Que lluny queden els dies que anàvem a Fondarella a practicar l’autèntic l'esport dels homes, no la mariconadetes del basquet lasallelil que actualment esta tant de moda. Recordo perfectament aquesta jugada que li fèiem al Pi Dei.

 (quines tardes ....)

Un cop més gracies a tots, éxit total en el Mona’s day. Vist ara el xiringuito que vam montar, va quedar cuco. Ara ja pregunto, perque m’ho veig vindre, com tenim el tema de Sant Joan? 

 

 (la sangri de nou protagonista)

 

Que amb 42 anys haguem d'acabar a la Serra a fer la mona com quan tenia 13 anys amb el Manel, el Rodriguez, el Mesa, el Mansilla em retrotreu a aquella época on perseguiem a la Vidal, Capdevila, Martinez , Llombart i Llovera a fer els nostres primers pinitos amb les noietes.

De menú tenim:

Tartaleta hojaldrada con frutos de mar sobre fondo de verduras

(tostadetes de pa, amb escopinyes i patates embafadores)

Corona verde del campo de Villaviciosa de Odon con deseos rojos, verdes y blancos

(amanida amb olives tomata i ceba)

Pollo iberico a los montes de Malaga con patatas panaderas y verduras ecologicas de la  huerta

(pollastre a l'ast amb guarnició)

De beure les garrafetes que varen sobrar de la calçotada amb remiendos d'aqui i d'alla.
Per comprar, esperem que estigui obert el condis o l'aldi.
En breu rebreu una trucada de presidencia per confirmar.
Faltaran 6 cadires i alguna que altre nevereta. per arrofredar una miqueta, sino ja em veig demanan als romanesos a veure si ens fan el favor de guardans el beure.
El conseller d'economia ha de portar la marraseta del concurs.
Les taules el petxo diu que en te. La de la canalla ja la tenim.
Tinc un xisme que pa que contarte.

(acostume a estar akope la Serra)

Ja ha passat diumenge de rams, tot el poble ben engalanat amb els nens i nenes amb la palma i el palmó. Els catòlics no tant practicants segur que també van beneir l’altre palmó ben calentets al llit.

L’altre asunto pendent es el de la mona. Fetes les primeres aproximacions amb el diferents membres del club podem assegurar que:

• El Traussi marxa a veure els càtars i descobrir si es cert l’asunto de la presumpta homosexualitat entre ossos i llúdrigues templaris.

• En Pere Ese marxa cap a Taus a conquerir per enèsima vegada el Bou mort.

• En Pi dei també cap a la muntanya no ens ha volgut dir quina.

• The body encara esta amb l’asunto de l’hereu malalt.

• El tito Sebas ho fa amb uns coleguitas del seu poble.

• El Petxo encara no te clar el que farà.

La resta, pobrets mortals sense marxar de vacances per setmana santa, ens hem d’organitzar la mona. Vet aquí els que quedem:

El Cuc, el conseller d'esports i jo mateix segur que estem. El Pkto ha d'estar a la Seu vigilant a la canalla el dia de Sant Jordi, però de ben segur que a l'hora del basquet i dilluns serà aqui. El Txema, el Joan i el conseller d'economia estan desapareguts en combat.

Primer problema : el lloc. Cal petxo està patas arriba, la borga is closed, i The bunker del Traus esta en mode off. Ens queda La Serra amb el peruans i romanesos.

Segon problema : La compra, encara que aquesta sempre la podem fer el dissabte després del bàsquet o dilluns matí a l’aldi com era tradició tiempos ha, sempre i quan sapiguem quans serem.

Ja ens veurem al basquets si es que n'hi ha i confirmem. 

(a la Serra sempre hi ha gent)

Des de que vaig llegir la espatuflant crònica del conseller d’economia envers el partit de rugbi entre USAP de Perpinyà i el RC Toulon nomes tinc una cosa al cap:

Quin missatge s’intueix a la samarreta del molt honorable conseller?

Us deixo les dos opcions més viables per que les sospeseu i les puguem discutir el dia de la mona on de ben segur la tornarà a dur. Si en creieu que en te un altra ja m'ho direu

Samarreta 1

Samarreta 2

(M'inclino clarament per l'opció dos)

En absència del Conseller d'Esports, ocupat en els afers del bàsquet a La Salle, vaig haver de fer l'esforç de representar el nostre Club a l'esmentada festa del rugby català, que va tenir lloc el dissabte dia 9 d'abril a la tarda.

Dic l'esforç perquè la cremada de sol que porto a la cara no l'aguanta qualsevol, a part de la suada corresponent, que riu-te'n de la del Traussss coient els calçots.

La nostra presència va servir de talismà ja que el partit, una de les eliminatòries dels quarts de final de la Copa d'Europa, va ser guanyat per la USAP de Perpinyà al RC Toulon per 29 a 25.

Una altra vegada, a veure si no em deixeu sol...

Digne de revista , us presentem el publireportatge del dia de la calçotada. Si algú vol alguna copia, o foto dels hereus i hereves sense publicar, ja sabeu, mail a presidència. Si ho voleu a pantalla completa s'ha de clicar a sota de les imatges a l'esquerra on diu menu i llavors view fullscreen.

 

De la virtualitat a la realitat.

Les hores que em passo davant l'ordinador, sembla ser que ja han quedat compensades.
Ara fa una setmaneta, veig en una plana que sovint visito per estar al dia de les noves tecnologies que sortejaven un Ipad2 dels que acaben de sortir a Spain.

Prenc part al sorteig i ahir, cap a quarts de 10 em disposo a veure com soriten les boletes del bombo de la ONCE.

Quin sobresalt quan veig que les 3 darreres xifres coincideixen amb els números que em van assignar, 684.

Buffff !  subidón i envio correu ràpid als resposables d'Ipadsfera.
Em demanen el telèfon i en directe realitzen la compra a l'Apple Store.
Ara només esperar, en un parell de setmanetes m'han dit que el tindré a casa, ports pagats i tot.

IpadSfera

Moraleja: la xarxa és realitat

Per aquestes dates es comencen a dilucidar els desenllaços de la majoria de competicions esportives.

- La Final Four de l'Euroleague de Bàsket. 6, 7 i 8 de maig. A la que ja sabem que el Regal Barça s'ho mirarà des de la grada.
- La Champions. On ja tenim els creuaments per veure qui, barça o madrid, arriba a la final.
- La Copa del Rei de futbol.  El 20 d'abril a València sabrem qui l'aixecarà.
- Al pavelló de ca la Salle estem també als play-off finals de bàsquet. Està la cosa emocionantíssima.

He trobat una plana on poder comprar les samarretes de futbol més fashion de fa anys de diferents equips.

Fins i tot hi ha la Puma que vestia Lardín i Pochetino.

Sorprenentment és de les més barates de la tota la plana, només 29,99 lliures. Quines coeses!!!

http://www.classicfootballshirts.co.uk/

Hem tancat llistes per la calçotada  i no cabe ni un alfiler. Estarem com el Sutton o el Solo en dia de comunions. L’únic que falla es The body , per causes de força major. Porteu càmeres que això no es repetirà fins la boda d’algun dels hereus.

 (voldreu música per poder arrimar la cebolleta?)

Doncs si, existeix.

(foto patrocinada pel Jovells)

A veure senyors, que no cunda el pánico, però The body a suspès la calçotada per causa de força major, ja us contarà ell en persona, que s’escaurà per aquelles dates.

Vaig tranquil•litzar-lo dient-li que per això no l’expulsaríem del club, encara que sembli que no ens vulgui deixar la torre. Vaig fer un parell de gestions i finalment , el meu lleial i mai ben valorat adlàter al club i a l’Ampa ha ofert el seu magnífic palauet per celebrar la anomenada ja per tothom calçotada fantasma, ja que a molts dels que hi anem no ens agraden els calçots.

Passo breument llista dels assistents confirmats:

• L'Adlàter, Pidei , Remei i Maria, una montcadina amiga de la Remei amb la família, el Pere ese , l’ex-president del club, el .Petxo i l’emperador , tots amb les seves repectives  senyores i hereus i hereves. Després en una primera aproximació el conseller d’economia i la seva dietista, coneguda altrament per la famosa dieta del albercoc, menjar sa i bo però follar poc, el Pkto i el Txema que mai fallen.

• Els que segur que fallen son El Joan i el The Body i el tito Sebas , que ja es com de la família.

• Ens falta el conseller d’esports i la seva consorte.

En breu rebreu una trucada del gabinet d’assumptes turístics per a veure si us agraden els calçots o no, mes que res per encomanar-los. L’altra opció es la del menú infantil, macarrons i pollastre amb petit suis de postres o la ja coneguda amanida i carn a la brasa.

Total el menjar es lo de menys. Lo bo es reunir-nos per que el Pertxo expliqui la seva experiència amb la caravana per les terres del nord de les Espanyes, el viatge a London com a sortida onlymeniana amb la visita a l'Arano i la conveniència d’admetre o no  al Tito Sebas com a soci amb ple dret.

 (al jardí, ho farem al jardí)

Des de que van inaugurar l'Epsilon que no estava tant nerviós per l'estrena d'un local. Ja sabeu de la meva delicada situació futbolera. Soc, potser, l'únic periquito de vocació del club. El meu conseller d'esports, amb el que vaig veure i plorar la Final de Glasgow ho fa mes que res per no deixar-me sol en tan dur trangol.

Vet aquí que fa dos dies que me n'assabento que a l'avinguda de la pau, gairebé al costat del barber, han obert una penya de l'Espanyol, la Penya Blanc i Blava del Pla d'Urgell. Albricias i celebraciones vet aquí la noticia complerta. i demà la foto que no mo puc creure.

No us podreu creure amb qui vaig parlar ahir. Podríeu dir 7 noms que no l’endevinaríeu Amb el Cebollero? Nonono Amb el Palles? Nononono amb el Motxo? Nonono ahir vaig parlar amb l’Arano. Si, va trucar al pieipiei fer felicitar al seu exjefe, al que estranyament adora, i al final me’l va passar. Viu Londres , cassat amb una italiana, amb una nena que farà sis anys. Em va insistir en que podríem anar tota la colla pels jocs olímpics, això si, d’un en un , ja que a casa seva te una habitació pels convidats. Li vaig replantejar l’asunto dient-li que podríem fer la famosíssima i adornadíssima sortida de l’only a Londres i que ens organitzes ell l’asunto per London Town una miqueta i no em va ficar peròs. Si voleu parlar amb ell te Facebook, que us facilitaré amablement si me’l demaneu

 (ole ole cap a Londres)

El acabose. Recordo els feliços dies que fugia de Mollerussa per Sant Josep. Que em mantenia a 3 kilòmetres de distancia de les firetes. Actualment, amb l’hereva universal dient de 2/4 de nou del matí a dos quarts de deu de la nit, “vull anar a les firetes” , he tingut que claudicar.

La música a tota pastilla, nens i nenes per tot arreu, avis mirant cap a dalt a veure si pillen algo, jovent fumant cremant a la gent, pares cridant, nens esvalotats, el fi del mon en petitet.

Lo bo de tot es que vas trobant-te gent i al final vas a sopar. Ahir érem 16 10 de grans i 6 de petits. Molts ja van confirmar la seva asistencia o no a la calçotada del dia 3 on amb tota seguretat investirem ,vulgui o no vulgui, com a nou soci del club only men al Tito Sebas.

 (a tres euros cada viatge!!!)

On carambas deu haver comprat el meyba el senyor de la gorra? A ca la Brigida o a ca la Paulina Monraba?

Si no l'has vist, felicitats,  pots estar content per la teva heterosexualitat desbordada. Però si lo primer que has fet es dir "lo quiero, lo quiero, lo quiero, lo necesito ya" tal com m'ha passat a mi  comença a mirar l'ultima entrada de Golfes al Pla.

 

(la gorra deu ser d'Agro Llobera)

Si es que tenen raó,  ara molta filigrana, molt xavalet amb barba Pantoja, gomina fins als pels dels ouets, bufandetes dolche i Gabanna, que si naik que si ardidas. En fi lo que mes m'agradat es lo del lleida, el cromo de Pacheta i un club que es diu Akople, que per un moment pensava que deia akope. Segur que el conseller d'economia el dia de la calçotada ens la recite tal cual com si fos el verset de nadal.

(guapos, guapos i guapos)

Per cert Golfes al Pla torna al candelabro.

Semblàvem hombre rico hombre pobre. Ell ben carnós i rodonet, amb traje de templari molon. Jo esprimatxadet i esfilagarsat amb el traje fet de retalls. El templari nebot segon per part de mare del Virrei Esperaquealaguatllaencartexixaperrostar contra el nou cavaller ascendit a tal gracies al braguetaço amb la Baronessa Pasaquetomenjarastotsenserexistar. Una batalla desigual on les mamàs van tenir molt a dir. Finalment qui creieu que va tenir mes peticions per ballar?

L'any vinent amb el Cuc.

  (observeu com la creu li marca perfectament el centre de gravetat)

Aquest cap de setmana librooooooo, permiso, pernocta com a la mili. L’hereva universal enresulta que te l'agenda apretadísima, festa d'aniversari d'un amiguet , dormir a ca la tieta, dinar golmes amnb les bessones,teatre i/o cinema, vamos lo que s'anomena un trajin propi de l’Esteban. I la meva senyora i jo no sabem que fer. Bàsquet amb els colegues? Spa? Sopar en un restaurant sense, repeteixo, sense nens ? Martins fins a les tantes? Un ratet de tele amb les pantunfletes sense veure dibujos ? anar a veure cine amb colors i 3d? No se pas. Idees, necessito idees per gaudir d’un cap de setmana que potser no es repetira fins al 2019.

(Nomes cada 6 anys es veu que pasa)

Ja tenim data, el proper tres d'abril de 2011 serà la data de la calçotada. Despres d'unes llarguissimes i complicadissimes negociacions amb The Body s'ha pogut acordar aquesta dada. Abans tenia la torre ocupada a trotxe i motxe, ue si parents, que si l'altra colla, que si el cumple del Jon Ros....Ara a veure si fem pleno i podem fer festa grossa.

El menú per tan senyalat dia es passara en breu.

(macarrons al menú infantil, segur que si)