Realitat Pasmosa

Any rere any, us faig un petit resum de les meves fantasbuloses vacances, res a comparar amb les que s’ha muntat el cabronas del conseller d’esports. Aquest any, fart de veure padrines amb banyador, M.I.L.F.'S vingudes a menys i algun que altre whale tail que es veuen per les platges, vam decidir amb la meva senyora d’anar al nord, a una cuca caseta rural de Cantabria, concretament a La Casa de Las Chimeneas en Tudes. A mes ens recordarem tota la vida. Sabeu allò de que tothom recorda on era on quan va morir la Lady Di, o quan van caure les torres bessones. Doncs haure de dir… la final del mundial , la vaig veure a Tudes, envoltat de càntabres esparverats amb la roja, amb mes rojigualdas que el dia de la meva jura de Bandera i amb tres holandesos, que els pobrets no van poder dir res. Imbuit del fervor patriotic vaig cridar com boig amb el gol d’Iniesta, com el dia de la jura de bandera el.....

pim pam toma lacasitos, viva espanya i viva el rei. 

En fi, la resta ja us podeu imaginar, tot molt bonic, fresqueta, macizorres 0, el menjar no mate moros i l’any que ve a Paris a veure princesetes que es lo que vol l’hereva universal. Ais quines ganes tinc de pillar els viatges Imserso i anar a Benidorm a pillar catxo.

 (dissabte al marxar encara cridaven, pesadilla de tios uis)