malèfica melodia , deixant-nos amb un pam de nas. Si us plau, Don Pau, tregui’ns d’aquest dubte ja que vostè, segurament, sap la resposta.

(jo en vull una¡¡¡¡¡¡)

El fred intens d’aquestos dies fa que tothom porti gorros , guants, abrics, calçotets llargs i megabragues, d’aquelles que arriben fins a la cintura, però l’intrèpid paradet calent ha de continuar lluitant contra l’avorriment i tot just a l’entrada del col•legi, esperant que la canalla entri a classe enganxa al vol la següent conversa entre dos mamàs, que de ben segur feia molt temps que no es veien.

Mamà 1: I com va anar la nit de cap d’any?
Mamà 2: Ens ho vam passar la mar de be. Tota la nit xupant i pelant.....(atac de tos)
Paradet Calent (des de lluny, pensant fortament i amb una rebrincada titolera) : Mare de deu senyor a veure si m’atanso una mica......

Mamà 2: ...... ais quin constipat que tinc. Doncs el que et deia.....Gambes i escamarlans. Molt bons crec que de La tòfona.....
La Mamà 2, la de les gambes, treu del seu bolso Gucci d'imitació la càmera digital i de refilo veig la foto. Ella es la que porta botes negres.

(Un altre cas resolt pel Paradet Calent)