Tots aquells que gaudiu del bàsquet de la Salle dissabte rere dissabte, m’haureu de disculpar. Jo creia, santa innocència la meva, que no havia res mes poc entretingut que quatre quarentons jugant al basquet, dos contra dos, palo, sorry, dentellada perqui, ruptura fibril•lar perllà. Però resulta que aquest cap de setmana, després d’una nit de sopar amb el Tito Sebas i el Traussi, aquest últim em va convidar a la llotja presidencial del Golmés per assistir a un partit de futbol de veterans. Tot xulito jo em planto al camp a les 10:30. Un fred que pelava castanyes, de les de menjar no de les peludes, Quatre gats de públic i màxima tensió avantmatx. L’àrbitre xiula el inici i es aquí quan em vaig tenir que aguantar els ulls amb celo. Mare de deu senyor, voluntat no se’ls pot negar i a mes els admiro. Quina banda, tant els de Golmés com els de Lleida. Ni dos passades seguides, ni un esprint. ni una paret. En el ratet que hi vaig ser,  assistí a unes quantes ruptures, una de greu, uns remates al arco iris que ni els de L’Espanyol, uns quant cagonslamarequevaparirelterrailesputesbotes.   Això si, el nostre company Trausser  amb lo disset a l’esquena impertorbable en la zaga, a sobre va marcar el gol de la victoria , potser va córrer uns trenta metros en 20 minuts, tot un record segons el lateral esquerra. alies el 5.

Res,  un altre esport desestimat. Per quan la botifarra, el remigio o el cinquillo olimpics?? 

(noteu com els pantalons del 5 són lentament abduits)

(foto digna de cromos Panini)

Entrada dedicada a l'emperador.
Ara ja fa dies que no el sento parlar dels seus megues d'asiàtiques emmagatzemats.
Ahir vaig topar tot surfejant per les ones webianes una nova fília que s'estén pel país del sol naixent, es tracta de les Doorknob girls.
Les noies llepa poms de porta. 
Treballat el tema, oi? jo el trobo més emocionant que el "abrazafarolas" d'en José María García, no?

Aquí trobareu més doorknob girls 

dia 27 de gener, dia solemne i de celebració màxima. Heus aqui l'homenatge que li fem des de la casa Imperial tot versionant els Catarres

Felicitats conseller d'esports 

Per acabar aquesta truculenta serie d'entrades de desgracies hagudes al Pabellon Maldito us deixo les fotos que m'ha passat el topo, ara que estan tant de moda, que tinc a la casa del Trausser.

Primer tot just després de la desgracia.....encara que tothom digues que gairebé no se li notava

I  un cop que el dentista li arregles l'asunto.

Esgarrifós, espantós, apocalíptic, terrible, infernal, tremebund, terrorífic. Així he vist al Paquito aquesta tarda. Estava al patí de l’escola de la meva hereva universal dempeus mirant al infinit. M’ha comentat que tot just sortia de l’estat semi comatós al que havia estat induït després de la brutal agressió, segons diuen els testimonis, del seu cunyat el Panzer. El  Paquito molt amablement ha volgut mostrar al mon el forat que li ha quedat. 

Primer una vista zenital de la cicatriu:

 I ara un primer pla 

Corre Jou, que el futbol s'està tornant un joc per nenes i criatures, com el bàsquet dels dissabtes. Les xafades d'abans si que potser feien una miquetona de mal i no la que es fan ara. Haveu vist!!! haveu vist com va caient lo ¿Chendo? pel detras? i el Sanchis que  també li fot. Ais tiempos aquellos de machos com deu mana

 

Vaya banda els del Madrit

Records d'universitari,
massa sortir i poc estudi,
va ser com un parvulari
i l'espavilar del murri.

Tot d’una, enmig de la tarda emboirada, uns periquitos van començar a piular en aquella casa de la urbanització Torre Pintó. El constant i planyívol pio pio va acabar per despertar la família que jeia despreocupada tot fent la migdiada . Malgrat els esforços de la família, els periquitos no van poder ser calmats: els animalets van seguir piulant fins que se’ls va administrar un optalidon i exhausts, van caure en un son profund.

Aquest estrany succés va ocórrer a Mollerussa , a la casa que posseeix el Tito Sebas, un titulat en turisme de 40 i pico anys , i casat en primeres nupcies amb una pubilla d'una de les famílies amb mes arrelament mollerussenc .

En el moment en que els periquitos van començar a piular , el mateix Tito Sebas patia ruptura de lligaments, o això creuen els metges , a un parell de quilòmetres de casa, en una pista de basquet del poble . La maledicció del Pavelló de La Salle es cobrava a la seva primera víctima, a la qual seguirien moltes més. El Joan amb ruptura de muslamen, el Paquito amb obertura incisiva al cap, i el Panzer amb pèrdua parcial de la dent, per no comptabilitzar els milers d’explosions rotulianes de l’Emperador.

Adaptació lliure de l'asunto de Tutankamon

Tot això ve al cas per la coixesa del Tito Sebas, que ja li dura fa dies. Ahir va anar a fer-se un massatge a un fisioterapeuta com deu mana, el metge de capçalera nomes li va receptar paracetamol per la distensió muscular que suposadament patia, i li va diagnosticar que tenia alguna cosa xunga als lligaments del genoll de la cama dreta, i que al no voler forçar el genoll se li havien garratibat els abductors i que per això caminava com Xiquito de la calçada.
Que mes necessitem per tancar definitivament aquest lloc maleït? Nomes falta la relliscada a la dutxa amb introducció fortuïta de membre al cos d’altri per a que la tragèdia sigui complerta. 

No tengo nada mas que decir señorita !!! 

En l’últim i llunyà sopar only men es va parlar largo i tendido de cine. Després de la obra mestra del cinema independent mollerussencs “el nieto de Fronkenstein” ve la ja mítica cinta Cara quemada del senyor Ramon Monfà. 

Tota la meva curiositat envers el film consistia  en saber si una de les actrius, veïna de Mollerussa i que tot just la tarda del sopar varem xerrar amb ella  i que ens va confirmar que hi actuava, sortia en pilotes o no.

Després d’una breu recerca per la xarxa, descobreixo que es una pel•lícula de culte i que hi ha poquíssimes copies i la única accessible es a la biblioteca del poble. La cinta que no la deixen treure sota cap concepte ja que pertany a la col•lecció particular del senyor Monfà, i names es pot visionar a la biblioteca. Blanco y en botella ...agafo el portatil i la "visiono". 

Us deixo uns enllaços que fan referència a la peli:

Una entrevista al Monfà on comenta els entresijos de fer la pel•lícula.
Una crítica dolenta.
Una crítica bona.

Si us va be  us commino a veure la pel•lícula i una posterior xerrada, tot degustant unes palometes i uns ganxitos el dia que vulgueu,  ja que en una primera visualització se m’han presentat una serie d'interrogants:

On es d’urbanització Font del Pou ?

Es cert que l’especialista de les motos es el tiet del Joan?

Trucarieu la bascula abans de fer el polvet?
Perquè balla amb calcetes al balcó, propaganda?
Com es que els nens estan tant quiets mirant la tele?

La mare del Culleré tenia un ford fiesta blau cel. Es el de la Peli?

De refilo es veu la casa dels pares del conseller d’economia. Han cobrat royalties?

El pelirrojo de la barba encara volte per Mollerussa?

Com veieu ens depara una tarda plena de sorpreses. I per fi sabrem si se li veu alguna cosa o no a la recepcionista del spa

Ja em perdonareu l'expresió però em podeu dir en quina birria de poble vivim? Ahir, aniversari de l'hereva universal varem decidir de sortir a sopar, mes que res per fer alguna cosa diferent. Agafem el cotxe i ens dirigim al Breiko;

- Ospedrer - exclamà la meva senyora - es tancat

- El Bar del canal també - vaig respondre

Anem al Xino Susana,  tancat. Al resquitx closed. Al big ben ferme. Al Kebab era obert peró els restillos de carn que els hi quedaven al pinxo feien esfareir. Vam tirar cap l'area de Vilasana, on tres camioneros petaven la xerrada i la brasa apagada. El casa nostra de Fondarella tancat. La bota de l'avi, tancada  al wok per evitar represalies de l'amo de la bota no vaig voler entrar, la fonda Jardi i el xiroia i el com a casa mas de lo mismo, Tancat, tancat, tancat.

Es a dir que si per hache o per be has de sopar els dilluns a Mollerussa ho tens clar. Al final Cap cots i derrotats varem anar a casa intentant vendre la moto a l'hereva que com era el seu aniversari tothom feia festa, cosa que no va colar. Sort que la meva imitació del ball "mosa mosa" del michel telo li va passar l'enfado ja que ens tenien que venir a veure els tiets de Golmes i els hi vam dir que no vinguessin perque sortiem de parranda.

Quina enveja dels de la gran capital. Alla a les sis de la tarda ja pots sopar on vulguis, del tipo de menjar que vulguis.

En fin no queriais democracia, que diria en Jep Cabestany (que es parent del conseller d'esports?) pos tomad democracia. 

 (Barcelona: Entença cantonada Aragó)

Gravissima lesió en la part posterior del musle de la cama dreta del nostre company i soci fundador Joan, el passat dissabte jugant al aburrit joc del Balonsesto.

En un lance del joc, vaig sentir una estrabada i he tingut que parar

Són les seves primeres paraules després de sortir del camp. Ara, fins que no estigui en optimes condicions, diu que es dedicarà en cos i ànima a la seva altra gran passió:  la guitarra.

 

(i com diu que es diu la mestra de guitarra?)

El tió de la casa Imperial, ens va cagar 3 dies per la ciutat de Barcelona. Hi han hagut dos monuments que m'han tallat la respiració. El primer es les columnes del temple d'August, al bell mig del ciutat vella, en un carreronet esquifit, sense publicitat ni turistes ni res de res, 4 columnes de 10 metres d'alçada en el pati interior d'una caseta. Despres de visitar Barcelona centenars de vegades era el primer cop que els veia.

El segon, i no per això menos important, es aquest monumento andante que vaig portar al davant durant uns brevissims 15 metres, fins que la meva santa em va fer notar que em regalimava una mica de babeta per la comisureta del llavis i que, a mes,  haviem de girar a l'esquerra. 

(quina cedencia en el pedalio i quin moviment de melena nois)

Després d'uns dies absent de terres ponentines, arribo amb els deures fets.
Unes imatges de la musa del president en "paños menores", tal com ell diu, o sense panyos directament.

Bon any a tothom !!!

El primer post de l'any, tenia que ser espatuflant, espatarrant, amb ganxo per atraure milers i milers de visites. He obviat l'amanit post de felicitació pel meu 43 aniversari que ja tenia preparat i l'he canviat per la foto de l'entrega del premi al concurs " ju is tis pelandrusca?" que va guanyar el conseller d'economia, i que li varem fer entrega la nit de cap d'any entre vitores, bravos i oles del public congregat.

(majos amb ganes  ho som un rato)