CONDEMNA

Sento caure la pluja d'Abril
i deu ser ella la que emana,
aquesta imposició febril
d'escriure sobre tu, Anna.

La lluna plena t'emmiralla,
reflexa de pas la teva rialla.

M'imagino mil situacions,
però les que valen la pena
serien sentir els teus petons;
sense ells és una condemna.