Cap de paller

Lluny queden els dies del solomillo Wellington, que tant de furor va causar a la dècada dels 10 Ara, sent cap de paller dels meus ja que mon pare esta de marxuqui constantment per Barcelona, ha vist fins i tot l’obra de teatre los miserables el tio, he hagut d’actualitzar el menú. Heus aquí la nova moda o almenys el que hem fet aquest any: 

Pollastre de camp farcit amb pinyons, orellanes, prunes i tot lo que pillava pels revoltants.