Fi de la vida vuitantera

Si amics, com si d'un somni es tractes, he viscut durant 52 dies en els anys 80, sense ordinador, ni vídeo ni deuvede, ni portàtil ni res de res. Com un d'aquells que surten a Callejeros, en una casa pelada de mobles, nomes catres i catres. Això si m'he fet un fart de fer punta al llapis, es lo que te estar avorrit i no perdre hores tontament al ordinador. Ara uns  "diitas" de repasar lo que m'he perdut  per la xarxa i arrancar de nou aquest blog, que sembla el xiringuito dels iaios seguidors de Falete and his followers very dark hole.

(Lays i pepsi mmms megadelicious)