Ara resulte que el Tamudo ja s'havia trajinat a la Shakira. Si es que las mata callando.

(Penseu igual que jo on caray te l'altre ma la Shaki?)

Penso arribar al tribunal supremo. A Estrasburgo si cal però això no pot quedar aixines. No se com ho han fet  els de la cola cola  però el seu  anunci i l’idea que jo tan gelosament guardava a la carpeta ultrasecreta de F.I.L.F.S sucosos que tenia a l’escriptori de l’ordinador com  felicitació pel seu quaranta-dosè aniversari del nostre company i sin embargo Amigo el Cuc s’assemblen misteriosament. I ara digueu-me que nomes es una casualitat.

(Felicitats Machote)

Senyors alguna cosa no funciona en el món de futbol. O la V.F.A.. (Veteran federeishion Asosaited) no carbura, o el corresponsal de l'only, el nostre conseller d'esports, va rebre un sobre carregat de duros per fer una crònica on la figura i el joc de tiki taka  del special uan del Miralcamp quedes per sempre mes en los anales de la historia. Mireu sinó l'equip ideal d'aquesta setmana, on si, surten jugadors del Miralcamp. Però on esta el nostre home?

Després de veure les portades del diaris de dilluns, toca ara mostrar-vos el reportatge gràfic i musical de l'event.

Des de la conselleria d'esports del club Only-Men no podíem pas faltar a la cita esportiva que al Fondarella Stadium va tenir lloc aquest diumenge.

El conseller d'esports acompanyat del Johny i família vam poder gaudir d'un dels més grans espectacles després de la SuperBowl o la final de la Champions.

Si esteu preparats per reviure'n les emocions que allí es van donar, poseu els altaveus a "cope" i gaudiu de l'espectacle.

Felicitats al Pau.

Si aquesta setmana no entra a l'equip ideal, 

potser si que començarem a malpensar.

Amb un febrer tant templat
serà que vagi sent hora ara,
de jugar al joc dels disbarats
si hi posem una mica de cara.

Que si Messi, que si Ronaldo, que si Callejón o Ujfalusi. Estrelles de debó aquest diumenge a Fondarella.

(Que algú porti el video!!!!)

Acta de la sessió de control de la comissió gestora

Primer se sobreentén la meva reelecció per un any mes com a màxim dirigent del club, ningú va piular res en contra de la meva magnifica feina al capdavant del club.

Segon, anomenar non grato el club de tennis, ja que ens van fotre el pel i els quartos amb el menjar i el beure. com per exemple 2.60 € per un all i oli dolent, 2.50 per una aigüeta de quart de litre i el mateix per unes gasoses i 2.65 per una copa Brasil, quan al Catalunya nomes costava 150 ptes i servides amb molta mes gracia i salero.

Tercer publicació de la recepta per substituir les hombreres per quelcom mes sa i natural. Atorgar un premi de dos caixes de pomes golden del Celestino i un val de dos euros i 13 cèntims en vals de descompte al Pieipie, als millor treballs que es presentaran pel dia de la mona. Tot seguit la recepta:

Viérta 100 gramos de almidón en polvo o de maicena (almidón de maíz) en un vaso.

Añada 0'1 litros de agua y bata la mezcla concienzudamente. Posteriormente, añada otros 0'1 litros de agua y bata de nuevo.

Meta la mezcla final en un microondas y caliéntela durante un minuto. Ajuste convenientemente la potencia del micro: la mezcla se solidificara por encima de los 58 grados centigrados.

Tras la solidificación del compuesto, realice un pequeño agujero en su superficie y vuelva a calentar el vaso en el microondas durante 30 segundos.

Introduzca un palo en el compuesto hasta una profundidad de 3/4 partes de la altura del mismo: el palo no debe llegar hasta el fondo del vaso. No sea estúpido y utilice un palo que tenga el mismo grosor que su acumulador: usted no es Rocco Siffredi. ¿Lo recuerda?

El producto final ha de presentar una consistencia parecida a la de la goma, con un aspecto gelatinoso. En caso contrario, enfríelo usando el congelador.

Las proporciones de maiz y agua, y los tiempos de calentamiento y enfriamiento son orientativos. Haced vuestras propias pruebas.

Quart. Dedicar un apartat a la Barcelona World Race i al circuit de golf en deferència al Pere D, ja que ens ha dit que te intenció de practicar els dos esports en breu.

Cinquè obrir un compte corrent en benefici dels dos Mestres que tenim al club, ja que segons el Petxinho estan molt mal pagats, ja que d’ells depèn el futur de Catalunya. El Pollo aplaudeix incansablement aquesta proposta

Sisè Al Martin`s lo de sempre som uns imans per les ties. Rodejats tota l’estona per unes periquites la mar de formoses, una de les quals desprenia follabilidad pels quatre costats. També varem coincidir amb una jaca, mes ben dit amb una potranca, amb uns pernils que els feia moure de banda a banda com si res. Li vam donar el telèfon de pieipiei recolection de cara a l’estiu per fer d’acompanyant a la filla de la tanqueta.

 (en Pi dei convencent al Petxo de la conveniencia de esponsoritzar el seu vaixell)

(whos tat gerl?)

Ja tenim taula reservada al Club de Tenis, taula pel sopar del cinc de febrer. Ll he dit a la churry que m'ha atès que al voltant de les 10 faríem cap. He reservat taula per 10 i passo llista dels assistent confirmats:

L'ex-president, el conseller d'esports, el conseller d'economia, el Pere Ese, el pollo, l'home de la Harley, the body i jo mateix. Falta la confirmació de l'home tranquil, i de l'advocat del cas del violí. Malauradament faltaran el Petxo, que té festa major a Palau i la seva senyora no el deixa vindre i el Traussi, que estarà amb el Lampa a veure el Barça, fàcils de trobar si els enfoquen.

Per prepara’m per tal esdeveniment, possiblement aniré a l'espa Reneix a fer una sessió de sauna i jacuzzi. algú s'apunta? Eis sense mariconades, això si.

Primero el drive con rodillas flexibles, la raqueta en posición, gira, mira, pega y pang ¡qué bueno es el tenis!

Ahora el revés, con rodillas flexibles, la raqueta atrás, gira, mira, pega y pang ¡qué bueno es el tenis!

Ahora el saque, con rodillas flexibles, arriba la pelota, gira, mira, pega y pang ¡qué bueno es el tenis! 

( més d'un anem pel camí)

Un cop passada la jornada de portes obertes, on jo mateix i el meu adlàter favorit formem part de la junta de l’ampa, ja puc estar amb els 21 dits a sobre de l’asunto d’organitzar el sopar del proper 5 de Febrer. Nomes una menció al dia de la jornada. Vam tindre l’honor de rebre la visita de l’il•lustríssim ex-president del club amb el seu hereu i la seva senyora. L’única pega es que li va tocar la senyoreta que s’assembla a la senyoreta Rotenmeyer per explicar-li el funcionament de l'escola i no la que portava uns pantalonets ajustats amb cremallera al llarg de tota la cuixa (srluuuups) Si el podem convèncer de que entri al cole i de rebot a l’ampa, gairebé podríem afirmar que el cole passaria a ser una delegació del propi club.

Dit això. Gairebé tots m’heu donat la confirmació d'assitencia al sopar del dissabte. Us val el Club de tennis?

Si teniu altra idea ja sabeu mail a presidència.

(aquesta es la de mates de les monges)

Per molts anys Sisco.

(si, si i si n'hi han 42 conta, conta)

(Res més ni menys que el cas del vostre emperador)

Els only men som sempre molt previsors i anem tots ben tapadets

Aiiiss... en canvi en hi ha que quedaran amb les galtes ben gelades!!!

Socis i patitzants, com teniu l’agenda? Ja fa Temps., molt de Temps Que no fem un soparet estrictament professional, ja sabeu d’aquells amb final feliç al Martins. La meva esta apretadota, aquest cap de setmana festa d’aniversari de les Hereves universals de Cal Pere Ese, de Cal Trausi i la meva, a la cual esteu convidats a passar-vos i fer un xupito de pinky La setmana vinent jornada de portes ofertes al Pompeu, amb el conseqüent i mes que probable final de festa amb sopar. Per tant que us sembla el cinc de febrer com a data pel sopar? Ale majos ja em direu el que. De pas us penjo les dos pelandrusquilles que havia promès

 Aqueta la vaig veure tot anant a Menarguens a recollir els reis de l'hereva universal. No , la meva dona no em va deixar parar.

Aquesta es una mamà que deixa el nen al Pompeu. Sempre, sempre s'ajup per donar-li l'esmorçar al matí i el merenar a la tarde.

Torno a les meves tasques habituals com a emperador  pel blog, després de veure les tres temporades de los informaticos i les dos de MISFITS. Nomes puc que recomanar a tot cristo aquestes dos series. Lluny de la riera i de Cougar Town, la favorita del conseller d'esports, aquestes dos series britàniques son de lo millor d'ençà La parella basura i Els joves. Dema ja penjaré un parell de pelandrusquilles, una casa rural a la que podriem anar de cap de setmana tota la colla, i la convocatoria d'un sopar only-men per a comparar el que ens han portat els reis a mes d'un post per felicitar al conseller d'esports.

(Mes xulos que un vuits aquestos misfts)

A l'Hereva universal tampoc li acaben de quadrar les coses. Em vaig fotre en un jardí per solventar el paradigma, que ni el Pkto amb el teorema del enceste parejo.

(l'any vinent i sanseacabo)

Ni en les millors èpoques bigbenianes, havia rebut tantes espentes. Tot per un puto caramel de la cavalcada. Tiro la vista enrere, miro de recordar quan jo era petit. Tantes osties ens fotiem per agafar els caramels? Tant poc respecte teníem a la gent gran i als mes petits donant-los-hi espentes sense miraments? Treguim del dubte conseller d'economia . Em faig gran amics, em faig gran.

Sinó fos per que l’hereva universal

ho viu amb tanta il•lusió

ja us dic jo que a casa em quedava

veient un culebrot

(El gran heroe americano si que era un culebrot de veritat)

Ale, ja esta. Un altre Nadal enllestit. Mes trist que els demes, la mort de l’Antonio crec que ens ha tocat a tots, però la vida no s’atura. Nosaltres , a la caseta rural varem tenir uns moments de record per l’Antonio. Els Roiges m’asseguren que també el varen tenir, allà al Big. He rebut un parell de mails de gent que coneixia a l’Antonio i m’han comentat lo injust que arriba a ser aquest mon. Inclòs m’han enviat fotos, del comiat de solter del conseller d'esports on es veu de refilada al Toni the Sun. No les publico perquè crec que encara es molt aviat per veure fotos d’un bon amic que no es ja aquí. Mes endavant, en alguna mona, en algun sopar podríem portar fotos, de bons moments com els que em passen, i llavors si, recordar al nostre amic amb un somriure als llavis.

(mai s'atura el rellotge, codonys de temps)